|
|
1. Els orígens medievals.
El sometent era una excepció dins un món feudal i amb exèrcits o hosts professionals, formades per mercenaris. En els seus inicis era una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la de la terra en temps de conflicte bèl·lic. La seva creació ve marcada en un context de guerra contra les taifes musulmanes del sud i de pirateria nord africana i turca a les costes del Mediterrani (1).
La progressiva coordinació dels camperols i contra les agressions externes va abocar en l'establiment del Sagramental el 1068 i d'un usatge denominat Princeps Namque (2). Ambdós textos legals configuren el caràcter alhora policial, en l'àmbit local, i militar, en el general, del Sometent.
(Ampliar) - Sometent de Girona a Torre Gironella. 1920-1925. La llegenda de la imatge especifica "Somatén de Gerona. Ronda Volante". Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
Tots els ciutadans, homes lliures de viles i ciutats, entre 16 i 60 anys eren cridats mitjançant fogueres enceses de cim a cim, en forma d'host, a so de corn, toc de trompeta o repic de campanes, o sigui "metent so", i s'organitzaven per a la defensa del territori en diverses faccions, depenent de l’ofici de cadascú, a la plaça principal de la vila o davant de l’església. Cada ciutadà, al seu origen, havia de procurar-se per si mateix les armes, cosa que provocava, que en molts casos, cada gremi anés a combatre amb les eines pròpies de cada ofici, i no era estrany veure faccions armades amb pals, martells i petits ganivets.
D'aquesta forma de convocar als vilatans, del repic de campanes (o bé so metent), en sorgeix, segons una teoria, el nom posterior, que preval al de Sagramental a partir sobretot del segle XVI, quan el mot Sometent substitueix el mot Host. De la frase metre so, doncs, se'n deriva el mot sometent. Quan el so era via fora, s'anava a guerrejar fora de la terra.
L'altra teoria ens diu que un cop reunits els homes a la plaça, el capità de cada grup, ofici o facció encoratjava als soldats tot dient: Sou atents? I els homes el contestaven: Som atents! Som atents! Som atents!
Fou institucionalitzat definitivament durant el regnat de Jaume I, al segle XIII.
(Ampliar) - 1376. Trasllat d’un capítol de Corts donat pel rei Pere III a les Corts de Montsó de 1376 en què estableix que ni el rei ni el duc ni els seus oficials no puguin forçar ningú a l’exili fora de llurs poblacions per raó d’host o per qualsevol altra, tant si es tracta d’habitants de ciutats i viles reials de Catalunya com de viles de prelats o nobles, si no és per execució de justícia, per procés de pau i treva o per procés de sometent. Cada veguer només podria manar i treure host dins la seva vegueria, si havia de sortir fora caldria fer-ho sota arbitri del rei o el duc, estant a Catalunya, a excepció d’aquelles vegueries que tinguessin altre costum.
Datació original: In villa Montssori diebus in eodem quaterno contentis anno videlicet a nativitate Domini millesimo trecentesimo septuagesimo sexto.
Notari: Bartomeu d’Avellaneda, lloctinent del protonotari reial.
Trasllat de [...]. Guillem de Vilar, notari públic per tota la terra i dominació reial, amb la testificació de Joan de Soler i Francesc Fuster, notaris públics de Barcelona, i autentificat per Galceran Sestrada, batlle de Barcelona, per mà de Pere Claver, notari públic per tot Catalunya. Font: AMGi.
2. Segles XVI al XVII.
En els segles XVI i XVI adquirí un paper fonamentalment policial contra bandolers, hugonots i pirates. Barcelona com a ciutat lliure també va arribar a cridar a Sometent als ciutadans contra algun senyor feudal per defensar ciutadans de Barcelona contra l'abús d'aquest o cavallers, definit per la Constitució de 1561, vigent fins a mitjan segle XVII.
Per tal de reprendre la fortalesa de Salses, el virrei Comte de Santa Coloma va utilitzar el Sometent General el desembre de 1639, i amb l'exèrcit del Marquès de los Vélez amenaçant el Principat, el 28 de setembre de 1640 es tornà a aixecar Sometent General, aquest cop contra l'exèrcit hispànic. Finalment el setembre de 1649 davant la invasió de l'exèrcit de Garay, les autoritats franceses van proclamar el Sometent General, aixecant homes fins i tot al Rosselló i Cerdanya. Però si el Sometent General mobilitzava a tot el país, també es convocaven Sometents més locals. El setembre de 1640 el Sometent s'ajuntà a les tropes franceses en socors d'Illa, el març de 1642 els Sometents del Vallès i Osona contribuïren a la derrota de l'exèrcit de Pedro de Aragón a la batalla de Montmeló.
El 1646 es va produir una altra mobilització general i el Sometent es va reunir a Cervera per recolzar les tropes franceses. En aquest cas, el Virrei Harcourt va fer formar les companyies de les diverses poblacions en terços. Encara el 1649 davant la invasió de Juan de Garay es mobilitzà altre cop el Sometent. El 1651 alguns sometents es varen reunir a Cervera per protegir la ciutat de l'avanç de les tropes de Mortara. L'any següent La Mothe-Houdancourt va decretar una nova mobilització general i les tropes del Sometent fustigaren als hispànics pels voltants de Barcelona.
El 12 de maig de 1652 Girona aixecava el Sometent per combatre les tropes hispàniques que feien incursions al voltant de la ciutat, i va mobilitzar 60 homes. A la fi de gener de 1652 s'aplegaren uns 4.000 infants del Sometent al voltant de Barcelona. Estaven formats en 9 terços de les vegueries encara lliures de l'ocupació hispànica. L'agost d'aquest mateix any, Gabriel de Pinós tornà a aplegar els sometents que combatirien a la batalla de Valldonzella el 4 de setembre.
(Ampliar) - Sometent de Girona a Torre Gironella. 1920-1925. La llegenda de la imatge especifica "Somatén de Gerona. Ronda Volante". Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
3. El Sometent durant la Guerra de Successió i la Guerra Gran.
Durant el conflicte per la successió al tron d'Espanya, el Sometent es decantà pel bàndol austriacista, però la derrota de l'arxiduc Carles sentencià el seu futur més immediat.
Arran de la desfeta de 1714, Felip V d'Espanya decidí el desarmament total dels catalans. Amb aquest objectiu, i dins d'aquesta estratègia, el Sometent va ser prohibit per l'article 39 del Decret de Nova Planta de la Reial Audiència de Catalunya: "Por los inconvenientes que se han experimentado en los sometens, y juntas de gente armada, mando que no haya tales sometens, ni otras juntas de gente armada, so pena de ser tratados como sediciosos los que concurriesen o interviniesen". Poc abans, el cap d'aquest cos havia estat el general Moragues, que fou executat en acabar la contesa.
El Sometent fou restablert, malgrat la supressió que establia el decret de Nova Planta, el 1794 per Luis Firmin de Carvajal, el comte de la Unión, durant la Guerra Gran, i a la seva mort van quedar a càrrec de José de Urrutia. Es van restablir a causa de la mala situació de l'exèrcit regular. La participació del Sometent al final de la guerra va contenir el front, que es va estabilitzar a l'Empordà.
(Ampliar) - Sometent de Girona a Torre Gironella. 1920-1925. La llegenda de la imatge especifica "Somatén de Gerona. Ronda Volante". Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
4. El Sometent al segle XIX.
El Sometent va ser novament usat durant la Guerra del Francès (1808-1814), en contra de les tropes napoleò:niques, a Roses, Barcelona, Girona i Tarragona, i varen participar en diversos espisodis.
La Primera Guerra Carlina, la revolta dels carlins l'any 1833 i l'existència d'un creixent bandolerisme a la ruralia catalana motivà que el sometent actués al servei del govern en les tasques de seguretat i manteniment de l'ordre públic compartint esforços amb els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil.
El 1855 va ser refet pels grans propietaris rurals, amb el nom de "Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya" i adoptà el lema de "Pau, pau i sempre pau". A partir d'aquest moment, el Sometent adquirí un caràcter de cos auxiliar de l'ordre públic en l'àmbit rural, destinat a protegir els dominis dels grans propietaris dels assalts dels trabucaires.
La I República Espanyola, veient en el Sometent un cos marcadament conservador i aliè als aires revolucionaris que es volien imposar al país, en decretà altra vegada la supressió el 1873, però la Restauració borbònica d'Alfons XII el reorganitzà sobretot amb vista a reprimir l'aixecament carlí a la Tercera Guerra Carlina.
(Ampliar) - El Sometent de L'Escala, aixecat per sufocar l'alçament popular de la Setmana Tràgica. 1909. Josep Esquirol. AMI
5. El segle XX. La fí del Sometent.
El Sometent va col·laborar en la detenció de Francesc Ferrer i Guàrdia (1909) i en contra dels vaguistes a Alella, en els anys precursors de la dictadura de Primo de Rivera. Durant aquest període, Primo de Rivera intentà, fracassadament, d'estendre la figura del Sometent a la resta de l'Estat. L'any 1923 es produí a Terrassa l'assalt a la Caixa d'Estalvis de Terrassa per part d'uns anarquistes; en aquest assalt va resultar mort el sometent terrasenc Joan Castella i Españó, en el seu intent d'impedir-lo.
El 1931 va tornar a ser dissolt per la Segona República Espanyola, però es restablí el 1936 en esclatar la Guerra Civil. Acabada la guerra, es va dissoldre novament.
L'any 1945 el general Francisco Franco el reorganitzà, sota el nom de Somatén Armado amb la principal finalitat de combatre els Maquis. Així, el sometent Abel Rocha va posar fi a les accions de l'anarquista Quico Sabaté a Sant Celoni, el 1960.
El seu caràcter conservador no va fer que el dictador el reimplantés del tot: bàsicament es va repartir per 297 pobles de menys de 10.000 habitants, aplegant un total de 4.344 individus. Es va dissoldre definitivament pel Senat espanyol el 1978.
(Ampliar) - El Sometent de Foixà. 1926. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona
6. Funcionament del Sometent.
Davant qualsevol fet delictiu, tot home i dona tenia l'obligació de cridar "Via fora!" per aixecar la clamor del Sometent. Al toc de sometent tots els homes menors de 60 anys i majors de 16 s'havien de reunir a l'indret especificat. Les despeses anaven a raó de meitat i meitat, l'una pel Senyor feudal i l'altra pel Comú. Posteriorment el sou els fou garantit pel govern mitjançant els impostos municipals i cada membre s'ocupava de mantenir en bon estat la seva arma a casa seva.
Si la clamor no s'aixecava, es convocava amb uns tocs especials de campana, o també en situacions d'emergència es convocava a la plaça major del poble o davant l'església, mitjançant l'anomenada "crida del llibret". Quan els pobles s'agrupaven per a garantir la seva pròpia seguretat, ho feien mitjançant el jurament sagramentat, que formà un romanço, al segle XIX, que diu així:
Via fora i vagin fora,
causadors d'infinit mal!
Via fos sagramental!
Nova gent ara ens ha eixida
que, amb l'excusa de carlins
els diners o bé la vida
ens demanen pels camins.
Escombrem-los de seguida,
si no, ens posen el dogal.
Via fos sagramental!
Com si no fos prou la guerra,
ara ens porten nous perills
aquests lladres de la terra
i del pa dels nostres fills.
En són plens el pla i la serra,
els barrancs i el camí ral.
Via fos sagramental!
Vagin fora i sens ajuda
tant de lladre i mala gent,
que emprendran la correguda
en sentir el Sometent.
Correm tots a la batuda,
amb garrot, forca o destral!
Via fora i vagin fora,
causadors d'infinit mal!
Via fos sagramental!
(Ampliar) - Festa de la benedicció de la bandera del Sometent a Sant Gregori. Gent agenollada davant un altar a l'aire lliure instal·lat davant l'escola de Sant Gregori. 27 de gener de 1929. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona
(Ampliar) - Festa de la benedicció de la bandera del Sometent a Sant Gregori. Gent agenollada davant un altar a l'aire lliure instal·lat davant l'escola de Sant Gregori. 27 de gener de 1929. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona
Carnet de sometent d'una persona del districte de Llagostera, expedit a Barcelona l'any 1909. Amb aquest carnet també es tenia llicència d'ús d'arma llarga de foc. INSPAI - Diputació de Girona
(Ampliar) - 'Sometent a Catalunya'. Oli sobre. Josep Berga i Boix. 1877. Museu d'Art de Girona
Notes
(1) - L’eficàcia del Sometent va ser enorme: durant l’atac d‘Al-Mansur sobre Barcelona, mentre els nobles van abandonar la ciutat a la seva sort i van fugir en desbandada, foren els ciutadans de la ciutat, organitzats segons els seus oficis, qui van defensar a ultrança la ciutat. Malauradament, la ciutat fou presa i destruïda per les tropes musulmanes. Molts homes i les seves famílies, empresonats i fets esclaus foren esclavitzats a Còrdova.
Posteriorment, un cop acabada l’amenaça andalusí, el Sometent era cridat a lluitar sovint contra la pirateria al Mediterrani, molt abundant fins al segle XVI, o bé com a cos policial contra els bandolers, sobretot a finals del segle XVI i tot el segle XVII.
(Tornar al text)
(2) - Anomenat així per l’encapçalament de l’usatge: "Lo Príncep si per qualque cas será assetiat, ó ell tindrá sos inimichs assetiats, ó oirá algun Rey ó Príncep venir". El que aquest usatge decreta és l’obligació dels ciutadans de les viles i ciutats catalanes a l’ajuda i defensa del comte de Barcelona (Príncep de Catalunya) si aquest ho requereix.
(Tornar al text)
[Reglamentació del Sometent de Girona, 1809]------
 -
|
(Ampliar) - Sometent d'Arbúcies durant la Guerra de Successió. Dibuix de Francesc Riart
(Ampliar) - 1575/12/03. El lloctinent Fernando Álvarez de Toledo, prior de Castella, als jurats de la ciutat de Girona. Atès el gran nombre de lladres i saltejadors de camins presents en el Principat, els comunica que no dubta de la participació de la ciutat en el sometent declarat, alhora que els demana que disposin de la millor gent per al sometent que començarà en el dia assenyalat. AMGi, Lletres Reials (olim Correspondència amb Barcelona)
(Ampliar) - 1576/08/02. El lloctinent Fernando Álvarez de Toledo, prior de Castella, als jurats de la ciutat de Girona. Els mana que prestin tota l’ajuda necessària al veguer de Girona que ha rebut ordres d’alçar un sometent per tal de perseguir els nombrosos delinqüents que cometen violència en diversos llocs del Principat. AMGi, Lletres Reials
(Ampliar) - 1580/11/30. El lloctinent Francesc de Montcada, comte d’Aitona i d’Osona, als jurats de la ciutat de Girona. Atesos els greus delictes perpetrats per Antoni Roig de Tordera i altres delinqüents, els comunica que s’ha declarat sometent contra ells i els prega que tan aviat com Miquel Ferreró —a qui se li ha confiat el cas—, o el veguer els avisin, tinguin la millor gent armada preparada per a la persecució dels esmentats malfactors. Font: AMGi - Cartes reials.
(Ampliar) - 1581/03/02. El lloctinent Francesc de Montcada, comte d’Aitona i d’Osona, als jurats de la ciutat i síndics de la vegueria de Girona. Atès que aquests no han mantingut el sometent pels comtats de Rosselló i Cerdanya contra Tomàs de Banyuls com estaven obligats, per determinació del consell criminal els mana que vagin ràpidament a Vilafranca del Conflent i es posin a les ordres del conseller reial Damià Osset. Font: AHCG, Lletres Reials.
(Ampliar) - El lloctinent Carles d’Aragó, duc de Terranova, als jurats de la ciutat de Girona. Atesos els escamots que hi ha pels comtats del Rosselló i la Cerdanya, els comunica la convocatòria de sometent general i els mana que hi vagin el proper dia 25 i durant tres dies persegueixin els delinqüents fins a capturar-los. Font: AHCG, Lletres Reials.
(Ampliar) - 1639/06/26. El lloctinent Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, als jurats de la ciutat de Girona. Atesos els progressos de l’enemic al comtat de Rosselló, els comunica la convocatòria de sometent general per tal de defensar-lo convenientment.
Font: AMGi, Lletres Reials
(Ampliar) - 1651/12/19. El lloctinent Philippe de La Mothe, duc de Cardona, als jurats de la ciutat de Girona. Els comunica que ha prestat jurament del seu càrrec i els prega que enviïn el proper dia quinze de gener a La Garriga la lleva de sometent, armada i proveïda de queviures per quinze dies. Font: AHCG, Lletres Reials
(Ampliar) - 1674/08/31. El lloctinent Francesco de Tuttavilla, duc de San Germano, al general Guillem Cascar. Li agraeix el servei prestat al rei i li encarrega que doni les gràcies als senyors de Girona que van col·laborar en evitar el desembarcament dels enemics. Amb relació al sometent li dóna permís per mantenir 800 homes fins que desaparegui l’amenaça. Font: AMGi, Lletres Reials
(Ampliar) - 1909/11/07. Acte commemoratiu del primer aniversari dels Setges i descobriment de dues làpides col·locades al peu del monument de l'exèrcit als herois de 1808-1809, conegut popularment com El Lleó, instal·lat a les restes de l'antic baluard de Sant Francesc. S'observa la presència d'artillers i del Sometent. Jesús Girbal Balandru. CRDI - Ajuntament de Girona
(Ampliar) - El Sometent de Catalunya. Gravat publicat a "La madeja política" el 18/11/1875.
|
