Pere Oller (documentat entre 1395 i 1422). El document més reculat on se l'esmenta és amb data 30 d'abril de 1395, com "Pericó Oller dexeble del mestre [Pere Sanglada] lo qual era aprenent l'offici". Es refereix a la seva formació a l'ofici, com a part del grup d'ajudants de l'escultor Pere Sanglada que estava realitzant el cadirat del cor de la catedral de Barcelona. Per aquesta data, i per altres documents posteriors, s'estableix l'edat de nou anys la que tindria Oller en el moment d'entrar en contacte amb el taller de Sanglada.
Es destaca també, com una cosa poc freqüent, que ja aleshores cobrava la quantitat d'un sou i sis diners per dia, quan en aquella època els aprenents s'acostumaven a pagar amb la seva manutenció i una única retribució simbòlica. Devia mostrar una gran capacitat per al treball, quan consta que amb dotze anys ja estava cobrant igual que un obrer de mitjana qualificació.
Algunes obres documentades com a seves, a Girona són el sepulcre del bisbe Berenguer d'Anglesola, a la Catedral de Girona (1409-1410), el relleu d'alabastre, procedent de l'antic convent del Carme, una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina, o la Mare de Déu de la Consolació d'alabastre (Ca. 1415).

Taula de vitraller. Segle XIV. Emprada per a realitzar el vitrall central del presbiteri de la Catedral de Girona. Únic exemplar conegut a Europa - (Ampliar)

Peces clau. Les taules de vitraller. Més difícil encara que la conservació d'un vitrall és la de les fustes que s'utilitzaven com a part del disseny i com a suport per elaborar-lo. Damunt de les taules, el mestre vitraller hi feia el dibuix i hi anotava les indicacions necessàries per executar la peça. Les taules també servien de base per al tallat del vidre, que es feia amb ferros roents, i per muntar i soldar els ploms.
L'escassetat del material i l'estalvi en el disseny forçaven l'aprofitament de les taules, que servien per confeccionar més d'una peça. És el cas de les taules de vitraller de Girona, que es van utilitzar per a diversos vitralls del presbiteri de la Catedra.
L’estudi de les taules amb llum ultraviolada va permetre veure, sota els dibuixos geomètrics de la superfície d’una d’elles, un dibuix de la Mare de Déu que coincideix amb la imatge del vitrall de l’Anunciació.

Sala de vitralls i taules de vitraller - (Ampliar)

Taula de vitraller. Segle XIV. Emprada per a realitzar el vitrall central del presbiteri de la Catedral de Girona. Únic exemplar conegut a Europa - (Ampliar)

Abans del descobriment de les taules, el procediment i la tècnica des d'un punt de vista pràctic i didàctic dels vitralls medievals eren coneguts gràcies al monjo benedictí d'origen germànic Theophilus. Va escriure un tractat titulat "Schedulae diversarum artium", que consta de tres llibres, el primer dedicat a la pintura, el segon dedicat al vidre i el tercer dedicat al treball del metall. Del segon llibre, el capítol 17, Theophilus descriu amb precisió el procés de realització d'un vitrall dibuixant a sobre la fusta. El capítol 18 explica com tallar el vidre, el capítol 19 parla del pigment amb el qual es pinta el vidre, i el capítol 27 tracta el muntatge i soldadura dels vitralls.

Caixeta. Segle XV. Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà - (Ampliar)

Caixeta. Segle XIV. Congregació dels Dolors de Girona - (Ampliar)

Neuler. Segle XIV. Ferro forjat, soldat, reblat, punxonat i cisellat - (Ampliar)

---

41º 59' 13" N 2º 49' 36" E

[Gòtic (4a part). Els retaules]

---