|
|
Presència del pa a la nostra taula.
En la cultura popular catalana, com a gairebé tota la mediterrània, el blat era un aliment absolutament essencial. En la cultura judeocristiana el pa és el mateix símbol del menjar, tal com diu la Bíblia. Jaume Fàbrega explica que tot es menjava amb pa, des de les sopes al peix i la carn. El tros de pa feia de cullera, una cosa que encara és totalment corrent al Magrib, on es mengen així des del tagín marroquí a l’hmiss d’Algèria. El pa és l’aliment sagrat de jueus i cristians, i en la cultura tradicional es tractava amb molt de respecte. A moltes cases es mantenia un ritus abans de llescar el pa: en comença l'àpat, el pare de família, amb un ganivet, marcava una creu, es "senyava", i si queia un bocí a terra, se’l besava.
Barres de pa - (Ampliar)
Quan la carn, el peix, la fruita i fins i tot algunes verdures s´oferien a preus que no estaven a l´abast de totes les economies familiars, es menjaven grans quantitats de pa. Tot i que en moltes cases s´evitava menjar el pa del dia que, per ser més gustós, es consumia més ràpidament. Mirambell explica que una família que vivia en el desaparegut carrer de Canaders de Girona, posaven el pa al balcó a fi que s´assequés més ràpidament i així no se´n menjava tant. Tanmateix el pa era present en tots els àpats del dia. Per a la majoria de les persones era inconcebible un dinar o un sopar sense pa.
11 de desembre de 1333. Ermessenda, muller de Jaume de Riera, en altre temps saig de la vegueria de Girona, flequera, realitza una àpoca a Pere de Vilacís, procurador del monestir de Sant Daniel de Girona, de deu sous, restant el deute de cent vint que el monestir tenia a l'atorgant com a paga del servei de fleca d'un any. Monestir de Sant Daniel - (Ampliar)
Formes de consumir el pa.
El pa acompanyava tota mena de menges, fins i tot es feia present en les postres. Sovint s'acompanyava amb pa el plàtan, i fins i tot els torrons de Xixona de les postres de Nadal. El pa era present a les taules gironines no només en forma d'acompanyament d'altres aliments, si no també com a ingredient de menges típiques: les sopes de pa escaldat, de pa torrat picat,... El pa eixut no es llençava mai, i servia per fer sopes i altres plats.
Mirambell i Gibert esmenten que fins ben entrat el segle XX no bevien llet sinó els malalts, i per esmorzar es consumia xocolata desfeta en la que es remullava una bona llesca de pa. Per a algunes persones l´esmorzar consistia en una llesca de pa en la que s´hi fregava un gra d´all. Era un esmorzar ben senzill i el més barat possible. Més consistent resultava el pa amb tomata, que és una menja tradicional del nostre país (1) . El pa amb oli i sal o el més refinat pa amb oli i sucre, i el pa amb vi i sucre, era el berenar de molta mainada. Ja com a un luxe, el pa untat amb mantega, i poc a poc s'anà imposant el berenar infantil del pa amb xocolata.
Dites gironines sobre el pa: el pa fa tornar tonto, el pa calent fa mal a la panxa, ser més llarg que un dia sense pa, n´hi ha per sucar-hi pa.
Retrat de grup dels membres de la Federació de Flaquers de les Terres Gironines. A dalt, Taularia, Llonch, Centenys. A baix: Teixidor, Arilas i Joan Dalmau Pla, amb fleca al carrer Hortes. 1930. Joan Barber Garriga. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Elaboració i venda del pa.
A Girona, com era normal en totes les altres ciutats, el pa s´elaborava i es venia en el mateix establiment. Actualment existeixen molts punts de venda de pa, però l´obrador és en un altre lloc. Abans a les fleques no es venia altra cosa que pa. En tot cas també s´hi podia comprar xocolata per acompanyar el pa del berenar. Peces de pa de mig quilo, de quilo, de dos quilos, coca, que podia ser endolcida, llonguets i panets de Viena era el ventall que oferien.
Fins mitjans del segle XX era habitual vendre el pa a pes, i si la peça no hi arribava, es completava amb un tall de coca tallada al mateix mostrador amb una guillotina especial. La mainada s'hi acostava per menjar-se les crostes que hi havia al seu voltant.
A les fleques de Girona, a principis del segle XX, ja pastaven a màquina, però usaven encara el llevat tradicional que els obligava a treballar en hores nocturnes per poder oferir el pa a primera hora del matí. Alimentaven el forn amb llenya que els portaven, en carro, dels boscos de l'entorn de la ciutat. Mirambell explica que a l'estiu aquest treball ran del forn resultava molt feixuc i el forner, mentre el pa s'anava coent i no precisava la seva continuada presència, sortia a l'exterior de l'establiment per gaudir de la frescor de la nit. Vestia només roba interior, que cobria amb un ampli davantal, que en algun cas era de saca. En canvi a l´hivern, prop del forn, gaudia d´una temperatura excel·lent. Els serenos en els dies freds d´hivern, en els moments disponibles entre ronda i ronda, se solien refugiar en la fleca del barri. Els veïns ja sabien que si necessitaven els seus serveis el trobarien a la fleca del barri. Els del carrer Nou o el seu entorn també el podien trobar a la recepció de l´Hotel Peninsular, aprofitant la calefacció.
Definició atorgada per Arnau Adroer, paborde de l'Almoina del Pa de la Seu, fundada per Bernat d'Escala, a favor de Guillem Ros de Cassà de la Selva, del que pertocava a l'Almoina dels béns que ara tenia Guillem Ros i que foren de Dolça, difunta esposa d'aquest, per raó de l'eixorquia o mort sense fills de l'esmentada Dolça. 1292. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El pa i la beneficència. L'Almoina del Pa de la Seu.
El pa, com aliment barat, i d'accés a les capes més pobres de la societat, a l'època medieval va ser objecte de regulació de la seva distribució mitjançant una institució la Pia Almoina del Pa de la Seu.
la distribució del pa als pobres es feia durant el període comprès entre Quaresma i Pentacosta, període que gràcies a la bona gestió dels pabordes va anar creixent de forma considerable, per donacions de famílies gironines sense descendència, per deixes d'habitants de la ruralia, especialment en moments de pesta, i també per una hàbil política d'adquisició de propietats immobiliàries. En virtut dels estatuts de 1347, la distribució del pa va passar a fer-se des de Sant Martí, l'11 de novembre, fins a la fi del mes de maig. El 1355 encara es va ampliar més, des del dia de Tots Sants, l'U de novembre. Els set mesos durant els quals es feien els lliuraments eren, evidentment, els més freds i difícils, quan el treball minvaba, especialment a les feines agrícoles. Durant el bienni 1347-1348 es va repartir 130.000 pans als pobres i necessitats, pans cuits al forn de la Ruca, propietat de la Pia Almoina, i que feien uns 800 grams.
Article principal: [ La Pia Almoina del Pa de la Seu]
Interior d'una fleca. 1982. Jordi S, Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
Fàbrega esmenta que amb el pa eixut i les tomates que, per massa madures, eren per tirar a les gallines, sembla que els catalans van inventar el pa sucat o mullat amb tomata, amb la qual cosa aconseguien amorosir el pla i dotar-lo d'un sabor molt agradable. -
Tornar al text
Bibliografia
- "Quan el pa era la base de la dieta". Enric Mirambell i Belloc. Article publicat al "Diari de Girona" el 18/02/2018.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "Pa amb tomàquet". Jaume Fàbrega. 2002. Cossetània edicions. ISBN 84-9568-478-3.
- "El pa". Jaume Fàbrega. Article publicat a "El Temps" el 16/04/2021.
- "Dalí i els pans". Jaume Fàbrega. Article publicat al "Diari de Girona" el 13/02/2020.
|
(Ampliar) - Retrat d'un nen amb una barra de pa a les mans. 1936. Ferran Fons Navarro. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - 29 de juliol 1389. Joan Sans de Fellines, la seva esposa Bonanata Batllesa, del Mas Batlle, i Bernat Batlle venen a Pere Balell els censos d'unes terres situades vora el Puig dels Olms de Girona i al Mas Uro de Girona, que eren rebuts per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona. Biblioteca de Catalunya.
(Ampliar) - Barres de pa.
Representació d'un àngel amb el pa senyat en acció de llescar-lo. Detall del retaule de l'altar major de l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries, de la segona meitat del segle XV. 1915. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
(Ampliar) - Barres de pa.
(Ampliar) - Ordinacions sobre el blat. Llibre del mostassaf. 1450. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Barres de pa.
|
