Sant Feliu de Guíxols. Història

Tassa de ceràmica reduïda grollera, segle IV-I aC. Poblat ibèric dels Guíxols - (Ampliar)

Bicònic de ceràmica grisa. Segle II aC. Museu de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Guerrer iber d'infanteria lleugera amb 'caetra'. Segles IV-III aC. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Bol de terra sigillata aretina 27aC-14dC. Poblat ibèric dels Guíxols. Museu de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Bust del rei franc Lotari (941-986) qui lliurà l'any 968 a l'abat Sunyer el diploma que ratificava el béns del monestir de Sant Feliu. Viquipèdia.

Monjo benedictí. 1170-1200. Viquipèdia - (Ampliar)

10/09/1418. Isabel Floret, de Sant Feliu de Guíxols, i Francesc Ros, de Torroella de Montrgrí, celebren els seus capítols matrimonials. Biblioteca de catalunya - (Ampliar)

Plànol del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Publicat a "Las Casas de religiosos en Cataluñ"a" de G. Barraquer, 1906 - (Ampliar)

Felip V d'Espanya (1683-1746). Viquipèdia - (Ampliar)

Edicte del subdelegat de Montes de Sant Feliu de Guíxols que dóna publicitat a l'ordre reial sobre l'incompliment de la legislació sobre l'explotació dels boscos per a la Marina. 1779. Arxiu Històric de Girona - (Ampliar)

Vista de Sant Feliu de Guíxols. Gravat del segle XVII - (Ampliar)

El bandoler Perot Rocaguinarda (1582-1635). Viquipèdia - (Ampliar)

Antic hospital de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Programa del concert celebrat el 30 de juny de 1901 a la Sala Vidal de Sant Feliu de Guíxols. Centre de documentació de l'Orfeó Català - (Ampliar)

Una dona al peu de l'arc de Sant Benet davant del monestir. 1895-1905. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Coblas en benefici dels pobres malalts del hospital de la vila de Sant Feliu de Guíxols. Segle XIX. Universitat de Montpeller - (Ampliar)

Segells municipals de Sant Feliu de Guíxols. Publicats a "Geografia General de Catalunya" de Botet i Sisó, 1908-1918 - (Ampliar)

Viatge inaugural del tren, 1892. Col·lecció Espuña-Ibáñez. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Rafael Patxot i Jubert (1872-1964). Fons Univers Patxot - (Ampliar)

Portada de la 'Revista de S'agaró'. 1935. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

El Salvament, inaugurat el 1890 - (Ampliar)

Platja de Sant Pol amb el xalet Montseny. 1938. Feliu Romaní. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

Ermita de Sant Elm - (Ampliar)

Josep Irla i Bosch (1876-1958). Generalitat de Catalunya - (Ampliar)

Cartell electoral de l'Agrupació d'Electors Independents de Sant Feliu. 1979. Universitat Autònoma de Barcelona - (Ampliar)

Agustí Calvet i Pascual, 'Gaziel' (1887-1964). Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Mirador de Sant Elm - (Ampliar)

Nou Casino la Constància - (Ampliar)

Escut a l'antic hospital de Sant Feliu - (Ampliar)

Sant Feliu de Guíxols

Els primers habitants. Les formes antigues del topònim de la població, com Gissalis (961), Iecsalis (968), o Guixolensis (1016), que finalment esdevindria Guíxols, semblen derivar de l'iber "hel·lenitzat" kuiksalos, en opinió de Joan Coromines, si bé també accepta la possibilitat que el mot derivi directament del grec (1).
Les primeres referències documentades de la presència humana a Sant Feliu o rodalies, daten de fa més de 12.000 anys; del Paleolític s'han localitzat estris de pedra trebalada pels volts de l'actual mas Ribot. D'època mé.s recent, del Neolític, s'han trobat sepultures i algunes peces de sílex a la zona de Vilartagues. Del final del Neolític i del Calcolític (2200-1800 aC) s'han documentat assentaments humans a les muntanyes veïnes; se n'han conservat diversos monuments funeraris, dòlmens i menhirs, el més conegut dels quals és l'anomenada cova d'en Daina, a Romanyà de la Selva, nucli del municipi de la veïna Santa Cristina d'Aro.

El moll medieval de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

La història de Sant Feliu de Guíxols es remunta al segle V aC, amb la presència d'un poblat iber que es va instal·lar a la punta dels Guíxols, també anomenat Fortim o Salvament, un promontori que divideix a la badia en dues parts. Fa 2500 anys el mar entrava molt més endins, per tant la situació estratègica del poblat esdevenia òptima per a la defensa i la supervivència.

Recreació del poblat ibèric dels Guíxols. Segle III aC. Il·lustració de Jordi Sagrera. Museu de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Amb l'arribada de la romanització, cap a final del segle I aC, la població progressivament va anar abandonant la muntanya i instal·lant-se al pla, prop de la riera de les Comes, actualment encara descoberta en alguns trams, un lloc fèrtil i estable que permetia possibles expansions, i que continuà habitat fins al segle VII, l'època de les invasions. De fet, el lloc de Guíxols mai va estar deshabitat del tot perquè la situació geogràfica afavoria l'establiment de població fixa: prop de la riera, a tocar dels dos ports naturals que ofereix la badia, en un lloc arrecerat i prop dels camps de conreu, tot i que va baixar espectacularment la densitat de població.

Fons d'un bol de ceràmica campàniana amb representació dels fonemes BIL incisos. Segle II-I aC. Museu de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

La llegenda de Sant Feliu l'Africà. AL segle VII es formà la llegenda de Sant Feliu l'Africà, segons la qual el màrtir cristià va ser llançat al mar des del cim de la punta dels Guíxols (2). D'aquí va néixer una popular tradició del jovent ganxó de llançar-se des d'allà al crit de "Valga'ns Sant Feliu!" i creuar nedant l'esquerda natural de sota el penya-segat des de la platja de Calassanç a la platja de ponent. També són molt coneguts els goigs del gloriós màrtir Sant Feliu l'Africà: "Des dels Guíxols sou llançat / al mar, amb una gran mola. / Un àngel des del cel vola / i a la platja us ha portat / que en honra vostra es diu / Calassanç des d'aquell dia."
Cap a l'any 940 es va fundar el monestir benedictí a l'altra cantó de la riera de les Comes, sota l'advocació del màrtir Sant Feliu l'Africà. D'aquesta manera, doncs, s'uniren per sempre els dos noms (Sant Feliu i Guíxols). En destaquen les dues torres que el flanquegen, la del Fum i la del Corn, i la Porta Ferrada, un llenç de paret de dos pisos format per tres grans arcades de ferradura sobre quatre columnes cilíndriques, del qual encara no se'n sap ben bé la funció que tenia dins el monestir. Mentrestant la vila s'anava formant: una petita comunitat de camperols i petits propietaris.

Recreació de la villa romana anterior a la construcció del primer monestir. Dibuix de Jordi Sagrera. Museu de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Sant Feliu medieval. L'any 968 el rei franc Lotari lliurà a l'abat Sunyer el diploma que ratifica el béns del monestir guixolenc: els llocs de Guíxols, Fenals, la Vall del Ridaura, Biert-Romanyà, Bell-lloc i part de Calonge (3). El 985 el monestir va patir també els efectes de l'atac d'Almansor a Barcelona. Els conflictes interns entre els monjos i la població van portar a una segona ratificació dels béns del monestir per part de la comtessa Ermessenda de Carcassona.
A Sant Feliu, l'alta edat mitjana es va caracteritzar pels conflictes de competències i disputes entre els monestirs de la zona per diferents possessions. Va ser molt important en aquella època la incipient vocació de la població ganxona cap al mar. Es conserven documents referents a viatges a Mallorca i Eivissa. La llavors gairebé única via de comunicació de Sant Feliu, el mar, va permetre a la vila tenir un important paper en el comerç de l'època.
La importància de la marina guixolenca queda ben palesa no només amb la seva participació en el procés de la conquesta de Mallorca, sinó també amb l’expedició encapçalada pel comte Ramon Berenguer III l’any 1114 i en la que organitzà el 1229 el rei Jaume I. Precisament, va en aquesta segona campanya que l’aleshores abat del monestir, Bernat Coll, contribuí a la causa aportant cinc cavallers, a més d’uns cent setanta infants.

La comtessa Ermessenda de Carcassona. Rèplica del sepulcre situat a la Catedral de Girona. - (Ampliar)

A partir del segle XIII la població guixolenca començà a prendre consciència ciutadana davant el poder feudal que retenia el Monestir, i així aparegué el mot universitat per a designar l'associació de població. L'any 1258 l'abat Gerald concedí a la Universitat el privilegi de construir unes drassanes, que serien molt productives, amb el temps, per a la població.
No obstant, l'estabilitat no va durar gaire i, a causa de l'enfrontament entre catalans i francesos pel domini de l'illa de Sicília, l'exèrcit francès va cremar gairebé totes les cases de la vila. Sant Feliu, les seves drassanes (4) i la seva orientació inequívocament marítima esdevenien punt estratègic en les expansions territorials dutes a terme per Jaume I el conqueridor i per Pere II el Gran i, evidentment en rebia les conseqüències.
Tot i que la invasió dels francesos de 1285 va deixar una marca molt profunda en la consciència col·lectiva dels guixolencs, es rehabilità de nou la ciutat i augmentà tant el nombre dels seus habitants que al començament del segle XIV la població de la vila ja comptava amb una organització jurídica a l'estil de les principals ciutats catalanes.
Pel que fa al creixement urbà de la vila, l'any 1360 es comptabilitzaven 230 focs, pel cap baix uns 1.200 habitants. El racó de la riera de les Comes es va anar fent petit i la vila va créixer, en direcció al mar i cap a llevant.

Vista de la carretera de Girona. 1908. Jesús Mauri Radó. INSPAI - Diputació de Girona - (Ampliar)

L’any 1443 el rei Alfons IV el Magnànim atorgà a Sant Feliu de Guíxols el privilegi d’establir a la vila un Consolat de Mar, encapçalat per un cònsol i un jutge d’apel·lacions, càrrecs amb una durada anual que es renovaven per elecció entre tots els membres del consistori municipal. Al llarg del temps disposaren de consolat de mar la ciutat de Barcelona i, a banda de Sant Feliu, altres localitats de la corona catalanoaragonesa com Tortosa, Girona o Perpinyà.
La seu del Consolat de Mar s’ubicava a la mateixa casa del Consell de la vila al lloc on ara hi ha l’actual edifici de l’Ajuntament, a la plaça del Mercat. Segons Rafael Torrent, el Consolat de Mar guixolenc devia comptar amb una llotja de contractació més o menys important i unes dependències destinades a la guarda i conservació de mercaderies, de les quals no se’n coneix cap vestigi. La institució del Consolat de Mar va ser abolida l’any 1716, juntament amb la resta d’ens propis de Catalunya, pel Decret de Nova Planta promulgat per Felip V.
El recinte fortificat, aixecat al segle XIV, tenia 13 torres i 5 portals, i va ser destruït el 1696 pels francesos sota les ordres del duc de Vendôme; el traçat seguia els actuals carrers del passeig de la Mar, al sud, la rambla Vidal, a l'est, la plaça de Sant Joan, ald nordest, el carrer de l’Hospital, al nord, i la plaça del Monestir i el carrer de la Riera, sobre el curs d’aquesta, ara cobert, a ponent.

Vista de Sant Feliu de Guíxols. 1668. Beaulieu. Universitat Autònoma de Barcelona - (Ampliar)

Del segle XVI al segle XVIII. Durant els segles XVI i XVII la recuperació de la vila va ser lenta i costosa i la població va patir greus problemes de fam, sequera i pesta. La vila va seguir creixent, per força fora muralles, cap a la riera de Tueda, a llevant. Es va construir un nou hospital a la banda de tramuntana, i una nova capella a la zona de Sant Amanç.
Des del segle XVI, i malgrat el perill de la pirateria, es començà a construir fora muralla i al segle XVII eren ja importants els ravals de Tueda, a llevant, amb 79 cases, i el del Monestir o la Riera, a ponent, amb unes 32. Amb l’expansió demogràfica i econòmica del segle XVIII i ja sense l’entrebanc de les muralles, l’expansió urbana s’estengué especialment cap el nord i l’est de l’antic nucli, sobretot a continuació del raval de Tueda i des del Portal de Girona.

Vista general de la badia. 1901-1908. Autor desconegut. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

L'economia bàsica de l'època, a part de la pesca tradicional, era el comerç marítim amb altres ports de la Corona. Els conflictes bèl·lics eren els principals successos en aquests segles. Els més greus es van produir després d'un atac de Felip IV a la flota catalana que s'estava reunint a Sant Feliu per auxiliar Barcelona en el marc de la Guerra dels Segadors. També van tenir molta influència els bandolers. A la zona de Sant Feliu varen tenir-hi presència el famós Perot Rocaguinarda i d'altres.
A les darreries de segle XVIII ja comptava amb més de 5.000 habitants i era la segona ciutat de la regió darrera Girona, amb 8.000. La caiguda de les muralles a principi de segle hi va tenir molt a veure. Pel que fa a la indústria, hi va haver una petita revolució amb la manufactura i comerç del suro. La vila va viure anys, fins i tot dècades d'esplendor econòmic gràcies a la descoberta d'aquest material, especialment en la fabricació de taps de suro. Continuaven, però, les repressions socials del monestir i els problemes de seguretat.

Plan de la Baye de St. Philiou en Catalogne. 1732-1746. Bibliothèque nationale de France - (Ampliar)

Després de la Guerra de Successió, el rei Felip V necessitava posar al dia la Marina espanyola i va encomanar-ne la tasca a José Patiño, superintendent general de Catalunya. Davant la impossibilitat d’encarregar la construcció de naus de guerra a l’arsenal de Toló, a França, es va optar per fabricar-los a Catalunya contractant tècnics francesos. El lloc escollit va ser Sant Feliu de Guíxols atès que es tractava d’un bon port, amb presència de matèria primera, tradició en construcció naval i complicitat de l’abat i autoritats locals.

Vaixell tipus goleta construït a la platja de Sant Feliu de Guíxols, abans de ser avarat. Ca. 1880. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Varen arribar a la vila més d’un centenar de persones, entre treballadors i famílies. Es va crear un parc tancat amb el perímetre delimitat per estaques i es van ocupar com a tallers part dels magatzems i botigues del raval de Tueda i voramar. Entre 1716 i 1719 es van construir a Sant Feliu tres grans navilis per a l’Armada espanyola: el "Sant Felip el Real", de març de 1716 a maig de 1717 maig, el "San Bartolomé", d'octubre de 1717 octubre a l'agost de 1718, i "El Catalan" o "N.S. de Montserrat", de setembre de 1718 a juny de 1719.
L’any 1719, part del personal del parc es va traslladar cap a les drassanes de Santoña, a Cantàbria, i la resta se’n va tornar a França. Paral·lelament a la construcció de "El Catalan", es va iniciar la construcció del "San Ramón", però no hi ha notícia del final de la seva obra o de la seva vida activa. Els anys 1720 i 1721 encara existia el parc, però tant sols com a magatzem de fusta, administrat per alguns funcionaris.

Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. 1906. Família Cuyàs. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

Sant Feliu al segles XIX i XX. A la primera meitat del segle XIX la població ganxona va seguir creixent però va tenir una davallada i una posterior recuperació a causa dels problemes sanitaris; les epidèmies no acabaven de marxar del tot. La població es mantingué durant dècades al voltant dels 6.000 habitants.
Com a vila marinera important, Sant Feliu va quedar afectat per la Guerra del Francès. El 21 de juliol de 1808 desembarcaven, per incorporar-se a la guarnició de Girona, tropes del 2n. regiment de lleugers Voluntaris de Barcelona i un destacament d'artilleria, procedents de Menorca. Mariners de Sant Feliu lluitaren a Girona contra les tropes napoleòniques com artillers. Una figura important durant aquesta guerra va ser el ganxó Narcís Massanas, qui va ser, successivament, tinent del 1r Terç de Miquelets de Girona, el 1808, capità de la 2a. Secció Lleugera de la 2a. Legió Catalana, el 1810, i Edecà del general baró d'Eroles el 1810-1811.

Obres de construcció del moll. 1906. Amadeu Mauri Aulet. INSPAI - Diputació de Girona

Va ser una època marcada sobretot pels canvis de mentalitat, un anticlericalisme en augment. Especial va ser la figura de Pere Caimó i Bascós, un federal, que en arribar a l'alcaldia de la vila, instaurà un seguit de decrets clarament progressistes i republicans. Això li va comportar disputes amb el general Prim i va estar uns anys exiliat.
Anys més tard, els polítics locals, s'anaren separant en dos blocs, republicans i conservadors, fet de què destaca l'any 1910 la victòria electoral en el districte de La Bisbal d'Empordà del guixolenc republicà Salvador Albert i Pey contra Francesc Cambó, el líder de la dreta catalana a tot el país. La victòria la decantaren els vots a Sant Feliu, que aleshores era la ciutat més gran de la comarca. La majoria republicana local venia donada per l'existència a la vila d'un ampli moviment obrer.
El 1835 l’urbanista Martí Sureda i Deulovol va dur a terme l'obra del Passeig de Mar, i durant el període 1891-1912, llevat dels anys 1899-1904, el general Guitart i Lostaló va ser l'arquitecte municipal i va fer un pla general de reforma el 1897, en el qual deixà alguns dels edificis més notables de Sant Feliu, i realitzà el projecte del Passeig dels Guíxols, continuació del de Mar.

Plànol de l'estació del tren de Sant Feliu. 1943. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. - (Ampliar)

D'aquests anys també cal destacar la inauguració de dos avenços en el transport i la comunicació: l'estació del tren que unia Sant Feliu de Guíxols i Girona, passant per la Vall d'Aro, el 1892, i el port marítim el 1904.
Quan el viatger Francisco de Zamora (1757-1812) visità Sant Feliu, assenyalà el gran nombre de cases en construcció i el volum portuari, 10 o 12 embarcacions per al comerç amb Amèrica, 80 o 90 per al de Llevant i un nombre igual per a la pesca del seitó, i feia notar també la introducció d’idees revolucionàries a causa dels contactes amb França a través del comerç del vi i de la pesca.
Hi havia hagut una pau relativa durant les primeres dècades, però amb l'esclat de la Guerra Civil, tot va decaure. Sant Feliu, igual que la major part de Catalunya, es va decantar cap al cantó republicà gairebé sense excepcions. El poble treballador va organitzar el Comitè local de les Milícies Antifeixistes. Hi va haver uns primers mesos de repressió cap a tot aquell sospitós de pertànyer o col·laborar amb el bàndol franquista. L'esclat revolucionari durà poc, però, i aviat els bombardeigs i l'atac per mar de l'exèrcit franquista, molt més poderós, van fer desistir els combatents.

El creuer 'Canarias'. Va bombardejar Sant Feliu de Guíxols el 23 de febrer de 1938. Viquipèdia - (Ampliar)

El 23 de febrer de 1938 a les 7:15 del matí dos creuers sollevats, el "Canarias" i el "Baleares", apareixien davant el port de Sant Feliu de Guíxols. Al moll hi havia amarrats tres vapors i dos guardacostes republicans, el "Ana" i el V16, en realitat vaixells civils, militaritzats i reconvertits en patrullers o guardacostes. El "Canarias" i el "Baleares" varen disparar fins a 40 trets contra el port, just en el moment que entrava el vapor "Cabo Tres Forcas" que va resultar tocat en el pont de comandament. Alguns trets varen arribar a tocar la ciutat, resultant afectades cases del carrer Pecher, del carrer Hospital i del carrer del Mall on la metralla va matar un carrabiner i va produir diversos ferits. Les bombes també varen destruir molts arbres del passeig de Mar i de la rambla d’Antoni Vidal. Un bon nombre de teulats de les cases de la part baixa de Sant Feliu patiren desperfectes per la caiguda de la metralla. El 3 de febrer del 1939 Sant Feliu va ser ocupada per les tropes franquistes.

Excursió artística de l'Orfeó Català a Sant Feliu de Guíxols. 1928. Centre de Documentació de l'Orfeó Català - (Ampliar)

A partir d'aquest moment la situació va empitjorar: la població que havia superat els 12.000 habitants a principis de segle, va veure com l'any 1940 n'hi havia poc més de 7.000. La postguerra va ser lenta, però a partir de 1955 ja presentava clars símptomes de millora, de manera que l'any 1975 la població ja sobrepassava el llindar dels 14.000 habitants. Durant la primera meitat de la postguerra va viure a França, exiliat, el president de la Generalitat de Catalunya Josep Irla i Bosch, fill de Sant Feliu. Mai més, després de l'any 1939, no va poder tornar a casa seva. Mentrestant, a la ciutat la vida va transcórrer sense sobresalts, amb uns polítics-titella i amb un desenvolupament del sectors serveis que es materialitzà a partir de l'any 1955 amb la inauguració de diversos hotels i el boom turístic generalitzat a tota la Costa Brava.

Evolució demogràfica de Sant Feliu de Guíxols. Les dades dels anys 1497-1553 s'han estimat en base als focs: 1497, 258 focs; 1515, 240 focs; 1553, 264 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

Notes
(1) "Topónimos catalanes de orígen griego", S. Pérez Orozco i "Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana", de Joan Corominas, vol. IV. Barcelona. Ed. Curial. ISBN 84-7256-825-3. - (Tornar al text)

(2) Amb data 10 de gener del 1667, els jurats guixolencs, servint-se del Dr. Jeroni Campmany, de Girona, trameteren una petició o consulta a Rafael Bacó, que devia ser el que se'n deia "agent de preces" que la Seu de Girona tenia a Roma. L'agent contestà, des de Roma, i entre altres coses es troben en un document els conceptes que segueixen: "Si attesa la molta devotió, te la gent de dita vila de anar a visitar lo lloch del Guíxols lo die de la festivitat del gloriós St. Feliu, per ésser lo lloch dehont fonch llansat en lo mar lo dit Sant, y attés també que en dit lloch foren sepultades mes de sinch centes persones en temps quei havia pesta en dita vila, si se podia alcansar llicentia, sens obstacle del Abat encara que sia Senor del Sol, de poderi fabricar una Capelleta...". Així, doncs, segons aquest document el Sant no hauria estat llençat a mar des d'un vaixell, sinó des de l'altura del lloc o punta dels Guíxols, conegut també amb el nom de Fortim. És la primera vegada que aquesta dada surt en la documentació.
(Extret de "Sant Feliu l'Africà i Sant Feliu de Guíxols", de Josep Calzada i Oliveras, i Lluís Esteva i Cruañas. - (Tornar al text)

(3) Laon, 17 maig 968. Precepte del rei Lotari, donat a precs de sa mare Gerberga i de l'arquebisbe de Reims Odelric, concedint a l'abat Sunyer el regentar per sa vida els monestirs de Sant Feliu de Guíxols i de Sant Pol de Mar, i confirmant les possessions i privilegis d'aquests monestirs.
(Chrismon) In nomine sanctae et individuae Trinitatis. Lotharius divina propitiante clemencia Francorum rex. Si sanctae eclesiae loca, ut dignum est, stabilimus auctoritate regia, id nobis proculdubio ad mortalem vitam temporaliter exigendam et ad aeternam feliciter obtinendam profuturum esse confidimus. Quocirca notum sit omnibus presentibus scilicet er futuris fidelibus, quendam religiosum abbatem nomine Soniarium, olim a partibus Gothici regni advenientem, serenitatis nostrae presenciam, conducente fideli nostro Olderico Remorum metropolis archiepiscopo, adiisse sibique regiae auctoritatis preceptum super duobus monasteriis a nobis fieri postulasse, quorum quidem alterum in honore sancti Pauli consecratum situm est in comitatu Gerundense in loco qui dicitur Maritima, alterum vero in honore sancti Felicis in eodem comitatu in loco qui dicitur Iecsalis. Placuit itaque celsitudini nostrae ajuesdem abbatis peticioni annuere et, ex consilio gloriosae genitricis nostrae domnae Gerbergae sublimis reginae, suggerente etiam prefato archiepiscopo aliisque fidelibus nostris, pro Dei amore ejusque sanctorum honore et aeterna retribucione rem istam regaliter efficere, tali videlicet modo ut idem abbas Soniarius eadem duo monasteria dum ipse in carne vixerit, quia de ipsis duobus unius benedictionis electionem suscepit, simul habeat in manu et potestate sua regulariter sibi commissa gubernans et animarum lucris studiose invigilans. Post decessum vero ejus, separatione ab invicem facta, singulis coenobiis singuli praesint et magis prosint abbates, ad nullum principem nisi ad solum regem Franciae respicientes et secundum regulam sancti Benedicti ibidem regulariter conversantes, animas Deo verbis et factis lucrantes, fructum boni operis in sancta religione pie exercentes, ut ex ovibus suae curae commendantis mercantur habere graciam aeternae mercedis. Predicta autem monasteria res omnes qus habent vel quecunque in postmodum, Deo auxiliante, habitura vel adquisitura sunt, regiae institucionis decreto sublimiter ordinamus atque legaliter statuimus ut in perpetuum jure quieto inviolabiliter absque ulla contradictione sub reverencia ecclesiasticae dignitatis habeant et sine fine possideant et cum omni rerum suarum integritate tranquilla et immota permaneant. Monasterium igitur Sancti Pauli aloda sua, hoc est, in Lavendarias et in Parietes, et ipsum alodum quod Elias dedit Sancto Paulo, et Corron quod dedit ei Audegarius vicecomes. At monasterium Sancti Felicis aloda sua et ecclesias suas, hoc est, Fenalis cum ecclesia Sanctae Mariae, et Bierto cum ecclesia Sancti Martini, et Olivos, et valle Lubrica de Romaniano, in valle Araze, et in Colonico, et Spanitate, et in Vallese comitatu. Et quicquid predicta monasteria umquam habuerunt aut habent in predictis locis et in prenominatis comitatibus vel quodcunque Deo adjuvante in posterum adquirere sibi potuerint, totum hoc, ut dictum est, firmissime et semper teneant. Insuper et hoc predictis monasteriis regali licencia concedo et pro Dei amore relaxo ut nullum umquam censum vel debitum de aliqua rerum suarum possessione alicui persolvant, sed libere omnia sua nostra regali absolutione possideant et nulli umquam alterius nisi solum regali subdita sint potestati. Ceterum si quis in futurum huic regiae auctoritatis precepto aliquam controversiam forte inferre temptaverit, omni emendatione congrua secundum legem ecclesiasticam Deo et sanctis ejus ob hoc satisfaciat et ut reus majestatis temeritatis suae poenas exinde persolvat, immo et sic hujus auctoritatis nostrae decretum inviolabile permaneat semper et firmum. Ut autem hoc ipsum perpetua stabilitate perduret jugiter inconcussum, manu propria corroboravi et sigillo nostro muniendum mandavi.
Actum apud urbem Laudunensem, .XVI. kalendas junii, anno Incarnationis Dominicae .DCCCCLXVIII., domno vero Lothario rege glorioso regnante .XVI., indicione .XI.
Signum domini Lotharii (Monograma) regis gloriosissimi.
Gezo cancellarius ad vicem domini Odelrici archiepiscopi summique cancellarii recognovit et subscripsit. (Rusc. Lloc del segell.)
Datum praedicto kalendarum die, in Dei nomine feliciter. Amen.
(Extret de "Els diplomes Carolingis a Catalunya, part 1", de Ramón de Abadal y Viñals). - (Tornar al text)

(4) L’indret escollit per a disposar-hi l’arsenal va ser el que es considerava més idoni de la zona del port, és a dir, de la badia; cal recordar que el primer moll no es començà a edificar fins al darrer decenni del segle XV. El document ho especificava: “de ex termino cantono domorum Berengarius Peleti usque ad rieriam quod labitur per villa predictam” (“des del cantó extrem de les cases d’en Berenguer Palet fins a la riera que discorre per la vila esmentada”). Un dels dos termes queda ben clar, ja que la riera no pot ser cap altra que la del Monestir, però és més complicat d’establir l’altre amb precisió. Amb tot, sembla raonable pensar que es localitzaria al sorral de la platja, no gaire lluny de la plaça, si no és que era a la mateixa plaça, atès que durant l’època medieval, a vegades se l’anomenava, significativament, drassana. - (Tornar al text)

Bibliografia
"Abaciologi del Monestir de Sant Feliu de Guíxols (segles X-XIX)", Ernesto Zaragoza Pascual. L'Abadia de Montserrat, 1998.
"Història de Sant Feliu de Guíxols des dels orígens llegendaris fins al segle XXI", Miquel Borrell. Novaura Ocicultural, 2012.
"Les drassanes de Sant Feliu de Guíxols". Diversos autors. 2011. Especial de la revista "L'arjau" núm. 64. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
"El capità Narcís Massanas (1786-1811)". Heroi guixolenc a la Guerra del Francès", Gerard Bussot. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Servei de Publicacions, 1989. ISBN 84-505-8476-0.
"Salvador Albert. Literat i polític republicà al servei del país dels taps". Jordi Bohigas i Maynegre. 2016. Fundació Josep Irla.
"Recull d'històries de corsaris i altres fets navals, a Sant Feliu de Guíxols, i comarca: període de 1779 a 1809". Antoni Homs Alcaire. 2009. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Dip. leg. GI 716-2009.
"La Reial Fàbrica de Vaixells de Sant Feliu de Guíxols". Pablo de la Fuente. 2010. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. ISBN 84-9353-989-4.
"Sant Feliu de Guíxols: el finançament de la Guerra del Francès de juny a desembre de 1808". Àngel Jiménez. 2009. Estudis del Baix Empordà, núm. 28.

[Més imatges]

www.guixols.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Escut de Sant Feliu de Guíxols

Mapa de Sant Feliu de Guíxols

Situació del municipi de Sant Feliu de Guíxols dins la comarca del Baix Empordà

Ganivet quirúrgic. Segles II-I aC. Poblat ibèric dels Guíxols. Museu de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Semis ibèric de Sedeiscen. Segle II aC. Poblat ibèric dels Guíxols. Museu de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Tropes d'Almansor. Infanteria. Final segle X. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

Sepulcre a l'església de Sant Feliu de Guíxols. 1898. Cristòfol Fraginals Massana. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Compartiment del retaule de l'altar major de Sant Feliu. El sant llançat al mar. Joan de Borgunyà (1518-1520). Procedent de l'església de Sant Feliu de Girona, s'exhibeix al Museu d'Art de Girona - (Ampliar)

El Royal Louis (1667), un vaixell francès semblant al San Felipe El Real. Viquipèdia - (Ampliar)

Descripción o planta de la Villa Antigua con sus muros nombrada de Sant Feliu de Guixoles: del Obispado y corregimiento de Gerona Principado de Catalunya. Ca. 1750. Centre excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Patent de sanitat. 1785. Publicat a "Geografia General de Catalunya" de Botet i Sisó, 1908-1918 - (Ampliar)

Publicació del Foment de la Sardana de San Feliu. Portada art nouveau il·lustrada per E. Prats. Ca. 1902. Centre de documentació de l'Orfeó Català - (Ampliar)

Homes pelant una alzina surera prop la masia de Sant Benet a Sant Feliu de Guíxols. 1890-1910. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Plano del puerto de San Feliu de Guíxols. 1880-1890. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

Escut a l'ermita de Sant Elm. 1793 - (Ampliar)

El xalet del senyor Montseny, a la platja de Sant Pol. 1935-1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Pere Caimó i Bascóns (1819-1878). Viquipèdia - (Ampliar)

Desmuntatge de l'Observatori Català de Rafael Patxot a Sant Feliu de Guíxols donat a la Societat Astronòmica de Barcelona. 1911. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya - (Ampliar)

Arc de Sant Benet, porta de la muralla del monestir, 1746 - (Ampliar)

Joan Goula i Soley (1843-1917). Viquipèdia - (Ampliar)

Nomenament de Rafael Patxot i Ferrer com a comandant de la milícia nacional de Sant Feliu de Guíxols, 22 de setembre de 1839. Arxiu Municipal de Girona - (Ampliar)

Salvador Albert i Pey (1868-1944). Viquipèdia - (Ampliar)

Portada de la 'Revista de Sagaró'. 1935. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Detall ornamental del Nou Casino la Constància - (Ampliar)

Camí de la punta de Garbí al vessant rocós i al fons la ermita de Sant Elm. 1895-1920. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

Juli Garreta i Arboix (1875-1925). Viquipèdia - (Ampliar)

Nou Casino la Constància. Viquipèdia - (Ampliar)

Embarcació al moll de Sant Feliu de Guíxols - (Ampliar)

Vista des de l'ermita de Sant Elm - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

www.guixols.cat------Web oficial de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.