La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Els rius de Girona, el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants, d'aparença habitualment tranquil·la i reposada, històricament han provocat amb la força destructora de les seves crescudes inundacions, durant les quals, sovint, els ponts i les cases properes al rius eren arrossegades fins a la mar, destruccions que, durant l'Edat Mitjana, portaven com a conseqüència epidèmies i grans mortalitats.



La que es considera la primera inundació documentada és la que es va produir el 1367. Aquesta riuada s'endugué el pont de fusta que hi havia al carrer de la Cort Reial. També van ser molt greus les dels anys 1421, 1425 i 1445, en la primera de les quals va quedar molt malmès el pont de pedra que existia a la meitat del carrer de Pedret. En la del 1425 les aigües van acabar d'enrunar totalment aquell pont. En la de 1445, consta que l'Onyar es va emportar un pont que hi havia en el portal anomenat de Bonaventura, en el Mercadal, i també algunes cases del barri.

Durant el segle XVI s'enregistraren inundacions els anys 1519, 1552, 1579 i 1599. Com a conseqüència de la inundació de 1519, l'església de Sant Nicolau es va haver de reforçar amb contraforts perquè queda greument afectada. En la del 1599, s'ha documentat que l'Onyar va destruir cinc cases i va arribar a una alçada de dotze pams en el carrer de la Cort Reial. Al final del carrer de Pedret, existeix una làpida en la qual es fa constar que l'aigua va arribar deu pams per sobre del nivell del carrer. Cinc anys més tard, el 1604, el Ter va destruir una part de la muralla i va fer caure el portal de la Barca.

En el segle XVII, les inundacions més importants les va patir la ciutat en els anys: 1617, 1623 i 1678. En la inundació de 1623, es parla d'unes mesures-patró, propietat de l'Ajuntament, que estaven instal·lades en un local, en l'extrem de la plaça de les Cols, actual Rambla de la Llibertat, a la cantonada amb el carrer de l'Argenteria i de Besadó. Més tard aquelles mesures van ser instal·lades en els baixos del actual Ajuntament, a la plaça del Vi, on van estar fins a mitjans del segle XIX. Actualment estan dipositades en el Museu d'Història de la Ciutat.

Les inundacions més grans enregistrades durant el segle XVIII van ser les dels anys 1716, 1732 i 1763. Durant la de 1732, la riuada de l'Onyar va destruir 8 cases i es va endur el pont de Sant Agustí que s'estava a punt d'acabar. Per altra banda, el Galligants va enderrocar una casa i part de la muralla. En la tercera, 1763, el nivell de les aigües va pujar molt, però afortunadament no va ocasionar grans desgràcies, inundació que s'anomenà de Santa Teresa pel fet d'haver succeït en el dia en que se celebrava la festivitat d'aquesta santa. Aquesta revinguda, conjunta del Ter, l'Onyar i el Galligants, va fer estralls a l'abadia i l'església de Sant Pere.

En el segle XIX, en el mes de setembre del 1843, va tenir lloc una de les més importants. A conseqüència del desbordament del Galligans, es va produir una gran inundació en el barri de Sant Pere(1). La força de les aigües va arrancar l'angle sud i est del monestir de Sant Pere, exclaustrat des del 1836, i el va enfonsar 22 pams, va enrunar diversos edificis que s'havien construït sobre les voltes aixecades sobre el Galligants; aquells esfondraments i les aigües crescudes inundaren tot el barri, provocant més d'un centenar de morts i nombrosos danys en el sector. El monestir va patir moltes vegades danys per les revingudes del Galligants, i fou necessari reparar-lo. Així, l'aiguat del 1552 (18 d'octubre, anomenat "aiguat de Sant Lluc"), afectà seriosament l'església i el claustre. El 9 d'octubre de 1861, una altra riuada va afectar la ciutat; de l'alçada de les aigües en deixa constància la làpida situada a l'entrada de l'Ajuntament de la ciutat.



Làpida de marbre al pati de l'Ajuntament, commemorativa de l'alçada de la riuada del 1861, damunt d'un resalt de la pedra que testimonia els seixanta centímetres que va assolir l'aigua en aquest indret.

Durant la primera meitat del segle XX, la més important va ser la que es va produir el 18 d'octubre de 1940. El Ter, a causa del desglaç dels Pirineus i les intenses pluges de llevant, després d'inundar la plana de Vic causant-hi grans estralls, va entrar a la comarca del Gironès; degut a la seva gran crescuda va obstruir les desembocadures dels rius Onyar, Güell i Galligants, provocant a Girona 8 morts, entre ells l'Alferes Huarte, en enrunar-se el pont que creuava el riu Güell entre la Devesa i la ronda de Ferran Puig, quan intentava salvar altres persones, infructuosament. També es va endur per endavant el pont de fusta que hi havia entre el carrer del Carme i la plaça del Mercat sobre el riu Onyar. Aquest pont reconstruït, porta el nom d'Alferes Huarte en memòria del seu gest heroic. Les aigües van arribar a més de 3 metres a la Devesa, i en alguns punts de la ciutat com la Rambla, Argenteria, Ballesteries, Cort Reial, etc. va arribar als 2 metres o més de nivell. En anys posteriors hi han hagut altres inundacions, com les dels anys 1962, 1963 i 1970, però no amb l'ímpetu i la destrucció d'aquesta. Les alçades assolides per aquestes darreres revingudes dels rius de la ciutat estan indicades a la paret d'un immoble del carrer de les Ballesteries.



Indicacions de les alçades assolides per les aigües durant les tres darreres inundacions a Girona, al dintell de la porta d'un immoble del carrer de les Ballesteries.


Notes

(1) - Josep Calzada i Oliveras, a "Sant Pere de Galligans. La història i el monument" esmenta que: La nit del 18 al 19 de setembre de 1843 tingué lloc la devastadora inundació que produiren les aigües del Galligants. Fou així de greu aquesta inundació que la imatge de la Mare de Déu del Remei, que havia tornat a l'església després de l'exclaustració, fou arrossegada fora de la ciutat i tirada al corrent del Ter, que va portar-la part enllà del Congost. La imatge va restar aturada en el terme de Sant Jordi Desvalls. La familia Figueras, que de temps ha s'encarregava del culte a la Mare de Déu del Remei, corregué a recollir la sagrada imatge, i aquesta fou portada en processó el 12 de desembre del mateix any des de la capella del Pilar de Pedret fins a l'església de Sant Pere de Galligants i novament col·locada al seu propi altar.

Però el fet pot valorar-se també si diem que la riuada destruí dues illes de cases que hi havia a tocar el riu causant cent-vint morts, i aterrà l'angle sud-est del claustre de Galligants.

Amb referència a aquest fet luctuós es posà, segons expliquen alguns autors a l'atri de Sant Pere de Galligants un senyal de l'altura on havien arribat les aigües amb una ingènua inscripció que deia:
"Para los que el Galligans fiero - sepultara en su furor - misericordia, Señor". I mossèn Camil Geis recentment ens ha explicat que l'autoria d'aquests versos correspon a l'autor català del segle passat [XIX] Andreu Pastells, que era del Pont Major, i que amb el sobrenom de "Lo Flavioler del Ter" publicà uns llibres que avui són una raresa bibliogràfica. - Tornar al text



Bibliografia esmentada:

  • Sant Pere de Galligans. La Història i el monument. Josep Calzada i Oliveras. Diputació de Girona, 1983. Dip. Leg. GE-11/83. 378 pàgs.

  • Girona: ponts, rius, aiguats. Alberch, Freixas, Massana, Miró. Ajuntament de Girona, 1982. Dip. Leg. GE-803-82. 160 pàgs.

    Back - Index

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés