Figuera (Ficus carica)

Originaria de l'Àsia sudoccidental, la figuera creix espontàniament en tota l'àrea mediterrània. De 5 a 10 metres d'alçada, de capçada ampla, fa un flaire característic, amb un làtex blanquinós, escorça grisenca, fulles palmatipartides o de forma variable; les fulles exteriors són més grosses i més simètriques que le interiors. Floreix de febrer a abril amb flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme, carnós anomenat en termes botànics siconi, la figa. La figa madura durant els mesos d'agost, setembre i octubre.

És un arbre que fa molta ombra i moltes males herbes no poden prosperar sota la figuera. Necessita un adobat equilibrat en nitrogen fósfor i potassa. La collita s'ha de fer amb compte, atès que les branques són fràgils i el fruit és tou i molt fàcilment s'esquinça. Els ocells es mengen i espatllen moltes figues.

De entre totes les varietats de figues, una de les més apreciades és l'anomenada de coll de dama, a la que corresponen les imatges de la dreta. Aquesta varietat presenta la pell negra i un coll allargat amb peduncle molt curt. Els fruits de la figuera són habitualment consumits en fresc, assecats en forma de "figues seques", premsades i amb formes variades, constituïnt el pa de figa, o combinades amb plats cuinats, carns, formatges, etc.

Varietats de figues als mercats.

Als Països Catalans era tradicionalment un dels conreus principals, però actualment és un conreu en regressió, malgrat que es troben figueres arreu del territori. A la ciutat de Girona s'en troben exemplar ben cepats a diversos indrets, parcs i jardins. Un dels més curiosos, tan per les seves dimensions com per créixer arrelat a l'antiga muralla, es troba al Jardí de l'Àngel, on han estat preses algunes de les imatges que il·lustren aquest article. També se'n troben molts exemplars salvatges a la Vall de Sant Daniel, tot resseguint el curs del Galligants, per esmentar un altre dels molts indrets on s'en poden trobar.

Varietats de figues als mercats.

Història i llegenda de la figuera i la figa

La figuera va ser una de les primeres plantes conreades per l'home. Al poblat neolític Gilgal I, a la Vall del Jordà s'han trobat nou figues fossilitzades que es daten entorn del 9400-9200 aC. Aquesta troballa és anterior ala domesticació del blat, l'ordi i les llegums, el que fa que segurament es tracti del primer cas conegut d'agricultura.

La migració humana va transportar l'arbre fora del seu àmbit natural, el que va fer que el seu desenvolupament i arrelament considerable constituís un important conreu alimentari durant milers d'anys.

En el llibre del Gènesi 3:7, Adam i Eva cobreixen la seva nuesa amb fulles de figuera, després d'haver estat sorpresos en pecat: Llavors conegueren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per cobrir-se a la cintura. A la Roma antiga la figuera era considerada un arbre sagrat, atès que en el seu mite fundacional, Ròmul i Remo foren alletats per la lloba Luperca sota una figuera. Durant les festivitats de l'any nou llatí, els romans intercanviave, com a presents, figues.

La gastronomia romana conté moltes referències sobre el fruit d'aquest arbre. Així, el "foie-gras" va entrar a la història amb Roma, malgrat que la seva producció ja era coneguda entre els antics egipcis. Els romans, inspirats pels grecs, encebàven les oques amb una pasta feta de figues seques macerades i triturades amb aigua. Quan el fetge tenia un volum i un pes desmesurat, l'extraien de l'au i encara el feien créixer més afegint-hi una barreja de llet i mel. Es documenta que el “foie-gras" es trobava a les millors taules de Roma al segle I aC.

També al Nou Testament (Marc 11:12-14) s'esmenta l'arbre: L'endemà, quan sortien de Betània, tenia gana. En veure de lluny una figuera que ja tenia fulles, hi anà per si hi trobava res i, en arribar-hi, no hi trobà sinó fulles, perquè llavors no era temps de figues. Aleshores li digué: «Que mai més ningú no mengi fruit de tu». I els deixebles ho sentien.


Back









Figuera del Jardí de l'Àngel