Comarca del Gironès. Sant Gregori

Creu de terme gòtica. Església Vella de Sant Gregori - (Ampliar)

Sant Gregori I, el Gran, Papa. Pintura de Francisco de Goya, 1796 - 1799. Viquipèdia. - (Ampliar)

Clau de volta sota el cor. - (Ampliar)

Campanar de l'església de Sant Gregori. - (Ampliar)

Gàrgola de l'església de Sant Gregori. - (Ampliar)

Detall del retaule de la Mare de Déu del Roser. - (Ampliar)

Pica baptismal de l'església de Sant Gregori. - (Ampliar)

Gàrgola de l'església de Sant Gregori. - (Ampliar)

Detall del retaule de Sant Antoni de Pàdua. - (Ampliar)

Sant Gregori.
Església vella de Sant Gregori.

Història de l'església. L'any 882 al municipi de Sant Gregori ja s’esmenta l’existència d’una església parroquial a l’actual veïnat de l’Església, donada pel bisbe Teotari a la Seu de Santa Maria de Girona (1), i dedicada a Sant Gregori el Magne, papa de Roma entre els anys 590 i 604.
Situada a 1 km a l'oest del poble modern de Sant Gregori, aquest temple inicial hauria estat una petita construcció preromànica de la qual no se'n conserven restes. Al segle X o XI s'hauria ampliat, segons es pot veure en el pergamí de consagració realitzada pel bisbe Odó entre els anys 995-1010 (2).
Aquesta església inicial devia tenir planta de creu llatina, una nau i capçal amb tres absis, cimbori i creuer. La nau devia tenir la llargada de l'actual i la portada era la mateixa. Es conserven dos dels tres absis primitius. Després de la primera consagració del bisbe Odó sembla que va ser consagrada per segon cop el 1038.

Nau romànica de l'església Vella de Sant Gregori - (Ampliar)

En el segles XIII i XIV s'hi varen dur a terme importants reformes; obertura dels murs laterals de la nau i construcció de les capelles, donant com a resultat un temple de tres naus com és l'actual. El 1588 es construí la pica baptismal, de la mateixa època és la capella del Roser, acabada abans de 1606, i la del Sant Crist. De principis del segle XVII seria també l'actual campanar.
A la primera meitat del segle XVIII es dueren a terme noves reformes: s'allargaren les naus del creuer amb les dues capelles fondes. Primer fou la del costat de l'evangeli, al 1727. La que es troba al costat de l'epístola és de 1730. Es construí la sagristia nova, destruint l'absidiola lateral romànica que falta. L'any 1851 s'hauria acabat el remat abarrocat que configura l'actual façana principal. Finalment el 1984 s'hi realitzaren obres de restauració.

Conjunt exterior i façana principal de l'església Vella de Sant Gregori - (Ampliar)

L'edifici. L'actual configuració de l'església respon a una estructura de planta de creu llatina, actualment amb tres naus, capelles laterals, cimbori i dues ales que parteixen del creuer a cada banda. L'absis central és semicircular, amb volta de mig punt rebaixada i tres finestres de tipus romànic de doble esqueixada. Hi ha una absidiola al seu costat amb una finestra.
A l'altra banda hi ha la sagristia en el lloc on anteriorment hi havia l'absidiola que falta. El cimbori amb quatre petxines ve suportat sobre quatre arcs sostinguts sobre amples pilastres. A la part superior hi ha una lluerna.
Les capelles del Roser i del Sant Crist, construïdes al segle XVII, s'obren a la nau central amb arcs de canó rebaixats de pedra. El cor existent, del segle XVI, és un treball gòtic, amb nervis de pedra que sostenen l'arc rebaixat que s'aguanta a cada costat de nau damunt una petita cornisa.

Absis l'església Vella romànica de Sant Gregori, durant la trobada de puntaires que s'hi va fer el 9 de març 2014. - (Ampliar)

Al segle XVIII es construí la sagristia i s'allargà l'edifici per ponent, amb la construcció de les noves capelles del Sagrat Cor i de Sant Andreu, i la façana abarrocada actual.
El Comunidor (3), del segle XVIII, està situat a la planta superior en una torre, alta, amb quatre finestres d'arc de mig punt, obertes als quatre vents i coberta piramidal. En ella es conserva la part superior d'una escala de cargol de pedra que hi accedia.
Durant les restauracions interiors de l'any 1984 s'hi van trobar tres lipsanoteques de fusta amb relíquies i documents dels segles XI a XIV, entre els quals les actes de consagració de l'església.
Darrera els absis de l'església hi ha una creu de terme gòtica (4), del segle XV, destruïda l'any 1936 i reconstruïda posteriorment. L’any 1998 es va restaurar l’exterior de l’església. Des de l'any 1971 fa gairebé totes les funcions parroquials una església de nova construcció l'any 1969, ubicada al nucli urbà de Sant Gregori.

