La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El carrer de Santa Llúcia, de curiós traçat amb brancal sense sortida, es troba al bell mig del que havia estat el burg de Sant Pere, durant l'edat mitjana, i prop de l'església de Santa Llúcia, anomenada també antigament de Santa Eulàlia.

Aquesta barriada va néixer al voltant del recinte monacal de Sant Pere de Galligants que trobem documentat per primera vegada en el segle X. Els seus límits eren, al nord el barri de Pedret i la muntanya de Montjuïc, que juntament amb la vall de Sant Daniel constituien el límit oriental de la contrada; a migdia, el burg de Sant Feliu mitjançant el riu Galligants, i a ponent, l'areny del riu Onyar. En aquest segle X, aquest sector quedava clos dins del segon recinte murallat de la ciutat de Girona, començat a bastir per ordre del rei Pere III durant la segona meitat del segle XIV.

Inscripció al peu del relleu de Santa Llúcia.

EI burg no va formar part de l'administració de la ciutat fins a una època relativament tardana. Al llarg d'uns quatre-cents anys el barri va ser domini feudal dels abats de Sant Pere de Galligants fins a la darreria del segle XIV, encara que cal ressenyar que de la jurisdicció abacial se n'escapava el petit nucli de la parròquia de Santa Llúcia, a redós de l'església i del camí de la muntanya de Montjuïc cap a Campdorà, que es trobava justament en l'angle de 90º que dibuixava la muralla baixmedieval.

En aquest carrer es troba un petit relleu, de pedra nummulítica de Girona, que representa Santa Llúcia, al damunt d'una porta situada entre dos edificis, segons la iconografia clàssica: amb una mà sosté la palma del martiri, i amb l'altra, un plat o copa amb els seus ulls, tot amb restes de policromia. Al peu del relleu, una inscripció: "Si invita juseris violari, castitas mihi duplicabitur ad coronam", verba Stae. Luciae, text extret d'una de les lectures del Breviari Romà per a l'ofici de Santa Llúcia, el 13 de desembre, paraules que la santa va adreçar al procònsul de Siracusa, Pascasi, durant el seu martiri.


Bibliografia

- El sector nord de la ciutat de Girona. De l'inici al segle XIV. Josep Canal, Eduard Canal, Josep Ma. Nolla i Jordi Sagrera. Ajuntament de Girona, 2000. ISBN 84-86837-98-7.

- La Girona del segle XIII. L'embranzida de la burgesia 1190-1285. Josep Canal, Eduard Canal, Josep Ma. Nolla i Jordi Sagrera. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 2005. ISBN 84-8496-007-2.

- La ciutat de Girona l'any 1535. Josep Canal, Eduard Canal, Josep Ma. Nolla i Jordi Sagrera. Ajuntament de Girona, 1995. ISBN 84-86837-56-1.

- La ciutat de Girona en la primera meitat del segle XIV. Josep Canal, Eduard Canal, Josep Ma. Nolla i Jordi Sagrera. Ajuntament de Girona, 1998. ISBN 84-86837-68-5.



  • L'església de Santa Llúcia. Reportatge fotogràfic de l'església dedicada a la santa que dóna nom al carrer.

  • Història de l'església de Santa Llúcia Sacosta. Referències i dades històriques relatives a l'església antigament anomenada de Santa Eulàlia.

  • Back-Index

    Carrer de Santa Llúcia.

    Relleu de Santa Llúcia.

    Detall del relleu de Santa Llúcia.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés