El xuixo, considerat el pastís per excel·lència de Girona, és de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.

El seu orígen sembla que se situaria a la Girona dels anys vint del segle XX, a la pastisseria que Emili Puig tenia al carrer de la Cort Reial, quan un confiter francès va ensenyar a aquest pastisser l'elaboració d'un pastís que anomenava "chou à la crème", que va servir d'inspiració per fer el gironí xuixo. Al menys, la semblança dels noms és òbvia.

Per a la seva elaboració s'utilitza farina, ous frescos, sal, mantega, sucre, llet fresca i llevat premsat (l'anomenat de París). Pel farcit, crema, preparada prèviament i freda.

S'amassen una bona estona aquests ingredients de manera que en resulti una pasta fina i elàstica, fins que en estirar-la no es trenqui. Seguidament, es deixa reposar uns 10 minuts. Després, amb un corró s'estira alternativament en el dos sentits, en forma de creu, i al mig s'hi posa la mantega o greix de porc i, com si fós una massa de pasta de full, es plega en tres. Seguidament s'estira primeta i es talla a quadrats. Damunt un taulell untat d'oli d'oliva, s'estiren aquestes porcions, dintre de les quals es diposita amb una mànega pastissera una porció adequada de crema. S'enrotlla aquesta pasta procurant que no s'escapi la crema pels costats. Es col·loquen els xuixos ja fets en una llauna untada i es mantenen en un lloc calent perquè doblin la seva mida. Seguidament es poden coure amb oli abundant i molt calent, a punt de fregir. Un cop cuits i molt escorreguts, s'ensucren amb sucre gros.