![]() |
![]() |
![]() Creu de terme gòtica. Església Vella de Sant Gregori - (Ampliar) ![]() Sant Gregori I, el Gran, Papa. Pintura de Francisco de Goya, 1796 - 1799. Viquipèdia. - (Ampliar) ![]() Clau de volta sota el cor. - (Ampliar) ![]() Campanar de l'església de Sant Gregori. - (Ampliar) ![]() Gàrgola de l'església de Sant Gregori. - (Ampliar) ![]() Gàrgola de l'església de Sant Gregori. - (Ampliar) ![]() Detall del retaule de la Mare de Déu del Roser. - (Ampliar) ![]() Pica baptismal de l'església de Sant Gregori. - (Ampliar) ![]() Gàrgola de l'església de Sant Gregori. - (Ampliar) ![]() Detall del retaule de Sant Antoni de Pàdua. - (Ampliar) |
Sant Gregori. Església vella de Sant Gregori. Història de l'església.
L'any 882 al municipi de Sant Gregori ja s’esmenta l’existència d’una església parroquial a l’actual veïnat de l’Església, donada pel bisbe Teotari a la Seu de Santa Maria de Girona (1), i dedicada a Sant Gregori el Magne, papa de Roma entre els anys 590 i 604. ![]() Nau romànica de l'església Vella de Sant Gregori - (Ampliar)
En el segles XIII i XIV s'hi varen dur a terme importants reformes; obertura dels murs laterals de la nau i construcció de les capelles, donant com a resultat un temple de tres naus com és l'actual. El 1588 es construí la pica baptismal, de la mateixa època és la capella del Roser, acabada abans de 1606, i la del Sant Crist. De principis del segle XVII seria també l'actual campanar. ![]() Conjunt exterior i façana principal de l'església Vella de Sant Gregori - (Ampliar) L'edifici.
L'actual configuració de l'església respon a una estructura de planta de creu llatina, actualment amb tres naus, capelles laterals, cimbori i dues ales que parteixen del creuer a cada banda. L'absis central és semicircular, amb volta de mig punt rebaixada i tres finestres de tipus romànic de doble esqueixada. Hi ha una absidiola al seu costat amb una finestra. ![]() Absis l'església Vella romànica de Sant Gregori, durant la trobada de puntaires que s'hi va fer el 9 de març 2014. - (Ampliar)
Al segle XVIII es construí la sagristia i s'allargà l'edifici per ponent, amb la construcció de les noves capelles del Sagrat Cor i de Sant Andreu, i la façana abarrocada actual. ![]() Vista de l'entorn de l'església Vella de Sant Gregori. En primer terme s'hi observen els absis. - (Ampliar)
Notes
(2) Odó, bisbe [de Girona], junt amb els seus canonges i monjos i alguns fidels, s'encomana a les relíquies de la Vera Creu, del Sant Sepulcre i de diferents sants que ha dipositat dins l'altar de l'església de Sant Gregori. (3) Els comunidors són construccions de pedra, obertes als quatre vents, situades al costat de l'església, que servien per conjurar els mals que amenaçaven els pobles, generalment tempestes. Aquestes construccions són generalment quadrades, amb una creu al sostre, tot i que a vegades són de planta circular. Els capellans recotaven pregàries i conjurs contra les tempestes per allunyar-les dels camps del poble. Aquestes cerimònies també es feien des dels porxos de les esglésies o des de les cambres situades dalt dels campanars. - (Tornar al text)
(4) Una llegenda sobre aquesta creu diu que els habitants de Sant Gregori volien edificar l’església en un camp, el del Mas Vilà, però les eines dels paletes apareixien on és l’actual església, pel què deduïren que era allà on l’havien de construir. A canvi, en el camp del Mas Vilà, s’hi col·locà la creu. Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
![]() ![]() Escut de Sant Gregori. ![]() Situació del municipi de Sant Gregori dins la comarca del Gironès ![]() Escut d'armes dels Margarit, Espuny i Argensola a la façana de l'església de Sant Gregori, amb les armes reials d'Aragó, Sicílía i Navarra. - (Ampliar) ![]() Armes dels Margarit amb les armes reials, segons privilegi atorgat pels reis d'Aragó. ![]() Retaule de la Verge dels Dolors, del segle XVIII. La Verge dels Dolors és a la part central del retaule, dreta, aguantant la corona d'espines de Jesucrist. D'esquerra a dreta, Sant Pere Màrtir, i Sta. Rita. - (Ampliar) ![]() Retaule del Sagrat Cor, segle XVIII. Té com a tema central el Sagrat Cor de Jesús, flanquejat per les imatges de Sant Pere i Sant Pau, coronat per una imatge de Sant Sebastià. - (Ampliar) ![]() Retaule de Sant Antoni de Pàdua, situat al centre i representat amb un nen Jesús als braços. A banda i banda, el custodien d'esquerra a dreta Sant Isidre i Sant Grau, i, a sobre, Sant Joan, Sant Narcís, i Sant Roc. Tot coronat per la imatge de l'Ascensió de la Verge. - (Ampliar) ![]() Retaule de la Mare de Déu del Roser. Del segle XVII, és el més antic de tots quatre, d’estil barroc amb influències neoclàssiques, amb una petita imatge central de la Verge del Roser, als peus de la qual, imatges agenollades de Santa Caterina de Siena i Sant Domènec. - (Ampliar) ![]() Pica baptismal de l'església. - |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |