La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Arribada del tren a Girona

El 26 de gener de 1862 arribava el ferrocarril a Girona, i quedava comunicada amb Barcelona. Gairebé cinc setmanes més tard es va inaugurar oficialment, el 3 de març (1). L'obra l'havia dut a terme l'Empresa de los Caminos de Hierro de Barcelona á Gerona, fusió de les companyies de les línies de Granollers i de Mataró en una de sola, i que havia emprès les obres des de l'estació de Tordera el 1861.

Ampliar
(Ampliar) - Estació vella del ferrocarril. 1910 ca. Autor desconegut. (CRDI - Ajuntament de Girona)

A Girona, com a altres indrets, la fascinació per la locomotora provocava una gran atracció a grans i petits al voltant de les vies, el que feia que alguns, els més valents, les saltaven davant la presència imminent de les màquines. El perill que representava, i el fet que devia haver-se posat de moda, va fer que el consistori hagués de publicar un ban, el 25 de febrer, en què anunciava fortes sancions per als pares dels nois que ho fessin.

El dies 25 i 26 de gener, les noies solteres i pobres de la ciutat havien pogut inscriure’s a l’ajuntament per tal d’entrar en la rifa de vint i cinc dots de vuit-cents rals cadascuna, un detall que es considerava "un rasgo noble y filantrópico de las juntas directivas del ferro-carril". El sorteig de les dots matrimonials per a les noies pobres era un costum força arrelat en aquells temps (3) i va constituir un dels actes centrals de la celebració oficial de l’arribada del tren a Girona.

Ampliar
(Ampliar) - Acció de la companyia Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, 1864. (Viquipèdia)

La celebració de l'arribada

Per a aquell esdeveniment memorable, l'ajuntament va invertir quatre mil rals. A les nou del matí les campanes de la Catedral van tocar per avisar tothom que la comitiva oficial, que s’havia preparat a la porta de l'Ajuntament, ben guarnit per a l'ocasió, partia cap a l’estació. Al davant hi anaven gegants i capgrossos i els acompanyava la banda del Regiment de la Constitució, amb la seva música.

Arribats davant les vies, van rebre el comboi inaugural, que va arribar a les deu, acompanyats pel repic de totes les campanes de la ciutat. El bisbe el va beneir des d’un altar provisional, construït al costat de l’estació.

Arribat el comboi, del tren van baixar els socis de les companyies, i també representants institucionals de les poblacions que travessaven les dues línies del ferrocarril, de la costa i de l’interior, convidats especialment per a l’ocasió.

Ampliar
(Ampliar) - Antiga Estació de Ferrocarril de Girona. Època en la qual era explotada per TBF, sigles es poden veure a la locomotora. Fotografia 1877-1897. (Viquipèdia)

A les onze, puntualment, tots plegats, van enfilar cap a la Catedral. Van travessar l’arc de triomf d’artifici que precedia el pas pel Pont d’Isabel II (el Pont de Pedra), i van saludar una locomotora, també de tramoia, que havia estat instal·lada al cim del Portal d'Àlvarez.

A la Catedral es va oficiar un solemne Te Deum i, un cop enllestit, la comitiva va tornar cap a l'Ajuntament, al davant del qual, s’hi havia instal·lat un fustam al qual hi anaven pujant les noies agraciades en el sorteig dels vint i cinc dots, acompanyades de la xaranga musical.

Ampliar
(Ampliar) - Les tres estacions que hi havia a Girona, la del tren d'Olot, la línia de Barcelona i el tren de Sant Feliu de Guíxols (CRDI - Ajuntament de Girona)

Finalitzat el sorteig, la comitiva va tornar a l’estació, lloc en el qual es va esdevenir un gran banquet per a tots els convidats. Mentrestant, la música de la banda militar seguia sonant, ara, "escogidas tocatas". Per a la resta dels ciutadans hi va haver balls del país a la Plaça de la Constitució (actual Plaça del Vi) i, al vespre, es va disparar un gran castell de focs artificials.

La celebració es va cloure amb una gala lírica al "Teatro de la Reina" (2), en què una companyia que havia vingut expressament de Barcelona, va representar la funció davant de mil dues centes seixanta persones, segons el recompte d’entrades que es conserva.

Finalitzada la representació, els forasters, van prendre el tren i van tornar cadascun a casa seva. Una setmana m´s tard, des de l’ajuntament de Barcelona es remetia una carta a l’alcalde de Girona, en la qual se li agraïa el tracte i se’l felicitava per la magnificència de l’esdeveniment.

Ampliar
(Ampliar) - Portada de l'exposició commemorativa del 150è aniversari de l’arribada del Ferrocarril a Girona, a la Casa de Cultura, el març de 2012

La construcció de les instal·lacions ferroviàries

En el moment de construir les instal·lacions ferroviàries i l'estació, Girona era una ciutat gairebé reclosa dins les muralles i en la qual hi vivien uns quinze mil habitants. La seva condició de plaça forta en condicionava la fesomia; els militars, entre altres servituds, imposaven una zona d’exclusió de mil cinc-centes vares al voltant del perímetre emmurallat: no s'hi podia construir cap edifici i, els que existissin, havien de passar la inspecció militar abans d’emprendre qualsevol tipus de reforma.

Aquesta era una característica que afavoria l’existència d’amplis espais no edificats i un preu de taxació per a les expropiaciós molt favorable a la companyia ferroviària. Les expropiacions necessàries per fer arribar el ferrocarril a la ciutat, el 1861, afectaren pocs propietaris i no generaren cap litigi, molt diferent de com passaria quan es prolongués la línia cap a Figueres.

La situació favorable amb que es trobava el ferrocarril a mitjans del segle XIX, possibilità la ubicació de les instal·lacions a tocar de la ciutat, i en condicionaria el creixement futur perquè ocupaven un lloc que la ciutat necessitaria des del moment en què la consideració de plaça forta resultaria obsoleta i s'enderrocarien les muralles.

Ampliar
(Ampliar) - L'estació de França de Girona. Postal antiga (Col·lecció particular, Girona)

Notes

(1) - "Lo Geronès" del 27 de gener de 1862 publicava: "A las 12 del día 26 de enero de 1862 la locomotora saludó los muros de esta Inmortal Ciudad. De antemano una numerosa comisión del Excelentísimo ayuntamiento, presidida por el Muy Ilustre Alcalde Corregidor, se trasladó a la estación. Al divisarse la locomotora se echaron al vuelo las campanas de la Santa Iglesia Catedral. A su arribo bajaron de los coches las direcciones de los ferro-carriles del Este y del Norte, el Gobernador de Barcelona, y varias personas de distinción, quienes fueron recibidos por el ayuntamiento con la galantería debida. Mientras llegaba el tren, la música del Regimiento de la Constitución tocaba piezas escogidas. A pesar de lo desapacible del día, pues toda la mañana llovió, estaba la estación y su avenida poblada de millares de personas, mostrando en sus semblantes la alegría por tan gran suceso. Por la tarde regresó el tren a Barcelona en medio del bullicio de la población.
Tornar al text

(2) - El Teatro de la Reina era el nom que rebia l'actual Teatre Municipal, inaugurat el 29 d'octubre de 1860 amb una representació de "La Traviata". Quan va ser destronada la reina va passar a anomenar-se Teatre Principal, i, més tard, el 1934, essent alcalde de Girona Francesc Tomàs i Martín (1934-1936), va rebre el nom actual.
Tornar al text

(3) - Ja a mitjans del segle XVII, quan es va haver de permetre altre cop la celebració del Carnestoltes, després de la prohibició del 1641, en què es va commutar el vot fet pel pagament de cinquanta lliures anual a fi de dotar una donzella pobra. Així, a partir de 1661, es feia un sorteig en un cadafal que es muntava a la Plaça del Vi, en el qual se situaven les autoritats municipals. Precedit de les formalitats legals habituals en aquests casos, dos nens de poca edat feien rodar un bombo on hi havien les cèdules de les donzelles que pretenien el premi, i alternativament treien el nom afavorit que llegia el president, que acostumava a ser l'alcalde, i repetia el secretari. Entre cèdula i cèdula es feia una mica de descans. El 1843 es feren sis lotes de cinquanta lliures. Aquesta rifa es feia el dia de Cap d'Any.
Tornar al text


Gerona.- Inauguración del ferro-carril de Francia el 20 del actual. Misa y bendición del primer tren en la estación de Gerona. Gravat, 1862. (CRDI - Ajuntament de Girona)

Ampliar
(Ampliar) - Un carro travessant el riu Ter pel passallís del portal de la Barca cobert d'aigua. En primer terme s'observa el pont del ferrocarril, 1920-1925. (CRDI - Ajuntament de Girona)

Àrea de càrrega i descàrrega de l'estació de ferrocarril de la RENFE de Girona. 1953-64. (CRDI - Ajuntament de Girona)

Ampliar
(Ampliar) - Àrea de càrrega i descàrrega de l'estació de ferrocarril de la RENFE de Girona. Entrada a l'estació pel carrer Santa Eugènia, 1953-64. (CRDI - Ajuntament de Girona)

Ampliar
(Ampliar) - Passallís de Pedret amb el pont del ferrocarril en segon terme, 1955-60. Autor Antoni Varés Martinell. (CRDI - Ajuntament de Girona)

Ampliar
(Ampliar) - Estació del tren de França, 1956. Fotografia de Pere Cornellà Creus, gentilesa del Dr. Josep Cornellà i Canals.

Ampliar
(Ampliar) - El primer pont del ferrocarril, sobre el riu Onyar, 1880. (CRDI - Ajuntament de Girona)

Ampliar
(Ampliar) - Persones travessant el passallís de Pedret en direcció a la Devesa, 1955. A l'esquerra s'observa l'antic pont de ferro del ferrocarril enderrocat el 1955 i substituït per un pont de formigó. (CRDI - Ajuntament de Girona)

Més informació a
(www2.girona.cat/150ferrocarril_historia)

Back-Index

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés