Història del carrer. El principi del Carrer d'Oliva i Prat es trobava fora de la muralla antiga i dins l'espai anomenat "zona polèmica", on no era permés de bastir cap edifici. Al segle XV es va iniciar la construcció de cases i així va formar-se el Bonaventura Carreras i Peralta.
L'any 1856, quan es va enderrocar el portal del Call i la presó adjacent, es descrivia la zona on hi ha l'escala del carrer Oliva i Prat amb un pas cobert amb una volta, el qual permetia vorejar la muralla per la part exterior. A la dreta del pas hi havia la casa Ferrer; a l'esquerra, la de la familia Miralles i sobre la volta, la dels Jordà.
Al nord del portal i de la presó hi havia també un carreró ascendent anomenat "Pujada de la Presó", que anava a raure al segon tram del carrer d'Oliva i Prat. Amb l'enderroc de la presó va establir-se comunicació entre ambdós carrers i la part inferior de la Pujada de la Presó, on també hi havia un arc i una casa al damunt, que va ser aparedat per cada cap.
A la Pujada de la Presó hi havia un forn públic, que en la "Ordinació" municipal de l'any 1448 va restar exclós del recinte del Call jueu, ampliat fins a la muralla antiga en virtut de l'esmentada disposició. A la segona meitat del segle XIX va ser enderrocada la volta de ia casa Jordà i va quedar el carrer en la forma actual.
Amb tot, el "carrer de les Dones" del segle XIX no era l'escala de l'actual carrer d'Oliva i Prat, sino el carreró que sortia del Portal del Call i s'havia anomenat "Pujada de la Presó. El "Llibre d'Acords municipals" de l'any 1823 esmenta la petició d'Antoni Miró en el sentit de tancar el carreró de la seva casa que sortia al carrer de les Dones "per tal d'evitar els excessos que allà es cometien". Un altre acord de 1840 va determinar de tornar a obrir el carreró vulgarment anomenat de les Dones, el qual "tenia l'entrada sota la volta de la presó vella tal com estava antigament", prenent però la precaució de posar-hi tres fanals que donessin llum suficient. També es mostraren certes reserves a la obertura del carrer per la seva proximitat a la presó.
La barana de ferro a la banda dreta del tram inicial del carrer va ser sufragada per Ferran Casadevall l'any 1933, i realitzada pel conegut serraller Nonito Cadenas i Caballer (Sant Vicenç dels Alls, 1876 - Girona, 1930). Urbanísticament, el carrer va ser eixamplat l'any 1857 en el tram d'escales. El 1921 dr'l dotà de claveguera i el 1982 se li renovà el paviment. L'últim tram del carrer, costerut, va ser traballat el 1982 per refer els estralls de les pluges del mes de febrer d'aquell any, i eixamplat després d'haver enderrocat els edificis de la seva banda dreta.

El carrer de Miquel Oliva i Prat. 1986. Ricard Camó Campillo. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Carrers i carrerons que hi abocaven. Fins al segle XIX i primeria del XX es documenta un mínim de tres carrerons que anaven a abocar al carrer Oliva i Prat. El primer, de la façana de la casa Ribas i Crehuet, i que puja cap al carrer Oliva i Prat. L'any 1911,
l'arquitecte Rafael Masó, en representació de Leonarda de Múgica, adreçava una instància a l'Ajuntament demanant que s'obligués Francesc de Ciurana a deixar lliure de pas aquest carreró, i el 192l l'esmentada senyora encara feia üna altra instància per evitar la seva venda a Maria Ribas i Crehuet. Finalment, el gener de 1922 el carreró es considera suprimit i el tros lliure es ven a M. Ribas Crehuet.
El segon, l'anomenat carreró o travessia d'Hernàndez, pel fet que arrencava de l'antic carrer d'Hernàndez, que anava a sortir al carrer Oliva i Prat. Tancat pels dos extrems, atualment encara se'n pot observar una part del seu antic traçat des de les cases properes, com la casa Ribas i Crehuet.
El darrer carreró anava del carrer de la Força fins al segon tram de les escales del carrer Oliva i Prat, i rebia el nom de "Muntada de la Presó" o "Pujada de la Presó".

Inauguració del Museu Monogràfic d'Ullastret. Visita de les autoritats a les excavacions del poblat ibèric. D'esquerra a dreta, el diputat provincial, Ramon Guardiola Rovira, el delegat provincial de Belles Arts, Miquel Oliva Prat, el director general de Belles Arts, Gratiniano Nieto Gallo, el capità general de Catalunya, Pablo Martín Alonso, un home i el governador civil, Josep Pagès Costart. 1961. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Miquel Oliva i Prat. Miquel Oliva i Prat (Girona, 1922 - Castelló d'Empúries, 1974) es va doctorar en Arqueologia a Ullastret, jaciment que va dirigir durant molts anys fins a convertir-lo en un dels més importants del país. Vinculat de jove al Museu Arqueològic de Girona, acabà dirigint l'entitat.
També va dirigir el Servei d'Excavacions de la Diputació i el de Monuments. Va treballar molt activament a les comarques gironines dirigint excavacions i la restauració i consolidació de monuments. La seva perseverança va permetre salvar llocs notables dels interessos especulatius. De tot el que va publicar cal destacar les sèries de l'Institut d'Estudis Gironins i a la Revista de Girona. Va ser professor a la Universitat de Barcelona i al Col·legi Universitari de Girona.

[Reconeixement al Dr. Oliva el 2014]

Esqueles per la mort de Miquel Oliva i Prat. Publicades al diari 'Los Sitios de Gerona' el 19/10/1974 - (Ampliar)

---

Notes

(1) - El Congrés de Tortosa de 1415, auspiciat pel papa Benet XIII, i la butlla de gran duresa envers els jueus que publicà el pontífex el dia 11 de maig d'aquell any varen ser determinants per al futur del call. Avui encara es pot reconéixer en diferents trams el recorregut del mur que tancava físicament el Call, especialment per la galta de llevant, en els carrers de d'Oliba i Prat i de la Claveria.
Un mur cec amb les obertures paredades i de més de quatre metres d'alçada al carrer de la Claveria n'és el testimoni més aclaparador. La reducció del Call degué ser excessiva perquè l'espai assignat resultà insuficient i el 4 de setembre de 1448 els jurats ordenaren que el carrer anomenat de la Ruca (actual Claveria) s'afegís al Call i que es tanqués pel costat de la casa del prevere Jaume Anglès i pel cap del castell de Requesens. - Tornar al text

---

Bibliografia

- "El carrer del Dr. Oliva i Prat". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 27/5/1979.
- "El carrer d'en Miquel Oliva i Prat". Ramon Alberch i Fugueres. Article publicat al diari "El Punt" el 22/05/1985.
- "Girona Vella 2". Jaume Marquès i Casanovas. 1982. Ajuntament de Girona. ISBN 84-3006-363-3.
- "Els jueus i la ciutat de Girona". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-751-0.
- "La forma urbana del Call de Girona". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2006. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-023-4.
- "La ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8683-756-1.

---

-