Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Hug IV d'Empúries i Pero Maça durant la Croada contra Al-Mayûrqa

Hug IV d'Empúries i Pero Maça de Sangarrén durant la Croada contra Al-Mayûrqa. 1285-1290. Palau Aguilar. Viquipèdia - (Ampliar)

Clau de volta de la Catedral de Santa Maria amb l'escut de Castelló

Clau de volta de la Catedral de Santa Maria amb l'escut de Castelló - (Ampliar)

Noble amb armadura. Conquesta de Mallorca

Noble amb armadura. Conquesta de Mallorca. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Escut d'armes dels comtes d'Empúries

Escut d'armes dels comtes d'Empúries

Interior de l'església de Castelló d'Empúries. 1911-1936

Interior de l'església de Castelló d'Empúries - (Ampliar)

Absis de la catedral de Castelló d'Empúries. 1910

Absis de la catedral de Castelló d'Empúries. 1910. Juli Soler i Santaló. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El rei Jaume I (1208-1276)

El rei Jaume I (1208-1276). Viquipèdia - (Ampliar)

Detall de la portalada de basílica de Santa Maria

Detall de la portalada de basílica de Santa Maria - (Ampliar)

Embarcacions catalanes del segle XIV

Embarcacions catalanes del segle XIV. Detall de la 'Tavola Strozzi', 1470. Viquipèdia - (Ampliar)

Clau de volta de la basílica de Santa Maria

Clau de volta de la basílica de Santa Maria. - (Ampliar)

Jueus medievals. Detall de 'Disputa de sant Esteve amb els jueus', Ca. 1340-1360

Jueus medievals. Detall de 'Disputa de sant Esteve amb els jueus', Ca. 1340-1360. Museu Nacional d'Art de Catalunya. - (Ampliar)

Segell del comte Ponç Hug IV (Ponç V) d'Empúries (1277-1313)

Segell del comte Ponç Hug IV (Ponç V) d'Empúries (1277-1313). Viquipèdia - (Ampliar)

Quetubà, contracte matrimonial hebreu entre David Meshulam i Astruga. 1377

Quetubà, contracte matrimonial hebreu entre David Meshulam i Astruga. 1377 - (Ampliar)

Campanar de la basílica de Santa Maria

Campanar de la basílica de Santa Maria - (Ampliar)

Clau de volta de la basílica de Santa Maria

Clau de volta de la basílica de Santa Maria - (Ampliar)

26 de febrer de 1508. La comunitat de preveres de Santa Maria de Castelló d'Empúries reconeix a Pere Quintana, àlias 'Castelló', haver rebut la lluïció d'un censal mort de 300 sous de pensió anual i 6.000 sous de preu, en moneda barcelonesa de tern

26 de febrer de 1508. La comunitat de preveres de Santa Maria de Castelló d'Empúries reconeix a Pere Quintana, àlias 'Castelló', haver rebut la lluïció d'un censal mort de 300 sous de pensió anual i 6.000 sous de preu, en moneda barcelonesa de tern. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

Interior, la porta principal, i l'orgue de la catedral de Castelló d'Empúries. 1911-1931

Interior, la porta principal, i l'orgue de la catedral de Castelló d'Empúries. 1911-1931. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Plaça de mossèn Cinto Verdaguer

Plaça de mossèn Cinto Verdaguer - (Ampliar)

16/02/1642. El lloctinent Urbain de Maillé, als jurats de la ciutat de Girona. Atès que l’enemic vol apoderar-se de la vila de Castelló d’Empúries, la qual té bones fortificacions però manca de municions de guerra, els mana que ràpidament la proveeixin de pólvora i artilleria per a la seva defensa

16/02/1642. El lloctinent Urbain de Maillé, als jurats de la ciutat de Girona. Atès que l’enemic vol apoderar-se de la vila de Castelló d’Empúries, la qual té bones fortificacions però manca de municions de guerra, els mana que ràpidament la proveeixin de pólvora i artilleria per a la seva defensa. Lletres Reials, Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Oficial de l'exèrcit francès. 1794

Oficial de l'exèrcit francès. 1794. Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux. 1795-1799. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

Campanar de la basílica a través dels arcs de la Sala de Contractació

Campanar de la basílica a través dels arcs de la Sala de Contractació - (Ampliar)

Reixa d'una finestra de la presó de Castelló d'Empúries

Reixa d'una finestra de la presó de Castelló d'Empúries. Joan Segur. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

El bisbe Caixal qui va felicitar Savalls pel 'Foc de Castelló'

El bisbe Caixal qui va felicitar Savalls pel 'Foc de Castelló'. Viquipèdia - (Ampliar)

Tercera Guerra Carlina. Tinent del batalló de Girona

Tercera Guerra Carlina. Tinent del batalló de Girona. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

Desfilada de l'Orfeó Català a Castelló d'Empúries. 1899

Desfilada de l'Orfeó Català a Castelló d'Empúries. 1899. S. Obradors. Centre de Documentació de l'Orfeó Català - (Ampliar)

Antic convent de Santa Clara

Antic convent de Santa Clara - (Ampliar)

Detall de l'orgue de la basílica de Santa Maria

Detall de l'orgue de la basílica de Santa Maria - (Ampliar)

Portal de la Gallarda. Segle XIII-XIV

Portal de la Gallarda. Segle XIII-XIV - (Ampliar)

Detall del timpà de la basílica de Santa Maria

Detall del timpà de la basílica de Santa Maria - (Ampliar)

Interior del portal de la Gallarda

Interior del portal de la Gallarda - (Ampliar)

Creu de terme gòtica del segle XV

Creu de terme gòtica del segle XV. - (Ampliar)

Finestral de la Casa Gran

Finestral de la Casa Gran. - (Ampliar)

Absis de Santa Maria

Absis de Santa Maria. - (Ampliar)


Castelló d'Empúries

Història de Castelló d'Empúries.

Primeres referències i l'època medieval La primera referència documental coneguda que parla del lloc de Castelló és de 879, una acta d'un judici celebrat "in villa castilione in territorio Petralatense" en presència del comte d’Empúries Delà i del bisbe de Girona Teuter (bisbe entre 870-888), per la possessió de quatre cel·les monàstiques del comtat de Peralada que es disputaven els monestirs de Banyoles i de Sant Policarp de Rasès, i del document es desprèn que era ja un lloc important. Una d'aquestes esglésies era Sant Joan Sescloses emplaçada a la riba occidental de l'estany de Castelló. Aquesta església és avui una simple ermita que pertany a la parròquia de Castelló però es troba dins el terme de Vilanova de la Muga.

Plaça de mossèn Cinto Verdaguer. La font i la catedral de Santa Maria

Plaça de mossèn Cinto Verdaguer. La font i la catedral de Santa Maria. - (Ampliar)

En altres documents, entre el 944 i el 990, es parla de l’estany de Castelló i de la vila, la qual ja tenia un territori propi. Quan el 1007 s’esmenta per primera vegada l’església de Santa Maria de Castelló, el lloc pertanyia al pagus o comtat de Peralada o del castro Tolon.
El fet que no tingui directament contacte amb el mar, sinó mitjançant aiguamolls, propicià que al segle XI fos la nova residència dels comtes d'Empúries, esdevenint la nova capital del Comtat d'Empúries, quan abandonaren Sant Martí d'Empúries atesa la seva exposició als atacs dels normands i pirates pels volts de l'any 860. D'aquesta manera va esdevenir capital efectiva medieval de l'Empordà durant els segles de màxim esplendor polític d'aquest comtat, un dels més insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d'Aragó, el que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part dels comtes d'Empúries o la inacabada construcció del castell del Montgrí per part dels reis catalans dalt del massís del mateix nom.

Tomba del comte Ponç Hug V, dit Malgaulí, fundador del convent de Sant Domènec. Actualment, a l'absis de la Catedral

Tomba del comte Ponç Hug V, dit Malgaulí, fundador del convent de Sant Domènec. Actualment, a l'absis de la Catedral. - (Ampliar)

La capitalitat comtal L'any 945 el comte Gausfred I d'Empúries va fer donació al monestir de Sant Pere de Rodes de tot l'estany de Castelló amb els seus drets de pesca. De l'any 1007 és la primera notícia documentada sobre l'existència de l’església de Santa Maria de Castelló, una compra feta pel bisbe de Girona Odó als esposos Tedmar i Truitel·la d'un alou del terme de Castelló que comprenia diversos pujols, dues llacunes i dos estanys anomenats "Ded" i "Bona conca". La propietat limitava, en diferents punts, amb terres de Sancta Maria de Castilione.
Alguns autors consideren que va ser el comte Sunyer II qui traslladà la seva residència a Castelló, mentre d'altres suposen que aquest fet es produí en temps del comte Gausfred I. L'establiment definitiu de la capital a Castelló no es produí, però, fins el 1078, a la mort del comte Ponç I. En els documents anteriors a aquesta data Castelló s'esmenta com un territori del comtat de Peralada, que depenia del d'Empúries. A Ponç I el succeí com a comte d'Empúries al seu fill Hug II, mentre l'altre fill, Berenguer, era nomenat senyor de Peralada, però depenent del seu germà. A partir d'aquest moment Peralada deixa d'aparèixer en els documents com un comtat i aquest fet propicià la naixença de Castelló com a capital.

23 de novembre de 1339. Els procuradors de la caritat de la vila de Castelló d'Empúries reconeixen a Berenguer Castelló haver rebut les 10 lliures melgoreses destinades anualment al convent de framenors de Castelló

23 de novembre de 1339. Els procuradors de la caritat de la vila de Castelló d'Empúries reconeixen a Berenguer Castelló haver rebut les 10 lliures melgoreses destinades anualment al convent de framenors de Castelló. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

La primera nissaga comtal El comte Gausfred I (931-991) va ser qui separà els comtats d'Empúries i del Rosselló, i el seu fill Hug I (991-1040) heretà Empúries. El seu fill Ponç I (1040-1078) i el seu nét Hug II (1078-1116) propiciaren una etapa de tranquil·litat i prosperitat pel comtat. El 1035 el comte Hug I va vendre a la seva esposa, la comtessa Guillema, dos importants alous dels termes de Castelló i de Roses. Més tard, la comtessa cedia aquests dos alous i altres possessions al bisbe de Girona. D'aquesta forma anava creixent la importància del bisbat dins el comtat d'Empúries fet que, amb el temps, havia de ser fatal per a la primera dinastia comtal emporitana.
El 1019 el bisbe de Girona Pere Roger havia dotat la canònica de la catedral gironina amb l’església de Santa Maria de Castelló; aquesta donació i d’altres fetes pels comtes a l’església de Girona, tal com hem dit, varen ser, més tard, font de conflictes entre tots dos poders.

Vista parcial de Castelló des de la carretera de Sant Pere Pescador. 1911-1936

Vista parcial de Castelló des de la carretera de Sant Pere Pescador. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El comte Hug II fortificà la vila de Castelló amb un recinte murat. El govern de Ponç Hug I va ser poc favorable pel comtat degut als enfrontaments amb Ramon Berenguer III de Barcelona, els veïns senyors de Peralada i la Seu de Girona. Ponç Hug s'hagué d'humiliar davant els comtes de Barcelona, que s'erigiren en protectors dels feudals menys forts. Durant el govern d'Hug IV (1200-1230) el comtat participà en la tercera Croada, a la batalla de les Navas de Tolosa i, potser, a la de Muret. També participà en la conquesta de Mallorca, on el comte anà al front d'un gran nombre d'empordanesos i hi va morir. Molts dels seus súbdits es quedaren a l'illa per a repoblar-la.
Hug V (1269-1277) s'enemistà amb Jaume el Conqueridor atès que va ser un dels principals elements de la lliga de barons agreujats amb el rei. El comte arribà a assetjar Figueres amb el seu exèrcit i s'endugué les portes d'aquella vila reial a Castelló. Després de dures batalles, Hug V va ser vençut al Voló, junt a Dalmau de Rocabertí, el darrer cap militar de l'Orde del Temple, i s'hagué de sotmetre.

Vista parcial de Castelló des de la carretera de Roses. 1911-1936

Vista parcial de Castelló des de la carretera de Roses. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Durant la invasió francesa del 1285 el comte s'identificà plenament amb la causa del rei Pere el Gran i lluitaren plegats. Ponç Hug IV també lluità amb el rei Jaume II el Just (1267-1327) en la guerra de Sicília, però s'enemistà amb els bisbes de Girona que l'acusaven d'haver intentat enderrocar el seu castell de la Bisbal.
També empitjoraren les relacions amb el comte de Barcelona quan augmentà el preu de la sal de Castelló que es venia als súbdits del rei o de l'església i impedí l'exportació de queviures a terra reial. Tot plegat donà lloc a llargs processos davant la justícia reial. L'any 1305 una galera d'Empúries apressà, a la costa d'Andalusia, 65 súbdits del soldà de Granada, aliat de Jaume II el Just en aquells moments. Aquest fet ho empitjorà tot. El rei preparà un exèrcit contra Empúries i el comte no tingué més remei que sotmetre's, a causa del fet que les seves rendes estaven totalment embargades pels jueus.

La Casa Gran. Casa-palau de cavallers i burgesos. Segona meitat del segle XIV

La Casa Gran. Casa-palau de cavallers i burgesos. Segona meitat del segle XIV - (Ampliar)

El 1168 els Templers s'establiren a Castelló; és la primera casa monàstica de la que es té notícia. Aviat, però, van ser substituïts per l'ordre de l'Hospital, i després hi arribaren els mercedaris que fundaren elconvent de Sant Bartomeu, 1238, les monges clarisses, que bastiren el convent de Santa Clara, 1260, els franciscans, el convent de Sant Francesc, 1264 i els agustins, el convent de Santa Magdalena, també al segle XIII, tots extramur, fins a l'any 1655, en què varen ser destruïts pels francesos i es varen reconstruir a l'interior. El de Sant Domènec, fundat el 1317, es va establir vora el Palau dels comtes. També hi havia el monestir de Sant Marc.

Església del convent de Sant Domènec. 1911-1936

Església del convent de Sant Domènec. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La segona nissaga comtal El comte Ponç Hug V va morir sense fills i segons el seu testament heretà el comtat Hug de Cardona, Hug VI d'Empúries (1322-1325), qui tingué el comtat poc més de dos anys. El 1325 el va permutar amb l'Infant Pere, quart fill de Jaume II, per la baronia de Pego i les viles de Xaló i la Vall de Laguar al Regne de València. Així el comtat d'Empúries quedà vinculat a la família reial. Jaume II havia aconseguit acabar amb l'autonomia del comtat d'Empúries. Amb Pere I d'Empúries (Pere d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just), s'inicià la segona dinastia comtal emporitana, vinculada a la família reial barcelonina. Aquest comte va impulsar les obres de l'església, embellí el palau comtal i va fer construir un pont sobre La Muga, l'actual Pont Vell.

Convent de Santa Clara. Ca. 1683

Convent de Santa Clara. Ca. 1683 - (Ampliar)

El 1341 Pere I va permutar, per raons no esclarides, el comtat d'Empúries pel de Prades (comtat de les Muntanyes de Prades) amb el seu germà Ramon Berenguer. Ramon Berenguer tingué incidents amb Pere III el Cerimoniós, amb els bisbes de Girona, amb el monestir de Sant Quirze de Colera i amb els Rocabertí.
El seu fill Joan I (Joan d'Aragó i de Tàrent, 1364-1398), mantingué desavinences amb el rei Pere III el Cerimoniós. Finalment els exèrcits de Pere III conqueriren Castelló i es declarà el comtat incorporat a la Corona. Tot i això el 1387, a precs del Papa de Roma, el retornà a Joan I. Els dos comtes que succeïren Joan I, el seu fill Joan II (1398-1401) i després el germà d'aquest Pere III (1401-1402) no varen ser mai reconeguts pel rei, fins que el 1402 el rei Martí l'Humà declarà el comtat d'Empúries integrat a la Corona. Aquest fet va ocasionar l'acabament de la vila de Castelló com a capital d'un territori, primer independent, després autònom. S'inicià la decadència, agreujada per guerres, l'epidèmia de 1348, els aiguats de 1421 i l'expulsió dels jueus no conversos.

Carrer de la muralla. 1911-1936

Carrer de la muralla. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La tercera nissaga comtal El 1445 Alfons el Magnànim inicià una nova dinastia amb el títol de comtes d'Empúries en la persona del seu nebot l'Infant Enric d'Aragó. Al segle XVI aquest títol comtal passà, per casament, a la casa ducal de Cardona i finalment, per diferents enllaços, als ducs de Medinaceli. Els Medinaceli s'emportaren tot l'arxiu comtal a Sevilla i allí es guarda fins a l'actualitat; recentment, una còpia dels documents de l'arxiu comtal i referits al comtat d'Empúries s'ha dipositat a Castelló.
Durant l'Alta Edat Mitjana el nucli urbà de Castelló ocupava el puig Salner, prop de l'església de Santa Maria. Durant la Baixa Edat Mitjana, en créixer la població i l'activitat artesanal i comercial, la vila s'eixamplà i el centre passà a ser la "plaça dels Homes", on hi havia la casa de la vila i l'antiga Llotja del Mar. Cal tenir en compte que tant el nucli alt-medieval com el baix-medieval foren circuïts per la muralla. Aquest recinte murat resta limitat a llevant pel rec del Molí, que segueix els antics valls i a ponent pel carrer de la Muralla.

Plaça de la Constitució. 1911-1936

Plaça de la Constitució. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

A partir del segle XIV comencen a aparèixer alguns barris situats extramurs. La vila posseïa dos hospitals, l'Hospital Major o de Santa Llúcia, prop de l'església, i un hospital de mesells al barri de Sant Llàtzer, extramurs. De l'època medieval han quedat pocs edificis; de l'Hospital Major no en queda cap resta. Alguns varen ser reconstruïts durant els segles XVIII i XIX, com la casa de la Canònica, la casa del monestir de Sant Pere de Rodes i alguns convents.
Els estanys havien estat en època medieval una de les riqueses del comtat emporità per l’abundosa pesca i caça i per la sal produïda vora el mar. Els vaixells podien entrar pel grau de la Muga i arribaven fins a Castelló, que va ser a la baixa edat mitjana una de les poblacions més importants del nord-est del país, la més gran després de Perpinyà i Girona.

Detall de la narració de la conversió de més d’un centenar de jueus de Castelló d’Empúries el 1417

Detall de la narració de la conversió de més d’un centenar de jueus de Castelló d’Empúries el 1417. Notaria de Castelló d’Empúries, 538, f. 120v. Arxiu Històric de Girona. - (Ampliar)

Els jueus de Castelló. Al nucli medieval de Castelló hi havia una notable comunitat que va tenir un paper crucial en el procés de convertir la vila en la important capital que va arribar a ser. A més dels comtes i nobles, hi havia l'Aljama hebrea i les comunitats de religiosos. La comunitat jueva de Castelló d'Empúries, juntament amb les de Girona i Besalú, varen ser les més importants de les comarques gironines.
L'administraven dotze consellers, tres secretaris, un tresorer i tres oïdors de comptes, i el seu govern s'estenia al districte de l'Empordà, que regia amb lleis i costums propis.
Els primers documents sobre la presència de la comunitat jueva al comtat d'Empúries és del 1293, en ple desenvolupament de la comunitat jueva, on es parla de l'existència d'una sinagoga molt activa. A mitjans segle XIII, es troben referències al poeta Isaac de Castelló, membre de l’aljama barcelonina, però procedent possiblement de la comunitat jueva castellonina; autor d’un piyyût o poema litúrgic hebreu, escrit en el context de les disputes pel control de les aljames catalanes.

La sinagoga antiga al carrer dels Jueus

La sinagoga antiga al carrer dels Jueus, de finals del segle XIII. - (Ampliar)

Entre els anys 1254-1325, es produeixen els moviments emigratoris de jueus francesos expulsats de França, molts dels quals s’estableixen al call de Castelló d’Empúries. EL 1306 l’Aljama adquireix per compra un nou terreny al pla de Rotacàs per ampliar el seu cementiri o fossar d’extramurs. El 1315 el bisbe de Girona Guillem de Vilamarí commina als jueus de Castelló a vestir la capa rodona i a portar senyal distintiu, imposició refusada pel comte Ponç Vi, Malgaulí.
El 1321 es va autoritzar als síndics jueus per eixamplar la sinagoga de Castelló. Entre els anys 1339-1341 i 1378-1383 es produeix la mà:xima expansió demogràfica de la comunitat jueva de Castelló, que arribà fins els 300 individus i coincideix amb el període d’apogeu de l’Aljama.
El 1386, quan el rei Pere III va adquirir el comtat d'Empúries, va incorporar la comunitat jueva al patrimoni reial, tot confirmant els privilegis concedits pels comtes. El Call de Castelló estava situat a l'entorn dels carrers de la Llana, de la Muralla, del Calabró i dels Jueus. A partir de mitjans segle XIV es va produir una progressiva davallada de la comunitat, després dels avalots generalitzats generalitzats a tot Catalunya del 1391.

Cementiri dels jueus conversos. A partir de la primera conversió massiva el 1415, els jueus conversos varen ser enterrats a la sagrera, contigua al mur septentrional de l'absis de la basílica

Cementiri dels jueus conversos. A partir de la primera conversió massiva el 1415, els jueus conversos varen ser enterrats a la sagrera, contigua al mur septentrional de l'absis de la basílica. - (Ampliar)

El 1417 en plena davallada, es varen batejar un centenar de jueus (1). El 17 d'abril de 1420 l'Aljama de Castelló es va posar a la venda; quan el 1492 es va signar el decret d'expulsió del jueus, a Castelló en devien quedar ben pocs. En morir, els jueus convertits al cristianisme eren enterrats en una àrea delimitada del cementiri cristià parroquial de l’església de Santa Maria prop de la muralla que dóna al Rec del Molí, anomenat al llarg dels segles “cementiri dels jueus conversos”. En l'actualitat, Castelló és el tercer lloc de Catalunya on més esteles funeràries, Matsewots, s'han trobat. Encara avui es pot veure l'estructura de la Sinagoga Nova Bet-Kenneshet.

Vista parcial de Castelló amb la Muga. 1911-1936

Vista parcial de Castelló amb la Muga. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Els segles XVII i XVIII. Durant l'edat mitjana Castelló vivia principalment del comerç, l'artesania i l'administració derivada dels comtes; l'agricultura estava poc desenvolupada. Durant els segles XVIII, XIX i part del XX l'agricultura i la ramaderia varen ser les activitats econòmiques més importants (2).
La definitiva davallada de Castelló es va produir a partir de 1640, quan a una economia en decadència es varen afegir les destruccions provocades per un seguit de guerres i lluites. Després de la Guerra dels Segadors (1642-1652), en la campanya de 1655, el francesos varen prendre la vila després de 20 dies de resistència, i varen arrassar muralles, cases i convents extramurs, i intentaren volar la Catedral, però els veïns ho varen impedir lliurant-los una important quantitat de diners i totes les seves riqueses.
Deprés dela Guerra de Successió (1705-1714) Castelló va gaudir d'una llarga etapa de pau que va possibilitar moments de prosperitat. El 1789 es produí la Revolució Francesa i pocs anys després les terres empordaneses eren envaïdes per tropes revolucionàries de la Convenció. La Guerra Gran es va manifestar a Castelló el 22 de novembre de 1794, amb l'arribada de tropes franceses i els consegüents robatoris, saqueigs i destruccions de moltes cases.

Orquestra Els Rossinyols de Castelló d'Empúries. 1930-1931

Orquestra Els Rossinyols de Castelló d'Empúries. 1930-1931. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

El segle XIX. Durant la Guerra del Francès, Castelló era un lloc de pas entre una Figueres francesa i una Roses inicialment aliada. Del 1808 al 1810 es va mantenir l'ajuntament controlat per militars, any en el que es va constituir una comuna formant part de la sots-prefectura de Figueres. L'exèrcit francès controlava el nou Consell Municipal i el batlle de la caserna del vell quarter i convent de Sant Domènec. El 16 d'agost de 1812, Bonaventura Peya, batlle, donava compte de la celebració de Sant Napoleó a Castelló, amb globus, ofici i ball en honor de l'Emperador.
El 1835 la màxima concentració de les propietats del Clergat a la provincia de Girona era a Castelló d'Empúries. La desamortització iniciada per Mendizábal a partir de 1836 feia canviar de mans les terres i béns de les comunitats religioses, excepte dels d'ordres de beneficència, de les monges clarisses i dels ordres que s'encarregaven de l'ensenyament. A Castelló els grans beneficiats varen ser els hisendats, els grans comerciants i els de professions liberals. A partir de 1855 es va produir l'accŕs a la compra de terres per part de pagesos i arrendataris.

Retrat d'un grup de jornalers de Castelló d'Empúries. 1900-1910

Retrat d'un grup de jornalers de Castelló d'Empúries. 1900-1910. Autor desconegut. INSPAI - Diputació de Girona.

Durant la tercera Guerra Carlina, a primers de novembre de 1874 les forces carlines de Francesc Savalls, comandades per Capdevila varen entrar a recaptar contribucions. L'hostilitat dels milicians castellonins va desencadenar l'atac del sanguinari Xic de Sallent, que va entrar a la vila a sang i foc. El dia 3 arribava el brigadier Moya procedent del castell de Sant Ferran, amb 800 soldats, 85 cavalls i 2 canons Krupp, i després d'un dur combat, va aconseguir travessar el pont i entrar a la vila. A la tarda arribava Savalls amb 900 homes i va ordenar l'atac sobre el pont defensat pels republicans. Després de traspassar-lo, es varen trobar dins les muralles tres grups que es perseguien mútuament. La lluita va continuar els dies 4 i 5. Savalls va fingir un replegament, i els republicans van aprofitar-ho per fugir, però, atrapats entre dos focs, varen caure presoners dels carlins. Savalls hi va perdre diversos oficials, 80 soldats ferits i 20 morts. Els morts republicans no van ser menys, i el 150 presoners que va fer Savalls eren tots ferits. A la vila les conseqüència de l'anomenat Foc de Castelló varen ser de sis morts, innombrables famílies robades i mig poble enderrocat i cremat.
Savalls va ser felicitat pel bisbe d’Urgell i Copríncep d'Andorra Josep Caixal i Estradé i pel pretendent Carles VII i va ser entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.

Consell Municipal de Castelló d'Empúries, val per cinquanta cèntims, abril 1937

Consell Municipal de Castelló d'Empúries, val per cinquanta cèntims, abril 1937. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El segle XX. La Guerra Civil (1936-1939) provocà víctimes d'un i altre bàndol, ocasionant una davallada de la població. El 22 de juliol de 1936, el Comité de Milícies Antifeixistes confiscà l'església i detingué gran nombre de veïns de dretes, i els capellans Lluís Frigola i Tomàs Miralpeix, que varen ser assassinats. El 2 de febrer de 1939 arribaven les tropes franquistes i s'iniciava una època on les delacions i les intrigues portaren la intranquil·litat a una part del poble. Les víctimes ho eren a causa de la seva adscripció política o per rancúnies personals.
Els anys 60 varen veure l'aparició del turisme, la immigració de treballadors procedents del sud d'Espanya, un creixement urbanístic i el desenvolupament de la indústria de la construcció, inversió en comerços i serveis. Dels 2.056 habitants que hi havia el 1950, es va passar a 2.110 el 1970, 2.252 el 1975 i 3.354 els 1986. La construcció de la urbanització d'Empúria-brava, iniciada el 1964 i lliurada al municipi el 1976, té actualment una població estival d'uns 50.000 a 60.000 habitants.

Vista general de l'asil Duran. 1911-1936

Vista general de l'asil Duran. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Evolució demogràfica de Castelló d'Empúries

Evolució demogràfica de Castelló d'Empúries. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 169 focs; 1515, 108 focs; 1553, 213 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)


Notes
(1) El 18 de febrer de 1417, més de cent persones de l’Aljama jueva de Castelló d’Empúries, entre homes i dones, es van batejar a l’església de Santa Maria de la vila. Molts altres jueus de la població havien anat prenent el baptisme a partir del 1391, després dels avalots que es van produir a diversos calls catalans. Per aquest motiu, la comunitat castellonina, en altre temps nombrosa, es va veure fortament reduïda al principi dels anys 20 del segle XV. La massiva conversió del 1417 es va celebrar amb una gran festa. Hi van prendre part, a més del poble, algunes autoritats religioses, com els abats dels monestirs propers de Sant Pere de Rodes i Roses. La celebració va incloure una processó solemne per tota la vila i un banquet, que es va oferir al Palau Comtal i en què es va obsequiar els conversos amb delícies abundants (magnum convivium preciosiis cibariis cupiosum). Acabat l’àpat, la festa va continuar a la plaça dels Homes, amb música d’anafils i altres instruments i balls. - (Tornar al text)

(2) Francisco de Zamora, al seu "Diario de los viajes hechos en Cataluña (1785-1790)", dona aquests detalls del Castell´ d'Empúries del segle XVIII: "[28 i 29 de gener de 1790] Salimos de Rosas, para ir a Castelló, tomando por el camino recto que hemos explicado, viendo a un lado y otro la famosa llanura del Ampurdán, pero inundado de aguas detenidas, que si fuese invierno lluvioso no se podría pasar. No obstante, hay sus dificultades y mal olor.
Me pareció que este punto está abandonado, y que en él consisten en mucha parte los males que padecen. No hay árboles en todo este territorio. Pasé por el brazo que da comunicación al mar la laguna, y dicen que por allí sale el río la Muga. Tiene un puentecillo de tres ojos, en el cual hay seis compuertas: las del lado de la laguna, para impedir que salga el agua y el pescado que se cría en ella; y las de parte del mar, para impedir que entren.
Por aquí sube el pescado marino a la laguna en los meses de marzo, abril y mayo, y, engordando allí todo el verano, se coge por invierno, cuando corren tramontanas o entra agua turbia en las lagunas. Se coge por medio de unas redes que se ponen en lugar de las compuertas. Si tardan en su tiempo a abrir las compuertas, cuando sube el pescado se les ve tan espesos que podrían cortarse con una espada, y pican en la compuerta. Esto vale al Señor 1.000 libras, pero es causa que haya laguna. En ella hay otra curiosidad, y es la defensa o pelea de las aves que se crían en ella cuando las persiguen las de rapinya, que es cosa curiosa.
Llegamos a Castelló, viendo que está situado en un alto, aunque no muy elevado. Allí vimos el plan de la laguna y sus cercanías, que se hizo para el pleito que sigue el cabildo de Gerona con el monasterio de Roda. Lo hizo Mateo Puig, geómatra. Me dijeron que había otro más moderno, hecho por otro geómetra de Figueras en el pleito que siguen, y, finalmente, otro de las montañas de Lobera, en el que sigue Ferrán con otros.
Me enteraron de que en Castelló ha habido fábricas de lana famosas, de las que en el día sacan sónsules. Diéronme razón de que lo mucho que comen las gentes y beben es en gran parte causa de las tercianas que padecen.
Antes de llegar a Castelló pasamos a vado un canal que empezó a formarse del mar, metiéndose en la tierra y, después desbandando la Muga, que antes de entrar en la laguna, se une a este canal, y así permanece. Por él suben embarcaciones de algún porte. Por dichos mapas y notícias de prácticos se sabe que la laguna era mucho mayor y que la Muga la ha ido cerrando, y que lo haría en el todo si entrase recta por la punta superior y tuviese libre la salida. Lo cual, y el cultivo a establecimientos perpetuos, la cegaría.
Las tencas que se cogen en ella van hasta Francia, y en Perpiñán tienen un precio de 4 pesetas el primero que llega. Castelló tiene unas 7 mil libras de proprios desempeñados. Sus fincas son grandísimos terrenos aguanachados, de los que sólo sirven para pastos, y unos pocos para cultivo en clase de arrendamientos. [...]
Día 28 [de gener de 1790]. Del convento de Santo Domingo sólo hay que decir que en la iglesia se hallan dos sepulcros de los Condes de Ampurias. La cárcel es miserable, y la plaza, mala. Mejor es la del Grano, en donde hay muchas sitges, como en otras partes del pueblo. Hay plazas de la Lana, del Vino, del Lino y otros nombres, que indican la grandeza de este pueblo. No obstante, a principio de este siglo en muchas de ellas había zarzas y se criaban conejos campesinos. Hoy se va mejorando el pueblo.
En el año de 1656, siendo Gobernador de esta plaza el Señor Juan de Salamanca, arruinó los conventos que estaban en los arrabales para aprovechar la madera en la plaza. En 1706 se apreciaron los daños, y en el de los Mercedarios subió a 30 mil libras. El convento de San Agustín es miserable.
Hay índice de los documentos del archivo de la villa, y notícias de las tenerías, paraires, sastres, carpinteros, plateros y otros muchos oficios de crecido número de materos que aquí había. Su decadencia se atribuye a las guerras y peste del siglo pasado y a la del principio de este.
El convento de San Francisco está mal situado, y sólo la huerta es buena. Hay 26 capellanes, algunos de ellos bien dotados. La fuente viene al pueblo desde media hora. A su lado tiene un excelente lavadero, con su surtidor en medio, que le hermosea y renueva el agua. Sin embargo, se limpia todos los sábados.
Hay un molino del común, de cuyo producto se reparten cada año 620 cuarteras de trigo a 8 pesetas, aunque valga a mucha mayor cantidad; a más de las cuales se dará a otros conventos y cargos unas 100 cuarteras, y todavía queda en el común 3 mil libras francas.
He notado que algunos trozos de la muralla, y los subterráneos que llaman tunes, que hay en los Agustinos, son de remota antigüedad. Pretenden que unas ruinas que hay en el pueblo son de Templarios. Vi el convento de la Merced Calzada, con la advocación de San Bartolomé, que se fabrica de nuevo con limosnas. El convento de Santa Clara, bajo la regla de San Francisco, es pobre cosa. Hay 22 monjas.
Nótese también que por falta de salida no tiene aquí precio la avena, ni tampoco consumo. Es singular la caza que hacen con cencerro y linterna, matándola a patadas, con red en mano". - (Tornar al text)


Bibliografia
"Castelló d'Empúries". Miquel Planas i Roig. 1987. Monografies locals. Diputació de Girona. ISBN 84-86377-32-3.
"El fossar dels jueus de Castelló d’Empúries". Miquel Pujol i Canelles. 2003. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Figueres, núnero 36.
"Sinagogues medievals de Castelló d’Empúries". Miquel Pujol i Canelles. 2003. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Figueres.
"La conversió dels jueus de Castelló d’Empúries". Miquel Pujol i Canelles. 1997. Ajuntament de Castelló d’Empúries. ISBN 84-88451-03-2.
"República i guerra civil a Castelló d'Empúries". Albert Compte i Freixanet. 1994. Ed. Figueres. ISBN 84-604-9858-1.

[Més imatges]



  • www.castello.cat--Web oficial de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries
  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Castelló d'Empúries

    Escut de Castelló d'Empúries

    Escut de Castelló d'Empúries.

    Mapa de Castelló d'Empúries

    Situació del municipi de Castelló d'Empúries dins la comarca de l'Alt Empordà


    L'Orfeó Català a la portalada de la catedral de Castelló d'Empúries. 1899

    L'Orfeó Català a la portalada de la catedral de Castelló d'Empúries. 1899. Centre de Documentació de l'Orfeó Català - (Ampliar)

    El comte Ponç I d'Empúries (990-1078) i el comte Guislabert II de Rosselló

    El comte Ponç I d'Empúries (990-1078) i el comte Guislabert II de Rosselló. Liber Feudorum Ceritaniae. Viquipèdia - (Ampliar)

    Diner de Ponç Hug IV (1230-1269)

    Diner de Ponç Hug IV (1230-1269). Viquipèdia - (Ampliar)

    Escut d'armes de Joan I d'Empúries (1338-1398)

    Escut d'armes de Joan I d'Empúries (1338-1398). Viquipèdia

    30 de juliol de 1343. Berenguer Domènech ven al Convent dels Frares Predicadors de Castelló d'Empúries un cens de 4 sous malgoresos

    30 de juliol de 1343. Berenguer Domènech ven al Convent dels Frares Predicadors de Castelló d'Empúries un cens de 4 sous malgoresos. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)

    Contraforts de l'església de Castelló d'Empúries. 1911-1936

    Contraforts de l'església de Castelló d'Empúries - (Ampliar)

    Interior de l'església de Castelló d'Empúries. 1911-1936

    Interior de l'església de Castelló d'Empúries. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

    Una família jueva en el sopar de Pasqua

    Una família jueva en el sopar de Pasqua. Hagadà Rotschild, segle XIV. Facsímil del Museu d’Història dels Jueus de Girona. - (Ampliar)

    Rabí David de Cotlliure, segle XIV. Làpida proceedent del cementiri jueu de Castelló d'Empúries

    Rabí David de Cotlliure, segle XIV. Làpida proceedent del cementiri jueu de Castelló d'Empúries - (Ampliar)

    Carrer dels Jueus

    Carrer dels Jueus. Joan Segur. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

    Dones jueves amb la rodella al cap

    Dones jueves amb la rodella al cap. Detall "Retaule dels sants Joans". 1435-1445. Museu Nacional d'Art de catalunya - (Ampliar)

    Portal de la Gallarda. Segle XIII-XIV

    Portal de la Gallarda. Segle XIII-XIV - (Ampliar)

    Guerra dels Segadors. Capità del Batalló Català (1647-1650)

    Guerra dels Segadors. Capità del Batalló Català (1647-1650). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

    Casa Sanllehí. Segle XVIII. SObre restes tardo medievals i primera sinagoga

    Casa Sanllehí. Segle XVIII. SObre restes tardo medievals i primera sinagoga - (Ampliar)

    Plaça de mossèn Cinto Verdaguer

    Plaça de mossèn Cinto Verdaguer - (Ampliar)

    Torre dels Carlins, construïda a la segona meitat del segle XIX, pel 'Regimiento de Toledo'

    Torre dels Carlins, construïda a la segona meitat del segle XIX, pel 'Regimiento de Toledo'. Viquipèdia. - (Ampliar)

    Tercera Guerra Carlina. Comandant de batalló

    Tercera Guerra Carlina. Comandant de batalló. Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

    Francesc Savalls i Massot. 1872

    Francesc Savalls i Massot. 1872. Viquipèdia. - (Ampliar)

    Creu de terme gòtica del segle XV

    Creu de terme gòtica del segle XV. - (Ampliar)

    Rectoria de Castelló d'Empúries, abans palau de l'abat. 1896

    Rectoria de Castelló d'Empúries, abans palau de l'abat. 1896. Juli Vintró i Casallachs. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

    Detall de la portalada de basílica de Santa Maria

    Detall de la portalada de basílica de Santa Maria - (Ampliar)

    Catedral de Castelló d'Empúries. 1922

    Catedral de Castelló d'Empúries. 1922. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Detall de la portalada de la Catedral de Castelló d'Empúries

    Detall de la portalada de la Catedral de Castelló d'Empúries - (Ampliar)

    Interior de la Catedral de Castelló d'Empúries

    Interior de la Catedral de Castelló d'Empúries - (Ampliar)

    Detall de l'orgue de la basílica de Santa Maria

    Detall de l'orgue de la basílica de Santa Maria - (Ampliar)

    Sala de contractació, coneguda també com Llotja o Duana

    Sala de contractació, coneguda també com Llotja o Duana - (Ampliar)

    Detall del timpà de la basílica de Santa Maria

    Detall del timpà de la basílica de Santa Maria - (Ampliar)

    Cúria-presó de Castelló

    Cúria-presó de Castelló - (Ampliar)

    Detall d'una finestra

    Detall d'una finestra. - (Ampliar)

    Portal de la Gallarda. Segle XIII-XIV

    Portal de la Gallarda. Segle XIII-XIV - (Ampliar)

    Interior de la basílica de Santa Maria

    Interior de la basílica de Santa Maria - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés