El castell d'Esponellà. La referència escrita d'Esponellà, de l'any 925, parla de l'església parroquial de Sant Cebrià i d'una petita fortificació o torre de guaita, de la qual els Creixell de Borrassà eren els senyors durant el segle XI. No s'ha trobat, però, cap estructura corresponent a aquesta primera fortificació. Probablement, es va bastir a l'extrem est de la part superior de l'edifici, des d'on es gaudeix d'una millor visió del riu i dels plans que l'envolten.
El 1265 el rei Jaume I va atorgar a Guillem de Palera el dret a construir-hi un primer castell, que va ocupar la part superior del turó, amb un perímetre de forma triangular i envoltat d'una muralla. Actualment es conserven el costat nord, l'oest i una part de l'est. S'accedeix a l'interior del castell a través d'una torre situada a l'extrem est. Les reduïdes dimensions de la fortificació fan suposar que la capella es devia trobar a l'exterior en alguna zona propera.
A mitjans del segle XV va tenir lloc una de les obres d'ampliació i remodelació més importants. L'edifici feudal s'estén cap al sud doblant així la seva superfície inicial. Durant la segona meitat del segle XV i tot el segle XVI, el castell viu el moment de màxim esplendor, moment on també passà a ser propietat de les famílies més importants de Catalunya, properes al poder reial. Aquesta magnificència es fa evident a l'arquitectura del castell: paviments de rajoles decorades a terra, parets estucades amb pintura i motllures de guix a la part superior, arcades interiors d'alabastre i escuts nobiliaris. Aquesta riquesa també es veu reflectida a les zones de treball, amb espais per a la transformació i emmagatzematge d'oli d'oliva, una de les produccions tradicionals de la zona, motor econòmic fins a mitjans del segle XIX, que encara perviu.
La fesomia exterior del castell canvia totalment: es duu a terme un important rebaix de la part exterior, amb la construcció d'un fossat sota la muralla del segle XIII, i es construeix una escarpa, un mur atalussat que impedeix l'apropament de les màquines de guerra i resisteix millor les canonades. A la part de migdia del castell, on es construeix el nou sector, els nous paraments de muralla també tenen escarpa, totalment lligada amb la mateixa muralla. A l'angle nord-oest del recinte es construeix un torre de grans dimensions, amb una àmplia visió de l'entorn.

Edifici d'Esponellà - (Ampliar)

També s'hi va bastir una barbacana, una torre semicircular envoltada d'un fossat. Per poder entrar al castell s'accedia per un pont situat al damunt del fossat. En els seus murs, s'hi obren diverses espitlleres per a armes de foc i una gran finestra per disparar una bombarda, una de les primeres peces d'artilleria que es varen utilitzar. El castell, que creix considerablement cap al sud, forma una sèrie de terrasses que es comuniquen per rampes amb paviments de còdols. Es construeix una nova entrada principal, defensada per la barbacana, que comunica amb un pati d'armes amb un gran arc, en els extrems del qual s'hi troben els escuts de les famílies Corbera i Desplà; també un ampli magatzem a la zona més baixa amb diverses piques monolítiques per a l'emmagatzematge d'oli, i, finalment, una estructura subterrània de grans dimensions, formada per una sala rectangular i una de circular, utilitzades per a la conservació dels aliments.
Un dels elements més importants d'aquesta remodelació és la construcció d'una nova capella a l'interior del castell, aprofitant, probablement, una antiga sala noble. És una estança bellament decorada, amb un paviment de rajoles esmaltades amb motius decoratius de color blau, arcs i llinda d'alabastre tallats, i parets decorades amb pintura. Encara es conserva l'altar que està orientat cap a ponent. La part central del castell, que inclou la capella, seria la part pública dels senyors; i la part més alta, la zona privada de la família, l'antic castell alt medieval.

El castell d'Esponellà des de la població - (Ampliar)

Va ser abandonat definitivament a mitjans del segle XVII. La data s'ha pogut establir gràcies a les troballes de material arqueològic, com diverses monedes amb cronologia d'aquest moment. Encara hi hagué una darrera ocupació de l'indret com a casa de pagès, que es perllongà fins a finals del segle XVIII i principis del XIX.
El segle XVII va ser molt dur pel poble d'Esponellà i per tota la comarca: va ser un període de guerres i enfrontaments constants que va coincidir amb l'arribada del brot de la pesta a Banyoles el juny de 1652 i, poc després, a la comarca. Una vegada acabada la Guerra de Successió, en els primers decennis del segle XVIII, va començar un període de recuperació econòmica. Les restes del castell van ser aprofitades, i la part superior de l'edifici va ser ocupada des del primer terç del segle XVIII. Hi ha constància de la construcció i reparació de diverses estructures, i de l'aprofitament d'altres que s'havien conservat intactes.
A partir de l'abandonament del castell va començar l'espoli de molts dels elements aprofitables del castell per a la construcció de la nova casa de la família Berard en el poble. Aquest saqueig va durar pràcticament tres segles, i encara hi ha documents dels anys seixanta del segle passat on es posa de manifest que l'espoli del castell continuava, tot i estar totalment cobert pel bosc.
La restauració del castell es va iniciar a finals de la dècada de 1990, a iniciativa de l'Ajuntament d'Esponellà. S'hi han realitzat diversos camps de treball per a joves, que han desbrossat i netejat el terreny, i també s'hi han realitzat campanyes arqueològiques i de consolidació de les restes durant els anys 1999-2000, 2012-2013 i 2014. La neteja inicial per facilitar-hi l'accés duta a terme a finals de la dècada de 1990 va suposar la pèrdua d'un important volum d'informació històrica, perquè es va fer sense cap mena de control arqueològic ni tècnic.

Ball del tortell d'Esponellà. 1987. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El pont d'Esponellà. El pont d'Esponellà sobre el Fluvià és modern en el sentit que no té res a veure amb un suposat pont romà que servís la via romana interior. La primera notícia de l'ús del pont se situa quan la senyora del lloc, Sibil·la de Vilademuls, el 1392, n'autoritzava la construcció i, un cop acabat, imposava el dret de pontatge, exceptuant-ne els veïns d'Esponellà i els de Porqueres i Merlant, atès que tots ells havien treballat i contribuït a la construcció del pont. Tenia 16 metres d'alçada sobre les aigües i 156 m de llargada, sobre sis arcades semicirculars, la central més gran que les altres. Moltes pedres tallades porten encara, els senyals dels diversos picapedrers que hi treballaren.
Amb motiu de la Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas donà ordre de volar-lo, per tal d'impedir el pas de les tropes franceses. Malgrat de l'oposició de la gent d'Esponellà, el pont era inutilitzat enderrocant-ne l'arcada central, que romangué en aquest estat fins al començament del segle XX, quan la Diputació de Girona n'emprengué la restauració impellida per la campanya que feren l'historiador Joaquim Botet i Sisó i el propietari de Crespià Pere Ordis i Bonal. El 1939 va ser volat altre cop, però restaurat aquell mateix any.

Pont sobre el riu Fluvià, a Esponellà. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Altres indrets del municipi. La primera referència documental al poble de Centenys és de l'any 922. L'església parroquial, dedicada a sant Iscle, és un edifici romànic, d’una sola nau i absis semicircular sobrealçat, dels segles XI-XII. El 1698 era lloc reial. Al nord del terme, a la dreta del Fluvià, hi ha el poble de Vilert, amb una església parroquial dedicada a santa Maria, de la que depenen les de la Trinitat i de Sant Esteve, també situades dintre el seu terme parroquial. És una església romànica, de la qual es conserva únicament l’absis, per les modificacions que s'hi varen fer durant el segle XV. El lloc, que formà part del comtat de Besalú, va ser de la jurisdicció del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1698 era lloc reial.
Al veïnat de Martís, hi destaca l’edifici de Can Bofí de la Torre, esmentat el 1320. Prop seu hi ha la cova de les Encantades de Martís, amb restes eneolítiques i de les primeres edats dels metalls. Batllori és un veïnat situat prop del Fluvià. El veïnat de les Caselles és a la banda esquerra del Fluvià i el de les Anglades és prop del poble de Vilert, a la riba dreta del riu. Altres veïnats són el de Borrell i Brunsó.

Evolució demogràfica d'Esponellà. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 72 focs; 1515, 70 focs; 1553, 73 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

---

Bibliografia
"Esponellà". Pere Bosch i Cuenca. 2011. Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. ISBN 84-9674-780-7.
"La cova de Mariver". Josep Tarrús i Galter. 1976. III Assemblea d'Estudis sobre el comtat de Besalú.
"La Guerra Gran al front del Fluvià (1794-1795): els combats de Serinyà i Esponellà". Guerau Palmada. 2019. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Vol. LX.

---

www.esponella.cat------Web oficial de l'Ajuntament d'Esponellà.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)