Exposició Xavier Montsalvatge, compositor (1912-2012)
Museu d'Història de la Ciutat
Del 21 de juny al 2 de setembre 2012
L'exposició
En el recorregut de l'exposició, Montsalvatge ens mostra, amb les seves paraules i idees, la seva manera d'entendre la música com a observador i creador. Més enllà de l'aspecte biogràfic, destaca el món plàstic i visual del compositor.
El Museu d'Història de la Ciutat de Girona (MHCG) ha preparat una progra-mació de dues audicions dels gèneres musicals menys coneguts i interpretats de la seva obra i molt vinculats a la ciutat i a les seves comarques: les sardanes i les havaneres. La Cobla Principal de la Bisbal interpreta la seva antologia sencera de les sardanes que va composar, el dijous 12 de juliol, a les 19h, a l'Auditori de la Mercè, i el grup Port Bo ofereix una cantada de les havaneres que Montsalvatge va recollir, el dijous 26 de juliol, a les 20.30 h, al pati del museu.
Xavier Montsalvatge, compositor i crític, és un testimoni excepcional de la vida musical del segle XX. Va néixer a Girona el 1912 i la seva generació és la primera amb un horitzó obert, després de la de Gerhard, partida per la guerra, i la dels mestres Albéniz i Granados, per les seves morts prematures.
Estudia a Barcelona amb professors wagnerians, encara que la seva referència estètica se situa en la modernitat francesa d'entreguerres amb els seus ingredients d'Amèrica. La seva època va viure la ruptura de la tradició, encara que la seva música, amb llenguatge renovador, duu l'empremta de Catalunya.
Acabada la Guerra Civil, que el sorprèn als 24 anys, la seva vida professional comença a desenvolupar-se en els primers anys quaranta en l'austera i ombrívola Barcelona, a la qual un grup de músics, artistes i escriptors (Alicia de Larrocha, Victoria de los Ángeles, Conxita Badia, Eugeni d'Ors, Josep Pla, Montserrat Caballé, Joan Miró, Eduard Toldrà, Antoni Tàpies, Frederic Mompou...) incorporen il·lusió i conformen una generació brillant. Fa el seu primer pas a l'escena internacional amb les Cinco canciones negras (1945), que recorren el món.
(Ampliar)
- Manuscrit de Concerto breve per a piano i orquestra (1953), obra preferida d'Alícia de Larrocha.
Atret per les possibilitats de la música escènica, estrena l'òpera El gato con botas (1946) amb llibret de Nèstor Luján, amb qui col·labora, al costat de J.M. Prim, en el conegut Álbum de
habaneras (1948), en un diàleg entre el paisatge català i l’antillà.
Culminen aquesta etapa els ballets Barcelona Blues –clara al·lusió al jazz– i Perlimplinada, homenatge amb Mompou a García Lorca. En l’àmbit instrumental, tres obres de pes: el Cuarteto indiano, Recóndita armonía i el Concerto breve (1953), que estrena Alicia de Larrocha.
Poc després la seva obra revela una intenció neoclàssica i essències catalanes, i l'òpera (Una voce in off i Babel 46) obre noves experiències. Un apunt de sensibilitat personal i pianística és Sonatine pour Yvette. Amb els amics Turull, Mompou i Valls, obre les portes dels estius musicals, contemporanis del Festival de Barcelona. Les pàgines de la revista Destino i de La Vanguardia testimonien el seu paper destacat en la crítica musical espanyola, alhora que solistes d'àmbit internacional (Rampal, Szering, Zabaleta, Puyana, Victoria de los Ángeles, Yepes...) li estrenen noves obres concertants.
Els setanta són època de reconeixements i llibertat experimental, sempre coherent amb el seu pensament. La maduresa i la serenitat el porten a pensar que la Sinfonía de Rèquiem (1985) és el comiat, però la creativitat dels noranta aporta encara obres atractives i amb empremta personal. De manera inesperada
–vigent encara el pols musical– li arriba el descans final el 7 de maig de 2002.
(Text de l'exposició)
--
Xavier Montsalvatge. Fragment del cartell de l'exposició.
(Ampliar) - Exlibris de la família Montsalvatge. El seu oncle Francesc en va aplegar 25.000.
(Ampliar) - Il·lustració d'Álbum de habaneras, primera edició, 1948.
