Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Dextera Domini. Clau d'arc triomfal probablement de l'antiga església de Sant Martí. 1208

Dextera Domini. Clau d'arc triomfal probablement de l'antiga església de Sant Martí. 1208. Museu de Perelada - (Ampliar)

19/05/1272. Capitulacions matrimonials de Berenguera, de Girona, amb Bernat Sunyer, sabater de Peralada

19/05/1272. Capitulacions matrimonials de Berenguera, de Girona, amb Bernat Sunyer, sabater de Peralada. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El rei de França Felip l'Ardit (1245-1285)

El rei de França Felip l'Ardit (1245-1285). Viquipèdia - (Ampliar)

Castell Palau de Peralada. 1988

Castell Palau de Peralada. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Adalil, cap almogàver. Mitjans segle XIII

Adalil, cap almogàver. Mitjans segle XIII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Esbós per a 'L'heroïna de Peralada'. Ca. 1864

Esbós per a 'L'heroïna de Peralada'. Ca. 1864. Antoni Caba. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

07/04/1541. Venda de censal per Guerau Moles, paraire de Peralada, a favor de fra Joan Roig, prior del convent de Sant Agustí

07/04/1541. Venda de censal per Guerau Moles, paraire de Peralada, a favor de fra Joan Roig, prior del convent de Sant Agustí. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Na Mercadera (1245-1300), l'heroïna de Peralada. Oli d'Antoni Caba

Na Mercadera (1245-1300), l'heroïna de Peralada. Oli d'Antoni Caba. Viquipèdia - (Ampliar)

Església parroquial de Santa Eulàlia de la Vilanova de la Muga. 1988

Església parroquial de Santa Eulàlia de la Vilanova de la Muga. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Mariscal Etienne MacDonald (1765-1840)

Mariscal Etienne MacDonald (1765-1840). Viquipèdia - (Ampliar)

Bulletin des arrêtés, proclamations, etc. de S. Exc. MacDonald

Bulletin des arrêtés, proclamations, etc. de S. Exc. Maréchal MacDonald, 1810. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

Joan Tomàs de Rocabertí (1627-1699)

Joan Tomàs de Rocabertí (1627-1699). Viquipèdia - (Ampliar)

Claustre de Sant Domènec. 1988

Claustre de Sant Domènec. 1988. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Josep Serra Banal (1874-1939), músic i compositor de sardanes

Josep Serra Banal (1874-1939), músic i compositor de sardanes. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Escut de Peralada

Escut de Peralada. Publicat a "Geografia General de Catalunya", de Botet i Sisó, 1908-1918

Claustre romànic de Sant Domènec, del segle XII. 1900

Claustre romànic de Sant Domènec, del segle XII. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)


Peralada

Història de Peralada.

Les primeres referències documentals. El nom de la població mé antic que es coneix és el de Tolon, que arribà fins lèpoca altmedieval i que coexistí amb el nom llatí de Petralata, abans dels primers documents escrits en els quals coexisteixen, del 880 al 990, Castro Tolon, referit gairebé sempre al nucli urbà, amb el de pagus o comitatus Petralatensis preferentment aplicat al territori, i també a la villa Petralata.
Segurament abans de la conquesta cristiana havia existit un pagus o comtat centrat en el castell de Toló o vila de Peralada que es respectà en crear-se els comtats de la Marca Hispànica en època de Carlemany (812), bé que supeditant-lo al domini del comtat d’Empúries. Aquest comtat de Peralada, sense comtes propis, abastava des de les carenes de la serra de l’Albera, al nord, fins a més enllà del curs de la Muga al sud, i des de la mar a l'est, fins als límits amb el comtat de Besalú a l'oest.

