L'ARQUETA D'HIXAM II. Del segle X, va ser un regal del califa Al-Hakam II al seu fill Hixam II, probablement pel seu nomenament com a hereu al Califat de Còrdova, cap al 976. Es creu que correspon a la peça que apareix a l'inventari de 1470 del tresor de la Catedral, citat com a reliquiari de l'altar major: "dos reliquiaris, un d’ells amb inscripció cúfica, atanyent al califa Alhakem II Almostansir Bil-láh", que possiblement va arribar a Girona quan Còrdova va ser saquejada el 1010 perquè Hixem no podia pagar als mercenaris catalans que van participar a la Fitna de l'Àndalus.
Les primeres referències són de Fidel Fita, qui el 1873 edità l'inventario de 1410. Més tard, Enric Claudi Girbal, primer director del Museu de Girona i corresponent de la Reial Acadèmia de l'Història, va publicar diversos textos sobre l'arqueta. Va ser exhibida durant l'Exposició històrico-europea de Madrid el 1892 i a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.
Les inscripcions que envolten les quatre cares diuen: "En el nom de Déu. Benedicció de Déu, prosperitat, felicitat i alegria perpètua per al servent de Déu Al-Hakam, el príncep dels creients Almostansir Bil-láh. Ho va manar fer per a Abul Walid Hixam, l'hereu designat. Es va dur a terme la seva decoració durant el mandat de Yawdar". Yawdar era l'encarregat dels joiers i els falconers, un càrrec de confiança al Califat. També va dirigir l'exèrcit i estava al costat d'Al-Hakam II quan es va traslladar des de Medina Azahara a Còrdova el 975 pel fet que estava malalt. Al revers del tancament de l'arqueta es pot observar una inscripció: " Obra dels seus serfs Badr i Zarif".

Beatus de Lièbana, Comentaris a l'Apocalipsi (Beatus de Girona). Senior (copista), Emeterius i Ende, o En, o Eude (il·luminadors). Tábara (Zamora). Pergamí manuscrit i il·luminat - (Ampliar)

EL BEATUS. Còdex manuscrit pel prevere Senior i il·luminat la monja Ende, un cas únic d’artista femenina, amb l’ajuda del prevere Emeterius. L’obra va ser acabada el 6 de juliol de l’any 975 al regne de Lleó i el 1078 va ser donada pel clergue Joan a la biblioteca de la Catedral de Girona. Consta de 284 folis de 400 x 260 mm escrits en lletra visigòtica a dues columnes i conté cent vint imatges, miniatures d’estil mossàrab molt riques en policromia.
Les il·lustracions de la monja Ende es diferencien de les obres coetànies perquè recull una sèrie de característiques que anuncien l'arribada del romànic. Mentre les miniatures mossàrabs tendeixen a l'esquematització, el hieratisme i l'aparença plana, les del Beatus de Girona són més naturalistes; les figures apareixen més esveltes i s'hi pot apreciar una certa sensació de perspectiva i volum, per exemple, als plecs de les vestidures.

Ramon Solà II. L'Anunciació. Girona, segle XV. Pintura al tremp sobre fusta - (Ampliar)

---

41º 59' 15" N 2º 49' 35" E

---