Sargantana ibèrica o de paret (Podarcis hispanica)

Rèptil freqüent de veure en camps, parets d'edificis, marges de carreteres i, fins i tot, en els arbres, però especialment en indrets en els que disposi de forma simultània de plataformes en les que parar el sol i refugis per amagar-se en cas de perill. L'exemplar de les imatges ha estat fotografiat a la paret del pont de la Font del Bisbe, a la Vall de Sant Daniel el 8 de juny de 2008. Sovinteja en llocs propers als estatges humans, on, les poblacions, pel fet de tenir pocs depredadors, poden ser més nombroses que no pas les que viuen al camp, en terreny descobert.

Un tret molt característic d'aquest lacèrtid, que també es dóna en altres saures, és l'autoapuntament caudal o autotomia, la pèrdua de la cua, cosa que posa en pràctica si l'escomet qualsevol depredador, que segueix uns moviments impulsius i espontanis per distreu-re l'atenció de l'atacant i permetre a la sargantana fugir. La cua, però, torna a regenerar-se i fins i tot pot bifurcar-se.

S'alimenta d'insectes, petits invertebrats i aràcnics, i a la vegada, és presa d'aus i gats, tan salvatges com domèstics, i alguns rapinyaires, ajudant amb aquesta activitat a mantenir l'equilibri de la cadena alimentària.

Bibliografia:
  • "Fauna urbana de Girona i rodalies", de Ponç Feliu Latorre. Guies dels Quatre Cantons. CCG Edicions, 2008. ISBN 978-84-96766-43-3.

    Back

    		•