Anglès. Història

Diner de Lluís el Pietós. 818-823. Viquipèdia - (Ampliar)

Façana de Cal Noi. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Escut dels Cabrera

Diner de Jaume II el Just (1267-1327). Viquipèdia - (Ampliar)

26 d'abril de 1587. Capítols matrimonials entre Gueraua, donzella, filla de Miquel, i Bartomeu Mateu, pagès d'Anglès. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Ferran II el Catòlic (1452-1516). Viquipèdia - (Ampliar)

Làpida de Galceran d'Olmeda a l’església parroquial de Santa Maria de Sales, la Cellera de Ter. Publicat a "Santa Maria de Sales...", op. cit. - (Ampliar)

Fusilier de Montagne. 1690. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

El Carreró. Pas i porta d'entrada a l'antic Castell d'Anglès - (Ampliar)

Estàtua d'os al fanal i jardí de la torre de la senyora Burés a l'Anglès. Ca. 1930. Carles Fargas i Bonell. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Portal i llinda d'una finestra de pedra treballada de Can Cuc. Ca. 1934. Joan Vidal i Ventosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Esteve Burés i Arderius. 1880. Dibuix dels fotògrafs Napoleon. Viquipèdia - (Ampliar)

Escuts d'Anglès publicats a la 'Geografia general de Catalunya' de Botet i Sisó - (Ampliar)

Escut a la clau de la llinda de Can Bernades, del segle XV - (Ampliar)

Plànol d'Anglès publicat a la 'Geografia general de Catalunya' de Botet i Sisó - (Ampliar)

Relleu en un carrer d'Anglès - (Ampliar)

Creu de la Santa Missió a la façana de l'església parroquial de Sant Miquel. 1949 - (Ampliar)

Finestra gòtica de la Doma - Rectoria. Restes de l'edifici original. L'actual és de 1622 - (Ampliar)

Can Talleda. Segle XV - (Ampliar)

Mare de Dé,u del Remei. 1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Carrer de la Vila Vella d'Anglès - (Ampliar)

Ca la Silvana, antic Hospital dels Pobres de Jesucrist. Segle XVI. Viquipèdia - (Ampliar)

Anglès

Història d'Anglès.
Prehistòria i primeres referències. Dins el terme municipal i els seus voltants s'han localitzat jaciments del Paleolític Inferior i Mitjà, i alguna peça del Neolític (2500-1800 aC). El 1888, i posteriorment l'any 1954-1955, en obrir-se uns fonaments a Indústries Burés, aparegué una necròpolis d'incineració que pot situar-se en el període de transició entre l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.
La primera referència escrita de la vila data de l'any 860 i correspon a un precepte signat pel rei Carles el Calb, concedit a instància de l'abat Teodosi del monestir dels sants Medir i Genís. Aquest document es refereix a l'església parroquial de Santa Maria de Sales de la Cellera de Ter, i s'hi esmenta la vall d'Anglès com a valle Anglesio (“constructa in pago Gerundense... in loco dicitur vallis Anglensis”), que significa ‘la vall de les esglésies'. El 949 ja trobem «valle que dicitur Anglés»

El Carreró. Pas i porta d'entrada a l'antic Castell d'Anglès. Dins el seu traçat s'hi conserva una petita arcada i alguna resta aïllada de la porta - (Ampliar)

Del segle IX al XV. L’Anglès actual naixeria com a conseqüència de la colonització dels monjos benedictins de Sant Medir, més tard establerts a Amer, que al segle IX havien rebut la concessió de colonització del rei franc Lluís el Pietós. En aquell moment, el nucli original de la població cal situar-lo a la sagrera de Santa Maria de Sales, embrió de l’actual vila de la Cellera. S’anomenava sagrera a l’àrea sacralitzada situada entorn d’una església, on tota violència comesa era considerada un sacrilegi pel qual s’havia de respondre davant un tribunal episcopal.
En una sentència formulada pel Jurat de Girona l'any 898 a favor del monestir d'Amer hi consten els cognoms de catorze famílies que habitaven aquesta vall. L'any 1019 apareix esmentada per primer cop l'església de Sant Amanç, Sancti Amancii Anglensis. Berenguer d'Anglès és el primer feudatari del vescomte de Girona, Guerau Ponç, esmentat el 1116. Per primer cop, en un document signat el 1200 per Guerau I de Cabrera, vescomte de Cabrera, s'esmenta a la vegada el castell i la capella de la fortalesa, avui església parroquial de Sant Miquel.
El 1242 Ramon de Cabrera, segon fill de Guerau V de Cabrera, rebia en testament el castell. Posteriorment, ell i la seva muller Alamanda, el 1279 varen vendre, per 17.000 sous, les seves possessions a Berenguer de Gornal, ciutadà de Girona, que traspassà els drets de compra al clergue Guillem Gaufred, tresorer del capítol de la Seu de Girona. Uns anys després, Ramon de Cabrera tornaria a recuperar les seves possessions; el 1300 pertanyia al vescomte Bernat I de Cabrera i a la seva muller Elionor. Dins la vall d'Anglès s'anaren formant dos nuclis importants de població. El barri de la Cellera, format entorn de l'església parroquial de Santa Maria de Sales, i el barri del nucli del castell. El domini religiós parroquial s'impartia des de l'església de Santa Maria de Sales i el domini civil des del castell.

Façana de Can Cuc amb un carro. 1890-1936. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El 18 de febrer de 1294, el rei Jaume II el Just concedia a Ramon de Cabrera permís per celebrar mercat. Posteriorment, el 23 d'agost de 1321, el mateix monarca concedia a Bernat de Cabrera, fill de Ramon, permís per a la celebració d'una fira anual. El 1359, Anglès tenia 128 focs o famílies establertes dins el districte del castell. Elionor Aguilar de Cabrera, esposa de Bernat I, instituïa el 10 d'abril de 1330 el benefici de Sant Amanç, per potenciar el càrrec de notari. La notaria del castell d'Anglès existeix almenys des de l'any 1262 i es va mantenir fins a l'any 1878.
A final del segle XV, dins les muralles no hi havia més espai per edificar, tot i que a mesura que s'anava construint, també s'allargava la muralla de protecció. Dos fets importants ajudaren a l'eixamplament del clos emmurallat: els terratrèmols dels anys 1427-28-29, que destruïren part del castell i muralles, i l'enderrocament de la torre de l'homenatge i d'algun mur que el 1485 va ordenar enderrocar el cap remença Pere Joan Sala, després de conquerir la vila. A final del segle XVI començaren a agafar forma els nous carrers construïts fora muralla.
La jurisdicció del castell i de la vila continuà dins els patrimonis dels Cabrera (Anglès era cap d’una batllia del vescomtat amb la Cellera, Sant Amanç i Sant Martí Sapresa) i dels seus descendents, llevat d’una curta època arran de la guerra contra Joan II, quan aquest concedí el castell, amb altres castells i possessions (Hostalric, Blanes, Sant Celoni, Osor), a Joan Sarriera com a premi a la defecció per la causa de la Generalitat, fet que influí en el curs de la guerra.
El castell va ser escenari de lluites durant la revolta dels remences. El capitost Pere Joan Sala va manar que fos enderrocada la torre mestra del castell d’Anglès, i els pagesos van arribar a dominar la vila.

El Carrer d'Avall i l'Arcada Can Verdaguer. 1890-1936. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

La vila medieval. Al segle XIII, la part més poblada de la parròquia d’Anglès era el nucli proper a Santa Maria de Sales, La Cellera, mentre que l’actual vila es reduïa només al castell i a unes poques edificacions dins el recinte emmurallat. Hi podrien haver existit dos recintes emmurallats: un de primitiu, que voltaria estrictament l’edificació del castell; i un de posterior, que inclouria ja tota una sèrie d’habitatges que s’havien anat construint a l’empara del castell. En una reconstrucció hipotètica, el segon clos emmurallat envoltaria el que avui és la plaça de la Vila, i els carrers del Castell, Major i d’Avall. En tot el nucli antic d’Anglès, encara s’hi poden veure clarament les restes d’aquestes antigues fortificacions.
L’accés al nucli antic a través de la muralla es feia pels portals, zelosament guardats de dia, i rigorosament tancats durant la nit. A Anglès, els portals estaven situats: un, al final del carrer Major, a l’altura del n. 16. Era el portal de Sant Miquel, que entrà en desús a partir del segle XVI; l’altre al principi del carrer Empedrat; i un tercer que donaria al barri de Santa Magdalena, per enllaçar amb el camí cap a Sant Martí i Blanes.
Al carrer d’Avall les cases més velles daten del segle XVI. A la banda que queda més pròxima a la plaça, la majoria de les cases en què es veu la data, és de mitjans segle XVI i, en canvi, a l’altra banda, predominen les cases del segle XVII. Possiblement això s’explica perquè es comença a edificar a redós de la muralla, i només quan s’esgota l’espai annex a la mateixa, es construeix en front. Una excepció és precisament la casa coneguda com “Can Tino”, que és la més antiga documentada.

11 de desembre 11 de 1351. Brunisenda, amb el consentiment del seu marit Bernat de Figuera, de La Cellera de Santa Maria d'Anglès, reconeix a Ramon Vengiu, els drets de domini directe sobre una peça de terra seva, situada arran del camí públic i del Mas Jofre. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El mercat d'Anglès. L’anomenada Plaça de la Vila era l’antic pati d’armes del castell. Situada en la part més alta de la vila, presideix aquest espai la Casa de la Vila. Fins el 1995 es celebrava tots els diumenges el tradicional mercat setmanal instituït pel rei Jaume II el 1294. El 18 de febrer d'aquell any, Jaume II va signar una disposició a favor de Ramon de Cabrera, concedint a la vila d’Anglès el privilegi de celebrar un mercat setmanal, concretament el dissabte. Al document de concessió també s’hi establien les garanties de seguretat per a tots els concurrents i amb la finalitat d’evitar els robatoris. Al mercat d’Anglès hi assistia bàsicament gent de la rodalia i, a més de l’intercanvi de productes, també era un lloc de trobada per a fer negocis o per a resoldre Qüestions. D’altra banda, a la plaça s’hi concentraven serveis com la carnisseria, la gabella o la taverna, monopolis del senyor del castell que explotaven en règim de concessió.
Pocs anys mé,s tard, el 1321, Bernat I de Cabrera, fill de Ramon de Cabrera, aconseguia del mateix Jaume II la concessió d’una fira “mundina” (mesura superficial agrària), una fira anual, celebrada a partir de l’1 de juliol i que tenia una durada de 8 dies. En aquesta ocasió també es feia referència a la seguretat que s’havia de garantir als que hi anessin. Mentre els mercats eren setmanals, les fires eren anuals o bianuals, i servien també per a fer tractes, fixar terminis de pagament, etc.

Font del Canyo, al costat del torrent Rissec. Sebastià Martí Roura. INSPAI - Diputació de Girona

Els segles XVI i XVII. L'any 1553 en el terme d'Anglès hi havia 136 focs. Pocs anys després, el 1597, des del castell sortia una força de sis cents homes, capitanejada per Galceran d'Olmera, que anaren a Perpinyà per ajudar els exèrcits de Felip II que lluitaven al Rosselló per evitar l'annexió d'aquests territoris a França, cosa que intentava el rei Enric IV. El dia 16 de novembre de 1656, Francisco de Orozco y Ribera, marquès de Mortara, virrei i capità general de Catalunya, que venia de Darnius on havia vençut l'exèrcit francès, amb tot el seu consell i un fort exèrcit de cavalleria i infanteria espanyola, sojornà a la vila durant quatre dies.
Les conseqüències de les llargues guerres entre França i Espanya les patiren enormement el poble i el castell. El 25 de juliol de 1696, després que els francesos resultessin vencedors a la batalla del Ter, que els va permetre posar setge a la ciutat de Girona, entraren violentament a la vila, on sojornaren fins al dia 12 d'agost. Molts anglesencs fugiren de les seves llars tot endinsant-se per les Guilleries i evitar així les represàlies de l'exèrcit invasor. Durant aquella estada, els soldats, que mataven tots els qui arreplegaven, saquejaren, cremaren i destruïren nombroses cases, l'església, el castell i les muralles. El castell ja no tornaria a refer-se.

L'ermita romànica de Sant Amanç. Viquipèdia - (Ampliar)

La senyoria del castell. La nissaga dels Cabrera, antics vescomtes de Girona, foren els amos de la jurisdicció del castell. Durant la Guerra Civil catalana, aquest vescomtat anava en contra del rei Joan II, i en perdre la guerra, una bona part de les seves possessions foren repartides entre els guanyadors. Anglès, el 1472, fou separat del vescomtat i lliurat a Joan Sarriera, un dels generals vencedors. Anys més tard, el nou rei Ferran el Catòlic manà a Sarriera que restituí;s la vila i castell al vescomtat de Cabrera. El nou senyor Luis Enríquez de Cabrera (1567-1596), almirall de Castella, i la seva muller, Anna II de Cabrera, el 1574 varen vendre el vescomtat a Francesc I de Montcada, marquès d'Aitona. El 1596 es produiria una nova venda: Galceran d'Olmera i Çarrovira, batlle natural d'Anglès, i el seu germà Joan compraren a Gastó de Montcada i de Gralla tota la senyoria i drets de la població pel preu de 12.000 lliures barceloneses. En no poder pagar la totalitat del convingut, només se'n va pagar la meitat, el marquès d'Aitona recobrà una part de la senyoria i drets posats a la venda. Amb tot, els Olmera no renunciaren a recuperar en un futur la resta dels drets del castell. El 5 de desembre de 1603, cansat d'esperar la resta del pagament promès pels Olmera, el vescomte de Cabrera vengué a la Universitat o Ajuntament els privilegis.
Fent un esforç econòmic important, el 5 de desembre de 1603 set membres del consistori (Antoni Planella, Montserrat Pairet, Salvador Planes, Jaume Cuc, Antoni Torell, Jeroni Mas i Amer Cuc), aplegaren 12.560 lliures, que era l'import requerit per a la compra d'alguns dels drets esmentats, i signaren un acord que concedia a l'Ajuntament bona part de la sobirania de la vila.
Ramon Olmera i Çarrovira no es conformà amb aquella venda que el desposseïa de molts privilegis i reclamà davant la Reial Audiència de Catalunya. Després de nombrosos judicis, que finiren el 1622, se signava una concòrdia entre l'Ajuntament i el senyor feudal. Novament, la senyoria del castell tornava a estar en mans de Ramon Olmera i l'Ajuntament perdia els privilegis que durant 19 anys foren de domini exclusiu del comú.
El 15 de març de 1732 Josep d'Olmera i de Rajadell, que estava fortament endeutat, vengué a Fèlix de Sentmenat, marquès de Castelldosrius, tots els drets, propietats i privilegis que els Olmera tenien, pel preu de 16.650 lliures barceloneses. Els Castelldosrius han mantingut moltes propietats a Anglès i la Cellera de Ter fins fa pocs anys. L'any 1788 Anglès i la Cellera signaven un pacte de fet pel qual es reconeixia la separació d'ambdues poblacions, que fins aleshores havien format un sol municipi i parròquia. No obstant, la separació definitiva, la de dret, no es va portar a terme fins a l'any 1823.
Fins el 1788 el municipi va estar format per la vila filla de l’antic castell termenat dels Cabrera, la sagrera de Santa Maria de Sales, a la Cellera, les possessions de Plantadís, avui del Pasteral, Sant Amanç i Trullàs, actualment dins el terme de Bescanó.

Torneria de Josep Tarrés Vidal (amb bata blanca), els obrers i la seva filla Angelina Tarrés Cerarols de 8 anys. El taller es trobava al carrer Ponent números 8 i 10 d'Anglès. 1923. Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany - (Ampliar)

Instauració de la indústria. El 1809, durant la Guerra del Francès, l'exèrcit de Napoleó tornà a destruir, saquejar i cremar nombroses cases, l'església i la notaria. A la vila, basada en una economia agrària i bosquerola, s'hi produí un canvi radical el diumenge 13 de novembre de 1887 quan s'inaugurà esplèndidament la fàbrica tèxtil que Antoni Salvadó i Safont, Frederic Homs i Cabanas, casats amb dues germanes Burés, i el nebot d'aquests, Francesc Burés i Borràs, havien edificat a tocar el Ter. A la primera nau, li'n seguiren dues d'altres. A la llarga, aquella indústria, coneguda com a Indústries Burés, canviaria radicalment la vida de la població. El tèxtil portaria el progrés a la vall. De seguida el moviment obrer s'aglutinaria en un associacionisme destacat que va crear sindicats, cooperatives, mutualitats laborals, associacions culturals i recreatives, que donaren vitalitat a la vila.
El mateix dia que es va inaugurar la fàbrica es va poder veure funcionar el primer llum elèctric, que s'instal·là a la plaça, posat expressament per donar rellevància a la festa d'inauguració. El juny de 1890, entre el carrer Major i la plaça de la Vila, ja funcionaven quatre punts de llum. El 1895 s'iniciaven les obres del tren Olot-Girona tot i que no va ser fins al 1911 que s'enllestí tota la ruta Olot-Girona.

Músics de l'orquestrina jazz-band L'As d'Anglès, sostenint els seus instruments en una sala amb decorat al fons. 1926-1927. Valentí Fargnoli i Annetta. INSPAI - Diputació de Girona

L'Anglès del segle XX. A l'inici del segle XX va augmentar la tensió entre amos i obrers, i les vagues i aldarulls sorgiren a Anglès i esclataren obertament durant la Setmana Tràgica, quan es cremà la caserna de la Guàrdia Civil. El teixit associatiu anglesenc creixia i apareixien germandats de socors mutus i cooperatives com "Libera Popolo" o "La Económica Anglesense" que el 1933 es fusionarien en "La Unión Anglesense". Els pagesos creaven l'"Alianza Agrícola" i els paletes "L'Antena".
La Segona República arribà amb la inauguració de l'escola graduada per a nois. L'ajuntament estava presidit per Pere Masats i Vilalta, d'Esquerra Republicana. Durant aquest curt període des de l'ajuntament es posaria especial cura a portar a terme una tasca de millora i catalanització de l'ensenyament públic.
Durant els primers anys del franquisme es vivia sota un control repressiu permanent: d'una banda, l'ensenyament del català estava prohibit i, de l'altra, per aconseguir els productes bàsics per a l'alimentació diària eren necessàries les cartilles de racionament. Amb la sardana, una de les primeres manifestacions tradicionals permeses pel règim, sorgiria l'"Agrupació Sardanista i Cultural Floricel", que seria l'entitat cultural més dinàmica de la població. "Floricel" organitzava anualment l'aplec de la Sardana, impartia classes de català, tenia cura de la festa del llibre, preparava festivals de cançó catalana, etc. També el futbol, de la mà del "Club Esportiu Anglès", que estava en bona part subvencionat per Indústries Burés, viuria molt bons moments.

Concurs de sardanes organitzat per Floricel. Ca. 1975. Arxiu Històric Municipal d'Anglès - (Ampliar)

A la fi dels anys seixanta, el dinamisme econòmic era molt gran. El tèxtil era la branca industrial que més gent ocupava: a Indústries Burés treballaven més de mil persones i la fàbrica dels Bosch va ser líder en la producció d'un article que feia furor entre la joventut, els texans. El sector de la fusta passava per una bona època i algunes indústries locals s'especialitzaven en la fabricació de llapis, escuradents i agulles d'estendre roba. La bonança econòmica portaria una allau migratòria important. Els nouvinguts solien arribar per treballar a les mines d'Osor o a les obres de construcció de l'embassament de Susqueda i a la conducció de les d'aigües cap a Barcelona. Entorn d'aquest progrés sorgiria un gran esclat del comerç, i els caps de setmana aquesta vila es convertia en un important centre d'oci, on funcionaven quatre cinemes i dues sales de ball.
El 1978, per manca de quòrum, es dissolgué el consistori i va ser substituït per una gestora. Un fort moviment social reclamava canvis al poble i al país. L'"Assemblea Democràtica d'Anglès", formada per un grup nombrós de gent, d'ideologia política diversa. Prop de mil persones signaren un manifest que demanava al consistori el canvi de noms dels carrers i que la retolació es fes en català.
El 1908 va néixer a Anglès María de los Remedios Alícia Rodriga Varo y Uranga, pintora surrealista coneguda com a Remedios Varo. Actualment hi ha la Ruta Remedios Varo, que consta de dinou punts d’interès senyalitzats amb les plaques informatives corresponents, les quals relacionen l’obra d’aquesta famosa artista amb el poble.

Arcada de Can Mans. Segle XV-XVI - (Ampliar)

L'església de Sant Miquel. Les primeres referències són del segle XIII, quan aquesta era la capella del castell d’Anglès, propietat dels vescomtes de Cabrera. La documentació n'indica la situació, damunt el baluard de Sant Miquel, a l’exterior del clos emmurallat.
La primitiva capella de Sant Miquel seria d’estil romànic, tenint en compte la data d’assentament dels Cabrera a la vall. Era d’un sol altar, dedicat a Sant Miquel. El patró va ser triat triat per la casa dels Cabrera en agraïment pel suport en la lluita contra els alarbs. Era a l’interior d’aquesta capella on s’enterraven els nobles de la vila.
A principis del segle XIV, Leonor, esposa del vescomte Bernat de Cabrera, fundà a la capella un benefici dedicat a Sant Amanç. Amb part de les rendes assignades a la fundació s’havia de mantenir un prevere, que hi havia de residir, i que també havia de fer les funcions de notari del castell.
A mitjans del segle XIV a la capella hi havia tres altars: el principal, dedicat a Sant Miquel, el de Sant Amanç i un altre dedicat a Sant Narcís. El 1368 es demana des de la diòcesi de Girona que es reedifiqui el temple de Sant Miquel, tot i que no se sap el tipus d'obra que s'hi dugué a terme. El 1427 la capella va resultat afectada per la sèrie de terratrèmols amb epicentre entre Olot i Amer.
A finals del segle XIX es varen fer les escales de pedra d’accés al portal de Sant Miquel. El 1921 s’allarga la nau, que havia quedat petita. Durant la Guerra Civil es destrueix el campanar, part del tresor i la imatge de la Verge del Remei. L'actual campanar data de 1940.

Arcades de Can Verdaguer. Cal Sabater Borni. Segle XVI - (Ampliar)

Santa Magdalena i l'Hospital dels Pobres. Com els carrers Raval, Canigó, Molí i Empedrat, el barri de Santa Magdalena té també un origen extramurs. Les primeres notícies daten del segle XVI, també anomenada “capella de l’hospital dels pobres de Jesucrist”. Malgrat tot, l’estructura de l’antiga capella podria indicar que era romànica. Santa Magdalena, avui desapareguda, tenia frontis triangular i absis, amb un retaule que reproduïa escenes de la vida de Santa Magdalena, i que va ser cremat durant la Guerra Civil. El conjunt, inicialment estava format per un hospital dels pobres, una capella i una escola.
L’origen de l’Hospital dels Pobres es troba en el testament de Guillem Vengut, quan el 1401 fa hereu universal a un hospital que s’havia de construir a la parròquia de Santa Maria de Sales, al poble d’Anglès, i que havia d’estar dotat de prevere, comanador i hospitaler. En realitat, el capital llegat va resultar insuficient per a complir els seus desitjos i el projecte s’hagué d’ajustar a aquesta nova realitat. L’objectiu de l’antic hospital era socórrer els caminants i els mendicants de tota la vall, i era regit directament pel consell de la Universitat.
De 1880 a 1920 el barri de Santa Magdalena va créixer espectacularment, i aquesta vitalitat va ser la causa de la desaparició de l’hospital. La institució funcionà fins el 1882, quan va ser clausurat i confiscat per l’Ajuntament i dissolt el patronat. L’Ajuntament va fer construir un escorxador municipal al pati de l’antic hospital, que estigué en funcionament fins a principis dels anys 70. El 1922, al costat del que era l’escorxador s’hi instal·là l’escola de nenes. Després de molts anys d’abandonament, l’edifici de Santa Magdalena va ser enderrocat. Conservant els murs, va ser substituït per una moderna construcció de tres plantes on s’habilità la nova casa dels capellans del poble. L’absis s’enderrocà en eixamplar la pujada de Can Grau.

La Vila Vella d'Anglès - (Ampliar)

El Modernisme al Barri Antic. Al barri antic s’hi poden veure també algunes edificacions modernistes del segle XIX. En aquests casos, hi ha una composició clara en eixos a proporció amb l’amplada de la parcel·la. Finestres grans i balcons emmarcats amb pedra, o amb un gruix de morter que sobresurt uns 2 cm, i balconades i baranes. Sovint, ús de ceràmica com a decoració. Cal destacar Can Cendra i Can Peix.
La casa de Can Cendra va ser restaurada per l'arquitecte noucentista gironí Rafel Masó. La reconstrucció va ser ordenada per Tomàs Cendra, que el 1880 havia estat administrador de les mines del Sant Pare. La família Cendra, grans propietaris i hisendats, procedien d’Estanyol i arribaren a Anglès al segle XVIII. Al costat d’aquesta casa hi podem observar la masoveria de Can Cendra, al carrer d’Avall 27-29, molt més antiga que la modernista i amb diversitat d’estils. Sota l’arcada hi queda una porta que comunica amb el pati i els jardins de Can Cendra. L’hisendat havia de permetre el pas per la seva propietat, ja que hi havia un antic camí “missader” per anar a Sant Pere Sestronques.

Evolució demogràfica d'Anglès. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 91 focs; 1515, 109 focs; 1553, 136 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

Bibliografia
"Santa Maria de Sales de la Cellera de Ter. Disputes per la parroquialitat i construcció de la nova església (Segle XVII)". Xavier Solà Colomer. 2019. Quaderns de la Selva, 31.
"Anglès, de la pagesia a la industrialització". Rams i Riera. 1998. Ajuntament d’Anglès, Diputació de Girona.
"Geografia general de Catalunya. Provincia de Gerona", Joaquim Botet i Sisó. 1908-1918. Barcelona.
"Nuevos hallazgos en la necrópolis Hallstática de Anglés". M. Oliva Prat i F. Riuró Llapart. 1968. Pyrenae.

www.angles.cat--Web oficial de l'Ajuntament d'Anglès

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut d'Anglès.

Situació del municipi d'Anglès dins la comarca de la Selva

Material ceràmic de la necròpolis hallstàtica de la fàbrica Burés. 800-500aC. Oliva i Riuró, op. cit. - (Ampliar)

Ducat de Joan II. 1460. Viquipèdia - (Ampliar)

16 de gener de 1604. Capítols matrimonials. Pere Palomeres, de Ricastell, parròquia de Sant Esteve de Tordera, i la seva esposa Anna, acorden, en nom de la seva filla Anna, capítols matrimonials amb Jaume Espinàs, ferrer d'Anglès, fill de Benet Roure, àlias Espinàs, i de Violant. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Pagès de remença. Detall de miniatura. Viquipèdia - (Ampliar)

Francisco de Orozco y Ribera (1605-1668), marquès de Mortara, virrei i capità general de Catalunya. Viquipèdia - (Ampliar)

Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Gerona, junto con los pueblos de su partido remitido por José Ignacio de Castellví, alcalde mayor. 1770. Archivo Histórico Nacional, Madrid - (Ampliar)