Llimoner (Citrus limon)

El llimoner és un arbre relativament freqüent a jardins i terrasses de la ciutat; el seu nom prové de l'àrab läimûna, que significa llimona i també prové de läimûn que vol dir fruita del llimoner. El nom científico de la planta, Citrus, prové del llatí i significa llimona.

Aquest arbre fruiter és originari de l'Àsia i era desconegut pels grecs i els romans. El seu conreu no va ser desenvolupat a occident fins després de la conquesta àrab, extenent-se per tot el litoral mediterrani on es correa en gran mesura, degut al clima, per al consum propi i d'exportació.

Malgrat aquest desconeixement, hi ha qui opina que el mític arbre de les pomes d'or, que era la joia del mitològic Jardí de les Hespèrides, custodiat per Ladon, un drac-serp, seria un taronjer o un llimoner. Euristeu, rei de Micenes, va encarregar dotze treballs a Heracles, entre els quals, en onzena posició, hi havia robar les pomes d'or.

El seu fruit, la llimona, té molts usos, tant medicinals i farmacològics com alimentaris. És utilitzada per prevenir l'acció de virus i bacteris, a l'augmentar les defenses de l'organisme amb l'activació del glòbuls blancs, a causa del seu elevat contingut en vitamina C; aquesta propietat era molt coneguda pels navegats, qui en portaven a bord de les seves embarcacions per combatre l'escorbut. També ajuda a combatre infeccions respiratòries com el refredats i la grip.

Útil per l'aparell digestiu, fa una funció reguladora i estimula les secrecions gàstriques i, a més, calma l'acidesa estomacal, la gastritis, i també és eficaç per evitar o frenar el vòmit i expulsar els paràsits intestinals. S’utilitza per tractar infeccions urinàries, gota, dolors reumàtics, colesterol, artritis, gràcies a les seves virtuts diürètiques i depuratives.

En l'aparell circulatori, no només tonifica els vasos sanguinis, sinó que també prevé l'angina de pit, ajuda a la circulació sanguínia, rebaixa la hipertensió, combat l'arteriosclerosi i estimula la formació de glòbuls vermells, essent molt adequat pel tractament de l'anèmia. En l'ús extern s’aplica per curar irritacions, úlceres, picadures d'insectes, herpes labials, acné, epistasi i en forma de gargarismes per les angines i la faringitis.

Pel que fa a l'alimentació, la llimona, s’utilitza principalment en l'elaboració de sucs, de begudes refrescants i de licors. També, per pastisseria en general, com en l'elaboració dels típics bunyols, i per aromatitzar diversos plats. En perfumeria, s’utilitza la pell de la llimona, generalment ratllada, i l'essència obtinguda de les flors.



Back