Dextera Domini. Clau d'arc triomfal probablement de l'antiga església de Sant Martí. 1208. Museu de Perelada - (Ampliar) 19/05/1272. Capitulacions matrimonials de Berenguera, de Girona, amb Bernat Sunyer, sabater de Peralada. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar) El rei de França Felip l'Ardit (1245-1285). Viquipèdia - (Ampliar) Castell Palau de Peralada. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Adalil, cap almogàver. Mitjans segle XIII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) Esbós per a 'L'heroïna de Peralada'. Ca. 1864. Antoni Caba. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) 07/04/1541. Venda de censal per Guerau Moles, paraire de Peralada, a favor de fra Joan Roig, prior del convent de Sant Agustí. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar) Na Mercadera (1245-1300), l'heroïna de Peralada. Oli d'Antoni Caba. Viquipèdia - (Ampliar) Església parroquial de Santa Eulàlia de la Vilanova de la Muga. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Mariscal Etienne MacDonald (1765-1840). Viquipèdia - (Ampliar) Bulletin des arrêtés, proclamations, etc. de S. Exc. Maréchal MacDonald, 1810. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar) Joan Tomàs de Rocabertí (1627-1699). Viquipèdia - (Ampliar) Claustre de Sant Domènec. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Josep Serra Banal (1874-1939), músic i compositor de sardanes. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Escut de Peralada. Publicat a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908-1918 Claustre romànic de Sant Domènec, del segle XII. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
Peralada Història de Peralada.
Les primeres referències documentals.
El nom de la població mé antic que es coneix és el de Tolon, que arribà fins lèpoca altmedieval i que coexistí amb el nom llatí de Petralata, abans dels primers documents escrits en els quals coexisteixen, del 880 al 990, Castro Tolon, referit gairebé sempre al nucli urbà, amb el de pagus o comitatus Petralatensis preferentment aplicat al territori, i també a la villa Petralata. Castell dels comtes de Peralada. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Vestigis ibèrics i iberoromans. Al terme de Peralada es documenta la necròpolis o camp d’urnes descoberta el 1870 en fer les obres del jardí del Palau, datada al voltant del 600 aC. Prop del cementiri es descobrí el 1930 una assentament iberoromà, i al barri de Sant Bernat aparegueren fragments de ceràmiques similars als del camp d’urnes del Palau. El 1989 es localitzaren les restes d’un poblat ibèric del segle IV aC als terrenys del convent de Sant Bartomeu de Peralada, juntament amb restes d’una necròpolis d’incineració de la primera Edat del Ferro, una fortificació del segle II aC i les restes del castell altmedieval dels vescomtes de Peralada, que va ser abandonat el 1285 després de l’incendi de la població. El mateix any es va localitzar una necròpolis romana del segle I aC, prop de la carretera de Garriguella i del cementiri. Claustre del convent del Carme. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Peralada medieval.
Entre el 1010 i el 1017 es documenta un Dalmau vescomte de Peralada, però no va ser fins el 1078, coincidint amb el trasllat de la capital del comtat d'Empúries a Castelló, dins els territoris del comtat de Peralada, que la vila passà a tenir senyor propi, Berenguer, fill del comte Ponç I d’Empúries, fundador de la dinastia senyorial dels vescomtes de Peralada, dits després de Quermançó, que donaria lloc a la dinastia dels vescomtes de Rocabertí. Convent del Carme. Capitells, creus i sarcòfags. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Després d’una batalla a camp obert, amb victòria catalana, els almogàvers que restaren a Peralada, varen incendiar i destruir la vila, segons Muntaner, si bé Desclot afirma que va ser el vescomte el qui manà cremar la seva vila per raons tàctiques contra els francesos. En qualsevol cas, els Rocabertí varen impulsar la restauració de la població, edificaren un nou palau i varen construir el segon cercle de muralles. Peralada continuà essent una de les principals viles de l’Empordà a la baixa edat mitjana, amb diversos gremis menestrals, una gran activitat del seu mercat, rival del de Castelló d'Empúries, i un call o barri jueu. La vila tenia privilegis i lleis pròpies recopilades en l'anomenat "Llibre de la cadena", cap al 1300 anomenat per les fonts Librum consuetudinum ville Petralate. Claustres de Sant Domènec. 1900-1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Del segle XV al segle XIX.
Al segle XV s’inicià la decadència de la vila, que s’anà convertint en una simple població rural, d’agricultura pròspera, però en evident inferioritat davant Castelló d'Empúries i sobretot davant la vila reial de Figueres, que s’anà convertint en la veritable capital de la comarca. La línia directa del llinatge dels Rocabertí s’extingí el 1671, tot i que els Boixadors, comtes de Savallà, i després els Dameto conservaren el cognom Rocabertí. Castell Palau de Peralada. Biblioteca. 1920-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
A finals del segle XIX els germans Antoni de Rocabertí, comte de Savallà, i Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, van restaurar notablement el palau de Peralada, especialment la restauració dels jardins del palau, atès que la vegetació d'aquella època és la que encara es conserva actualment. Antoni de Rocabertí va establir les escoles gratuïtes de primer ensenyament, d'arts i oficis. També va crear un cor i una escola de música de la qual en sortirien els músics que formaren part de La Principal de Peralada, important cobla dins la història de la sardana de Catalunya. Aquests fets van enriquir culturalment molt la població de Peralada, perquè poques localitats d'aquestes dimensions de la comarca es trobaven en un estat tan desenvolupat i avançat. Galeria coberta entre el Palau dels comtes i l'església de Peralada. Ca. 1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) La sardana a Peralada. La vida musical dels darrers segles, centrada en el conreu de la sardana, començà amb els músics formats a l'escola de música del castell de Peralada, creada cap el 1875 per Antoni de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí i a la qual Jaume Cervera i Marquès dedicà 33 anys de la seva vida. Es distingiren extraordinàriament els germans Serra. Miquel Serra i Bonal (1867-1922) va ser director del cor local i compositor i Josep Serra i Bonal (1874-1930), amb Miquel, va ser fundador de la cobla La Principal de Peralada l'any 1890 i director seu fins al 1915, a més de notable compositor de sardanes encara molt populars. El fill de Josep va ser Joaquim Serra i Corominas (1907-1957), autor de més de 50 sardanes d'una gran qualitat i també de música simfònica i teòric de la cobla. Vista parcial de Peralada. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La cobla fins al 1936 tenia un paper important en la revitalització de la sardana a Catalunya des del seu primer concert a Barcelona el 1894. Enric Morera sempre volgué que fos aquesta cobla qui estrenés les seves sardanes. L'any 1914, l'Orfeó Català va fer un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, i hi obtingué un gran èxit. Castell Palau de Peralada. Saló d'hivern. 1920-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Façana principal del convent del Carme. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Façana de l'església del Carme, del segle XIV. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Evolució demogràfica de Peralada. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 263 focs; 1515, 214 focs; 1553, 288 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar) Bibliografia
Notes (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut oficial de Peralada. Situació del municipi de Peralada dins la comarca de l'Alt Empordà Ramon Muntaner (1265-1336). Viquipèdia - (Ampliar) 24/12/1635. Donació inter vivos atorgada per Vernet Sastre, de Peralada, a favor del convent de Sant Domènec d’aquesta vila, abans de Sant Agustí. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar) Escut dels Rocabertí Coberta del 'Llibre de la cadena'. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) Escut d'or de Joan II. 1453. Viquipèdia - (Ampliar) Portada del manuscrit genealògic escrit l’any 1628 per Diego de Rocabertí. Biblioteca del palau de Peralada. Publicat per Marià Baig, op. cit. - (Ampliar) Joan Antoni de Rocabertí i Boixadors, XII comte de Peralada. Vicente López. Publicat per Carles Rahola, op. cit. - (Ampliar) Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí (1840-1898). Arxiu Castell de Peralada - (Ampliar) Castell de Peralada. Dormitori de la comtessa. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Façana del convent del Carme. 1925-1935. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Coples al Sant Christo de la vila de Perelada. 1802. Biblioteca de Montpeller - (Ampliar) Torre del rellotge de l'església de Sant Martí. 1925-1935. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) Porta ferrada del Museu del Castell de Peralada. 1960-1973. Foto Meli. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar) Obres de reforma al claustre romànic de Sant Domènec, del segle XII, a l'antic convent dels Agustins de Peralada. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |