Esbarzer (Rubus ulmifolius)

L'esbarzer és la planta arbustiva dominant de la majoria de bardisses. A les nostres contrades és abundant i freqüent a determinats indrets, com, per exemple, els entorns de la Torre d'Alfons XII, o als marges de la Vall de Sant Daniel, indrets en els que han estat preses les imatges, en diversos moments de l'any per mostrar-ne el procés de floració i maduració del seu deliciós fruit, la móra.

Recol·lectar móres durant un passeig pels entorns de la ciutat per, una vegada refredades del sol (maduren a l'estiu, fins a setembre), menjar-se-les, és un plaer complementari al primer.

Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada. Els fruits, formen una pluridrupa, la móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el Rubus idaeus, la gerdera productora de l'apreciat gerd, i el Rubus saxatilis.

Les tiges presenten un forts aculis (no confondre amb espines perquè no posseeix teixit vascular ni altres interns) la punxada dels quals, gairebé inevitable quan se'n cullen els fruits, resulta dolorosa.

En la col·lecció d'imatges que es presenten, s'intenta mostrar els diversos aspectes de la planta, des de la seva estructura (fulles, aculis), fins el procés reproductiu: puncelles de flors, procés de pol·linització amb abelles, floració plena, i fructificació en els diversos estadis de maduració de la móra.

---