Olivera (Olea europaea)

Aquesta planta, originària del Pròxim Orient, que des de fa més de 5.000 anys va ser introduïda a l'oest de la conca mediterrània, de la que n'és símbol, es troba a Girona, entre altres indrets, a la plaça de Josep Pla, on forma part del monument a l'escriptor empordanès, i al camí de les Creus, al Calvari, on s'hi troba un oliverar.

L'olivera, les vinyes i les figueres formen part de la simbologia mítica i religiosa de la conca mediterrània. Les referències bíbliques a les oliveres són abundants: només cal recordar que un dels darrers episodis de la vida de Jesús va tenir lloc al l'hort de les oliveres. També a l'Antic Testament s'en fa referència, per exemple, en l'episodi del diluvi universal, en què Noè allibera un colom que torna amb una branca d'olivera al bec.

De l'antic Egipte consten referències i exemplars d'aquesta planta en monuments com la tomba del mític Tutankamon. Els grecs i els fenicis, que varen introduïr-la a la Península Ibèrica, consideraven aquest arbre sagrat i màgic. Era tan venerat en el món grec, que a l'antiga Atenes qui tallava o feria una de les oliveres plantades a la ciutat, era condemant al desterrament. A Creta es conreaven oliveres fa 5.000 anys.

Els vencedors de les olimpíades de l'antiga Grècia eren premiats amb una corona feta amb branques d'aquest arbre, i al món romà també tenia unes específiques simbologies, com la pau o la victòria. Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d'olivera. Aquesta atribució simbòlica, i fins i tot màgica, va continuar durant l'Edat Mitjana, en que es suposava que el fum de la combustió dels ossos de l'oliva apropava els homes a les dones. La bandera de l'ONU l'esfera del món està coronada per dues branques d'olivera simbolitzant la pau universal.

L'olivera és molt apreciada tant pels seus fruits, les olives, com pels producte del seu premsat, l'oli, emprat com a font de llum, ungüent, cosmètic i com aliment, com també per la seva fusta, que presenta unes característiques molt especials, molt estimades en ebenisteria.

La Bíblia esmenta que al Temple de Salomó, dins el lloc santíssim, hi havien dos querubins de fusta d’olivera, de deu colzades d’alçada. L’una de les ales del primer querubí feia cinc colzades, i cinc colzades més l’altra ala del querubí; en total, deu colzades de l’un extrem a l’altre de les ales. També s'utilitza molt per a mobles. El codi de Hammurabi, de l'any 2500 aC, ja regulava el comerç de l'oli d'oliva.

L'olivera és un arbre que viu molts anys: pot arribar a assolir, amb una bona producció, entre 300 i 400 anys. A Agrigento, al Valle dei Templi, s'hi troba una enorme olivera a la que s'atribueixen 5.000 anys. A la provincia d'Alacant, al municipi de Gorga, situat en un oliverar en plena Vall de Travadell, hi ha una olivera de 2.000 anys. D'oliveres mil·lenàries s'en troben a diversos indrets, com a les Garrigues.

Antiga làmpara d'oli, procedent de l'Àsia Menor. Segle I dC. Musée de Laon. Wikipèdia.




L'olivera de la plaça de Josep Pla.





Back