Detall d'un relleu de la façana de l'església de Sant Esteve
Una porta del poble
Bordils
El municipi
té una extensió de 7,26 Km quadrats i està situat a una alçada mitjana de 42 metres sobre el nivell del mar. La seva població és de 1.732 habitants segons el padró municipal del 2009. Bordils està perfectament comunicat per la carretera de Girona a Palamós i la línia de ferrocarril.
L'estació de Bordils-Juià, de la línia Barcelona-Girona-Portbou, es situa al sud del nucli de Bordils. El ferrocarril va arribar per primer cop a Bordils-Juià el 1877 amb l'entrada en servei del tram de Girona a Figueres. L'estació actualment és un baixador que disposa de les dues vies generals amb andanes laterals comunicades a través d'un pas a nivell.
Al muncipi hi creix el bordilenc, una varietat de pollancre que es va obtenir a mitjans del segle XIX a
través de millores genètiques per l’obtenció de varietats més bones, del que l'escriptor Josep Pla en el seu llibre " Viatge a la Catalunya Vella" diu que: "... El pla de Bordils és una pura delícia terrenal amb tota l'adorable candor d'un espai cultivat admirablement. A Bordils es fa el bordilenc, que és un dels arbres blancs més bells de la terra".
Situació del municipi de Bordils dins la comarca del Gironès
(Clicar damunt les imatges per ampliar-les)
Fotografies antigues gentilesa de l'Ajuntament de Bordils
Història
L'any 990 ja s'esmenta el nom del poble sota la grafia de Burdilis què sembla podria provenir de borda, un element agricola. Tanmateix, les característiques geogràfiques d'aquest poble fan pensar en una ocupació del territori força més reculada en el temps.
A mitjan segle XI, la comtessa Ermessenda restitueix a la canònica de Sant Daniel de Girona totes les terres i masos que tenia al bisbat de Girona, entre les que hi havia l'església de Bordils.
El 1212 es cita "el castell de Bordils" en un testament corresponent a Arnau de Llers, senyors de Cervià, on deixava en llegat el castell de Bordils al seu fill Berenguer de Cervià.
En el document es fa una descripció de com era el poble aleshores: estava envoltat d'un recinte emmurallat amb quatre entrades situades al carrer Montserrat, al carrer Sant Esteve, el tercer una mica més amunt el carrer Ample i una quart que donava accés a la plaça de l'Església.
Al segle XIV a Bordils imperava una economia de subsistència que feia la població molt vulnerable a qualsevol procés de crisi, guerra, epidèmia... Aquesta precarietat tenia incidències immediates en les fluctuacions de població: ens trobem així que, mentre el 1380 Bordils era llogarret de 43 focs (194 habitants), el 1427 tan sols n'hi havia 36 (162 habitants).
El 1462 el pla de Bordils va ser escenari, en l'entorn de la Guerra Civil catalana del segle XV, d'una cruenta batalla entre les forces de la Generalitat de Catalunya comandades per Bernat Gilabert de Cruïlles i les forces reialistes comandades per Pere de Rocabertí.
Un cop superada l'època d'epidèmies i despoblament que marcaren els segle XIV-XV, durant el segle XVI la població es recuperaria substancialment i el 1553 ja hi trobem 53 focs (238 habitants).
Durant l'epidèmia de pesta de 1651, consta que en el municipi hi moriren catoze persones. Durant el segle XVIII, les aigües del riu Ter foren motiu de discòrdies. L'any 1750 a Bordils es repartiren aquestes terres que eren considerades comunals, malgrat que la família Prim, encara les reinvindicava ben entrat el segle XIX.
A la Guerra del Francès, molt especialment l'any 1808, primer dels setges de Girona, a les terres bordilenques, per la seva posició, hi van haver moltes víctimes i moltes destrosses. El segle XIX va ser una època en general de prosperitat, degut als avenços agrícoles que es van notar gràcies a la construcció de la sèquia Vinyals.
Durant la Guerra Civil ( 1936-1939 ), Bordils va viure també els efectes de l'aixecament popular, els primers mesos van ser molt violents i diverses persones assassinades.
L'any 1940 una catàstrofe natural canviaria l'aspecte de Bordils per sempre, els anomenats "aiguats de Sant Lluc". L'aigua arribà fins a l'església de Bordils, cobrint bona part del terme municipal. Les aigües del Ter van deixar el seu trajecte natural i es van desplaçar cap a Bordils, canviant definitivament el traçat del riu i deixant unes terres de Cervià en territori de Bordils.