Malgrat el seu nom de plaça, aquesta via ciutadana comunica actualment la Plaça de Catalunya, seguint la plaça d'En Pompeu Fabra, i per l'altra banda, amb la Gran Via de Jaume I. Antigament s'havia anomenat carrer de l'Hospital per trobar-s'hi aquest establiment sanitari, l'Hospital de Santa Caterina, actual seu de la Generalitat a Girona, i també, al seu davant, l'antic Hospici de la ciutat, l'actual Casa de Cultura.

Fotografia de l'antic Carrer de l'Hospital, orientat cap a l'actual Plaça de Catalunya, amb l'Hospici (actual Casa de Cultura) a l'esquerra, i l'Hospital de Santa Caterina a la dreta. Al fons, illa de cases actualment desapareguda, davant la qual es troba la Columna dedicada a la Constitució de 1869. (Ampliar imatge)

En aquest carrer, que disposava de parterres, tal com s'aprecia a les fotografies antigues, s'hi va col·locar al mig (1), l'any 1894, una columna commemorativa de la Constitució de 1869, que procedia de la Plaça de la Independència, d'on va ser desplaçacada per colocar-hi el monument al defensors de la ciutat durant els setges de 1808-1809.

Aquesta columna commemorativa va ser desplaçada el 1967 al lateral del carrer o plaça Hospital, que de les dues formes es va anomenar, a tocar l'actual Casa de Cultura, on va romandre fins el 2005, en què va ser retirada amb motiu de les obres de remodelació de l'hospital de Santa Caterina. Actualment es troba al passatge Emili Blanch i Roig, que comunica aquest carrer amb la Gran Via de Jaume I, a tocar l'edifici d'Hisenda.

Fotografia de l'antic Carrer de l'Hospital, orientat cap a l'actual Plaça de Catalunya, amb l'Hospici (actual Casa de Cultura) a l'esquerra, i l'Hospital de Santa Caterina a la dreta. Col·lecció privada, Girona. (Ampliar imatge)

Aquest indret, durant la dècada dels cinquanta, va ser el mercat de l'aviram; s'hi podien veure les parades de conills, ànecs, pollastres i gallines que les pageses de les rodalies hi establien. D'aquí va passar a instal·lar-se a tocar l'actual rotonda del final de la Ronda de Ferran Puig, a tocar la Devesa, on va romandre fins a la remodelació actual de la zona.

---

Notes

(1) - Segons esmenta Enric Mirambell a "Retalls de Vida Gironina", en el mateix indret, la Diputació havia projectat situar-hi una estàtua del bisbe Tomàs Lorenzana, projecte que no es va realitzar mai. Tornar al text

---

Les Lletres Toves. Reportatge i article sobre el conjunt escultòric de Paco Torres Monsó, situat en aquest indret.

A la Constitució de 1869. Reportatge i article sobre el monument commemoratiu que s'havia instal·lat en aquest carrer, actualment al passatge Emili Blanch i Roig.