Dent de lleó (Taraxacum officinale)El fruit és una veritable joguina de la natura, en el sentit que convida a bufar els plomalls, que ràpidament s'escampen per arreu. La mainada hi jugava provant de fer-los volar tots d'un sol bufet. A les nostres contrades és molt freqüent i relativament abundant, per exemple als voltants de la Torre Gironella, o als prats de la Vall de Sant Daniel, indrets en els que s'han près les fotografies. A aquesta planta se li atribueixen propietats medicinals, generalment mitjançant infusió de l'arrel: estimulant de la funció hepàtica i biliar, diurètic, aperitiu, laxant suau, ajuda a la cicatrització de ferides i llagues, etc., així com també se l'utilitza com una verdura fresca més a les amanides, a les que aporta un toc amargant. Les aplicacions gastronòmiques de la planta es refereixen a les fulles, que se solen cullir tendres, a principi de primavera, abans que esdevinguin excessivament amargants. També s'utilitza com substitutiu del cafè: s'assequen les arrels al sol o amb un forn sense cremar-les, després s'esmicolen i es torren, per exemple en una paella, remenant-les sovint. Finalment es molen amb dues pedres. |