|
|
|
|||
L'antic pont de l'Aigua, volat el 4 de febrer de 1939 pels soldats de l'exèrcit republicà en la seva retirada cap a Franç durant la Guerra Civil espanyola, estava situat en l'indret on la Via Augusta creauava el Ter. Documentat des del segle XIII, el pont de pedra medieval, testimoni de guerres i aiguats, va ser substituït per un de nova construcció, inaugurat el 4 de febrer de 1940, coincidint amb l'aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. 
(Ampliar) - Vista del Pont Major amb les cases del barri al fons. En primer terme, el riu Ter. 1870-1880. Gravadors Jorizti i Mariezcurrena. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Els primers vestigis el pont són romans, i al llarg del segles, fins la seva voladura, va ser refet i reparat diverses vegades, degut als aiguats i als fets bèl·lics. 
(Ampliar) - Vista del pont de l'Aigua que comunica el barri de Pont Major, a la dreta, amb Sarrià de Ter. 1877-1888. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
El primer de juny de 1423, també va alliberar dels drets de barra, pontatge, host i cavalcada tot el personal que dirigia la construcció del pont nou, així com els baciners o recaptadors dels mateixos drets (vuit a Girona i un a cada lloc de la diòcesi), tot concedint-los la protecció reial. 
(Ampliar) - El pont de l'Aigua sobre el riu Ter. Al fons, la població de Sarrià: de Ter. 1906-1918. Autor desconegut, fototípia Thomas. CRDI - Ajuntament de Girona.
La confirmació de la reina Elionor d'Aragó, del 12 de maig de 1451, feia referència a uns capítols pensats per a la reparació del pont Major, que ja resultava antic i en perill d'enrunar-se. Ja feia temps que ella havia concedit la imposició del dret de pontatge, que duraria trenta anys. D'aquí n'havia sortit l'import de les despeses d'un nou pont que havien començat a poca distància del Major. Per això, en concedir el dret per trenta anys més, feia notar que cessaria el cobrament si abans s'acabava aquest nou pont. 
(Ampliar) - Alumnes de la granja-Escola de Sant Isidre netejant les terres de cultiu de l'escola després d'un aiguat, al barri de Pont Major. Al fons, d'esquerra a dreta, l'església parroquial de Sarrià de Ter i el pont de l'Aigua sobre el riu Ter. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona
D'una manera o altra, el pont Major seguia en plena utilització. Durant les freqüents lluites de bàndols que afectaven també els gironins, fou precisament en passar pel pont, que Pere de Cardona, el 10 de juliol de 1514, fou atacat i greument ferit per un grup d'homes armats de ballestes i ganivets. Pogué encara rebre els auxilis espirituals, però morí mentre el traslladaven a Girona. 
(Ampliar) - Puente de piedra de Sarriá. Casa editorial Luis Coma, Barcelona , posteriorment desaparegut. 1896-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.El problema que sovint presentava del pas insuficient d'aigua entre les seves arcuacions els dies de revinguda del Ter, se solucionà enfonsant 8 pams (1,60 metres) el sòl de la llera del riu a principis del segle XIX. Uns anys més tard, el 1831, el zelador de camins de Girona recomanà posar novament baranes a aquest pont (1). La última remodelació va ser l'any 1891. Era de 10 ulls i tenia una plataforma en punta de diamant al tercer ull per vèncer la força de l'aigua. El 24 de desembre de 1926 entrava en servei la línia del tren de Banyoles que passava pel pont. 
(Ampliar) - El Pont Major. Joan Colomer, 1930. Fundació Rafael Masó.L'actual, construït per presoners polítics sota la direcció dels enginyers militars de l'exèrcit franquista, és un pont de 8 ulls d'arcs de punt rodó. De caràcter monumental per les pilones, dues a banda i banda del pont, amb làpides commemoratives de la Guerra Civil. En el tram més proper a Sarrià, el pont puja en un pendent suau en els dos primers trams, per baixar al darrer en un pendent més pronunciat. Així, el pont consta de 3 parts caracteritzades per trossos massissos amb relleus al·lusius. La barana és de pilonets rodons amb motlluretes de mitja canya, seriats, amb passamà massís al damunt. El pont és damunt el Ter, i el terra de quitrà, sovint, deixa a la vista els carreus antics i les guies del tren de Banyoles. 
(Ampliar) - El pont de l'Aigua, mig enderrocat, al final de la Guerra Civil. Ca. 1939. CRDI - Ajuntament de Girona .
(Ampliar) - El pont de l'Aigua, després de la voladura provocada durant la retirada de l'exèrcit republicà. 1939. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona .
(Ampliar) - L'antic pont de l'Aigua, sobre el riu Ter. A l'esquerra, Sarrià de Ter i a la dreta, el barri del Pont Major. 1877. Joan Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
Notes
Bibliografia |
(Ampliar) - Francisco Mitjans dins una barca amb una vela navegant per la resclosa de Sarrià de Ter. Al fons a la dreta s'observa el pont de l'Aigua, i a l'esquerra l'església de Sarrià de Ter. 1917-1918. Fotografia Alberto Maroto Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Alberto Maroto acompanyat de dos homes sota el pont de l'Aigua a Sarrià de Ter. 1920-1923. Fons Alberto Maroto. CRDI - Ajuntament de Girona.
Un dels quatre vasos anomenats Apol·linars trobats a Vicarel·lo, al Laci (Itàlia) conservats a Roma. Rèplica exhibida al Museu d'Història de la Ciutat, Girona. Porten gravat a l'exterior la ruta per terra des de Gades (Cadis) fins a Roma (Itinerarium Gaditanum), amb indicacions de les estacions intermèdies, les diverses mansiones i les seves distàncies. 
El rei Jaume II (1267-1327). Viquipèdia.
(Ampliar) - Constructors medievals. Miniatura de la Biblia Maciejowski c. 1250. Viquipèdia.
El rei Alfons V, el Magnànim (1416-1458). Juan de Juanes. Viquipèdia.
(Ampliar) - Pergamí. 3 de març 1640. Ramon Ragair, cisteller del Pont Major de Girona, ven a Galceran Pasqual, de Girona, un censal mort de 80 sous de pensió per 80 lliures barceloneses. Font: Biblioteca de Catalunya
(Ampliar) - Plan du Siège de Gironne. Par l'Armée de sa Majesté en Catalogne en 1809. Detall del Pont Major amb el pont de l'Aigua. Font: Bibliothèque Nationale de France.
|
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |