Essent membre de la Confraria de la Puríssima Sang, atenia els malalts necessitats desinteressadament, tasca que va fer durant vint anys. Amb el consentiment de la família Ros-Llausas, va començar a posar en pràctica la idea, i el 28 de juny de 1870, amb la seva amiga Carme Esteve i Andoca i sis companyes més, va iniciar la vida comunitària d'una agrupació que, amb domicili al carrer de la Força, 12, de 1870 a 1876 es dedicaria a l'atenció i la vetlla, de dia i de nit, de malalts. Amb el temps, atès que des de 1868 estaven prohibides per llei les associacions i congregacions religioses, esdevingué congregació religiosa: l'Institut de les Religioses de Sant Josep de Girona, popularment anomenades Vetlladores.
La seva tasca va ser reconeguda aviat, i altres joves volgueren adherir-s'hi. El 12 de juliol de 1872 el bisbe de Girona, Constantí Bonet, els va fer lliurament d'un reglament intern, que va ser aprovat definitivament pel bisbe Francesc de Pol i Baralt. Per evitar la prohibició de les congregacions religioses, Maria Gay i les seves companyes van fer la seva professió en el Tercer Orde de Sant Francesc, laic. El 1880, el bisbe Tomàs Sivilla els va permetre inaugurar el noviciat. El papa Pius XI aprovà definitivament l'Institut religiós de les germanes de Sant Josep de Girona (1). Establiren un primer convent a la Pujada de Sant Domènec, domicili de la seva companya, que havia quedat sola en morir la seva mare, després a la Força i el 1876 al Portal Nou, que esdevingué la casa mare de la congregació i el centre de formació de les novícies.
El 1879, la comunitat va obrir casa a La Bisbal d'Empordà, des d'on anaven als domicilis dels malalts; l'any següent, l'Ajuntament de Banyoles sol·licità germanes per tenir cura dels malalts de l'hospital, que seria el primer confiat a l'institut. La comunitat inicial s'anava fent cada vegada més nombrosa; des d'aleshores, assistien els malalts tant als seus propis domicilis com en els hospitals. El 1881 una altra comunitat es feia càrrec de l'hospital de Lloret de Mar, a petició de l'ajuntament. Maria encara va fundar a Torroella de Montgrí (1882), Sant Feliu de Guíxols i Blanes, les dues en 1884. El mateix any, però, Maria Gay morí a Girona.

Retrat de grup de les monges del convent de les Germanes de Sant Josep de Girona (Vetlladores). A dalt, d'esquerra a dreta: Lluïsa Costa, Núria Güell, Consuelo Mir i Concepció Pujol. A baix, d'esquerra a dreta: Casilda Matabosch, Elena Campmol i Maria Vinardell. 1933. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'expansió de la comunitat. Abans d'acabar el segle XIX, les vetlladores ja eren establertes a Cassà de la Selva, Palafrugell, Castelló d'Empúries, Malgrat;, Ribes de Freser i Sitges. S'agrupaven en divuit comunitats amb un total de 159 religioses. En començar el segle XX s'establiren a Llagostera, el 1904 funden a Barcelona, i el 1912 surten de la Catalunya per fundar a Vila-real i més endavant a Perpinyà.
Mentrestant l'obra es va anar institucionalitzant. El 1905 es va celebrar el primer Capítol general. El 1911 s'obtenia l'aprovació diocesana de les noves Constitucions. L'any 1915 la Superiora General elevava a la Santa Seu la sol·licitud d'aprovació pontifícia. La petició anava acompanyada de cartes dels bisbes de Girona, Barcelona, la Seu d'Urgell i Tortosa. El 1928 el papa Pius XI donava la seva aprovació a l'Institut i a les seves Constitucions.

Vista del convent de les Religioses de Sant Josep i la seva església amb la muntanya de les Pedreres i la torre d'Alfons XII al fons. 1931. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'església i la festivitat de Sant Josep. L'església de la comunitat és un temple d'estil gòtic fundat el 1874. Per Sant Josep, patró dels fusters, s'hi celebrava la festa del sant. La capella en honor a aquest sant va ser inaugurada el 1896 i beneïda pel bisbe Sivilla, i tenien cura d'ella les monges. A la festivitat de Sant Josep tothom s'hi apropava, i els gironins gaudien de la festa tot prenent uns postres especials que consistien en el tradicional recuit i els dolços anomenats "ramillets", recoberts de merenga i ornats amb plomes tenyides i boletes de colors, de vidre bufat. La crema s'introduí molt més tard per influència barcelonina (2) (Gibert, op. cit).
Durant els dos últims anys de la Guerra Civil, la Sanitat va ocupar l'antic local de l'hospital militar, tot el local del convent de les Vetlladores i dues grans sales de l'hospital de Santa Caterina.
L'església disposa de dues campanes, instal·lades a l'espadanya, la campana petita, obra del fonedor Esteve Puig, de 1887, de 40 cm de diàmetre i 37 kg de pes, i la campana gran, del mateix constructor, de 1902, d'un diàmetre de 51 cm i 77 kg de pes.

Retrat d'un grup de monges del convent de les Religioses de Sant Josep (Vetlladores) al pati del convent. 1931. Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les vetlladores. Enric Mirambell i Belloc, cronista oficial de la ciutat, explicava la percepció ciutadana de les vetlladores al seu article "Les vetlladores" publicat al Diari de Girona el 7/5/1989. Explica que quan els serenos es disposaven a entrar de servei per garantir la seguretat ciutadana en les hores nocturnes, desembocava a la plaça del Vi una riuada de figures embolcallades amb uns negres mantells, que les cobrien del cap fins als peus; eren les germanas de Sant Josep, que baixaven del seu convent i es dirigien a les cases on hi havia un malalt que requería la seva atenció.
Les malalties greus es passaven generalment a casa. Les clíniques, que s'anaven començant a instal·lar, eren només per atendre les operacions quirúrgiques. Molts casos que ara es tracten en un centre hospitalari abans s'havien de resoldre en el propli domicili. El familiar que se n'encarregava no podia dedicar-li les vint-i-quatre hores del día; també necessitava descansar. Aleshores les famílies acudien a les vetlladores per demanar els serveis d'una "hermana". Generalment, aquests serveis es requerien per a la nit; però també en situacions extraordinàries es demanava una monja per a la nit i una altra per al dia. Quan es deia "tenen monja de nit i de dia", es tractava d'un malalt molt greu o d'una família molt acomodada. El primer dia que una vetlladora anava a un domicili, algú de la família l'anava a recollir al convent per tal d'acompanyar-la. Les nits següents ja no feia falta l'acompanyant. Les monges sortien agrupades i en arribar a la plaça del Vi s'anaven dispersant en direcció a les cases on anaven destinades. Si havien d'anar en algun indret una mica desert es feien acompanyar sempre.

Signatura de la compra d'una finca rústica a les monges Vetlladores de Sant Josep per l'Ajuntament de Girona. Una monja signa el document davant l'alcalde de al ciutat, Josep Bonet Cuffí. 1972. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La monja vetlladora, arribada a la casa del malalt, es treia el solemne mantell i es posava un funcional davantal. Si era hivern, la família li preparava un braser per passar la nit. Els familiars del malalt feien a la monja les indicacions pertinents; li deixaven preparats els medicaments i li explicaven com podia escalfar els aliments que el malalt hagués de prendre. També li oferien llet o algun altre aliment que la religiosa solia refusar. Finalment, li indicaven el lloc on dormien, per si passava alguna cosa i els havia de cridar.
Si era necessari, la vetlladora es passava tota la nit al costat del malalt, però si les atencions no havien de ser rigurosament continuados, s'instal·lava en una altra habitació, i allà anava alternant el res de rosaris amb algun treball manual; pero sempre atenta a les hores en què havia de subministrar medicaments o alimentació, o bé a si sentia un moviment sospitós, una queixa, un sospir, una tos persistent o un respir massa feixuc.

Instal·lació d'una placa al passatge de Maria Gay i Tibau, fundadora de les Germanes de Sant Josep, al Portal Nou. 1996. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Al matí, la vetlladora s'acomiadava de la família del malalt després d'explicar-los com havia passat la nit. Les monges s'anaven trobánt, camí del convent, on arribaven agrupades, tal com n'havien sortit la nit anterior. Quan en una casa hi havia un difunt de cos present s'hauria considerat una falta de respecte no vetllar-lo, de nit i de dia, fins el moment en què se l'emportaven per enterrar-lo. Moltes vegades, els familiars no es trobaven en condicions per passar la nit sense dormir i aleshores també demanaven la presència de les germanes de Sant Josep. En aquests casos no hi anava una sola monja, sínó dues.
En els enterraments de luxe també assístia un grup de vetlladores. Les característiques d'un enterrament de primera eren tretze capellans, la carrossa anomenada "cotxe-estufa", i les germanes vetlladores. Les religioses, en nombre de deu o dotze, anaven en dues fileres, darrera el cotxe mortuori, abans del dol familiar, amb l'hàbit negre; el mantell que només deixava al descobert part de la cara i un ciri encès a la mà.

Vigília solemne de la beatificació de les monges Fidela, Josefa i Facunda, tres germanes màrtirs de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona a la basílica de Sant Feliu que serien beatificades a la Catedral de la ciutat. 2015. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

---

Notes

(1) - Sota l'advocació de sant Josep [hi ha a la ciutat] dues ordes, ben gironines: les Butinyanes o Josefines, de la plaça dels Lladoners, i les Vetlladores, del carrer del Portal Nou. Com que les Butinyanes s'anomenen "filles de Sant Josep", i les Vetlladores, "germanes de Sant Josep", la veu popular deia que les Butinyanes eren nebodes de les Vetlladores. TTambé es contava que dues monges vetlladores es presentaren en una casa dient: "Som les germanes de Sant Josep", i el senyor de la casa, que tenia un esperit una mica volterià, els respongué: "Caram!, sí que estan ben conservades". (Enric Mirambell, article "Primavera" publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 22/3/1987). - Tornar al text

(2) - En moltes cases el dinar del dia de Sant Josep era un dinar de festa major. Els pastissers començaren a endolcir la festa amb l'oferta de recuits i pastissos de merenga, que després deixaren pas a la tradicional crema de Sant Josep, anomenada també crema catalana, o crema cremada, postre a base de llet, ous i sucre, tot aromatitzat amb canyella, vainilla i una pela de llimona, amb un cremat final. L'elaboració de la crema deixa de ser exclusiva dels professionals i es confeccionà també en moltes cases particulars. La seva elaboració formava part de la celebració que la mainada gaudien per anticipat llepant la barreta de canyella i la pela de la llimona i escurant el recipient, tan bon punt la crema sortia del foc i s'abocava a la plata per ser cremada i servida. (Enric Mirambell, article "Crema de Sant Josep" publicat al "Diari de Girona" el 18/3/2001). - Tornar al text

---

Bibliografia

- "Les vetlladores". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 7/5/1989.
- "Maria Gay, una dona de Déu". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 26/5/1995.
- "Maria Gay i Tibau". Jordi Dalmau. Article publicat al "Diari de Girona" el 30/4/1998.
- "De la vetlla domiciliària a l'hospital de dia". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 7/2/1999.
- "Maria Gay, confraressa d'honor". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 2/4/2000.
- "Crema de Sant Josep". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 18/3/2001.
- "Les monges de Sant Josep". Pius Pujades. Article publicat al dari "El Punt-Avui" el 7/9/2015.
- "La Força, habitacle de sants". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 1/5/1994.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946- Barcelona.

---

-