La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El divendres 16 de novembre 2018, l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona (ADAC), amb el suport del capítol de la Catedral, va presentar una campanya per finançar la col·locació de 76 tubs exteriors a l'orgue del temple, que va ser construït entre el 1941 i 1943.
La campanya, que va dirigida a entitats, empreses i a tota la societat, es proposa aconseguir els 30.000 euros que fan falta per completar l'instrument, coincidint amb els 75 anys de la seva construcció. Els tubs es faran d'un aliatge d'estany i plom.

L'organista de la Catedral, mossèn Frederic Pujol, donant un concert a l'acabament de la presentació del projecte
(Ampliar) - L'organista de la Catedral, mossèn Frederic Pujol, donant un concert a l'acabament de la presentació del projecte.

A la presentació del projecte varen participar l'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, el bisbe Francesc Pardo, el mossèn i organista de la catedral, Frederic Pujol, i Joan Sibill de l'ADAC.
Pujol va donar a conèixer algunes de les seves principals característiques, com ara que està dotat amb una doble caixa, tres teclats i 1.999 tubs sonors fets d'estany i fusta. Des de la seva finalització, però, va quedar pendent la col·locació dels tubs exteriors (muts).

Cor i de orgue de la Catedral de Girona. 1920-1930
(Ampliar) - Cor i de orgue de la Catedral de Girona. 1920-1930. Valentí Fargnoli Iannetta (atribuïda). CRDI - Ajuntament de Girona.

L'orgue de la Catedral de Girona és un instrument de qualitat, fornit a bastament i ben conservat, fruit de la nostra terra. É obra dels orgueners gironins Aragonès, dirigits aleshores per Salvador Aragonès i Ardiaca, família que constituïa una de les poquíssimes orgueneries que en aquell moment existien als Països Catalans. La caixa també es construí a la mateixa ciutat, al taller de fusteria i escultura de Serafí Sureda i Corominas; la canonada d'estany es confià al taller de tubs del barceloní Antoni Estadella i Català, i la immensa majoria de proveïdors per a la seva construcció foren catalans. Només es va recórrer a l'estranger per força, quan Catalunya no podia proporcionar el material necessari.
La gironitat de l'orgue de Santa Maria també es revela en l'obra d'orgue de Francesc Civil i Castellví, escrita in situ per a l'instrument d'on fou organista durant molts anys.

Orgue de la Catedral de Girona. 1920-1930
(Ampliar) - Orgue de la Catedral de Girona. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

La col·locació dels tubs exteriors que hi manquen, dits tubs de façana o també tubs canonges, ja va ser considerada durant els anys 80 del segle passat. Es varen demanar pressupostos per fer-los de zenc, però aquella iniciativa no va arribar a prosperar.
El fet que encara avui l'instrument no disposi d'aquests elements tan decisius per a la seva identificació immediata com a orgue ha esperonat la sensibilitat de molts de gironins que se l'estimen, en gaudeixen i estan compromesos amb la conservació del patrimoni cultural.
Com que no s'ha trobat cap especificació concreta relativa a aquests tubs en la documentació original de l'orgue, i alhora aquests són precisament els elements visuals que ens constaten que aquella caixa de fusta és un orgue, s'ha considerat fer-los d'un aliatge d'estany i plom, com ho són tots els tubs metàl·lics d'aquest orgue, però variant-ne la proporció d'acord amb la proposta dels tècnics especialistes, amb la finalitat que siguin més vistosos i conservin de forma perdurable la brillantor. L'aliatge usual per a aquest cas seria del 20% de plom i el 80% d'estany.
El preveu col·locar set tubs a cada una de les quatre fornícules més grans, i sis a cada una de les vuit fornícules més petites, fent un total de setanta-sis tubs.

Tasques de desmuntatge del cadirat del cor de la Catedral de Girona. 6 de novembre 1974
(Ampliar) - Tasques de desmuntatge del cadirat del cor de la Catedral de Girona. 6 de novembre 1974. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.
Presentació del projecte a la nau de la Catedral
(Ampliar) - Presentació del projecte a la nau de la Catedral.
L'organista de la Catedral tocant durant la missa. 4 de febrer de 1968
(Ampliar) - L'organista de la Catedral tocant durant la missa. 4 de febrer de 1968. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.
Orgue de la Catedral de Girona. 1930-1936
(Ampliar) - Orgue de la Catedral de Girona. 1930-1936. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

  • Música a la Catedral de Girona. El cor de la Catedral. Article històric del cor, l'orgue, la capella de música, els mestres de capella i els organistes de la Catedral.

    •

    [Més imatges]-------------Back - Index - Next
    Interior de la Catedral de Girona. En primer terme, l'orgue i el cor. 1900-1930

    (Ampliar) - Interior de la Catedral de Girona. En primer terme, l'orgue i el cor. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Orgue de la Catedral de Girona. 1920-1930

    (Ampliar) - Orgue de la Catedral de Girona. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Nau central de la Catedral de Girona. En primer terme, l'orgue i el cor. 1910-1920

    (Ampliar) - Nau central de la Catedral de Girona. En primer terme, l'orgue i el cor. 1910-1920. Josep Thomas Bigas. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Detall del cor de la Catedral de Girona. 1960

    (Ampliar) - Detall del cor de la Catedral de Girona. 1960. Josep Buil Mayral. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Orgue de la Catedral de Girona. 1930-1936

    (Ampliar) - Orgue de la Catedral de Girona. 1930-1936. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Orgue de la Catedral de Girona. 1911-1930

    (Ampliar) - Orgue de la Catedral de Girona. 1911-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

    Orgue de la Catedral de Girona. Abans 1930

    (Ampliar) - Orgue de la Catedral de Girona. Abans 1930. Montaigne. Université de Bordeaux.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    		© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés