|
Els monestir i el burg de Sant Pere.
El monestir romànic de Sant Pere de Galligants és un cas molt particular atesa la seva ubicació poc freqüent al veïnatge de la ciutat. Els monestirs medievals, habitualment, eren construïts lluny de ciutats i de centres habitats; Sant Pere, en canvi, va ser bastit a tocar la muralla nord de Girona, essent, en definitiva, una fundació urbana més.
De la seva existència es tenen proves documentals des de l'any 988, any en què s'executaren les darreres voluntats d'una tal Ermengarda, que llegava terres situades a Santa Eugènia de Ter, entre les que hi havia una coromina que havia estat de l'abat Vigó, de Sant Pere de Galligants, ultra una altra que havia estat propietat del comte Borrel (966-992).
Sant Pere de Galligants va rebre donacions dels comtes en forma de propietats: Caulés, Montnegre, al cor de les Gavarres, i la vila de Palafrugell; aixÍ figura al testament del mateix comte Borrell II. Com a dada il·lustrativa, cal dir que en el mateix document, el testador llegà a l'abat i als monjos quatre eugues i quatre vaques, donacions importants que sovintejaven a l'època, en una economia merament agrària, i que aportaven els elements necessaris per al conreu de la terra, la producció, i pels productes derivats, com la llet, el formatge, carn i pell.
Les terres propietat de Sant Pere de Galligants es trobaven al pla de Girona, a Santa Eugènia, a Salt i a Sant Gregori, dominis que anys més tard es varen estendre a Domeny, i al Pla d'en Xuncla a Sarrià de Ter.
A finals del segle X el monestir va adquirir dels comtes de Girona-Barcelona, de mans de Borrell II, la jurisdicció del burg de Sant Pere que iniciava la seva formació; els diferents abats del monestir governaren com a feu propi aquest burg fins al segle XIV.
Els abats del monestir asistien, en qualitat de prohoms, als esdeveniments de la ciutat, així com als concilis provincials, des dels segles XI i XII, i tenien presència a les corts catalanes amb els abats dels grans monestirs. A principis del segle XII va ser annexat al monestir de Santa Maria de la Grassa, prop de Carcassona.
L'església de Sant Pere que avui podem visitar, va ser bastida a la primera meitat del segle XII, cap al 1130, data en que també s'iniciaren les obres d'altres dependències del monestir. A final d'aquest segle s'acabà el claustre i també la propera església de Sant Nicolau.
Text documentat en "La piràmide feudal", de Gabriel Roura i Güibas, dins "Història de Girona" publicada per l'ADAC, i en "Girona comtal i feudal (1000-1190)", de J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera, publicació de l'Ajuntament de Girona.
Il·lustració de capçalera extreta de "Guia del Call. Girona", de Fèlix Xunclà i Tubert, GI-500-95.
- |