Vista de l'entorn de l'església Vella de Sant Gregori. En primer terme s'hi observen els absis. - (Ampliar)

Notes
(1) El 24 de novembre del 882, el bisbe Teotari va signar una important donació de diverses esglésies a favor de Santa Maria de la Seu de Girona, "perquè els servents de Déu que allí serveixen disposin de les rendes i així preguin per l'estat de l'església i per tot el poble cristià". Era l'acte de naixença de la canònica aquisgranenca de Girona, a semblança de totes les que s'instauraren per l'imperi carolingi. - (Tornar al text)

(2) Odó, bisbe [de Girona], junt amb els seus canonges i monjos i alguns fidels, s'encomana a les relíquies de la Vera Creu, del Sant Sepulcre i de diferents sants que ha dipositat dins l'altar de l'església de Sant Gregori.
O. Sant Gregori, AP.
Hec sunt reliquie sanctorum martirium Christi qui passi sunt sub Maximiano et Diucliciano imperatoribus, qui requiescunt in Spania, reliquie de ligno Domini, de sepulcro Domini, de sanctas Massas, de sancti Landeberti, de sancti Ugberti confessoris, de cruore sancti Felicis, de sancti Vincenti et sancte Eulalie et sancte Cecilie virginis.
X verba legis.
Odo episcopus cum omni congregatoine sibi comissa, tam canonica quam et monastica. Amal[ri]cus cum omnibus parentibus vivis et defunctis. Petrus cum omnibus parentibus vivis et defunctis. Giscafredus levita cum patre et matre, fratres et sorores et parentibus suis vivis et defunctis. Petrus presbiter cum omnibus parentibus vivis et defunctis. Durandi levita defunti. Goda femina defunta. Riculani. Leroi. Ratfredo. Senofredo. Guilielmo cum uxore et filiabus. Gelmiro. Gr[u]del femina. Et omnium fidelium christianorum vivorum [et defunctorum...] Amelius presbiter cum omnibus parentibus vivis et defunctis. Sperandeo [cum omnibus pa]rentibus vivis et defunctis. Palumba filio suo Amelio.
(Esmentat d'A. Calzada, "Sant Gregori", a l'obra "Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Perelada", a cura de Santiago Sobrequés i altres). - (Tornar al text)

(3) Els comunidors són construccions de pedra, obertes als quatre vents, situades al costat de l'església, que servien per conjurar els mals que amenaçaven els pobles, generalment tempestes. Aquestes construccions són generalment quadrades, amb una creu al sostre, tot i que a vegades són de planta circular. Els capellans recotaven pregàries i conjurs contra les tempestes per allunyar-les dels camps del poble. Aquestes cerimònies també es feien des dels porxos de les esglésies o des de les cambres situades dalt dels campanars. - (Tornar al text)

(4) Una llegenda sobre aquesta creu diu que els habitants de Sant Gregori volien edificar l’església en un camp, el del Mas Vilà, però les eines dels paletes apareixien on és l’actual església, pel què deduïren que era allà on l’havien de construir. A canvi, en el camp del Mas Vilà, s’hi col·locà la creu.
Una altra diu que l’amo del mas Vilà, en una nit de tempesta sortí a cavall sense fer cas dels precs de la família de la seva promesa, que l'aconsellaven que es quedés; un llamp el va fulminar. En la memòria d’aquest succés es va construir aquesta creu.
Per decisió de l’amo del mas Vilà de l’any 1943, en Josep Maria Almeda, de Cassà de la Selva, la Creu es va traslladar a l’actual indret, on hi havia hagut el cementiri, i que amb ella s’hi designa un lloc sagrat.
(Llegendes extretes de la web www.llemena.com). - (Tornar al text)

Bibliografia
"Sant Gregori", Josep Calzada i Oliveras. Fulls d'història de la parroquia i el poble. Ajuntament de Sant Gregori, 1986.

"Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Perelada", volum V, Santiago Sobrequés i Vidal, Ramon Ordeig Mata, Sebastián Riera Viader, Manuel Rovira Sol&aacutue;. Institut d'Estudis Catalans, 2003. ISBN 84-7283-695-9.

(Imatges base capçalera: Viquipèdia)

Més imatges de l'església de Sant Gregori

Escut de Sant Gregori.

Situació del municipi de Sant Gregori dins la comarca del Gironès

Escut dels Margarit a la façana de l'església

Escut d'armes dels Margarit, Espuny i Argensola a la façana de l'església de Sant Gregori, amb les armes reials d'Aragó, Sicílía i Navarra. - (Ampliar)

Armes dels Margarit amb les armes reials, segons privilegi atorgat pels reis d'Aragó.

Retaule de la Verge dels Dolors, del segle XVIII. La Verge dels Dolors és a la part central del retaule, dreta, aguantant la corona d'espines de Jesucrist. D'esquerra a dreta, Sant Pere Màrtir, i Sta. Rita. - (Ampliar)

Retaule del Sagrat Cor, segle XVIII. Té com a tema central el Sagrat Cor de Jesús, flanquejat per les imatges de Sant Pere i Sant Pau, coronat per una imatge de Sant Sebastià. - (Ampliar)

Retaule de Sant Antoni de Pàdua, situat al centre i representat amb un nen Jesús als braços. A banda i banda, el custodien d'esquerra a dreta Sant Isidre i Sant Grau, i, a sobre, Sant Joan, Sant Narcís, i Sant Roc. Tot coronat per la imatge de l'Ascensió de la Verge. - (Ampliar)

Retaule de la Mare de Déu del Roser. Del segle XVII, és el més antic de tots quatre, d’estil barroc amb influències neoclàssiques, amb una petita imatge central de la Verge del Roser, als peus de la qual, imatges agenollades de Santa Caterina de Siena i Sant Domènec. - (Ampliar)

Pica baptismal de l'església. -
(Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice