Sant Esteve i els jueus a la sinagoga. Segle XIV. Predel·la del retaule de Sant Esteve. Cercle d'Arnau Bassa. Museu Nacional d'Art de Catalunya - (Ampliar) Carta dels Jurats de Girona. Ordinacions dels Jurats. Girona, 10 d'agost de 1391. Els jurats escriuen al rei per comunicar-li l'atac al call - (Ampliar) Edicte d'expulsió dels jueus. Manual d'Acords, Girona 20 abril de 1492, anvers - (Ampliar) Edicte d'expulsió dels jueus. Manual d'Acords, Girona 20 abril de 1492, revers - (Ampliar) Jueu. Llibre Verd de Girona 1144-1533 - (Ampliar) Al·legoria de la Sinagoga. Segle XIII. Castella. Fusta tallada i policromada. Col·lecció el Conventet, Barcelona - (Ampliar) Detall del retaule de Sant Marc de la seu de Manresa. Arnau Bassa, 1346. La nit de Sant Llorenç de 1391 els baptisteris de totes les esglésies de Girona estaven oberts i amb capellans a punt per tal de batejar els jueus que hi arribaven apressats, fugint de la violència i buscant salvar la vida amb l'aigua del baptisme - (Ampliar) Amulet hebreu amb escrits cabalístics d'invocació als àngels protectors. Tinta sobre pergamí. Segle XVII. Europa de l'est - (Ampliar) Samarra. La samarra amb dibuixos de flames i rostres diabòlics indica que el condemnat no s'ha penedit i serà cremat viu. Gravat de "Historia Inquisitionis" de Philipp van Limborch, Amsterdam 1692 - (Ampliar) |
Museu d'Història dels Jueus 8. De la coexistència a la marginació. La radicalització de les mentalitats, els canvis polítics i socials i les situacions de crisi fan que la coexistència pacífica es converteixi en una situació d'extrema violència. A partir del segle XIV les comunitats jueves son sovint atacades, marginades i acusades de cometre diversos crims i sacrilegis. A finals del segle XV, l'edicte de conversió dels jueus aboca a l'exili moltes famílies. Liber de confutatione hebraice secte. Cobertes de cuir, paper, 1500. Tractat de les disquisicions entre judaisme i cristianisme. Roma - (Ampliar) Les difícils relacions amb la societat cristiana. Les comunitats jueves que vivien a Catalunya eren grups minoritaris amb inferioritat jurídica i real respecte dels cristians. En els primers temps, eren tolerats per la societat cristiana. Però a partir del segle XIII la situació va canviar i el atacs varen començar a ser freqüents. Les causes es troben en la radicalització de les mentalitats, els canvis polítics i socials i les situacions de crisi. Malgrat que entre jueus i cristians hi va haver intercanvis culturals, tractes econòmics i comercials i fins i tot llaços d'amistat, mai no hi hagué una veritable convivència , sinó que la relació entre les dues comunitats es va limitar a la coexistència, pacífica en algunes ocasions i dramàtica en moltes altres. Vestits medievals jueus. Feltre i lli. Reproducció segons manuscrits il·luminats medievals - (Ampliar) La violència.
Malgrat molts períodes de coexistència relativament pac&iacuute;fica, al llarg dels segles medievals es va desplegar la violència, tant física com psicològica, contra les persones jueves; són nombroses les representacions difamants i caricaturesques en retaules i obres d'art, o als llibres dels notaris. Igualment es van generalitzar les acusacions infamants contra la població jueva, com la de fer sacrilegi amb hòsties consagrades, la d'enverinar les aigües per provocar epidèmies, o la de matar ritualment criatures cristianes. Jueu amb rodella. Manual d'Acords del Consell de la Ciutat. Girona, 1449 - (Ampliar)
A partir del segle XIV va augmentar la violència física contra barris, persones i béns jueus. El punt àlgid va ser el gran avalot contra els calls, l'estiu de 1391. El Call de Girona va ser atacat la nit de Sant Llorenç, el 10 d'agost; hi van morir unes 40 persones, molta gent es va batejar i la resta es va refugiar a la Torre Gironella durant més de 17 setmanes en condicions lamentables. Vista parcial d'una de les sales del Museu d'Història dels Jueus de Girona sobre coexistència i marginació - (Ampliar) 9. Societat conversa i Inquisició. El 1478 els Reis Catòlics van crear el Tribunal del Santo Oficio de la Inquisición, per perseguir l'heretgia i imposar la fe cristiana. Tota la població conversa era, per a la Inquisició, sospitosa de judaitzar en secret. Per això se la controlava i se la perseguia amb insistència. La sala gira entorn els horrors i les penúries d'aquelles i aquells que foren perseguits i torturats. [Article principal] Vista parcial d'una de les sales del Museu d'Història dels Jueus de Girona sobre l'expulsió dels jueus - (Ampliar)
Les conversions iniciades el 1391 varen anar augmentant al llarg del segle XV. Tot i que alguns bateigs eren sincers, la majoria varen ser deguts a la pressió i la violència. Però els conversos coneixien poc la doctrina cristiana, i a més a més no era fàcil esborrar de cop tradicions i creences tan arrelades. Ja fos per convicció o per costum, molta gent continuava practicant el judaisme en secret. L'expulsió.
La relació estreta en que vivien les comunitats converses i jueves era, als ulls dels reis i dels inquisidors, un gran perill per a la fe d'aquells nous cristians, que es podia veure contaminada pel judaisme que tenien tan a prop. Aquest fou el principal motiu de l'edicte d'expulsió que Ferran i Isabel varen signar a Granada el 31 de març de 1492. Destrucción de la Ynquisición en Barcelona. Gravat d'Hippolyte Lecomte. Barcelona, 1820. El 1820, en el marc de l'eufòria popular provocada per pronunciament de Riego que iniciava el Trienni Liberal, va ser assaltada i cremada la seu de la Inquisició a Barcelona. Aquest fet va suposar la destrucció dels arxius que contenien la majoria dels processos portats a terme en territori català entre els segles XV i XIX. Així es perdia per sempre la possibilitat de conèixer a fons la seva història. - (Ampliar)
|
Vestits medievals jueus. Feltre i lli. Reproducció segons manuscrits il·luminats medievals - (Ampliar) Jueu dins una estrella de David. Liber Iudeorum. Segle XV. Arxiu Històric comarcal de Puigcerdà - (Ampliar) Pregó que ordena als jueus i jueves de Mallorca a lluir una roda distintiva. Mallorca, 22 de novembre de 1393 - (Ampliar) Liber Iudeorum, 1314, portada. Batllia de Cardona. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) (Veure sencer) - Auto de Fe presidido por Santo Domingo de Guzmán, Pedro Berruguete, ca. 1500. Museo del Prado Liber Regestum Negotiorum Santi Offitii Insquisitionis. Segle XVI. Girona - (Ampliar) Escut de la casa o seu de la Inquisició a Girona. Pedra. Segle XVIII - (Ampliar) Detall del retaule de Sant Feliu. Joan de Borgonya, 1518-1521. Els jueus eren pressionats psicològicament perquè es convertís, amb sermons aferrissats que els predicadors feien, fins i tot, dins les sinagogues - (Ampliar) La gramalleta dels penitents. Gravat de "Historia Inquisitionis" de Philipp van Limborch, Amsterdam 1692 - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |