Navata. Història

Mare de Déu. Cap a 1330-1340. Procedeix de l'església parroquial de Navata. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Porta de l'església de Sant Pere de Navata. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El papa Calixte II (1050-1124). Viquipèdia. - (Ampliar)

Torre del segle XI del castell de Navata. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Església de Sant Pere de Can Miró. Ajuntament de Navata. - (Ampliar)

Església parroquial de Sant Pere de Navata. Ajuntament de Navata. - (Ampliar)

Escut d'armes dels Rocabertí.

Adalil, cap d'almogàrs. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

Joan I el Caçador (1350-1396). Viquipèdia. - (Ampliar)

Escut d'armes dels Cabrera.

Església de Sant Esteve de Canelles. 1988

Església de Sant Esteve de Canelles, segle XII-XIII. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Navata

Història de Navata. L'any 1019 la parròquia de Sant Pere de Navata va ser donada a la Canònica de la Seu de Girona. El 1089, en l'acta de restauració de la vida monàstica a Santa Maria de Lladó, s'esmenten els senyors de Navata, Adalbert Gausbert i la seva muller Alamburga. En el jurament de fidelitat que els nobles del comtat de Besalú reteren al comte Bernat II, en una data posterior al 1070, s'esmenta en primer lloc Guillermus Bernardi o Adalberti de Navata.
En el conveni de fidelitat de Guillem Hug, fill de Sança, a Bernat II de Besalú, de l'any 1090 , signa Arnal Bernard de Navata. Aquests documents són els primers en els quals es troba emprat el cognom "de Navata" per part dels senyors del lloc. Entre 1072 i 1093 Bernat Adalbert prestà homenatge al bisbe Berenguer Guifré (bisbe entre 1050 i 1093) pel castell i per l'església de Navata. Els canonges de Santa Maria de Lladó tingueren propietats a Navata, que quedaren confirmades mitjançant una butlla del papa Calixte II de l'any 1124.

10 de setembre de 1074. Donació que fan Isarn Sunifred i Guisbona, esposos, a l'església de Santa Maria Verge de Vilabertran d'un alou que tenen al comtat de Besalú, a la parròquia de Sant Pere de Navata. Biblioteca Nacional de Catalunya - (Ampliar)

L'any 1190, el rei Alfons el Cast donà en feu la vila de Peralada a Bernat de Navata i a la seva muller Ermessenda. Els anys 1226 i 1227 Arnau de Navata, és anomenat senyor de Peralada i consta com a feudatari del vescomte Dalmau de Rocabertí. El 1249 Ermessenda, filla d'Arnau de Navata, es casà amb Dalmau de Rocabertí, fill de Jofre. Així, la baronia de Navata passà a mans de la famílía vescomtal. Guerau de Rocabertí, fill d'Ermessenda de Navata i del vescomte Dalmau, heretà el domini de Navata. En morir sense fills, Navata passà al seu germà Jofre IV de Rocabertí i continuà unida al vescomtat.
A Navata hi havia un hospital de pobres que arribà a ser tant conegut que substituí el nom de la població. La vila de l'Hospital era un indret especial dintre la vila de Navata i es troba citada entre els anys 1291 i 1448. De l'Hospital pròpiament dit hi ha dades des de l'any 1283. La institució acollia malalts i pobres i també mendicants, pelegrins i viatgers. Tenia una capella dedicada a Sant Antoni que donà culte a la població fins a la construcció de la nova església de Sant Pere al segle XVII.
El 1390, les companyies de mercenaris de Joan III d'Armanyac que havien envaït el país perderen molta gent en l’anomenada batalla de Navata (1). El 1645 va ser concedit el marquesat de Navata al vescomte Francesc Dalmau de Rocabertí, títol que va ser canviat poc després pel de marquesat d’Anglesola. El 1698 Navata era cap de la batllia homònima, que comprenia també els llocs d’Ordis, Espinavessa i la Palma, i seguia en possessió dels Rocabertí de Peralada.

Església de Sant Pere de Can Miró. Detall. Ajuntament de Navata - (Ampliar)

Castell de Navata. Albert Sarola Juanola, Viquipèdia - (Ampliar)

El castell de Navata. Conserva una torre circular, un mur amb espitlleres i restes d'una capella. Al solar de l'actual castell, hi hagué una probable vil·la romana del segle III. És una fortalesa documentada per primera vegada en el segle XI. Estava situada en el comtat de Besalú, en el terme parroquial de Sant Pere de Navata. En aquest segle es van signar diversos pactes entre els senyors de Navata i el bisbe de Girona en els que els primers es comprometien a defensar la parròquia de Sant Pere i la seva sagrera. El 1099 Bernat Adalbert de Navata va donar el castell al comte de Besalú, a canvi de rebre'l després com a feu. El 1190, el rei Alfons I cedí en feu a Bernat de Navata la vila de Peralada. El 1249 Ermessenda de Navata i el Far es va casar amb Dalmau IV de Rocabertí, moment a partir del qual les possessions dels Navata passaren a la família dels Rocabertí. En 1272 l'infant Pere, que actuava com a lloctinent de Jaume I, va permutar amb Dalmau de Rocabertí els castells de Navata i de Vilademuls, tot i que aquesta família continuè exercint com a senyors del castell de Navata.

Carrer del nucli històric de Navata. Ajuntament de Navata - (Ampliar)

La muralla i el nucli històric. El nucli històric és de carrers estrets amb restes de l'antiga fortificació. Al carrer de la Muralla les façanes estan construïdes sobre el llenç meridional de l'antic recinte fortificat, dels segles XV-XVI. Tot i que l'origen del poble és del segle XIII, la majoria de cases del poble són del XVII i XVIII. Algunes cases del centre han estat molt modificades i restaurades, però s'han conservat moltes finestres i portes amb carreus amb dates i inscripcions gravades originals.

Sant Pere de Can Miró. És una església situada al veïnat de Can Miró al sud-est de la vila, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antiga parròquia de Navata, apareix documentada, per primera vegada, l'any 1019, quan va ser donada a la Canònica de la Seu de Girona.
L'edific actual, dels segles XII-XIII, és d'una sola nau,de planta rectangular, amb volta lleugerament apuntada, orientada a sol ixent, absis semicircular i coberta de teula a dues vessants. El mur de migdia té tres finestres de mig punt, que il·luminen l'interior. La porta d'accés, a ponent, és allindanada, amb timpà semicircular i cinc arquivoltes d'arc de mig punt decorades i amb motllura guardapols exterior. Les quatre columnes situades a banda i banda de la porta tenen també decoració, les dues immediates a l'entrada de tipus salomònic i als capitells hi ha relleus amb temes vegetals i animals. Al timpà hi ha esculpit l'"Agnus Dei". La porta d'accés conserva l'antiga ferramenta romànica. A la part central de la façana hi ha una obertura d'arc de mig punt, i a la part superior, un petit campanar de cadireta d'un sol arc, afegit posteriorment. L'absis té una finestra d'arc de mig punt, i al parament lateral de migdia hi ha tres finestres, també d'arc de mig punt. Al paviment hi ha una inscripció funerària del 1629 dedicada a Pere Puig, %uacute;ltim rector de Navata abans que es construís l'església nova. Al mur del presbiteri hi ha vestigis de pintures murals romàniques, probablement del segle XII i del mateix cicle que les d'Osormort. En procedeix la imatge de la Mare de Déu de Navata, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya, feta d'alabastre de Beuda, gòtica, policromada.

Església parroquial de Sant Pere de Navata. Ajuntament de Navata - (Ampliar)

Església parroquial de Sant Pere de Navata. L'actual parròquia és un gran temple del segle XVII. La primera pedra va ser col·locada el dia 22 de desembre de 1638 i l'obra es va acabar el 1746 (data gravada a la portalada d'entrada). És d'una nau amb capelles laterals. L'absis té planta semicircular a l'exterior i poligonal a l'interior. La portalada principal, del frontis, és interessant per la seva decoració. Damunt de la llinda hi ha una fornícula en forma de petxina, on s'hi conserva una imatge de Sant Pere. A la llinda hi ha gravades la mitra i les claus, símbols del patró, al costat de la data de 1746. Al centre del mur hi ha un senzill rosetó. El campanar, molt alt, és de planta octogonal amb arcades de punt d'ametlla. Dins l'interior destaquen unes pintures murals del segle XVIII molt ben conservades.

Església parroquial de Sant Pere de Navata. Ajuntament de Navata - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Navata. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 52 focs; 1515, 48 focs; 1553, 58 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"Navata". Jaume Marquès i Casanovas, Lluís Constans i Serrat. 1985. Amics de Navata. ISBN 84-398-4873-0.
"De la història del comtat de Besalú. La senyorial casa de Navata". Joaquim Gironella i Garañana. 1959. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, ISSN 1136-0267, núm. 1.
"Les pintures murals de Sant Pere de Navata: Una obra d'art o una lliçó d'història". Joan Gay. 1994. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Vol. 33.

Notes
(1) Les companyies mercenàries de Joan III d'Armanyac van atacar Catalunya el 1389 comandades per Bernard d'Armanyac, ocupant el Rosselló i l'Empordà durant mig any, territori que havia estat defensat per Felip Dalmau I de Rocabertí i Pere VIII d'Illa, i atacant Besalú, fins a ser derrotat a la Batalla de Navata per Bernat IV de Cabrera el 1390.
Es va concedir una dotació econòmica per a la lluita, administrada per una terna independent de diputats nomenats per les Corts i formada per Ramon de Castlarí, Berenguer de Cruïlles i Ferrer de Gualbes i es va reclutar una companyia de cent almogàvers dels regnes de València i Múrcia. Quan Joan I el Caçador va aconseguir l'acord dels nobles va aplegar el seu exèrcit a Girona, d'on va sortir el 31 de març per anar a buscar als armanyacs, que van fugir a les Corberes sabent que les places fortes es rendirien al pas del rei i rebria reforços al Rosselló. El rei va estar a Perpinyà fins al maig, i el 22 de juny, ordenà a Gilabert de Centelles i Riu-sec, ja alliberat de la presó amb un rescat de 1.000 florins de la ciutat de València. i nomenat de nou governador de Rosselló, que fes front als invasors amb l'ajut de Martí de Lihori.
Els armanyacs van tornar a atacar quan el rei va tornar a Barcelona l'agost de 1390, prenent Mosset, Salses i Sant Hipòlit de la Salanca, de manera que Gilabert de Centelles va passar al contratac entrant en terres de Joan d'Armanyac, prenent i cremant Fraisse però sent capturat a Ceret. A finals de mes, Berenguer de Calms va reunir un exèrcit de 500 homes a Fraisse. S'encomanà a Arnau de Cervelló a recuperar Rivesaltes i posteriorment a Gilabert de Centelles, acompanyat de Ramon d'Abella i Arnau de Cervelló sortir a l'encontre dels armanyacs i recuperar el castell de Rasigueres, on foren derrotats per Bernard d'Armanyac.
Joan III d'Armanyac, veient que no podria aconseguir la corona, va marxar el 1391 a Milà per ajudar els gibel·lins contra Joan Galeàs Visconti, participant en la Batalla d'Alessandria on va ser ferit i va morir, sent succeï,t per Bernard VII d'Armanyac. - (Tornar al text)