|
L'Hospital de Sant Llàtzer
Aquesta institució, també anomenada Hospitals dels Messells, situada a Pedret al peu del camí d'entrada a la ciutat pel nord, el camí de França o via Francigena, formava part del sistema assistencial de Girona, amb l'objectiu específic d'atendre les persones afectades per malalties infeccioses, i molt especialment els leprosos. Això va fer que en una època -segle XIV- fos conegut també com Hospital del Llebrosos. Al segle XIV sembla que també acollia i donava sopluig als pelegrins del sud de França i nord d'Itàlia, de pas per la ciutat, que anaven a Compostel·la, i va comptar amb una capella dedicada a Sant Jaume, a part de la de Sant Llorenç. Per això a vegades és esmentat com a Hospital de Sant Jaume.
D'aquest edifici, datat del segle XII, se'n té la referència més reculada l'any 1188 fent al·lusió a un hospital dels masells, fent referència a l'esmentada atenció als leprosos. Alguns historiadors opinen que possiblement va ser creat per separar aquests malalts de la resta que feia estada a l'Hospital de la Seu, o de Sant Pere. L'edifici actual és producte d'un seguit d'addicions fetes al llarg del temps. El 1666 desaparegué com a hospital en inaugurar-se el nou de Santa Caterina.
L'edifici és de planta rectangular allargada i estructurat en planta baixa i pis. Destaquen a la planta baixa els arcs escarsers de pedra. El 1333 es va construir, al costat, la capella de Sant Jaume. A primers dels segle XVII, documentat l'any 1623, va a passar a dependre directament de l'Hospital de Santa Caterina.
Bibliografia
"L'eclosió urbana de Girona. Segles XIII-XIV", Carles Ferrer i Joan Villar, dins Història de Girona, publicació de l'ADAC, 1990. Dip. Legal GI-816-90, ISBN 84-404-7571-3.
"Els segles XVI i XVII. La trajectòria demogràfica", Narcís Castells i Calzada, dins Història de Girona, publicació de l'ADAC, 1990. Dip. Legal GI-816-90, ISBN 84-404-7571-3.
|