La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El carrer

L'avinguda Ramon Folch (o Folc) de Cardona és l'arteria natural i principal d'entrada a la ciutat pel nord, després de travessar el Ter i el Parc de la Devesa, amb el que limita. En aquesta avinguda s'hi troba l'edifici de Correus i Telègrafs, inaugurat el 31 del març de l'any 1922, a la façana del qual hi destaquen les escultures "Missatgers", obra de Frederic Marés Deulovol.

Al mig de la rotonda que enllaça aquesta avinguda amb la Gran Via de Jaume I, s'hi troba l'escultura Capsa de llum, de 1998, obra de l'escultor Jaume Plensa.

El personatge

Ramon Folc VI de Cardona (26 de maig de 1259 - 31 d'octubre de 1320), fill de Ramon Folc V de Cardona i Sibil·la d'Empúries, anomenat el Prohom Vinculador, va ser Vescomte de Cardona (1276-1320) i governador de Girona. Després d'encapçalar una revolta contra Pere el Gran el 1274 que acaba amb el seu empresonament, tornaren a reconciliar-se el 1281 i es convertí en fidel col·laborador del rei en la defensa contra la invasió francesa de la Croada contra la Corona d'Aragó del 1285, participant a la defensa de Girona. El 1302, va ser nomenat conseller de Gastó I de Foix, fill del seu cosí Roger Bernat III de Foix, quan aquest va morir. Va ser enterrat al monestir de Poblet.

Fresc del setge de Girona de 1285, procedent del castell de Cardona, conservat al MNAC (Wikipèdia).

El setge de 1285

El Papa Martí IV, privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arrel de les vespres sicilianes, havia excomunicat el rei Pere el Gran, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost de 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, essent coronat el 27 de febrer de 1284 a París.

L'exèrcit croat va sortir de Perpinyà el 13 de maig en direcció als Pirineus, on es va trobar una forta resistència al Coll de Panissars, oposició que el va fer retirar fins a Perpinyà, per finalment creuar pel Coll de la Massana, arribant a Peralada, el quarter general de Pere el Gran d'on es va retirar a Girona, deixant al càrrec de la ciutat a Ramon Folc de Cardona amb les tropes del rei, les hosts dels nobles, i 600 sarraïns del regne de València.

Mentre el rei i l'Infant Alfons preparaven les següents línies de defensa abans que els croats arribéssin a Barcelona. Paral·lelament, els estols catalans atacaven les línies d'aprovisionament per via marítima i Roger de Llúria tornava de Sicília.

Els francesos van ocupar la col·legiata de Sant Feliu, que estava fora de les muralles, on es trobava el sarcòfag de Sant Narcís, que fou profanat i mutilat per la soldadesca de Felip l'Ardit quan envoltaven la ciutat. Diu la llegenda que van aparèixer les mosques, que van atacar els invasors, matant quatre mil cavalls i vint mil soldats.

Bernat Desclot, a la seva Crònica, explica que primerament (Déu) els envià una plaga de mosques, que n’hi havia tantes, que en la resta del món mai no se n’havien vist tantes alhora; i eren mosques tant grosses i tan grans com un gla, i entraven pels narius i pel ses dels cavalls, que no hi valien mantes ni proteccions de cuir ni cap altra cobertura que els ho pogués impedir; i un cop havien entrat per un dels dits llocs, no hi havia cavall tant fort ni tant poderós que no caigués immediatament mort a terra; així que en aquella host moriren ben bé quatre mil cavalls de preu i vint mil dels altres. Sens dubte, la plaga que Déu va donar al rei faraó a Egipte no fou major que aquesta.

Els assetjats van sofrir els terribles efectes de la fam i de les epidèmies, i Ramon Folc VI de Cardona va haver de fer arribar a Pere el Gran una demanda de socors si volia salvar la ciutat, que va ser contestada demanant resistir vint dies més, doncs confiava poder enviar ajuda.

El Vescomte de Cardona va pactar amb Roger Bernat III de Foix, que manava les hosts franceses, una treva de vint dies a partir del 19 d'agost prometent-li lliurar la plaça si passat aquest temps el rei no enviava a Girona l'ajut que els havia promès. El 7 de setembre, al terme dels vint dies fixats i no havent rebut l'ajuda del Rei Pere, la ciutat es va rendir als assetjadors.

Eustaqui de Beaumarchais va entrar a Girona i va deixar a la ciutat una guarnició de 200 genets i 5000 infants, retirant-se amb la resta de l’exèrcit a l'Empordà. Girona es va rendir per la fam i no perquè no poguessin forçar el setge de les nombroses forces franceses que l’assetjaren.




  • Els sarcòfags de Sant Narcís. Els tres sarcòfags del sant. Història i llegenda del setge de 1285.

  • Les llegendes de Sant Narcís. Intervencions miraculoses de Sant Narcís en la vida ciutadana.

  • Bibliografia:

  • Crònica. Bernat Desclot. Edicions 62, 1982. ISBN 84-297-1840-O.
  • El setge de Girona en temps de Pere el Gran. Enric Mirambell. Rafael Dalmau editors, 1963. B-17900-1963.
  • Girona medieval. L'etapa d'apogeu. 1285-1360. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9.


    Back - Index



  • Ramon Folch de Cardona, l'any 1285. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau, publicat al cartell del XIX Mostra de Miniatures Històriques, Soldat de Plom 1999, organitzada pel l'associació "El Baluard".



    Almogàvers a la conquesta de Mallorca
    Segle XIV. Saló del Tinell, Barcelona
    (Wikipèdia)



    Almogàvers a la conquesta de Mallorca
    Segle XIV. Saló del Tinell, Barcelona
    (Wikipèdia)



    Detall d'un manuscrit de la Crònica de Bernat Desclot
    (Wikipèdia)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés