Davant de la Custòdia
al peu de la graonada,
amb nostàlgies de pavana
i d'havanera sagrada
dansava el Rei i la Reina,
els dracs, el lleó i l'àliga.

Aquell migdia de joia
nans i feres l'adoraven.

Suaument, com si es fes ones,
el tàlem també dansava.
I girava la Custòdia,
com a les capses de música
amb passets de minutera.
A l'Àngelus del migdia
diuen que el sol es parava.

Com mai ha cremat la cera.
Conten que tothom plorava
i pels terrats de Girona
la gent cantava i dansava,
aquell migdia de Corpus,
més blau que la mar més blava.

Josep Tarrés.
"El Llibre del Corpus"