Imatges gentilesa del CRDI - Ajuntament de GironaBust Femení (París 1933) 28 x 23 cmAntoni Varés en un apunt de Joan de PalauAntoni Varés l'any 1937 de tornada a GironaDos dibuixos de l'etapa parisenca. Esquerra: Grazia del Rio, Paris, 1934. Dreta: Dibuix de León Marcel, amb dedicatòriaImatges de l'etapa parisenca. Foto i retrat de vedettes parisenques, amb dedicatòriaBibliografia:
|
L'ARTISTA Antoni Varés i Martinell, cineasta, cartellista i grafista, va néixer a Llagostera el 1909 i s'establí a Girona el 1920 on comença a estudiar a l'escola de Belles Arts. El 1927 viatja a París, on estudia tècniques d'arts gràfiques a Graphique Industrial Française. El 1931, de tornada a Girona per fer el servei militar, exposa caricatures de personatges de París. El 1932, de retorn a París, coneix Fujita, Légger, Rossignol, Vilà de Llagostera i Beltran Masses, entre d'altres; estableix contactes amb el món del cinema i del teatre i intervé, com extra, en alguns films de René Clair com À nous la liberté del mateix any, i 14 de juillet de l'any següent. Durant aquest període realitza cartells per a l'Opéra Comique, Molin Rouge i Théâtre de la Gaîte a Montparnasse, i retrats d'artistes i cartells de Grazia del Rio, Brigitte Helme i Simone Simon. A la mort del seu pare, el 1935, s'instal·la definitivament a Girona, on treballa de publicista i cartellista, compaginant aquesta activitat amb el cinema, la seva gran afecció. En plena Guerra Civil, l'any 1937, a Xàtiva, on va ser destinat, treballa com a cartellista i escenògraf en una companyia teatral militar, i aprofita els permisos per filmar documentals. Finalitzada la guerra, el 1940 alterna el seu treball de dibuixant publicitari amb exposicions d'aiguatintes, aquarel·les i olis. Un any més tard, participa activament en la vida cultural i esportiva de la Girona, on realitza cartells pel GEiEG, per a orquestres i cobles i fa reportatges cinematogràfics. El 5 d'agost de 1945 es casa amb Lluïsa de Batlle Molar. Amb residència al carrer de l'Albereda i estudi al carrer de Sant Cristòfol, el 1951 realitza el film La muerte del día, amb guió i assistència a la direcció de Josep Tarrés, que obtingué la medalla de plata al XIV Concurs Nacional de Cinema Amateur i el premi a la millor fotografia pel Centre Excursionista de Catalunya, entre altres distincions. El mateix any inicia el rodatge de Niños basada en un conte de Josep M. Folch i Torras, pel que també va obtenir diverses distincions, entre elles en el XVII Concurs Nacional de Cinema Amateur el 1953. Durant els anys 1952 i 1953 realitza diverses exposicions d'olis i aquarel·les, i el 1954 amb col·laboració amb Lluís Buenaventura filma La construcción de un claustro. El 1958 realitza el seu primer film en color, Roc, una fantasia poètica amb guió del mateix Varés i ajudat a la direcció per Carles Vivó, film que va obtenir el trofeu Paillard, la copa de plata i la medalla de coure al millor film poètic en el XXI Concurs Nacional de Cinema Amateur, la medalla de coure en el II Festival de Cinema Amateur de Barcelona, l'any 1961, i el Premi TVE a la millor pel·lícula de tema lliure el 1967. Entre els anys 1959 i 1960 va ser responsable de l'escenografia al Teatre Municipal de Girona, moment en el que també realitzà programes de mà del Festival de Ballet de L'Acadèmia Liceo de Girona. El 1960 filma al taller de l'escultor Paco Torres Monsó un documental sobre l'obra de l'artista. L'any següent crea i organitza "Las tertúlias cinematogràficas de los viernes", al local de l'AFYC (Associació Fotogràfica i Cinematogràfica Girona). El 1963 participa en el V Encontre de Prada amb la pel·lícula L'home del sac, convidat especialment per la comissió organitzadora, film en el que també va participar com intèrpret Carles Vivó. El 1964 començà el rodatge d'La creación del mundo a través de un tapiz del siglo XI de la Catedral de Girona, film amb guió de Varés i Lluís Bonavia, que deixà inacabat, a manca de muntatge i sonorització. L'any següent treballà intensament en un guió basat en la novel·la Josafat, de Prudencia Bertrana, que havia de portar per títol Joanot. L'abril de 2006 Glòria Granell publica Bertrana i Varés. La Girona de Josafat, que recupera el guió inèdit i dibuixos i fotografies preparatòries del rodatge. El 2 de març de 1966 Antoni Varés va morir a Girona.
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |