Castanyer d'Índies (Aesculus)

El nom d'aquest arbre ve de la semblança dels seus fruits, no comestibles i fins i tot tòxics, amb els del castanyer veritable. La forma característica de les fulles palmatisectes i les seves considerables dimensions, fan d'aquest arbre un remei contra la insolació estiuenca a vorals de carrers, com la Pujada de Sant Feliu, o als laterals de places, com la Plaça de Sant Domènec. En aquests dos indrets s'han pres les fotografies que il·lustren aquest article.

Arbre relativament abundant a la nostra ciutat, també el trombem a altres indrets, com la Plaça de la Constitució. La seva bellesa es fa palesa a totes les èpoques de l'any: el fullam verd i atapeït en unes èpoques, la floració, a mitjan estiu, blanca o rosada segons les espècies, en altres.

El fruit és una càpsula, la castanya, que s'obre en dues o tres parts per alliberar les llavors que conté a l'interior, generalment una i a vegades dues. La coberta d'aquests fruits, espinosa, varia d'una coloració verde a marró, segons les especies. Les llavors, d'entre 4 i 8 cm, presenten una coberta de color entre marró clar brillant a marró fosc amb una notable marca clara o blanquinosa a la base.

El castanyer d'Indies, malgrat el seu nom, és originari de la zona dels Balcans, Grècia, Albània, Bulgaria. Es diu que Clusio, el 1576, va comprar-ne llavor a Constantinoble, i les va sembrar a Viena des d'on es va distribuir a la resta d'Europa. El nom en anglès de l'arbre, horse chestnut, castanyer de cavall, respon exactament a la denominació cientifica Hippocastanum; alguns autors consideren que el nom deu provenir del fet que, en algunes èpoques, es devia emprar com ferratge pels cavalls.

Inflorescència de l'híbrid Aesculus carnea a la Plaça de Sant Domènec

Inflorescència de l'híbrid Aesculus Hippocastanum a la Plaça de Sant Domènec

---