Castell dels comtes de Peralada. 1900-1925

Castell dels comtes de Peralada. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Vestigis ibèrics i iberoromans. Al terme de Peralada es documenta la necròpolis o camp d’urnes descoberta el 1870 en fer les obres del jardí del Palau, datada al voltant del 600 aC. Prop del cementiri es descobrí el 1930 una assentament iberoromà, i al barri de Sant Bernat aparegueren fragments de ceràmiques similars als del camp d’urnes del Palau. El 1989 es localitzaren les restes d’un poblat ibèric del segle IV aC als terrenys del convent de Sant Bartomeu de Peralada, juntament amb restes d’una necròpolis d’incineració de la primera Edat del Ferro, una fortificació del segle II aC i les restes del castell altmedieval dels vescomtes de Peralada, que va ser abandonat el 1285 després de l’incendi de la població. El mateix any es va localitzar una necròpolis romana del segle I aC, prop de la carretera de Garriguella i del cementiri.

Claustre del convent del Carme. 1900-1925

Claustre del convent del Carme. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Peralada medieval. Entre el 1010 i el 1017 es documenta un Dalmau vescomte de Peralada, però no va ser fins el 1078, coincidint amb el trasllat de la capital del comtat d'Empúries a Castelló, dins els territoris del comtat de Peralada, que la vila passà a tenir senyor propi, Berenguer, fill del comte Ponç I d’Empúries, fundador de la dinastia senyorial dels vescomtes de Peralada, dits després de Quermançó, que donaria lloc a la dinastia dels vescomtes de Rocabertí.
Els Rocabertí varen enfortir el seu domini mitjançant el matrimoni de Dalmau III de Rocabertí amb la pubilla d’Arnau de Navata (1249), que tenia drets feudals importants sobre Navata. Dalmau bastí el palau a la vila, on segons el cronista Ramon Muntaner, Jaume I s’estatjà el 1274, camí de Lió.
En l'entorn de la invasió francesa de l'Empordà durant els enfrontaments bèl·lics entre Pere el Gran i Felip III de França el 1285, qui va acampar davant les muralles de Peralada, que en aquella època era el quarter general del rei Pere II, es varen produir els fets protagonitzats per Na Mercadera (Ca. 1245 - Ca. 1300), l'anomenada heroïna de Perelada, narrats per Ramon Muntaner, fill de Peralada i testimoni dels fets (1).

Convent del Carme. Capitells, creus i sarcòfags. 1900-1925

Convent del Carme. Capitells, creus i sarcòfags. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Després d’una batalla a camp obert, amb victòria catalana, els almogàvers que restaren a Peralada, varen incendiar i destruir la vila, segons Muntaner, si bé Desclot afirma que va ser el vescomte el qui manà cremar la seva vila per raons tàctiques contra els francesos. En qualsevol cas, els Rocabertí varen impulsar la restauració de la població, edificaren un nou palau i varen construir el segon cercle de muralles. Peralada continuà essent una de les principals viles de l’Empordà a la baixa edat mitjana, amb diversos gremis menestrals, una gran activitat del seu mercat, rival del de Castelló d'Empúries, i un call o barri jueu. La vila tenia privilegis i lleis pròpies recopilades en l'anomenat "Llibre de la cadena", cap al 1300 anomenat per les fonts Librum consuetudinum ville Petralate.

Claustres de Sant Domènec. 1900-1910

Claustres de Sant Domènec. 1900-1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Del segle XV al segle XIX. Al segle XV s’inicià la decadència de la vila, que s’anà convertint en una simple població rural, d’agricultura pròspera, però en evident inferioritat davant Castelló d'Empúries i sobretot davant la vila reial de Figueres, que s’anà convertint en la veritable capital de la comarca. La línia directa del llinatge dels Rocabertí s’extingí el 1671, tot i que els Boixadors, comtes de Savallà, i després els Dameto conservaren el cognom Rocabertí.
Peralada va patir una guerra rere una altra per la seva situació tan a prop de les fronteres de França, que representaven les portes d'entrada cap a Espanya: la primera va ser la Guerra dels Segadors, després, la Guerra Gran i posteriorment la Guerra de Francès contra Napoleó.

Castell Palau de Peralada. Biblioteca. 1920-1925

Castell Palau de Peralada. Biblioteca. 1920-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

A finals del segle XIX els germans Antoni de Rocabertí, comte de Savallà, i Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, van restaurar notablement el palau de Peralada, especialment la restauració dels jardins del palau, atès que la vegetació d'aquella època és la que encara es conserva actualment. Antoni de Rocabertí va establir les escoles gratuïtes de primer ensenyament, d'arts i oficis. També va crear un cor i una escola de música de la qual en sortirien els músics que formaren part de La Principal de Peralada, important cobla dins la història de la sardana de Catalunya. Aquests fets van enriquir culturalment molt la població de Peralada, perquè poques localitats d'aquestes dimensions de la comarca es trobaven en un estat tan desenvolupat i avançat.
La successora dels germans Rocabertí va ser la seva germana Joana-Adelaida, que morí l'any 1899. Després, el palau va estar uns anys sense habitar fins que va ser comprat per Miquel Mateu i Pla l'any 1923, poderós industrial barceloní, que hi aplegà una notable col·lecció d'art (vidres, ceràmica, pintura, llibres, manuscrits) i patrocinà l'edició de llibres erudits de la Biblioteca de Peralada. Actualment, pertany a la seva filla Carme Mateu Quintana.

Galeria coberta entre el Palau dels comtes i l'església de Peralada. Ca. 1936

Galeria coberta entre el Palau dels comtes i l'església de Peralada. Ca. 1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La sardana a Peralada. La vida musical dels darrers segles, centrada en el conreu de la sardana, començà amb els músics formats a l'escola de música del castell de Peralada, creada cap el 1875 per Antoni de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí i a la qual Jaume Cervera i Marquès dedicà 33 anys de la seva vida. Es distingiren extraordinàriament els germans Serra. Miquel Serra i Bonal (1867-1922) va ser director del cor local i compositor i Josep Serra i Bonal (1874-1930), amb Miquel, va ser fundador de la cobla La Principal de Peralada l'any 1890 i director seu fins al 1915, a més de notable compositor de sardanes encara molt populars. El fill de Josep va ser Joaquim Serra i Corominas (1907-1957), autor de més de 50 sardanes d'una gran qualitat i també de música simfònica i teòric de la cobla.

Vista parcial de Peralada. 1900-1925

Vista parcial de Peralada. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La cobla fins al 1936 tenia un paper important en la revitalització de la sardana a Catalunya des del seu primer concert a Barcelona el 1894. Enric Morera sempre volgué que fos aquesta cobla qui estrenés les seves sardanes. L'any 1914, l'Orfeó Català va fer un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, i hi obtingué un gran èxit.
Obtingué un gran nombre de premis i gravà a França els primers discos de sardanes. La dirigí des del 1915 Josep Blanch i Reynalt (1888-1954), castelloní, i hi actuaren com a membres destacats, entre molts d'altres, músics que en formaren part l'instrumentista de tenora Marià Calvet. Varen ser compositors i intèrprets Josep Ferrer i Torres (1878-1952), pare del músic Rafael Ferrer i Fitó (1911-1988), i Josep Lleonsí i Casanovas (1877-1949).

Castell Palau de Peralada. Saló d'hivern. 1920-1925

Castell Palau de Peralada. Saló d'hivern. 1920-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Façana principal del convent del Carme. 1900-1925

Façana principal del convent del Carme. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Façana de l'església del Carme, del segle XIV. 1900

Façana de l'església del Carme, del segle XIV. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Peralada

Evolució demogràfica de Peralada. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 263 focs; 1515, 214 focs; 1553, 288 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)


Bibliografia
- "Els capitells del claustre romànic de Sant Domènec de Peralada". Jordi Canal i Morell. 1986. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 19.
- "La Principal de Peralada". Inés Padrosa Gorgot. 1990. Ajuntament de Peralada. ISBN 84-8637-772-2.
- "L’arxiu comtal de Peralada. Elements per a la seva història". Marià Baig i Aleu. 1996. Annals de l’Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 29. Figueres.
- "Peralada". Carles Rahola. 1934.


Notes
(1) Segons Muntaner, Na Mercadera era una dona molt experta, gran i alta que tenia obrador de merceria a la vila de Peralada i que, com totes les dones dels pobles i viles de les classes populars, tenia cura de l'hort situat fora muralla, que proporcionava una part important de l'alimentació quotidiana de la seva família.
Peralada estava assetjada, i Na Mercadera no podia sortir del recinte sense temor de topar-se amb els soldats francesos, per anar a l'hort a buscar la verdura per fer el dinar. Va decidir anar a collir les cols vestida d'home, i en aparença d'home armat. Muntaner explica que, amb la llança i l'escut a la mà i l'espasa a la cintura, deuria imposar com si fos un guerrer.
Mentre collia les cols va sentir soroll de picarols, era un genet francès que, amb el seu cavall arnesat, havia caigut al rec per on circulava l'aigua entre hort i hort i que servia per regar-los. Es va apropar al francès i li va travessar la cuixa amb la llança, i el deixà clavat a la muntura; tot seguit, traient-se l'espasa li va cridar: "Cavaller mort sots si no us retets"; el va desafiar pràcticament seguint el codi de cavalleria, de manera que el cavaller es va rendir i ella el va conduir a la vila; abans, però, va tenir cura de treure-li la llança que li havia clavat. El rei, que era a Peralada, li va fer explicar l'anècdota diverses vegades; el botí de guerra, el cavall i les armes del vençut li foren donades i un cop redimit el presoner el rescat també va ser per a ella. - (Tornar al text)


  • www.peralada.org------Web oficial de l'Ajuntament de Peralada.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Peralada

    Escut oficial de Peralada

    Escut oficial de Peralada.

    Mapa de Peralada

    Situació del municipi de Peralada dins la comarca de l'Alt Empordà

    Ramon Muntaner (1265-1336)

    Ramon Muntaner (1265-1336). Viquipèdia - (Ampliar)

    24/12/1635. Donació inter vivos atorgada per Vernet Sastre, de Peralada, a favor del convent de Sant Domènec d’aquesta vila, abans de Sant Agustí

    24/12/1635. Donació inter vivos atorgada per Vernet Sastre, de Peralada, a favor del convent de Sant Domènec d’aquesta vila, abans de Sant Agustí. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Escut dels Rocabertí

    Escut dels Rocabertí

    Coberta del 'Llibre de la cadena'

    Coberta del 'Llibre de la cadena'. Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

    Escut d'or de Joan II. 1453

    Escut d'or de Joan II. 1453. Viquipèdia - (Ampliar)

    Portada del manuscrit genealògic escrit l’any 1628 per Diego de Rocabertí

    Portada del manuscrit genealògic escrit l’any 1628 per Diego de Rocabertí. Biblioteca del palau de Peralada. Publicat per Marià Baig, op. cit. - (Ampliar)

    Joan Antoni de Rocabertí i Boixadors, XII comte de Peralada. Vicente López

    Joan Antoni de Rocabertí i Boixadors, XII comte de Peralada. Vicente López. Publicat per Carles Rahola, op. cit. - (Ampliar)

    Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí (1840-1898)

    Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí (1840-1898). Arxiu Castell de Peralada - (Ampliar)

    Castell de Peralada. Dormitori de la comtessa. 1900-1925

    Castell de Peralada. Dormitori de la comtessa. 1900-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Façana del convent del Carme. 1925-1935

    Façana del convent del Carme. 1925-1935. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Coples al Sant Christo de la vila de Perelada. 1802

    Coples al Sant Christo de la vila de Perelada. 1802. Biblioteca de Montpeller - (Ampliar)

    Torre del rellotge de l'església de Sant Martí. 1925-1935

    Torre del rellotge de l'església de Sant Martí. 1925-1935. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Porta ferrada del Museu del Castell de Peralada. 1960-1973

    Porta ferrada del Museu del Castell de Peralada. 1960-1973. Foto Meli. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

    Obres de reforma al claustre romànic de Sant Domènec, del segle XII, a l'antic convent dels Agustins de Peralada. 1925

    Obres de reforma al claustre romànic de Sant Domènec, del segle XII, a l'antic convent dels Agustins de Peralada. 1925. Joan Subias Galter. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés