Guifré el Pilós (Ca. 840-897). Rotlle genealògic del Monestir de Poblet. Viquipèdia - (Ampliar)
Emma de Barcelona, primera abadesa del monestir de Sant Joan de les Abadesses - (Ampliar)
Les abadesses de Sant Joan
Emma (885 - 949)
Adelaida (949-955?)
Ranlo (955-962?)
Fredeburga (962-996)
Ingilberga (996-1017)
Bernat II de Besalú (? - ca. 1100), comte de Besalú i Ripoll (1066-1097). Liber Feudorum Maior. (Viquipèdia) - (Ampliar)
Estàtua del comte Arnau a la plaça de Josep Anselm Clavé. - (Ampliar)
Ordenances de la Universitat de la Vila de Sant Joan de les Abadesses aprovades per l’abat Miquel Isalguer l’any 1460. Llibre del mostassaf (1). Font: Arxiu Històric Municipal de Sant Joan de les Abadesses - (Ampliar)
Altar major del monestir de Sant Joan de les Abadesses, 1918. Autor Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya. - (Ampliar)
Detall de la font ornamental, obra de Josep Camps, a la plaça d'Anselm Clavé. - (Ampliar)
Sant Miquel de la Infermeria, segle XII. Detall. - (Ampliar)
Rafael Tristany i Parera (1814-1899), comandant general de Catalunya a la Tercera Guerra Carlina. Autor desconegut. Viquipèdia.
Altar del Santíssim Misteri. 1910-1925. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Bust homenatge a Joan Maragall al claustre del Palau de l'Abadia (Ampliar)
El Pont Vell. Edificat originalment al segle XII, va ser destruït durant la retirada republicana del 1939, i reconstruït el 1976 - (Ampliar)
Capella barroca del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Detall - (Ampliar)
Sepulcre gòtic de l'abat Miró de Tagamanent, al monestir. 1345 - (Ampliar)
Sant Joan de les Abadesses
Història.
Les troballes arqueològiques que ens evidencien l'existència d'assentament humans a Sant Joan de les Abadesses es remunten al Paleolític mitjà o superior (70.000 - 10.000 aC). Al Pla del Roser s'han localitzat eines tallades amb quars, pissarres i altres materials (Joan Reixach, revista "Taleia", nº2, 1985). D'èpoques posteriors i fins arribar a la política repobladora del comte Guifré el Pilós, cal pensar en una continuïtat de la població; sembla que la romanització hi fou escassa, tot i que es coneix l'existència d'un ramal de la Via Augusta que remuntava la vall fins al Coll d'Ares, la Via del Capsacosta.
Conjunt escultòric del Davallament que presideix l'absis major del monestir de Sant Joan de les Abadesses, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català - (Ampliar)
Els orígens del poble actual, però estan vinculats a la fundació, l'any 885, del monestir de Sant Joan de les Abadesses, per Guifré el Pilós i Guinedella, comtes de Cerdanya, Urgell, Osona, Girona, Barcelona i Conflent, consagrat l'any 887. En el mateix indret de la fundació consta, des de l’any 880, l’existència d’una església dedicada a sant Joan Baptista. Aquest va ser el primer monestir femení de la Gòtia, la primera abadessa del qual fou Emma de Barcelona, filla de Guifré.
Era una petita comunitat de l'Ordre de Sant Benet que va assolir una gran riquesa i tingué una activitat molt important durant el segle X. Tot i això només va perdurar fins a l'any 1017 quan les monges, acusades davant la cúria romana, pel comte de Besalú Bernat Tallaferro, de portar una vida poc exemplar, van ser expulsades per una butlla del papa Benet VIII (2). En l'esmentat 1017 es va promulgar la seva dissolució com institució i l’atorgament dels béns de Sant Joan al fill de Bernat Tallaferro, Guifré, primer i únic bisbe de l’efímer bisbat de Besalú (durà tan sols tres anys). Aquest episodi històric s'associaria amb el pas dels segles a la llegenda del Comte Arnau (3).
Vista exterior dels absis del monestir de Sant Joan de les Abadesses - (Ampliar)
Amb l'expulsió de les abadesses s'inicia un període d'inestabilitat que s'acaba a inicis del segle XII amb el restabliment de la comunitat de canonges, sota l'Orde de Sant Agustí, amb el suport de Ramon Berenguer III.
Com hem vist, el primer abat fou Guifré, bisbe de Besalú, també bisbe de Carcassona, que regí l’abadia, almenys teòricament, fins al 1054. En temps del seu successor, l’abat Andreu, el comte de Besalú Bernat II el cedí l'any 1077 a l’abadia benedictina de Sant Víctor de Marsella, que n'expulsà els canonges el 1083. Mentrestant, els canonges, que havien refusat l’expulsió, s’havien posat sota la protecció del bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, que els donà la regla de Sant agustí i 9 mesos després els retornà interinament al monestir, però en foren expulsats de nou.
1089, maig 19, Roma. Privilegi d'Urbà II a favor de Berenguer, bisbe de Vic, confirmant la seva cessió als canonges regulars de l'ordre de Sant Agustí, del monestir de Sant Joan de les Abadesses. El nomena abat del dit monestir i ordena que, després de la seva mort, el nou abat sigui elegit pels canonges amb el consens del comte Bernat II de Besalú. (Segell i Benevalete). Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
Un dels primers abats agustinians fou Ponç de Monells, qui destacà per l'impuls de noves construccions: la nova església del monestir i la parroquial de Sant Pol. Així s'inicià una nova època d'esplendor del monestir, amb un augment del prestigi i l'activitat cultural que s'hi realitzava. Així ho prova la importància del seu arxiu i la troballa del cançoner trobadoresc.
Església de Sant Pol, edificada al segle XII - (Ampliar)
L’any 1098 hi entraren monges marselleses que no es pogueren possessionar definitivament de l’abadia fins el 1114, sota Berenguer IV, amb butlla papal. Aquesta comunitat canonical augustiniana, regida per abats del país, perdurà fins el 1484, i en 1484-1528 fou regida per abats comendataris, bisbes i cardenals forasters. Del 1528 al 1588 va ser regida per l’abat Agullana, que era de Sant Joan, i el 1592 fou secularitzada i transformada en col·legiata secular, presidida per un arxiprest. Els seus béns van servir per a dotar, amb els d’altres monestirs, les cinc dignitats reials creades als bisbats de Vic i de Barcelona.
Pont Vell sobre el Ter. Edificat originalment al segle XII, va ser destruït durant la retirada republicana del 1939, i reconstruït el 1976 - (Ampliar)
Al redós del monestir s'havia anat creant la vila de Sant Joan. Al principi els vilatans vivien dispersos en masos i al voltant de l'església parroquial de Sant Pol, al barri conegut com El Raval. Quan la població va augmentar va ser necessària la construcció d'una vila emmurallada de nova planta, l'actual Vila Vella, que es construí a les terres conegudes com El Vinyal a partir del segle XIII.
La Vila Vella acollia els gremis medievals, entre els més importants els paraires i tintorers, la plaça Major, centre d'intercanvi comercial, i edificis dels quals avui encara queden reminiscències en alguna finestra gòtica o alguna portalada.
El 1370, la vila només tenia 58 famílies, gairebé la meitat de les que havia assolit a la fi del segle anterior. Al final del mateix segle XIV inicià un redreçament notable, i el 1397 ja tenia 80 famílies, 32 de les quals dedicades a la parairia i 15 a l’art de teixir; la resta era gent d’ofici, com pellaires, sastres, sabaters i bracers.
Carrer i façana del Palau Abacial de Sant Joan de les Abadesses, 1929. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)
El final de l'Edat mitjana marcà el declivi del poder eclesiàstic en favor del secular. Un fet clau en aquest procés va ser la secularització de la canònica agustiniana l'any 1592. La comunitat passà a ser una col·legiata i els béns del monestir passaren a mans seculars.
Una sèrie de privilegis concedits pels abats, que eren barons de la vila, confirmats pels reis, mantingueren un cens força estable a la vila de Sant Joan, que oscil·là entre 100 i 150 famílies al llarg dels segles XVI-XVIII. Tot el terme tenia 240 famílies el 1626 i 287 el 1782.
A inicis del segle XVIII es va realitzar el cambril barroc a l'església de l'antic monestir, tot modificant l'absis romànic anterior.
Capella barroca dels Dolors al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Detall - (Ampliar)
Els segles següents marcaren la població amb importants conflictes bèl·lics però també portaren la modernització i dinamització de la població. Així, la vila de Sant Joan de les Abadesses es va veure implicada en els precedents de la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió(4), invasions franceses (1793-1794), i la Guerra del Francès(5), en els que la població va ser ocupada diverses vegades i patí l'esforç de guerra amb els homes i recursos que calgué aportar.
Durant la tercera guerra carlina, els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre de 1874. En fou declarat President el general Rafael Tristany i Parera, que jurà els furs a Olot, i aquest seria seguit després per Francesc Savalls.
La restitució de la Diputació General de Catalunya es va aconseguir gràcies al decret que el pretendent carlí Carles VII havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a Sant Joan de les Abadesses, des d'on es publicà el Boletín Oficial del Principado de Cataluña des de desembre de 1874 a març de 1875.
Sant Miquel de la Infermeria, edificat al segle XII - (Ampliar)
A mitjans del segle XIX es comencen a explotar les mines de carbó d'Ogassa, la qual cosa va esperonar la construcció de la línia de ferrocarril entre Barcelona i Sant Joan, inaugurada el 17 d'octubre de 1880. Aquest fet accelerà la industrialització de la vila i el creixement de la seva població.
Posteriorment, al principi del segle XX s’instal·laren diferents empreses tèxtils, com Tèxtil Abadesses (Espona) i Filatures Llaudet (aquesta darrera tancà el 2006). Com moltes altres poblacions riberenques del Ter, a Sant Joan de les Abadesses s'hi construïren diverses colònies industrials tèxtils que aprofitaven, amb la seva indústria, la força de l'energia hidràulica per a fer funcionar la maquinària.
Durant el període de la Guerra Civil Espanyola el municipi passà a anomenar-se Puig-Alt de Ter. Durant la retirada republicana molts soldats i civils passaren per la vila. L'exèrcit republicà en retirada destruí els ponts i l'estació de tren per tal de cobrir-se l'esquena.
Després de la guerra la indústria es recuperà i diversificà, afavorint un desenvolupament econòmic que permeté un major benestar a la població. Actualment, és una vila dedicada a la indústria, que s'expandeix cap al sector dels serveis, però conserva explotacions ramaderes, principalment de vaques, que rememoren el seu passat abocat a la terra.
Plano geológico de la cuenca carbonífera de Sn Juan de las Abadesas, prova de Gerona, por Amalio Maestre. 1855. Bibliothèque Nationale de France. - (Ampliar)
Evolució demogràfica de Sant Joan de les Abadesses. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497: 168 focs; 1515, 105 focs; 1553, 84 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)
Bibliografia "El monestir de Sant Joan de les Abadesses", Marta Crispí, Míriam Montraveta i altres. 2012. Sant Joan de les Abadesses, Junta del Monestir. "El monestir de Sant Joan de les Abadesses", Eduard Junyent. 1976. Sant Joan de les Abadesses: Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. "Catalunya Romànica. Vol. X. El Ripollès". Núria Rís i Pujolar, Joan-Albert Adell i Gisbert. 1987. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. "Emma de Barcelona. Monestir de Sant Joan de les Abadesses", Joana Ripollès-Ponsi Ortiz i Maria Pau Trayter Vilanova. 2008. Ed. Mediterrània, Barcelona. "Actes i resolucions. Sant Joan de les Abadesses en època moderna, 1630-1859". Edició Joan Ferrer i Godoy. 2013. Fundació Noguera, Barcelona.
Notes
(1) Versió adaptada del foli exposat. Capítols de l’oli
Primer: qui ven oli a olletes l’ha de vendre a dinerades i al detall a tothom qui en vulgui. Qui així no ho faci, pagarà 5 sous.
Segon: qui porti oli a la vila l’haurà de vendre a la plaça i fer una crida pels llocs acostumats. Qui així no ho faci, pagarà 5 sous i, a més, haurà de lliurar el cost d’una canadella a qui en voldrà comprar.
Tercer: el corredor haurà de lliurar l’oli de la seva pròpia ma. Qui així no ho faci, pagarà 5 sous. I si el corredor no el pot lliurar, que el lliuri l’oficial del senyor. I les mesures s’han d’escórrer fins deixar-les com vol el comprador i fins que les mesures facin fil i no més.
Quart: tot l’oli que es dugui a la plaça per vendre haurà de romandre-hi com a mínim mig dia. Pagarà 5 sous aquell que compri oli i el vengui abans de l’esmentat termini.
Cinquè: el corredor ha de fer la crida, a dins i a fora de la vila, per mitja olleta d’oli cada vegada. Qui així no ho faci, pagarà 5 sous.
Sisè: tot revenedor no podrà vendre a més de 1 diner cada olleta d’oli de flor sense la llicència del mostassaf. Qui així no ho faci, pagarà 5 sous per cada vegada que ho contravingui. - (Tornar al text)
(2) Ingilberga va ser la última abadessa. Filla extramatrimonial del comte de Cerdanya-Besalú, Oliba Cabreta, i l’esposa del vicari del castell de Besora, quan tenia poc més de deu anys, el pare, potser per purgar els seus pecats, va decidir donar-la al monestir. Ingilberga va fer-se gran entre les parets de la institució, i el 996 va substituir l’abadessa, la seva tia Fredeburga, que acabava de morir. Només era una adolescent, i li faltava la vocació o l’habilitat per governar: durant anys l’abadia va viure sense pena ni glòria, fins que el comte Bernat Tallaferro, mig germà d’Ingilberga, va denunciar les monges per conductes immorals.
Ell mateix va anar a presentar “el cas de les monges” al papa Benet VIII, i l’abat Oliba, també mig germà seu, va tenir una actitud molt tèbia davant aquest cas. El peix estava venut, i Ingilberga ho tenia tan clar que ni tan sols es va molestar a anar a Roma per donar la seva versió. De manera que el 1017 va acatar la butlla papal que obligava a dissoldre la comunitat per haver convertit “la casa d’oració en un bordell de meretrius de Venus”.
És difícil saber del cert si aquelles dones, la majoria monges per desig dels pares, havien trencat el vot de castedat. Però és evident que al comte Bernat el va beneficiar molt la sentència, perquè va aconseguir que el papa creés un nou, i efímer. bisbat a la seva jurisdicció, Besalú, i que el seu fill en fos el primer titular.
Ingilberga va morir a Vic el 1046. I, qui sap si per esmenar la injustícia o endolcir la seva imatge, el necrologi que li van dedicar la definia com a abadessa “de bon record” i “insigne en virtuts”. (Font: "Sàpiens", Agnès Rotger, 2013) - (Tornar al text)
(3) El tema de la immoralitat de les monges passà a la literatura i al folklore relacionat amb el mític comte Arnau, que hauria actuat des de Mogrony o Mataplana. La primitiva cançó popular, originària probablement de Ripoll vers finals del segle XVI, un impressionant diàleg entre l’ànima d’Arnau, condemnada a penar eternament per haver defraudat els seus mossos, i la seva viudal, es connectà en època romàntica amb els escàndols de Sant Joan de les Abadesses, i s'enllaçà Arnau amb l’abadessa pecadora.
Marià Aguiló recollí la balada, que publicà Milà i Fontanals (1853), i el tema va ser utilitzat per Víctor Balaguer, que identificà l’amant amb l’abadessa Adelaida, i després, convertit Arnau en senyor de Mataplana al segle XIV i identificada Elvira com a “muller lleial”, va ser repràs per Anicet de Pagès, Frederic Soler, Jacint Verdaguer i Josep Carner, entre d’altres.
La millor interpretació poètica del mite, però, va ser la de Joan Maragall (1900), on l’heroi, amb connotacions nietzscheanes, assoleix la redempció; seguiren encara la versió dura i abarrocada de Josep Maria de Sagarra (1928) i la d’Ambrosi Carrion (1972). - (Tornar al text)
(4) Davant la rendició de Girona, Olot, Camprodon, Sant Pau de Segúries i Vallfogona de Ripollès, el consell jurat de Sant Joan de les Abadesses acorda sotmetre's al rei Felip V. “Fonch proposat per lo consol en cap, de voluntat de sos companys, que ja saban vostres mercès que la ciutat de Gerona se troba vuy rendida per lo excelentisim señor Duch de Noalles a la obediencia de Felip quint, y vuy se troba tambe en la vila de Olot un general amb algunas tropas de concideracio, y que la vila de Camprodon ja ha donada la obediencia, y tambe la parroquia de Sant Pau y Vallfogona, [...]” (Acord municipal, 10 de febrer de 1710). - (Tornar al text)
(5) Guerra del Francès: lliurament al govern d’objectes de valor de la col·legiata. “Nota. A causa de la gran urgencia del estat y multiplicadas cedulas del mateix ab que la exigia se entrega la plata propria de aquesta iglesia en la quantitat, modo y dia expres lo vale firmaren los comisionats que la reberen y fielmet copiat diu axi: Recibimos del muy ilustre Cabildo de canonigos de la Villa de Sant Juan las Abadessas [sic] dos arrobas, diez y ocho libras y diez onzas plata labrada que es la sobrante tienen en su iglesia. San Juan las Abadessas diez y ocho noviembre de mil ochocientos y diez. = Don Miguel de Parrella, comisionado = Francisco Moner, comisionado = Concuerda con su original, de que doy fee en dia, mes y año ya dichos". (Resolució capitular, 18 de novembre de 1810). - (Tornar al text)
L'església de Sant Pol ------Article i reportatge fotogràfic de l'església romànica del segle XII.
El Museu de Sant Joan de les Abadesses ------Article i reportatge fotogràfic del museu i de la col·lecció d’obres que van des del segle VIII fins el XX.
