Era fill d'Antoni Desvalls i de Castellbell i d'Agnès de Vergós i de Bellafilla. Durant el regnat de Carles II va ser patge del privat de Joan Josep d'Àustria, administrador reial i Virrei de Catalunya, i més tard ingressà a l'exèrcit, on assolí el grau de capità, juntament amb el seu germà Manuel.
Quan començà la Guerra de Successió es decantà a favor de l'arxiduc Carles i aconseguí posar l'Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l'obediència austriacista el 1705. Per la seva lleialtat, el 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal. S'encarregà de la defensa de Barcelona i va dirigir les campanyes de 1707 i 1710, i participà en la defensa de Cardona el 1711.
Amb la declaració de la guerra a ultrança, formà l'agost de 1713 el Regiment de cavalleria Sant Jaume, del qual va ser nomenat coronel, per a la lluita a l'interior del país.
Amb el nomenament de Rafael Casanova i Comes com a Conseller en Cap de Barcelona, la ciutat canvià l'estratègia defensiva duta a terme fins llavors, a l'espera d'ajuda exterior, per una ofensiva, en la qual se sortiria a l'atac dels assetjants, a més d'organitzar un aixecament a l'interior per desgastar les línies d'aprovisionament i desviar efectius, mitjançant Antoni Desvalls que dugué a terme, com a coronel de cavalleria, diverses campanyes militars pel Principat amb els miquelets i el regiment de cavalleria La Fe del coronel Sebastià de Dalmau i Oller, entre les quals aconseguí la victòria a la batalla de Talamanca, presentant batalla als borbònics el 7 de maig en el Combat de Mura, on derrotà la columna de Diego González, després de fer una incursió sobre Manresa en la qual va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix de la Escalera, es va dirigir posteriorment a Terrassa, i va ser atacat el dia 9 a Esparreguera per un destacament sortit de Martorell.

Antoni Desvalls, la seva Plana Major i l'exèrcit regular. Desvalls hi és en mig del seu estat major i del seguici de nobles que l’acompanyaven com a guàrdia de corps, entre els quals el coronel de fusellers Amill, el tinent coronel Ramon de Rialp del regiment de cavalleria Sant Jaume, el coronel de cavalleria Jaume Brichfeus, el capità Diego Nassarre del regiment de cavalleria La Fe, el coronel Josep de Peguera i Cortit senyor de Gràa i els germans Josep i Geroni de Castellvell entre altres. La tropa és formada per soldats professionals magraners provinents de la guarnició de Cardona. Dibuix de Francesc Riart (Vibrant) - (Ampliar)

El gener del 1714 va ser encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, per tal de fer de suport a la Barcelona assetjada des de la rereguarda dels exèrcits borbònics, que encerclaven la capital catalana. Així començà una campanya militar, que va durar fins a la capitulació de Cardona del 18 de setembre d'aquell mateix any, la qual es desenvolupà sobretot a la Catalunya central. Les zones muntanyoses del Bages, Moianès, Lluçanès i bona part d'Osona va ser escenari dels principals combats, que també s'estengueren cap als Vallès, els Penedès i part del Maresme. Una de les principals batalles va tenir lloc a Talamanca el 13 i 14 d'agost del 1714, i provocà unes 600 baixes, entre morts i ferits, a les tropes filipistes.
Quan Barcelona va caure, es va refugiar al castell i vila de Cardona, on el seu germà Manuel era governador. Amb ell i la guarnició de Cardona, i amb la major part dels oficials que havien participat en l'exèrcit català de l'interior, va capitular el 18 de setembre del 1714. Preferí l'exili, i s'embarcà cap a Gènova, i després anà a Viena. Continuà com a comandant militar a Àustria (1). El seu fill Manuel Desvalls i d'Alegre va ser preceptor del futur emperador Josep II, i el seu nét Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, un il·lustre científic.

El Cor Maragall durant la seva actuació - (Ampliar)

---

Notes

(1) - Al cap d’uns mesos li va ser reconeguda la condició d’exiliat de segona classe, amb residència a Nàpols i una pensió anual de 500 florins, que procedien de la cort austríaca. No es té constància que Antoni Desvalls participés, com va fer el seu germà Manuel, a la tercera guerra turca (1716-1718). - Tornar al text

---

Bibliografia

- "Els Desvalls: una família de l'alta noblesa catalana, un abans i un després de 1714". Josep Bosch Planas. 2014. Del Penedès. número 30.
- "Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal". Francesc Riart i Jou, i Jesús Lloria. Vibrant.
- "L'Onze de setembre". Santiago Albertí. 2006. Barcelona Albertí Editor. ISBN 84-7246-059-2.
- "La darrera victòria de l'exèrcit català: la batalla de Talamanca (1714)". Francesc Serra, Gustau Erill. 2009. Farell Editors. ISBN 84-9569-599-4.
- "Soldats, Guerrers i Combatents dels Països Catalans". Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Francesc Riart. 2014. Editorial. Rafael Dalmau. ISBN 84-2320-788-6.
- "Els exèrcits de Catalunya (1713-1714)". Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Francesc Riart. 2007. Editorial Rafael Dalmau, Editor. ISBN 84-2320-713-8.

---

[Més imatges] -------------