Una dita gironina recollida per Narcís Jordi Aragó a "Girona ara i sempre" explica que "A un Gironi no li pregunteu mai de la vida quants esglaons té l'escala de la catedral, no ho sabrà. I si ho sap no us ho voldrà pas dir...". Una explicació més prosaica es trobava en el fet que si un gironí es posava a comptar els graons, en un moment o altre trobaria algun conegut amb qui s'aturaria a parlar, i perdria el fil del compte...
El cert és que actualment, té un total de 90 graons distribuïts en tres trams, el primer de 33, l'intermedi, 28, i el darrer 29, separats per dos replans. Els graons dels dos darrers trams, els de major longitud, fan 23,30 m (1).
Plaça de la Catedral. 1905-1907. S'hi aprecia el replà davant de la Casa Pastors, que no té els esglaons actuals construïts quan es va rebaixar el terreny. Juli Vintró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Una escalinata de 85 graons.
Però no sempre ha estat així. Els anys 1035 i 1043 s'esmenta documentalment l'existència d'unes escales per accedir a la Catedral. En el segle X, les velles escales forals romanes eren conegudes com les escales de Santa Maria i hi havien cases recolzades a ambdues bandes. A principis del segle XI els textos
que s’hi refereixen evoquen un sector urbà plenament construït i edificat.
Durant els períodes romànic i gòtic, el capítol, massa ocupat en les obres de la nau i les dependències de la Catedral, no hi endegà intervencions ressenyables. Al segle XIV les antigues escales estaven encara flanquejades per dues fileres de cases.
Obres de construcció dels nous esglaons. 1904. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El primer projecte important sobre l'accés a la porta principal de la Catedral s'inicià l'any 1607, amb la construcció d'una nova escalinata seguint un plànol semblant a l'actual. Sota impuls del bisbe Francesc Arévalo de Zuazo (1598-1611), les obres adquiriren un ritme constant i l'any 1610 s'acabava el primer replà.
No obstant. aviat s'alentiren els treballs, restant en un estat llastimós tot el projecte fins al 1690, quan sota l'impuls ferm del bisbe Miquel Pontich (1686-1699) es contractà el mestre de cases de Vic, Pere Casas, qui l'havia de fer amb tres replans, tot aprofitant elements de l'escala vella, com el balustres o les cornises. El gener de 1691 el mateix bisbe col·locava la primera pedra, i el mes de juliol de 1694 es donaven per acabades.
'Diario de Gerona de Avisos y notícias' 17 de març 1904. Prosperen les obres de rebaix del terra de la plaça d'acord amb projecte de reforma de rasants - (Ampliar)
'Diario de Gerona de avisos y notícias' 12 maig 1904. Informen que s'han trobat restes arqueològiques en les obres de la plaça de la catedral i es queixen dels diners que costen - (Ampliar)
'Diario de Gerona de avisos y notícias' 8 d'agost 1907. Parla de l'acabament de l'escalinata que sigui horitzontal - (Ampliar)
'Diario de Gerona de avisos y notícias' 1 de setembre 1907. S'aprova afegir 4 esgraons davant del nyap que hi havia - (Ampliar)
Imatge lateral de l'escalinata. S'aprecia pel color de la pedra el darrer tram i ressoladors nous. Valentí Fargnoli i Annetta. Ca. 1910. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
La prolongació de l'escalinata.
La plaça de la Catedral, on arrencaven les escales, era força irregular, no era plana i feia molt de pendent per tots costats. Al vessant de l'actual carrer dels Manaies el desnivell amb l'escalinata era salvat amb tres graons laterals. Davant la Casa Pastors hi havia un replà, que per salvar-lo es va aprovar rebaixar el rasant i millorar-lo; per això calia allargar l'escalinata.
Entre el 1904 i el 1907 s'hi va treballar. En un primer moment sembla ser que es va fer un nyap (1904), segons els diaris de l'època, i que els darrers esglaons no eren sencers, i els van haver de refer perquè fossin iguals i l'escalinata acabés d'una forma estèticament assolida. Van afegir els "ressoladors" i es va acabar el 1907. A les fotos antigues no hi ha cap esglaó per entrar al portal de Casa Pastors. Després del rebaix del terra, tal com és ara, van haver d'afegir els esglaons. La prolongació de l'escalinata de la Catedral havia de ser amb quatre graons, i finalment van acabar per ser-ne cinc. Per tant l'escala va passar de 85 a 90 esglaons. El projecte de rebaix de rasant va ser aprovat en la sessió de l'ajuntament del 2 de març de 1888.
Recerca i documentació: Abraham Simon-Ferré.
Vista actual de la plaça de la Catedral on s'observen els graons de la Casa Pastors. 2014. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
A l'obra dels viatgers del segle XVIII no hi ha unanimitat respecte del nombre de esglaons. El pintor i escriptor valencià Antonio Ponz Piquer (1725-1792) escrivia a "Viaje de España" que "per pujar al temple hi ha una escala magnífica, igual a la seva amplària i consta de vuitanta-sis graons, amb tres replans espaiosos i baranes, tot de pedra llaurada".
L'historiador sevillà Diego Alejandro de Gálvez (1718-1803), documentava el 1755 que "La Santa Església Catedral [...] està construïda al lloc més alt de la ciutat. Per pujar a ella hi ha vuitanta-vuit graderies repartides en tres pujades i en al mig dos espaiosos altiplans o replans [...] és obra molt bella i de gran sumptuositat".
Francisco de Zamora, qui del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un "Diario de los viajes hechos en Cataluña" escrivia que "Vam anar a veure la catedral, l'escala de la qual, magnífica, de noranta-sis graons, amb els seus grans replans, és excel·lent". -
Tornar al text
Bibliografia
- "Del fòrum a la plaça de la Catedral. Evolució urbanística del sector septentrional de la ciutat de Girona". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J. Sagrera; G. Garcia i altres. 2008. Història Urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-053-9.
- "Viaje de España". Antonio Ponz. 1988. Ed. Aguilar. ISBN 84-0388-008-5.
- "Diario de los viajes hechos en Cataluña". Francisco de Zamora. 1973. Ed. Curial. ISBN 84-7256-007-4.
- "Un sevillano por Europa. El viaje de Gálvez en 1755". J. Guillen Torralba. 1996. Sevilla, Cabildo Metropolitano de la Catedral de Sevilla. ISBN 84-8093-012-3.
- "La catedral de Girona, una interpretació". Joaquim Nadal i Farreras. 2007. Lunwerg. ISBN 84-7782-939-3.
(Ampliar) - Façana de la Catedral. 1832. Miquel Geli (dibuixant), Real Establecimiento Litográfico de Madrid (impressor). CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Façana de la Catedral. 1870-1900 (?). Fons i col·lecció Emili Massanas i Burcet. INSPAI - Diputació de Girona.
(Ampliar) - Façana de la Catedral. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Façana de la Catedral. 1896. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Detall lateral escala de l'escalinata de la catedral. 1895-1905. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
(Ampliar) - Notícia publicada al 'Diario de Gerona de avisos y notícias' de 1/10/1904 sobre el rebaix del rasant de la plaça de la Catedral.
Diari 'La Lucha' 19 de setembre 1907. S'informa que comencen les obres que al final seran 5 graons més perque sigui perfectament horitzontal - (Ampliar)
(Ampliar) - Retrat del bisbe Miquel Pontich (1632-1699), impulsor definitiu de l'escalinata de la Catedral. Anònim. Darrer terç del segle XVII. Oli sobre tela.
-
