|
|
|
|||||
El carrer de la Llebre, també conegut com Escales de la Llebre, tot i que aquest nom només seria aplicable al segon tram, es troba situat al Barri Vell i segueix un trajecte costerut que enllaça el carrer dels Ciutadans amb el del Portal Nou, si bé al seu començament s'obre a la plaça de Sant Josep. Les escales a partir d'aquest darrer punt s'estenen al llarg de més de les tres quartes parts del recorregut, i tenen un total de cent setanta-tres graons. 
(Ampliar) - Part alta de les escales de la Llebre.
El nom de carrer de la Llebre ja està documentat a la segona meitat del segle XIX, si bé no és fins la reforma del nomenclàtor de 1876 que es confirma oficialment. En aquesta data es decideix afegir al carrer el tram que va des de l'inici de les escales, a la part baixa, fins a la cantonada amb el carrer dels Ciutadans, al costat de la casa
que va ser propietat del comte de Solterra. 
(Ampliar) - Escales de la Llebre. A l'esquerra s'observa la Casa Puig, de color blau, feta els anys 1934-1935 per l'arquitecte Joan Roca i Pinet. Ja hem comentat que amb la reforma del nomenclàtor de 1876 es donà un sol nom als dos trams del carrer que de sempre comptaven amb una personalitat ben diferenciada, fins al punt que el sector més enlairat era conegut el segle XIX amb el nom de "Costa de la Llebre", i l'espai confrontant, pel nord, situat entre la pujada de Sant Martí, el carrer del Portal Nou i el mateix carrer de la Llebre, era conegut com "Puig del Ferro". La distinció entre els dos trams és evident, sobretot, en el tipus d'edificacions, molt antigues en el trajecte planer que connecta amb el carrer dels Ciutadans. 
(Ampliar) - Obres a l'Hotel Italians. A la dreta, la fusteria Sureda, al carrer de la Llebre. 1990. Marisa Morillo. CRDI - Ajuntament de Girona. En aquest tram destaca la casa número 3, que compta amb quatre finestres gòtiques, i que porta gravada la data de 1687, que probablement fa referència a la seva construcció. Durant la segona meitat del segle XX formà part dels tallers de la Fusteria i Ebenisteria Sureda, i dalt la porta d'entrada encara conserva un escut noble que sembla indicar que antigament era un segon accés per on s'entrava al Casal dels Solterra del carrer dels Ciutadans, a part del pati que dona a aquest carrer. Durant la visita dels reis Catòlics a Girona, el 1493, aquests s'hostatjaren al Casal dels Solterra. 
(Ampliar) - Escales del carrer de la Llebre des de la part alta.
Els baixos d'aquesta casa i de la veïna, edificada a primers de segle XX en una part de l'antic pati dels comtes de Solterra, varen ser emprats com a taller de fusteria. A començaments de segle XX eren ocupats per Francesc Guinó, pare de l'escultor gironí Ricard Guinó i Boix(1890-1973), que visqué a París i que va ser l'autor material de la majoria d'escultures de Renoir (2), el qual la traspassà al fuster Mota que tot seguit s'associà amb Serafí Sureda, propietari d'una fusteria iniciada cap el 1880 a Salt per un seu avantpassat, l'escultor Narcís Sureda. 
(Ampliar) - Carruatges de l'Hotel Italians a la plaça Sant Josep. Al centre, la fusteria de Francesc Guinó al carrer de la Llebre, i a la dreta la de J. Mallorquí. 1920-1930. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
Pel que fa al segon tram del carrer, el que va des de l'espai de plaça de Sant Josep fins al Portal Nou, és un trajecte configurat per les escales, i per un seguit de construccions a banda i banda que es poden datar entorn dels anys vint i trenta del segle XX. D'entre aquestes cal destacar la número 5, la Casa Puig, feta els anys 1934-1935 per l'arquitecte Joan Roca i Pinet (1885-1973), amb estil racionalista, aleshores en vigència. Al capdamunt del carrer hi havia antigament el primitiu Portal Nou, que era de punt rodó i constituïa un dels pocs passos a través de la muralla en aquest sector. 
(Ampliar) - Escales del carrer de la Llebre. Notes (1) - Esmentat per Ramon Alberch i Fugueras, a l'article "El carrer de la Llebre", publicat al diari El Punt del 7/2/1985. Tornar al text(2) - Ricard Guinó i Boix va ser membre de l'actiu grup artístic gironí de començaments del segle XX i gran amic de Prudenci Bertrana. Esdevingué deixeble i ajudant d'Arístides Maillol, qui el recomanà a Auguste Renoir, quan el gran pintor impressionista volgué dedicar-se a l'escultura, però tenia grans dificultats per executar les seves obres a causa d'una malaltia que deformava les seves mans.Guinó esdevingué així l'executor material de les escultures que Renoir dissenyava. A principis de la dècada del 1970 els tribunals francesos li reconegueren la copaternitat d'aquestes obres, que des d'aleshores han de constar a tot arreu com fetes pels dos artistes. Tornar al text |
(Ampliar) - Primer tram del carrer de la Llebre, des del carrer dels Ciutadans. 
(Ampliar) - Escut nobiliari damunt la porta de la desapareguda fusteria Sureda. 
(Ampliar) - Les escales del carrer de la Llebre. 
(Ampliar) - Finestra gòtica geminada a les escales del carrer de la Llebre. 
(Ampliar) - Primer tram del carrer de la Llebre. 1985. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona. 
(Ampliar) - Les escales del carrer de la Llebre. 
(Ampliar) - Primer tram del carrer de la Llebre, des del carrer dels Ciutadans.
[Més imatges]------
|
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |