La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats
<

Auca de la Catedral de Girona

El dimarts 16 de desembre de 2008, la Fundació Fita va acollir la presentació de l'Auca de la Catedral de Girona, en un acte organitza des dels Amics de la Unesco de Girona, de la que Vivó va ser un dels fundadors l'any 1985. Aquesta auca vol ser un homenatge a Carles Vivó i Siqués, un dels fundadors de l'associació i que va tenir l'idea original, en el seu moment, de crear aquesta auca. La mort de Vivó, el 2005, va deixar aturat el projecte, i amb l'ànim de reviure el seu llegat va ser com es va decidir tornar a reprendre'l.

Presentat per: Domènec Fita, Jordi Dalmau, Enric Mirambell.
Guió i quartetes: Jordi Dalmau Coromines.
Revisió històrica: Marc Sureda Jubany.
Lingüística: Lluís Lucero Comas.
Artistes: Clara Bacquelaine, Mònica Aymerich, Isidre Vicens, Anna Estadella, Martí Rosés Garriga, Guillem Terribas, Josep Duixans, Ernest Dalmau, Mercè Huerta, Vicenç Pijaume Sureda, Bep Marquès, Santiago Roca D. Costa, Meritxell Ramos, Albert Casellas, Roser Balló, Ernest Dalmau, Mar Vivó, Montserrat Vidal de Llobatera, Joan Vallès, Manuel Baulida, Domènec Fita, David Vivó i Ció Abellí.


Em presento, tot primer,
ara seré el vostre guia
que em lleurà vui tot el dia
del claustre, picapedrer.
Autora: Clara Bacquelaine Vidal de Llobatera


Posar la data és millor,
així ningú s'equivoca
amb la façana barroca
d'en Pere Costa, escultor.
Autora: Clara Bacquelaine Vidal de Llobatera


Bohigas va fer el sant Pau
i també el seu bon company
que és a la vora del pany,
sant Pere, el de la clau.
Autora: Mònica Aymerich Martinez


Casamor va esculturar
els sant Jaume i sant Josep.
No perdeu pas cap estrep,
que ens comencem d'enfilar.
Autora: Mònica Aymerich Martinez


Sant Narcís i sant Joan,
obres de l'escultor Fita.
La feina no és pas petita,
les generacions diran.
Autor: Joan Barón Castellà


L'escultor Busquets, un dia,
fa una obra que presideix
la façana i excel·leix
el nom de santa Maria.
Autor: Joan Barón Castellà


Té set metres, ben rodona,
la rosassa principal
i fa entrar a la catedral
la claror que el dia dóna.
Autor: Isidre Vicens Cobarsí


Tot de fruita aqui perdura
i no pot ser mossegada,
hi ha una certa anomenada:
amb tres segles, no madura.
Autor: Isidre Vicens Cobarsí


Hi ha una cara guardiana,
el Passeig Arqueològic,
fort material geològic
que ha d'aguantar tramuntana.
Autora: Anna Estadella Alsina


Planta cara a tramuntana
i preveu els seus atacs,
com si fos un joc d'escacs:
la Torre Cornèlia mana.
Autora: Anna Estadella Alsina


La Júlia és veïna torre
i ambdues resten. Ben lògic,
el Passeig Arqueològic
als seus peus, tranquil, discorre.
Autor: Martí Rosés Garriga


Del segle onzè, era aquell any
que el bisbe Pere Roger
d'estil romànic va fer
la torre de Carlemany.
Autor: Martí Rosés Garriga


Per Corpus tirava rocs
al pas de la processó.
Queda bruixa, oh conversió!
un càstig sense retocs.
Autor: Guillem Terribas Roca


Paradís dels dibuixants
són les construccions perfectes.
Vells i savis arquitectes
feren absis i arcbotants.
Autor: Guillem Terribas Roca


Si la façana és la cara
l'absis resulta ser el llom.
Aquí es comprèn el renom
i l'admiració no para.
Autor: Josep Duixans Vila


Dotze apòstols, ben units,
donaren nom a la porta.
No eren pas de pedra forta,
Foren, fa temps, destruïts.
Autor: Josep Duixans Vila


Segle vint, ben bé meitat,
i fet amb gòtic estil.
A l'indret falta un perfil,
sense els sants, no és acabat.
Autor: Ernest Dalmau Corominas


Són família ben nombrosa,
la més gran es diu Beneta
que amb les hores té feineta
i amb quatre tones s'imposa.
Autor: Ernest Dalmau Corominas


Del romànic els treballs
feien els murs amb foscor.
El gòtic té el gran valor
de fer entrar el sol pels vitralls.
Autora: Mercè Huerta Busquets


Un vitrall de tasca fina
ensenya tot un quefer:
la "sibil·la" que va ser
una mena d'endevina.
Autora: Mercè Huerta Busquets


La història d'aquesta nau
trifulgues i discussions
va dur, però amb precissions
arribà l'èxit amb pau.
Autor: Vicenç Pijaume Sureda


Sembla que no pugui admetre's:
una nau, gran creació.
Per descriure l'excepció
al món no hi haurà prou lletra.
Autor: Vicenç Pijaume Sureda


Diu que Canet dirigia.
Entesos de Tarragona,
de Perpinyà i de Narbona
jutjaren el que ell volia.
Autor: Bep Marquès Sureda


Ja et pots quedar ben corprès:
l'única nau és gran cosa.
L'amplada és la més famosa:
els metres són vint-i-tres.
Autor: Bep Marquès Sureda


A la girola es conserva
com un curiós contrast,
del començament un trast;
de columnes, gran reserva.
Autor: Santiago Roca D. Costa


De Carlemany la cadira
s'anomena aquest setial.
És peça sensacional,
to episcopal inspira.
Autor: Santiago Roca D. Costa


S'anomena baldaquí
i cobreix l'altar major,
treball de plata, amb fervor.
Fa set-cents anys que és aquí.
Autora: Meritxell Ramos Balló


Altra obra d'art feta amb plata,
amb moltes mans i més anys.
Recorrem els viaranys
de l'admiració que esclata.
Autora: Meritxell Ramos Balló


El sarcòfag esculpit
reserva una mala sort:
Cap d'estopes va ser mort
pel seu germà amb mal neguit.
Autor: Albert Casellas Condom


Del bisbe Bernat de Pau
el sepulcre és oriflama,
obra fúnebre de fama
del gòtic, tota una clau.
Autor: Albert Casellas Condom


Gran comtessa era Ermessenda
del segle onzè, la seva hora,
dots de govern i gestora
amb caràcter i amb hisenda.
Autora: Roser Balló Casademont


L'Assumpció, sense descuit,
és retaule del barroc,
cal veure'l a poc a poc,
data del segle divuit.
Autora: Roser Balló Casademont


Un toc de modernitat:
Domènec Fita, escultor,
d'un Crist jacent és autor
i d'un vitrall emplomat.
Autor: Ernest Dalmau Pallarols


S'anomena clau de volta
la peça que tanca un arc.
Han deixat en aquell marc
tot d'escultures amb solta.
Autor: Ernest Dalmau Pallarols


És el rei dels instruments,
al bell mig de la gran nau.
A l'orgue, així, bé podran
tocar Bach als quatre vents.
Autora: Mar Vivó Codina


De Cap d'Estopes la sort
el falcó ens ha recordat:
fidel sempre al seu costat
fins i tot després de mort.
Autora: Mar Vivó Codina


Claustre de silenci verd,
amb historiats capitells,
fruit d'escarpes i martells.
Del romànic res no es perd.
Autora: Montserrat Vidal de Llobatera


Comença amb Adam i Eva
com si fós llibre d'història.
Els frisos, sense cabòria,
tot ho expliquen, sense treva.
Autora: Montserrat Vidal de Llobatera


Aquí tinc la meva feina
i el meu bisbe me l'observa.
Tothom un bon record serva
del picapedrer amb l'eina.
Autor: Joan Vallés Villanueva


Mare de Gràcia i Bell Ull,
el més humil dels altars,
dóna al claustre els seus cantars
de senzillesa, un recull.
Autor: Joan Vallés Villanueva


Tapís de la Creació,
de cap allà l'any mil cent.
Aquí es veu, quasi se sent,
mitja Bíblia, amb atenció.
Autor: Manuel Baulida Soler


Surt d'aquesta catedral
per Corpus, en processó.
La gent mira amb devoció
la custòdia medieval.
Autor: Manuel Baulida Soler


El Beatus és una obra
sembrada de miniatures,
lliçó de belleses pures.
Per veure'l bé temps no sobra.
Autor: Domènec Fita Molat


Maria Verge adormida
d'estil barroc té aquest llit.
És de Bonifaç, s'ha dit,
i del mil set-cents la vida.
Autor: Domènec Fita Molat


Del campanar els visitants,
amb els dos-cents escalons,
s'acosten a grans vision
de Girona i els voltants.
Autor: David Vivó Codina


Carrera, amb molt bon encert,
esculpeix l'àngel de dalt.
Gira, assenyala, és molt alt
i avisa els vents, que és expert.
Autor: David Vivó Codina


Altars plens de senectut
fan venir a la catedral
uns restauradors com cal
i molt porten juventut.
Autora: Ció Abellí Grau


Adéu! Fins una altra estona.
Signo, i així bé es demostra
que, sóc, atentament, vostra,
la catedral de Girona.
Autora: Ció Abellí Grau

Cartell. Idea i coordinació:

Amics de la Unesco Girona
Cartell. Amb el suport de:

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona
Cartell. Amb el suport de:

Cecam
Cartell. Amb la col·laboració de:

Catedral de Girona

Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés