La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Sant Jordi a Girona

La Diada de Sant Jordi omple de roses i llibres la Rambla de la Llibertat i la Plaça de Catalunya de Girona en una jornada festiva que s'inicia, des de ben aviat, amb la preparació de les parades. La tradició de comprar i regalar roses i llibres es complementa amb la presència dels autors que signen les seves obres a les diverses parades i llibreries de la ciutat.

Ampliar
(Ampliar) - Signatura de llibres "de vigília" a la Llibreria 22 de Girona: Rafael Nadal, Pep, Prieto, Maria Mercè Roca...

El patronatge de Sant Jordi

El sant és el patró de Catalunya, i també d'altres territoris i països, com Aragó Càceres, Portugal, Anglaterra, i ciutats com Alcoi, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.

A Catalunya, les llegendes segons les quals sant Jordi intervingué en batalles al costat dels comtes catalans, com Borrel II, Jaume I, etc. s'estengueren, i també era invocat pels almogàvers enmig de les lluites.

Segons el "Costumari Català" de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096, quan va guanyar la batalla d'Alcoraz, que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agraïr la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona D'Aragó.

A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV, a les Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat.

Ampliar
(Ampliar) - La Rambla de Girona, durant la diada de Sant Jordi 2012

Els antecedents pagans

Les arrels mitològiques i llegendàries de la veneració al sant guerrer s'endisen en el temps. L'essència del mite, el cavaller que mata el drac, és una de les primeres epopeies que acompanyen el desenvolupament de la civilització. Tres mil anys abans de Crist els sumeris ja expliquen com el drac Kur rapta la deessa Ereshkigal i com el déu Enki lluita contra ell per alliberar-la. Totes les cultures mesopotàmiques reviuran una rere altre la llegenda: els hittites, els babilonis, els cananeus, els assiris... També a Pèrsia és present la figura del déu Mitra, clarament identificable amb sant Jordi.

En el Museu del Louvre es conserva un baix relleu, del segle IV, on es representat el déu Horus clavant una llança al coll d'un cocodril, imatge del déu Seth. En aquest cas Horus llueix la indumentària d'un legionari i és representat sobre un cavall, a diferència del la Barca en que habitualment es representava aquesta escena a l'Antic Egipte. Aquesta peça indica l'assimilaci´ del mite egipci per part de la Roma oriental.


Ampliar
(Ampliar) - Les roses de Sant Jordi.

Ampliar
(Ampliar) - Baix relleu, datat el segle IV, que representa el déu Horus clavant una llança al coll d'un cocodril, imatge del déu Seth. Museu del Louvre. (Viquipèdia)

Ampliar
(Ampliar) - Sant Jordi i Jaume I a la batalla del Puig. Retaule de Sant Jordi, Andreu Marçal de Sax. Victoria & Albert Museum, Londres. Viquipèdia.


[Galeries d'imatges]

Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés