La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Entre les llegendes relacionades amb els jueus gironins, n'hi ha una envoltada per una estranya circumstància: no s'ha escrit mai i sempre s'ha transmès de boca en boca. Quan algú ha intentat escriure la llegenda, algun poder misteriós ho ha impedit.

Això lliga amb la tradició cabalística de transmetre els coneixements de paraula, sense deixar-ne constància escrita. És natural, doncs, que respectant aquesta tradició, es resumeixi aquí la llegenda i que constin tan sols els trets més essencials, però respectant el secret dels detalls i circumstàncies que no és bo que siguin escrits.

Diuen que al call hi havia una dona jueva, molt culta i respectada, seguidora aferrissada de la llei mosaica, que anomenaven la Tolrana. Aquest nom, d'origen confús, podria ser un derivat de la Torana, o seguidora de la Torah, llibre bàsic de la religió hebrea. En tot cas, i per circumstàncies que ara, pel que s'ha dit, no seria prudent escriure, es va trobar el seu cadàver decapitat el 17 de setembre de 1391 a la Torre Gironella, on s'havien refugiat els habitants del call a causa d'uns aldarulls produïts per un atac de part d'uns camperols, atiats per uns quants canonges (1).

No se sap si va ser víctima dels cristians o dels mateixos jueus. Però el cas és que, des d'aleshores, el seu fantasma vaga pel barri vell de Girona, no en forma visible, sinó com una veu de dona que, entre plors, canta uns planys inintel·ligibles però impressionants. El més curiós del cas és que moltes persones de Girona, gens sospitoses que siguin fantasioses, histèriques o supersticioses, tot passejant de nit pels carrerons del barri vell o de l'actual Passeig Arqueològic, han sentit aquests laments i aquesta cançoneta trista, que sembla acostar-se o allunyar-se, sense concretar-se mai. La llegenda completa ha de quedar sense ser escrita, però el fet de les experiències personals és indiscutible.

Durant algun temps, en el centre Isaac el Cec, en un racó del patí ombrívol que hi ha sota el pati dels Rabins hi va haver un cap de bronze representant la Tolrana, fer per l'escultora de Girona Pia Crozet. Deixem que el misteri protegeixi aquest entranyable fantasma gironí.


Bibliografia:

  • Extret de "Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó. Quaderns de la Revista de Girona, 1989. Diputació de Girona i Caixa de Girona. ISBN:84-86377-60-9.


    Notes

    (1) - Durant el regnat del successor del rei en Pere, Joan I (1387-1395), es va produir l'any negre pels jueus de Catalunya i de tota la península. Durant l'estiu del 1391 hi hagué vessament de sang a Sevilla, Còrdova, Toledo, València, Mallorca. A Girona, el 10 d'agost, una munió de pagesos i menestrals de les rodalies arribaren a la ciutat amb motiu de la fira de Sant Llorenç. Prèviament avinguts amb gent de la ciutat, cremaren el portal del Call, on entraren, robaren, saquejaren i degollaren alguns jueus. Altres varen escapar per cercar refugi a les cases dels ciutadans amb els que mantenien relacions comercials. Uns quants fugiren a Castelló d'Empúries o Perelada. Dels que varen romandre al Call, només se salvaren els que s'afanyaren a demanar el baptisme, com a fórmula de supervivència. Aquesta reacció ja estava prevista: el mateix dia els baptisteris estaven oberts i els capellans preparats per administrar el sagrament. Consulta dels fets a Els jueus a Girona (II). Tornar al text


    Back - Index

  • Fotografia de Rose Marie Trostel, gentilesa de Pia Crozet, autora de l'escultura.

    L'escultura de bronze, obra de Pia Crozet.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés