La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'ofici de tenebres. El Dimecres Sant era quan de fet començava el gran dol de l'Església. Els altars dels temples es cobrien de teles i velluts negres. Les matines que es cantaven avui, i que abans es prosseguien el Dijous i el Divendres, rebien el nom d'oficina de tenebres perquè els resos posteriors al "Benedictus" es resaven en la foscor, atès que s'apagaven tots els ciris, i en èpoques més reculades, es feia de nit "post solis occasum".
A la Catedral, en començar aquesta hora canònica, s'encenien els sis ciris de l'altar major i quinze candeles o espelmes de cera verge, dotze de grogues i tres de blanques, posades en el tenebrari, un canelobre de forma triangular que es col·locava a l'altar major (1), les quals se les apagava d'una en una, a mesura que avançava el res al començament de cada psalm o antífona, a excepció feta de la que es trobava al vèrtex superior, els sis ciris de l'altar major s'apagaven un darrera l'altre després de cada un dels darrers versícles del "Benedictus".
En finalitzar el psalm Miserere s'amagava la candela que romania encesa, i els capitular feien una mica de fressa amb els seus respectius seients, després es tornava a posar la candela al centre del tenebrari.
Segons sembla, els llums que s'apagaven simbolitzaven la fugi dels apòstols i deixebles durant la Passió de Jesucrist, la llum que s'amagava i tornava a sortir representava la Resurrecció, i el soroll que feien els capitulars, el terratrèmol que tingué lloc en morir Jesús.

La funció de les Tres hores d'Agonia a l'església de Sant Feliu, amb l'altar cobert. 1911-1936

(Ampliar) - La funció de les Tres hores d'Agonia a l'església de Sant Feliu, amb l'altar cobert. 1911-1936. Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Anar a "matar jueus". Aquesta cerimònia donava lloc a una intervenció de la mainada, coneguda amb el nom de "fassos", uns certs resos rimats anomenats "fars", que abans es deien previs els responsoris de l'ofici "de les tenebres", que en el seu origen no era sinó la contribució infantil per a fer el terratrèmol.
Un eixam de mainada anava al temple, armats de maces de fusta, que dos dies abans posaven a la venda els cadiraires, martells o altres objectes contundents i després del "Miserere" colpejaven amb totes les forces a les portes, a les caixes i els bancs, als confessionaris i fins i tot a vegades sobre un tros de biga de ferro que els posaven per fer més imponent el simulacre de la matança de jueus.
D'aquesta intervenció de la mainada se'n deia "anar a matar jueus" o a "picar (o matar) fassos". Pròpiament venia a ser "anar a matar jueus a l'hora dels fassos". En sortir del temple prosseguien "matant jueus" pels carrers, colpejant les parets i les portes del veïnat.L'any 1851 el bisbe va prohibir-ho degut a l'esvalot que armaven i a la trencadissa que feien.
De tant en tant la mainada s'asseia a terra fent rodona i donant cops acompassats al sòl, mentre anaven cantant:
                       Gori, gori,
                       sopes amb oli,
                       olió, olió,
                       sopes amb mató.
                       Trenquem olles
                       que a la plaça
                       n'hi ha de noves
                       i mostreu-vos
                       bona gent
                       que ja fan
                       el "moniment".
Alguna que altre colla seguiria fent "fassos" el Dijous i el Divendres, però era excepcional i es considerava extemporani.

El salpàs. 1929

(Ampliar) - El salpàs. 1929. Fotografia de Joaquim Maynou. Arxiu Comarcal del Ripollès.

El salpàs. El Dimecres Sant al matí es celebrava el "salpàs" (2). Era una visita que el vicari de la parròquia, vestint roquet i portant l'estola, feia al domicili dels seus feligresos acompanyat d'un escolà amb un perolet on hi havia una barreja d'aigua beneita i sal amb la qual, per mithà d'un hisop, s'esquitxaven les portes i finestres exteriors dels habitatges per evitar la malèfica presència de bruixes i de tota mena d'éssers malignes.
En èpoques més reculades el "salpàs" es feia fins i tot a l'interior de les llars, però degut a certs abusos que es produïen, va ser prohibit per les autoritats eclesiàstiques. L'escolà, que també portava un cistell, entrava després a cada casa fent la següent cantarella:
                       Sal i aigua dels bons ous,
                       que demà serem dijous,
                       els diners pels capellans,
                       i els ous pels escolans (3).
Aquesta cerimònia, que passava gairebé desapercebuda a ciutat, calia conèixer-la en una parròquia rural per a copsar-ne l'encís. A pagès aquest senzill acte prenia l'aire d'un esdeveniment, acompanyat de certs detalls típicsque li donaven una primitiva bellesa.

Salpasser d'argent, amb punxó i burinada del segle XVIII procedent de la parròquia de Sant Pere de l’Escala

(Ampliar) - Salpasser d'argent, amb punxó i burinada del segle XVIII procedent de la parròquia de Sant Pere de l’Escala. Museu de l'Anxova i de la Sal.

Les visites de Dimecres Sant. Des de molt antic es permetia a la població l'entrada lliure a l'Hospital Civil i a l'Hospici. Hi anava molta gent a visitar les sales sense oblidar-se de portar un petit obsequi per als pobres malalts dels establiments benèfics. Les autoritats municipals hi efectuaven una visita amb caràcter oficial.
Durant el dia, sobretot a la tarda, la gent començava d'anar a les esglésies a portar ciris per al monument de l'endemà. Molts dels ciris portaven escrit el nom del donant en un paper que s'enganxava a la part baixa, a fi de poder anar després a recollir-los, atès que, per haver il·luminat el monument, se'ls atribuïen virtuts curatives i de protecció contra les tempestes. Aquests ciris generalment estaven guarnits amb ramells de paper.
Fins ben entrat el segle XIX era també costum de portar al monument uns testos en el que s'havia fet germinar en la foscor un grapat de blat verd. Eren els "maigs". Es solien cobrir amb draps blancs o de colors llampants, i es guarnien amb cintes virolades i estampetes apuntades amb agulles. Constituïen un dels ornaments més típics del monument.
Sovint, dins dels "maigs" les dones amagaven ous als quals s'atribuïen després virtuts remeieres. La satisfacció d'avivar un "maig", és a dir, fomentar-ne la germinació no podia tenir-la tothom degut al llarg període de temps que necessitava. Els "maigs" no només tenien un valor ornamental, sinó també simbòlic; era costum pagana la de posar blat a la tomba dels difunts en la creença en la seva resurrecció. El blat, o una altra llavor, grillada dins els "maigs" del monument, era una confessió de la creença i l'esperança en la resurrecció, perquè si la llavor es corromp dins la terra és per a donar un nou esclat de vida.

Capellà i escolà portant el salpàs

(Ampliar) - Capellà i escolà portant el salpàs. Gravat gironí antic en boix.

Altres costums de la diada. A les sis de la tarda, a la capella de la Confraria de la Puríssima Sans de l'església del Carme, s'organitzava una solemne funció on es resava la Santa Corona. S'hi cantaven cinc parenostres en memòria de les cinc llagues, i després hi havia sermó, "miserere" i es posava en adoració la imatge de Crist crucificat. Els confraren anaven aquesta diada a fer recapte.
A les darreries del segle XIX, els "misteris" de la processó de Dijous Sant ja estaven tots muntats, i la mainada anava a admirar-los a l'església del Carme.

(Font principal: "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folk-lore", J. Gibert. Barcelona. 1946).


Notes

(1) - Encara en el segle XVII no hi havia "tenebrari", sinó que es posaven vint-i-set ciris sobre la reixa davantera d l'altar major (avui eliminada), al centre de la qual hi havia el "traditor" per a l'antífona "ad Bened", del primer dia, que era quan el treien. Tornar al text

(2) - La part litúrgica de la cerimònia es reduïa a la fórmula ordinaria de la benedicció de l'aigua i a fer després amb la sal una mena de pasta que es posava al llindar de les portes i finestres, pronunciant el sacerdot unes paraules que eren una invocació de pau: "pau a aquesta casa i a tots els seus habitants, pau als entrants i sortint d'ella". Com es pot veure, el mot de "salpàs" no és més que la corrupció de "sal i pax", paraules de ritual pronunciades pel sacerdot. La sal i l'aigua abans les proporcionaven els feligresos quan hi arribava el capellà. Tornar al text

(3) - Al bisbat de Girona era costum que les cases i masies donessin ous quan s'hi anava a fer el "salpàs". De manera concreta es poden esmentar els d'Anglès, Constantins, Salitja, Sant Daniel, Sant Julià de Llor, Sant Dalmai, Palau Sacosta i la pròpia ciutat de Girona. Tornar al text


Mainada

(Ampliar) - Mainada "matant jueus" el Dimecres Sant. Gravat gironí antic en boix.

Nau de la Catedral. A baix, a l'esquerra, s'observa la cobertura amb teixit trasllúcid de l'altar

(Ampliar) - Nau de la Catedral. A baix, a l'esquerra, s'observa la cobertura amb teixit trasllúcid de l'altar. Per la forma que prenia quan estava alçada i penjada se li donava el sobrenom de "el bacallà". 1960. Antoni Varés Martinell. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista parcial d'un altar ornamentat per la celebració de la Setmana Santa a l'església de Sant Feliu. A la dreta de la imatge s'observen dues dones resant. 29 de març 1923

(Ampliar) - Vista parcial d'un altar ornamentat per la celebració de la Setmana Santa a l'església de Sant Feliu. A la dreta de la imatge s'observen dues dones resant. 29 de març 1923. Joan Masó Valentí. CRDI - Ajuntament de Girona.

Invitació de la Reial Confraria de la Puríssima Sang de Girona, a una funció religiosa el Dimecres Sant. Principis segle XX

(Ampliar) - Invitació de la Reial Confraria de la Puríssima Sang de Girona, a una funció religiosa el Dimecres Sant. Anvers. Principis segle XX. Arxiu Històric de Girona.

Invitació de la Reial Confraria de la Puríssima Sang de Girona, a una funció religiosa el Dimecres Sant. Principis segle XX

(Ampliar) - Invitació de la Reial Confraria de la Puríssima Sang de Girona, a una funció religiosa el Dimecres Sant. Revers. Principis segle XX. Arxiu Històric de Girona.

Antifonari de l'ofici. Responsoris de Setmana Santa. Mitjans segle XII

(Ampliar) - Antifonari de l'ofici. Responsoris de Setmana Santa. Mitjans segle XII. Centre de Documentació de l'Orfeó Català.

Evangeliari amb els textos de la Passió per a ser interpretats a la missa del Diumenge de Rams i dimarts, dimecres i divendres de Setmana Santa. Segle XVI

(Ampliar) - Evangeliari amb els textos de la Passió per a ser interpretats a la missa del Diumenge de Rams i dimarts, dimecres i divendres de Setmana Santa. Segle XVI. Biblioteca de Catalunya.


------ Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés