La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Al vessant de Montjuïc sobre la Vall de Sant Daniel, s'hi alça una torre única, que no havia mai format part del complex defensiu del castell. Durant la Guerra del Francès, i després de la capitulació de Girona davant les tropes napoleòniques el 10 de desembre de 1809, el castell de Montjuïc, com la resta d'elements defensius de Girona, passà a mans dels assetjadors; així Girona esdevenia francesa durant gairebé quatre anys, del 1809 al 1813.
Durant aquest període, el mariscal Louis-Gabriel Suchet, el 1812 va donar ordre de construir una torre de vigilància de la ciutat i accessos, prop de la que havia estat la Torre de Sant Joan (el 1809 queda destruïda en incendiar-se la pòlvora emmagatzemada), la coneguda com torre Suchet.

La Torre Suchet

(Ampliar) - La Torre Suchet.

La revolta de 1843 i el setge de Joan Prim

El 1843 els gironins es varen revoltar dins del moviment general de la “Junta Central” i l'anomenada “Jamància” (1) que demanava una transformació política; els ciutadans de Girona; a causa de l’esmentada revolta s’enfrontaren a l’exèrcit, i la ciutat va ser bombardejada pel general Prim. Aquesta revolta havia començat el 2 de setembre a Barcelona (2).
La revolta, a Girona es va iniciar al capvespre del dia 4 de setembre; posteriorment es va estendre a Reus, Vilafranca, i també a Olot i Figueres. Els ciutadans de Girona varen expressar d’una forma contundent la seva sedició el dia 7 de setembre, a la qual s’hi va sumar la tropa del regiment de la Reina, de guarnició a la ciutat, i les autoritats de la diputació provincial.

Camí de Sant Daniel, paral·lel al riu Galligants. A la part superior s'observa la torre de Suchet. A la muntanya, un ramat de cabres

(Ampliar) - Camí de Sant Daniel, paral·lel al riu Galligants. A la part superior s'observa la torre de Suchet. A la muntanya, un ramat de cabres. Fotografia de Josep Jou Parés, 1920-1936. CRDI - Ajuntament de Girona

Aquesta situació, però, no va durar gaire. Al cap de poques setmanes, cap a finals de setembre, Joan Prim i Prats, que aleshores feia poc que havia passat de coronel a “brigadier” (el 15 de juny) i que el general Serrano li havia atorgat la faixa de mariscal, al servei del govern de Madrid, exigeix la capitulació de Girona. Els ciutadans i les tropes de guarnició es varen negar a rendir-se i el general Prim va iniciar el bloqueig i l’assetjament de la ciutat. Dins d’aquesta estratègia, Prim, el 15 d’octubre, va ordenar la construcció d’una bateria al Puig d’en Roca. Davant de la negativa de rendir-se i la voluntat de defensar-se, el dia 25 d’octubre va bombardejar la part nord de la ciutat, i va abatre i ensorrar la Torre Suchet. L’endemà va tornar a bombardejar-la, per destruir les reparacions que s’hi havien fet de nit.
El bloqueig i l’assetjament de la ciutat que s’havien fet eren totals o globals. Prim, per controlar la ciutat des del Puig d’en Roca, a més de la bateria esmentada, n’hi va instal·lar una altra de morters, des de la qual el 28 d’octubre es va tornar a bombardejar la ciutat i Montjuïc, i també es varen llençar granades reials. Cap a Palau també s’hi va instal·lar una bateria per controlar la porta del carrer del Carme, i se'n muntà una altra d’obusos a la represa dels molins.

La Torre de Sant Joan en un plànol de 1711. [Plan des Attaques et de] Partie de la Ville de Gironne. Bibliothèque nationale de France

(Ampliar) - La Torre de Sant Joan en un plànol de 1711. "[Plan des Attaques et de] Partie de la Ville de Gironne". Bibliothèque nationale de France.

Girona a més de l’assetjament de l’exèrcit al comandament de Joan Prim, estava molt indefensa; durant la nit del 18 al 19 de setembre de 1843 havia patit un aiguat pel riu Galligans, el qual no només va destruir diversos edificis del barri de Sant Pere, sinó que també causà la mort de 115 persones. Aquesta riuada també va malmenar un llenç de muralla on hi havia la porta de França, a la zona de la plaça de Sant Pere. L’Ajuntament de Girona va abandonar el nucli central de la ciutat i es va traslladar al Pont Major, fent costat a les tropes assetjadores de la ciutat.
El dia 7 de novembre, després de diversos assalts, la guarnició de Girona es va rendir, i la varen deixar sortir amb direcció cap a Figueres. El brigadier i mariscal Prim va entrar a la ciutat de Girona el dia 9 de novembre; el setge havia durat més d’un mes. Les tropes que havien capitulat, un cop arribades a Figueres es varen concentrar al castell de Sant Ferran, i de fet varen convertir la capital de l’Alt Empordà en l’únic reducte resistent de la revolta; no es varen rendir fins el dia 13 de gener de 1844. Mentre el mariscal Prim estava en el setge de Figueres, el govern de Madrid li va atorgar el títol de comte de Reus i vescomte del Bruc. Curiosament, quan Prim tenia gairebé 30 anys als gironins ja ens havia encerclat, bloquejat i bombardejat, i quan en va tenir 56 el consistori gironí li va dedicar una làpida en honor seu, aprofitant l’esdeveniment de la seva mort.

(Text basat en l'article publicat per Francesc Ferrer i Gironès al Punt Diari el 2003)

Vista de la vall de Sant Daniel des del camí homònim. Al centre, entre els arbres, el monestir de Sant Daniel. Al fons a la dreta, la muntanya de Montjuïc i la torre Suchet

(Ampliar) - Vista de la vall de Sant Daniel des del camí homònim. Al centre, entre els arbres, el monestir de Sant Daniel. Al fons a la dreta, la muntanya de Montjuïc i la torre Suchet, 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona


Notes
(1) La Jamància, o Camància va ser una revolta progressista que tingué lloc a Barcelona entre el 2 de setembre i el novembre de 1843, contra els govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837. El nom de jamància (del romaní jamar, menjar) feia referència despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la brusa) que probablement s'hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga. - (Tornar al text)

(2) Segons Fontana, “No es tractava pas de dues revoltes –la insurrecció centralista burgesa i la Jamància popular- sinó un sol combat per construir, amb Catalunya o a partir de Catalunya, una Espanya moderna, progressista i més igualitària”. Veure "Orígens del sindicalisme català" de Genís Barnosell, Vic, Eumo, 1999. - (Tornar al text)


El mariscal Suchet, duc d'Albufera (1770-1826).
Pintura de Jean-Baptiste Paulin Guérin. Viquipèdia

Joan Prim i Prats (1814-1870). Pintura d'Eusebio Valldeperas. Viquipèdia

La Torre Suchet, a l'actualitat

La Torre Suchet, a l'actualitat

La Torre Suchet, a l'actualitat

El general Joan Prim i Prats. Viquipèdia


[Més imatges] -----------Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés