Torroella de Montgrí. Història

Pic del Montgrí. Cau del Duc. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona - (Ampliar)

La cova del Cau del Duc. Viquipèdia - (Ampliar)

El rei Pere el Cerimoniós (1319-1387). Viquipèdia - (Ampliar)

Torre i portal de Santa Caterina de Torroella de Montgrí. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Mare de Déu de la Llet, 1363-1374. Ermita de Santa Caterina. Viquipèdia - (Ampliar)

Còmit de la flota d'Alfons el Magnànim. 1419. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Els illots del Carall Bernat, els Tascons Grossos i els Tascons Petits des de la Meda Petita. 1932. Albert Oliveras i Folch. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

Capitell del castell del Montgrí conservat al Museu de la Mediterrània. Viquipèdia. - (Ampliar)

El rei Felip II d'Aragó i III de Castella (1578-1621). Peter Paul Rubens. Viquipèdia - (Ampliar)

Carta dels Cònsols de Torroella als diputats del General de Catalunya sobre avistament de naus. 19/05/1641. Arxiu Corona d'Aragó. - (Ampliar)

Torroella de Montgrí el 1694. Detall d'un gravat de la batalla del Ter. Viquipèdia. - (Ampliar)

Detall d'un relleu del naixement de Jesús a l'altar de l'església de Torroella de Montgrí. 1924. Francesc Blasi i Vallespinosa. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. - (Ampliar)

Fort de les Illes Medes, Torroella de Montgrí. 1719. Jacques Pennier. Arxiu Militar d'Àustria. Viena - (Ampliar)

El castell del Montgrí. 1994. Quim Roser. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Ermita de Santa Caterina. 1910.Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Tres homes al costat d'un pou al pati de la casa del marquès de Robert. 1882-1929. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

El castell del Montgrí. 1988. Dani Duch Dausà. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les illes Medes. 2010. Miquel Riera Planas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les illes Medes. 1979. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Interior de l'església de Sant Genís. Viquipèdia - (Ampliar)

Mina d'aigua de Torroella de Montgrí. Viquipèdia - (Ampliar)

Església de Santa Anna de l'Estartit. Viquipèdia - (Ampliar)

Torroella de Montgrí

Història de Torroella de Montgrí.

Els primers poblaments. Les restes de poblament al municipi de Torroella es remunten al Paleolític (Cau del Duc) amb una estació de caçadors-recol·lectors, i al Neolític basat en el conreu de cereals (Cau de les Dents, Cau dels Ossos, Cau del Tossal Gros, Cau d'en Calvet, la Fonollera, Puig Mascaró). També si han localitzat restes de l'època romana (Camp de la Gruta, Torre Gran, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Palau, vinya d'en Xarlan).
La cova natural del cau del Duc de Torroella va ser ocupada fa uns 300.000 anys, durant el Paleolític Inferior. Eren Homo erectus, que utilitzaven la cova com a refugi i com a centre de les seves activitats. S'hi han trobat multitud de restes de pedra treballades (com el pic del Montgrí) i òssies dels animals consumits. L'ocupació del massís va continuar molts més segles, atès que s'han localitzat altres restes de diferents períodes històrics, com les coves d'enterrament, d'època Neolítica i primera etapa de l'Edat dels Metalls (Cau de les Dents, Cau dels Ossos, Cau d'en Calvet, Cau de l'Olivar d'en Margall, Tossal Gros...).

Retaule de la Pietat. 1400-1450. Jaume Cabrera. Procedeix de l'església de Sant Genís de Torroella de Montgrí. Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

La plana va ser habitada més tard, ja al Neolític. Les seves condicions ambientals, amb multitud d'aiguamolls i zones humides i boscoses, la feien poc atraient. Per aquest motiu, aquells homes van viure als petits turons que sobresortien. S'han trobat restes d'aquelles primeres ocupacions al puig Mascaró i, sobretot, a la Fonollera, on se situa el primer poblat estable trobat a l'Empordà, del període del Bronze Final.
Els ibers també van deixar petjada: mas Solei, on vivia una comunitat que tenia contactes amb els pobles colonials de la Mediterrània, Torre Gran, la Fonollera, vinya d'en Xarlan, mas Pedrola... L'arribada dels romans va suposar un canvi important: grups de colons itàlics varen ser atrets per les condicions del territori i portaren el seu modus vivendi , que comportà l'eclipsi de la cultura ibèrica.
Són abundoses dins el terme les restes d’època romana, com les de l’església del Palau i la de Santa Maria dels Masos. Una de les vil·les de major importància es coneix pel Camp de la Gruta, nom provinent d’una magnífica cisterna molt ben conservada, destruïda pel propietari el 1971. Les troballes que en procedeixen són molt nombroses, com les d’altres vil·les romanes del terme, localitzades a l’horta d’en Soler, l’horta del Rami, la vinya d’en Xalant, la Torre Martí i en altres llocs. També han estat interessants les troballes arqueològiques submarines, prop de les Medes especialment, i a la costa rocosa, com ara un vaixell datat del segle II aC i monedes, amb importants troballes a l’illa Pedrosa.

Vista general de la Torre Gran a Torroella de Montgrí. 1903. Valentí Fargnoli i Annetta. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

La Torroella medieval. Les primeres notícies històriques sobre l'enclavament de Torroella (Torrocella) són en un document del 888 on també s'esmenten les poblacions d'Ullà (Olianus) i Bellcaire d'Empordà, amb tot la zona sud del massís del Montgrí sembla haver estat ocupat durant l'època romana amb diverses vilae amb continuïtat històrica entre els segles I aC fins al VII dC (Vil·la del camp de la Gruta). L'especulació que el nucli de Torroella derivi d'una d'aquestes vil·les, tot i la manca de proves arqueològiques o documentals que avalin l'ocupació del lloc, no és inversemblant.
En èèpoca medieval el nucli original comprenia una cellera al voltant del que és avui el Palau lo Mirador, pertanyent contemporàniament a la família Robert, comtes de Torroella per ordre d'Alfons XIII; i de l'església de Sant Genís, llavors un temple més petit, perdut per un incendi a finals del segle XIII i les successives reformes i modificacions. La vila passà sota poder reial per una permuta del 1272 entre el comte Dalmau VI de Rocabertí i Pere II.
En aquest període la vil·la adquireix progressivament població: el 1332 el Batlle General de Catalunya concedí la llicència del segon forn de pa, i tingué un rol important en la unificació dels comtats catalans, essent l'inici de la construcció de l'emblemàtic castell del Montgrí (1) una mostra d'aquest conflicte així com de la seva sobtada finalització. Hi ha proves indirectes que avalen que altres nuclis col·laboraven de grat o per força al manteniment de les muralles de Torroella, com Gualta o Fontanilles (litigis entre 1361-1371, litigi de 1413). El 1364 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la baronia i el poble de Torroella al comte d'Empúries, però retornà com a possessió al rei el 1373, quan s'autoritzà la reconstrucció del pont sobre el riu Ter.

Vista general de la façana exterior del castell de Montgrí. 1922. Manuel Genovart i Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

La població presenta dos barris diferenciats: el nucli altmedieval, de carrers estrets al voltant de l’església parroquial i de l’antic palau reial, molt modificat i sense vestigis de l’època de la seva formació (només dos capitells romànics conservats al Museu Arqueològic de Girona), i, a migdia, l’eixample iniciat als segles XIII i XIV, quan la vila passà a poder reial, amb la planta de campament romà propi de les poblacions medievals creades sota domini reial, amb carrers estrets i rectilinis que formen angle recte, amb la plaça Major al centre.
En aquesta època l'atenció reial se centrà en la vila, que és la residència temporal de caça del rei Joan I. La cellera o vila vella s'expandí cap al sud seguint un tramat urbà en quadrícula envoltat per muralles amb només quatre portals: el de Santa Caterina (nord), el de Mar (oest), el del Ter o de Sant Josep (sud) i el d'Ullà (oest). D'aquests només ha perviscut el de Santa Caterina en l'interior d'una torre de base quadrada. A banda dels portals les muralles tenien adossades sis torres, dues de base rodona, entre elles la Torre de les Bruixes a l'extrem nord-occidental, i quatre de base quadrada, entre elles l'esmentada del Portal de Santa Caterina al nord. Aquesta configuració es va mantenir fins al principi del segle XVIII, però durant el segle XIX s'hi obriren noves portes i s'enderrocaren diversos trams de muralles.

Nens jugant a la plaça Major de Torroella de Montgrí. 1890-1900. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

L’església parroquial de Sant Genís, esmentada des del 1209, és un temple gòtic d’una nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. La seva concepció correspon als segles XIV i XV, però no va ser consagrat fins molt temps després, perquè la construcció s’allargà molt. Cal destacar les voltes de creueria, i la decoració en relleu de les claus de volta i de les impostes dels arcs, com també les nombroses gàrgoles de caràcter popular. El frontis barroc és obra tardana, del segle XVIII, amb una gran portalada rectangular coronada per una fornícula decorada amb dos lleons. El campanar, de torre quadrada, que restà inacabat, és obra també del segle XVIII, com la sagristia.

Vista general de Torre Begura a Torroella de Montgrí. 1903. Valentí Fargnoli i Annetta. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Altres edificis de la vila. L’antic palau reial, conegut pel Mirador, a l’indret on s’aixecava el primitiu castell feudal, va ser declarat monument historicoartístic el 1981. És un edifici de planta rectangular, molt restaurat a la fi del segle XIX sota la direcció de l’arquitecte Rafael Masó, amb una torre quadrada a l’angle NE. Conserva al pati una galeria gòtica del segle XIV, amb arcs apuntats i fines columnes i capitells, i algunes de les antigues finestres. Cal destacar també el Palau Solterra amb façana gòtica i notable pati renaixentista.
A l'angle sudest de la Plaça Major hi ha la capella de Sant Antoni, d’origen antic, però totalment reformada al segle XVIII, de planta rectangular, on hi ha el rellotge públic de la vila (sembla que al segle XIV ja hi havia la campana de les hores i inicialment s’hi celebraven els actes civils i religiosos); ara és sala d’exposicions municipal. La vila té notables casals, que palesen la prosperitat de què gaudí, amb façanes decorades amb finestres gòtiques i renaixentistes, especialment als carrers de l’Església i Major i a la plaça Major.

Pati de Cal Marquès de Robert a Torroella de Montgrí. 1890-1918. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Destaquen Can Sastregener (segles XV i XVI), Can Bataller i la Casa Pastors, restaurada, que des del 1983 acull el Museu del Montgrí i del Baix Ter. També cal esmentar l’antic convent de Sant Agustí, fundat el 1396 i extingit el 1835, del qual es conserva un magnífic claustre renaixentista del segle XVII de dos pisos (Va ser enderrocada l’església dels Dolors, del segle XVIII), i l’antic hospital de pobres i malalts, dels segles XVII i XVIII, amb una remarcable façana, una capella dedicada a la Mercè i un petit claustre posterior. Extramurs hi ha la capella del Roser, prop del cementiri, petit edifici d’una nau amb un absis semicircular, obra del segle XVI.

Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne. Ca. 1668. Chevalier de Beaulieu. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

Del segle XVI al XIX. El 1598 la universitat de Torroella assolia la propietat de la Muntanya Gran que compraren al rei Felip II d'Aragó (III de Castella) collat econòmicament per les costoses despeses militars. També començà la seva parcel·lació per a arrendar-la per al conreu, sobretot, de la vinya. Pocs anys més tard es consagra l'Església de Sant Genís (1609) coincidint amb l'expulsió dels moriscos, pocs anys abans es fundà el convent de Santa Maria de Gràcia d'Empúries.
A la batalla de Torroella, coneguda també com batalla del Ter o de Verges (27 de maig de 1694), en el decurs de la Guerra dels Nou Anys, les tropes franceses dirigides pel duc de Noailles foragitaren els terços castellans, creuaren el Ter i pocs dies més tard les tropes franceses prengueren Palamós.

Torroella de Montgrí. Detall de 'La batalla del Ter', 1694. Beaulieu. Viquipèdia - (Ampliar)

A la fi del segle XVII la baronia de Torroella, governada per un procurador reial, comprenia Torroella, Gualta, Fontanilles i Sobrestany. Després de les guerres i invasions (Guerra dels Segadors, Guerra dels Nou Anys, Guerra de Successió Espanyola) al segle XVIII la població de la vila remunta i comencen les obres per a una ocupació agrícola extensiva sobre la plana del Ter. S'assequen els aiguamolls de l'Estany de Bellcaire (1721-1743), es canalitza el curs Ter més cap al sud, a principis del segle XIX, configurant l'actual Gola del Ter allunyada de l'Estartit. El segle XIX representa un retrocés en l'ocupació agrícola del Massís del Montgrí per la plaga de la fil·loxera que passa per Torroella entre 1880 i 1881, agreujada per la competència de l'oli procedent d'Itàlia.
El segle XIX també es caracteritzà per alguns brots palúdics, que paralitzaren el cultiu d’arròs, i, especialment, l’epidèmia de còlera de 1885, que impactà fortament en la demografia i la memòria col·lectiva del municipi.

Plànol de Torroella de Montgrí. 1719. Jacques Pennier. Arxiu Militar d'Àustria. Viena - (Ampliar)

El segle XX. A principis, del segle XX, gràcies l’empresari Pere Coll, es reactiva el cultiu d’arròs a la plana, desencadenant l’anomenada "guerra de l’arròs", enfrontant opositors i favorables, conflicte que retorna definitivament el cultiu d’aquest cereal a la plana. El segle XX Torroella de Montgrí acaba d’enderrocar les muralles i pateix la Guerra Civil espanyola (1936-39), especialment el final del conflicte, on es dinamita el pont, per facilitar la retirada republicana. Posteriorment, vaser reconstruït amb presoners republicans.

Retrat dels components de la cobla orquestra Els Montgrins amb els seus instruments. D'esquerra a dreta, i de dalt a baix s'identifiquen: Josep Pascual (2on.), Josep Cristòfol, Joaquim Vallespí (4art.), Josep Vallespí. A baix: Pere Ferrer (3er.) i Enric Vallespí (5è.). 1928. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'estrall que produí la Guerra Civil a la població va ser molt important: l'index de creixement va passar de 4.264 habitants el 1930 a 4.059 el 1940, 265 persones menys. Als 61 morts en el front s'hi ha de sumar els morts per la repressió, els exiliats i desapareguts, i també la baixa natalitat que es produeix en períodes de guerra o de crisi.
A finals dels anys 50 i principis dels anys 60, el municipi, i molt especialment l’Estartit, pateix un augment demogràfic i econòmic molt important, gràcies a l’arribada del turisme, que no solament transformen la façana marítima de l’Estartit, sinó que fan aparèixer diferents urbanitzacions, com Mas Pinell, Mas Marquès o Torre Vella.

Homes adobant xarxes a la platja de l'Estartit. 1930. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

L'Estartit. Les primeres notícies de l'Estartit van aparèixer al segle XVII, quan ja havia disminuït l'activitat de la pirateria turca i berberesca sobre les costes catalanes i fins a mitjans del segle XX el seu desenvolupament va estar vinculat a l'activitat marítima. L'origen etimològic de l'Estartit probablement prové de la contracció d'Es Ter Petit, i encara avui es conserva un petit rec que desemboca al mar prop de la platja dels Griells.
El seu port va permetre la sortida per mar dels productes del municipi com el blat, l'arròs, el vi i l'aiguardent, amb destinació a grans mercats com el de Barcelona. Més recentment ha sorgit un moviment independentista per tal que l'Estartit esdevingués municipi independent, però després de llargs processos administratius i judicials no han prosperat. Malgrat tot, el sentiment pro-independència roman majoritari tant entre la població d'origen com entre els nouvinguts.

Vista general del Mas Ral a l'Estartit. 1930. Antoni Gallardo i Garriga. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Les illes Medes. L'arxipèlag ha estat sempre cobejat a causa de la seva situació estratègica prop de la costa, que facilitava ràpids atacs seguits de retirades segures. En plena època medieval començaren a ser conflictives i es convertiren en un indret de lluites sovintejades. Els pirates i corsaris feien perillar constantment la tranquil·litat dels pobles i els masos costaners i amenaçaven el comerç marítim, particularment el barceloní. Per aquesta raó, la ciutat de Barcelona s'interessava per la sort de les Medes i moltes vegades col·laborà amb aportacions pecuniàries o amb provisions de queviures i armes per als seus defensors.
Martí l'Humà projectà una torre de defensa i l'establiment d'un monestir dels Cavallers de l'Orde de Sant Sepulcre de Jerusalem, units aleshores a l'Orde de l'Hospital, els quals havien de tenir la missió de defensar les illes. Les obres de la fortificació eren costoses i no s'acabaren fins molt més tard, després de nombroses captes i donacions. Les dificultats per a rebre queviures i almoines feren abandonar les illes als Cavallers del Sant Sepulcre. La custòdia de les Medes passà després per diverses mans, i també esporàdicament foren confiades a l'Orde de Sant Jaume.

Vista panoràmica de l'Estartit des de la Torre Ponsa. Al fons s'observen les illes Medes. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El primer de març de l'any 1442 les illes foren atacades pels genovesos, els quals cremaren la capella de Sant Miquel i les dependències. A partir d'aquell moment hi hagué diversos intents de reforçar-ne la defensa, però sempre hi havia la dificultat de la manca de recursos econòmics. El conjunt de les edificacions desaparegué finalment l'any 1522, quan s'enfonsà la punta occidental de l'illa, on eren enclavades totes les construccions.
Al llarg del segle XVIII, les Medes eren igualment un lloc estratègic, sobretot entre les relacions de l'estat espanyol i el francès. A causa de la Guerra Gran, l'any 1794, els francesos hi construïren una fortificació. Els aliats anglesos recuperaren l'arxipèlag però el tornaren a perdre poc temps després. Durant les Guerres Napoleòniques el general Luis de Lacy l’ocupà a la fi de la guerra contra Napoleó i hi va fer construir un fortí, que esdevingué presó durant les guerres carlines; les construccions militars foren desarmades i abandonades el 1890. Acabat el conflicte napoleònic restà a la Meda Gran una guarnició miliar, que cada cop fou més minsa, fins que desaparegué definitivament el 1890. El far de la Meda, de l'any 1866, va ser substituït per un altre de rotatiu i automàtic el 1930, i dos anys més tard, la Meda va ser abandonada.
La protecció de les illes s'inicià el 1983 amb una ordre del Govern de Catalunya. El 1985, una resolució establia normes de compliment obligatori a la zona vedada, i el 1990 va promulgar-se una llei del Parlament de Catalunya per a la protecció i conservació de la flora i fauna del fons marí de les illes Medes i del tros de costa del massís del Montgrí entre la roca del Molinet i punta Salines i, uns anys més tard, l'espai es va integrar en el PEIN.

Evolució demogràfica de torroella. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 244 focs; 1515, 248 focs; 1553, 245 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. Dades recents extretes d'Idescat. - (Ampliar)

Bibliografia
"El poblament del Montgrí en el Paleolític inferior", J. Vert, X. Puig, E. Carbonell i J. Canal. 1988. Revista de Girona.
"Contribució a l'estudi del jaciment del Camp de la Gruta (Torroella de Montgrí): els morters itàlics estampillats". X. Rocas i A. Roviras. 1991. Cypsela núm. 9.
"El Montgrí, testimoni de la prehistòria a l'Empordà". Narcís Soler Masferrer. 1988. Papers del Montgrí, 7.
"Ceràmiques africanes i material d'importació baix-imperial del jaciment del Camp de la Gruta (Torroella de Montgrí)". J.M. Nolla i Concepció Puertas.
"Els Sistemes naturals de les illes Medes". Ignasi Olivella i Prats, Josep M. Gili i Sardà. 1984. Institut d'Estudis Catalans. ISBN 84-7283-054-3.
"Cost humà de la Guerra Civil a Torroella de Montgrí". L.B. Llonch. 1989. Llibre de la Festa Major, Ajuntament de Torroella de Montgrí.

Notes
(1) És una fortalesa construïda entre 1294 i 1302. L'origen de la construcció del castell de Montgrí es troba en la rivalitat existent entre el rei Jaume II i els comtes d'Empúries. Es començà a construir per Bernat de Llevià, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries. La data d'inici de les obres es desprèn de l'escrit de Jaume II al seu procurador Bernat de Llevià, veí de Torroella, en el qual el rei li encarregava l'administració i direcció de les obres del castell. Per a la construcció es comptà amb les rendes reials de Torroella i un impost sobre els bous d'Ullà i Albons. Tres anys després, el mateix Bernat de Llevià va rebre la custòdia del castell.
Les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció, degut a la consolidació del poder del comtat de Barcelona enfront del comtat d'Empúries. La pèrdua d'importància de la casa comtal emporitana va fer innecessari l'acabament de l'obra, encara que es coneix amb exactitud la data d'interrupció. Les darreres notícies que es tenen del castell daten del 1413, i el relacionen amb la família Llevià. Ja dintre del segle XX, l'abandó havia conduït l'edifici a una situació de degradació preocupant. El 10 de novembre de 1985 es va fer una jornada popular de neteja a fi de conscienciar els organismes oficials de la necessitat de restaurar-lo. La Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament encarregaren un projecte de consolidació i posteriorment va ser aprovat el pressupost necessari per dur-lo a terme.
El castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle XIV. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella. - (Tornar al text)

www.torroella-estartit.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut oficial de Torroella de Montgrí.

Situació del municipi de Torroella de Montgrí dins la comarca del Baix Empordà

Ganivets de sílex de la cova sepulcral del Cau dels Ossos, al Pla de les Rabioses. Publicat a "Geografia General de Catalunya", 1908. - (Ampliar)

El rei Joan I dit el Caçador (1350-1396). Felipe Ariosto, 1634. Viquipèdia - (Ampliar)

Portal de Santa Caterina de Torroella de Montgrí. 1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Ballester pirata barbaresc. Segle XVII. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Costa de l'Estartit. 1910. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Capitell del castell del Montgrí conservat al Museu de la Mediterrània. Viquipèdia. - (Ampliar)

Capità del Terç de Barcelona al flanc esquerra a la batalla del Ter. 1694. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Adrien Maurice de Noailles (1678-1766). Eloi Firmin Féron. Viquipèdia - (Ampliar)

Fort de les Illes Medes, Torroella de Montgrí. 1719. Jacques Pennier. Arxiu Militar d'Àustria. Viena - (Ampliar)

Torroella de Montgrí. Ca. 1918. Francesc Gimeno. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Luis de Lacy y Gautier (1772-1817). Viquipèdia - (Ampliar)

Dia de mercat a Torroella de Montgrí. Ca. 1918. Francesc Gimeno. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar)

Retaule de la Mare de Déu a l'interior de l'ermita de Santa Caterina. 1922. Manuel Genovart i Boixet. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Escut municipal de Torroella de Montgrí. Publicat a "Geografia General de Catalunya", Joaquim Botet i Sisó, 1908.

Goigs de la Mare de Déu de la Consolació. 1867

Goigs de la Mare de Déu de la Consolació del convent de Sant Agustí. 1867. BNF. - (Ampliar)

El far de la Meda. 1979. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Les illes Medes. 2010. Miquel Riera Planas. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

La torre del más Ral de Torroella de Montgrí. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. - (Ampliar)

Periòdic quinzenal Emporion, editat entre 1915 i 1936. Arxiu Municipal de Torroella de Montgrí - (Ampliar)

Torre de les Bruixes. Viquipèdia - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice