El 1698 Ullastret era cap de la batllia reial d’Ullastret, que comprenia, també, els pobles de Llabià, Serra de Daró i Casavells.
Entre altres edificacions interessants trobem encara el "Barri dels Bous" i el carrer de la Garriga. També extramurs, davant l'angle sudoest de la muralla, destaca l'edifici de la Llotja, plaça coberta gòtica, datada els segles XIV-XV, amb coberta de fusta a dues vessants sobre dos grans arcs apuntats. A la població destaquen els habitatges en general de dues plantes i, sovint, golfes, amb voltes als baixos i embigats al pis. Els murs són de pedra bastament treballada, de motllurats de carreus i finestres i portes amb llindes i ampit monolítics. Hi abunden les llindes amb mènsules de tipus gòtic amb inscripcions i dates i, de vegades, decoració en relleu.
Al segle XVIII l'eufòria econòmica general va marcar una etapa de prosperitat a l'agricultura i es va consolidar el creixement del municipi. Durant el segle XIX va continuar l'expansió urbana fora muralles, al llarg dels carrers Notaria, Major i Bous. Va ser durant aquest segle que es dessecà la zona de l'antic Estany per convertir-la en fèrtils camps de conreu que avui dia encara s'inunden en èpoques de fortes pluges.

Antic portal d'entrada al recinte. - (Ampliar)

L'església de Sant Pere, les muralles i les torres de defensa. El conjunt històric d'Ullastret, declarat l'any 2014 Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de conjunt històric, té una superfície aproximada d'uns 13.000 m2. Es troba envoltat d'una muralla amb un traçat d'uns 400 metres lineals, que data del selgle XIII, amb reformes del segle XIV, i que conserva deu torres originals, una d'elles de planta circular datada entre els segles XV i XVI.
El portal d'entrada al recinte encara es conserva i es troba situat al costat oest, davant la Llotja. El conjunt de cases situades a ponent de l'església conserven el nom genèric del Fort.

Absis de l'església de Sant Pere, 1902-1944. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

El topònim permet associar aquest sector del poble amb l'antic castell que hauria estat aixecat a l'interior del recinte fortificat i que apareix documentat per primera vegada el 1225, malgrat que es considera que la seva construcció devia ser bastant anterior. La plaça que encara es conserva entre l'església i aquest conjunt de cases hauria estat el pati d'armes del castell. En aquest domini dels comtes d'Empúries també hi funcionava una notaria, un tribunal o cúria, molins i una ferreria.
(Text dels panells indicatius d'Ullastret).

Muralla recuperada a la zona de l'antic transformador. - (Ampliar)

La recuperació de l'espai de l'antic transformador i de la muralla. L'espai conegut com "el vell transformador" per haver estat ocupat parcialment, fins fa poc temps, per un transformador que subministrava l'electricitat a la pràctica totalitat del nucli d'Ullastret, va ser recuperat i incorporat a la trama urbana l'any 2010. Durant els treball d'excavació, realitzats per arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret, es va descobrir un tram de la muralla medieval amb espitlleres que circumdava el nucli històric de la població. Les estructures descobertes es varen consolidar i restaurar per aconseguir-ne una correcta preservació i van ser integrades en el nou espai urbà. D'altra banda, l'any 2015 es va recuperar un altre tram de la muralla medieval, situat a pocs metres de l'espai del vell transformador.
Ambdues intervencions permeten actualment mostrar la secció de la muralla medieval formada per la fulla original vertical del segle XIII i el posterior afegit atalussat exterior que data molt probablement del segle XIV.
(Text dels panells indicatius d'Ullastret).

Planta general del nucli antic i eix muralla església. Extret dels panells indicatius. - (Ampliar)

La recuperació del nucli històric durant els anys vuitanta. Entre els anys 1982 i 1987 es varen dur a terme actuacions de pavimentació i millora del nucli antic d'Ullastret, portades a terme per la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge, i dirigides per l'arquitecte Josep Lluís Mateo Martínez. Aquesta actuació ha esdevingut una referència en l'àmbit de la intervenció en els nuclis històrics de tota Catalunya i són nombroses les visites de les escoles d'arquitectura de tot arreu a Ullastret.
(Text dels panells indicatius d'Ullastret).

Conjunt de l'església de Sant Pere d'Ullastret. - (Ampliar)

L'església de Sant Pere. Es troba situada al centre del nucli antic. La primera referència documental sobre el temple al poble d'Ullastret data de l'any 899, en època carolíngia. L'edifici actual, però, correspon a una edificació romànica del segle XI que ha sofert nombroses modificacions, especialment als segles XVI i XVIII. L'església és de planta basilical amb tres naus cobertes amb volta de canó i tres absis semicirculars coberts amb volta de quart d'esfera. Al seu interior és remarcable la decoració esculpida que es conserva en les impostes de l'arc toral, que es considera com una de les mostres d'escultura romànica m&és primitiva conservada a l'Empordà. Els paraments exteriors del temple són decorats seguint l'estil llombard propi del segle XI. La porta, d'estil barroc, correspon a una reforma del segle XVIII. En aquesta època també s'hi van afegir capelletes i la sagristia, adossades als murs laterals. El campanar és d'espadanya o de cadireta, que conserva quatre arcs, i sobre l'absis central s'aixeca un comunidor en forma de torre, que data del 1621.
(Text dels panells indicatius d'Ullastret).

Pòrtic comunal de la Llotja, dels segles XIV-XV. - (Ampliar)

La Llotja. La plaça coberta d'Ullastret, o pòrtic comuncal, coneguda popularment amb el nom de la Llotja, és una edificació que pel seu estil arquitectònic es pot datar dels segles XIV-XV. Aquest era un tipus d'edifici bastant corrent als diferents pobles de l'Empordà. Eren espais de titularitat municipal que tant podien servir per a la venda de productes com per celebrar-hi les assemblees dels caps de les famílies dels pobles. El pòrtic d'Ullastret és l'únic edifici d'aquest tipus que s'ha conservat sencer fins avui dia a l'Empordà, Va ser construït fora del recinte fortificat que protegia el nucli històric d'Ullastret, davant del portal d'accés, a l'altra banda del fossat. És de planta rectangular de 10,50 m de llargada per 9,50 m d'amplada, amb una coberta a doble vessant sostinguda per dos arcs apuntats. La façana de migdia era oberta i l'altra banda estava tancada i comunicava amb el carrer dels Bous mitjançant un portal d'arc de mig punt.
(Text dels panells indicatius d'Ullastret).

Can Mascarós, edificat entre els segles XVI i XVII. - (Ampliar)

Can Mascarós. Gran edificació construïda al carrer Valls, datada entre els segles XVI i XVII. Es tracta d'una masia d'estructura basilical, de dues plantes, llevat del cos central que en té tres. A la façana principal hi resten diverses finestres decorades i una porta adovellada d'arc rebaixat.
(Text dels panells indicatius d'Ullastret).

Torre circular de la presó. - (Ampliar)

La Presó. Aquesta torre, la més ben conservada i l'única de planta circular i de forma cilíndrica, conserva espitlleres preparades per a armes de foc i la planta baixa va ser utilitzada com a presó.
(Text dels panells indicatius d'Ullastret).

Plànol de situació dels principals elements del conjunt històric d'Ullastret. - (Ampliar)

Evolució demogràfica d'Ullastret. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 75 focs; 1515, no consta; 1553, 109 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat - (Ampliar)

---

Notes
(1) El lloc d’Ullastret apareix esmentat el 899 dins el comtat d’Empúries. El document parla de la vila d’Ullastret, dels vilars de Velloses i Castellar i de les esglésies de Sant Pere i Sant Joan (villa Uliastreto cum villaribus, Velloso, Castellare, cum finibus suis et ecclesiis Sancti Petri et Sancti Johannis). Aquest vilar de Velloses ja era documentat anteriorment. En un precepte de Lluís el Pietós del 834 es llegeix: villarem anticum Celsianum, cum vilula nova quam vocant Velloses cum castelo suoque termino. Es contraposa el vilar antic de Celsà a la vila nova de Velloses i l’existència en aquest darrer lloc d’un castell. Aquests topònims, de Celsà i Velloses, han perdurat per a designar dos predis situats a la vora sud-oest de l’antic estany d’Ullastret, sobre una petita serra a migdia del Mas Barris (també en deriva el nom de la riera de Celsà). No hi resten vestigis arquitectònics, per&pgrave; hi ha ceràmica grisa superficial. Segons Miquel Oliva, amb aquests antics llocs de poblament es podria relacionar una necròpoli medieval de tombes de lloses del puig de Sant Andreu i a la vora de l’estany. - (Tornar al text)

(2) L'antic castell de Velloses és una de les construccions militars més antigues de l’Empordà. Es va fundar al segle IX, però va tenir una vida molt curta; es va desmantellar al segle XI. Era un edifici de planta trapezoïdal amb quatre torres cilíndriques a cada angle. Després de temps de ser abandonat, al segle XV les restes del castell es van convertir en el santuari de Sant Andreu de l’Estany, fent referència a l’antic estany d’Ullastret que cobria tota la plana. Les ruïnes del castell es poden veure dins el recinte arqueològic de la ciutat ibèrica d’Ullastret, on un tram del mur del castell coincideix amb una de les parets de l’actual museu, i en una sala d’aquest es conserven els arcs diafragmàtics d’estil gòtic del santuari. - (Tornar al text)

---

Bibliografia
- "Evidències arqueològiques d'època medieval al nucli històric d'Ullastret", F. Codina, J. Margall, G. de Prado, X. Soldevila. Institut d'Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols 2006. ISBN 84-921668-1-2.
- "Ullastret. Catalunya Romànica, VIII. L’Empordà. vol. I", Joan Badia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1989.

---

La ciutat ibèrica d'Ullastret
------Article històric i reportatge fotogràfic de la ciutat ibèrica i del seu Museu.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

---

42º 00' 01" N 3º 04' 07" E

[Més imatges]

---