La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El sistema de torres de Montjuïc. A partir de la segona meitat del segle XVII, el sistema defensiu de Girona es va transformar amb la construcció de baluards a llocs estratègics seguint el sistema defensiu dissenyat per l'enginyer militar i mariscal de França Sébastien Le Prestre de Vauban. El 1653 es varen començar a construir a la muntanya de Montjuïc, de 219 m d'alçada, un castell i quatre torres al seu voltant amb l'objectiu de protegir millor tots els angles davant de qualsevol atac.
El conjunt va tenir un paper decisiu durant la Guerra del Francès; va ser el principal objectiu de les tropes napoleòniques per poder prendre la ciutat. Com a represàlia, totes les defenses de la muntanya varen ser volades o inutilitzades pels francesos en la seva sortida de Girona el 1814, el mateix que varen fer amb els forts de les Pedreres, la Torre Gironella i el baluard de la Mercè.

Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs. Dessiné par A. Paulmier'. 1823

(Ampliar) - Detall de 'Plan de Gironne et de ses environs. Dessiné par A. Paulmier'. 1823. Bibliothèque nationale de France. S'hi observen les torres de Sant Daniel, Sant Lluís i Sant Narcís, i el castell de Montjuïc.

La torre de Sant Lluís. És una construcció molt similar a la torre de Sant Daniel, però, es diferencia en la seva planta circular. També és de poca alçada i murs gruixuts. El 1814 va quedar completament destruïda; només hi són observables algunes parts interiors. Al mig, a causa de la gran explosió, s'hi va formar un petit cràter. S'hi pot apreciar, amb tota la seva potència defensiva, l'impressionant fossat que l'envolta, salvat per una passera moderna en el lloc on antigament estava emplaçat el pont llevadís. La torre, situada a 350 m del castell de Montjuïc amb el que es comunicava a través d'un ampli camí cobert, tenia una dotació d'uns 6-8 canons i la seva funció era controlar l'accés nord per la banda del Pont Major. Com les altres torres de la muntanya, va ser reformada l'any 1808 urgentment, a causa del seu estat d'abandonament.

Plano de situación del Castillo de Monjuich y de las torres de San Luis, San Narciso y San Daniel. 1801

(Ampliar) - Plano de situación del Castillo de Monjuich y de las torres de San Luis, San Narciso y San Daniel. 1801. Archivo General Militar de Segovia.

Dades històriques de la torre de Sant Lluís. Oficio del Comandante de la torre de San Luis al Gobernador de la Plaza.
"Remito á V.S. el estado que manifiesta los nombres, clases y compañías de los individuos que vinieron voluntarios á guarnecer la torre de San Luis y á quienes V.S. y esa Ilustre Junta Militar ofrecieron por medio de su comisionado el teniente coronel D. Blas de Fournás los premios contenidos en las instrucciones que leyó dicho señor comisionado: todo en conformidad á la orden de V.S. fecha de hoy.-- Dios guarde la vida de V.S. muchos años.-- Gerona á 3 de julio de 1809.-- Santiago Noguer y Asprer.-- Sr. D. Mariano Alvarez.
"Resumen del estado que menciona el oficio anterior:

Estat de les tropes a la Torre de Sant Lluís el 3 de juliol de 1809

(Ampliar) - Estat de les tropes a la Torre de Sant Lluís el 3 de juliol de 1809.

A W. Bucher, capità del regiment de Westfàlia, explica al seu "Diario del sitio de la Plaza de Gerona en Cataluña" (Madrid, 1814), que "El 19 [de juny de 1809] por la mañana empezaron su fuego las dos nuevas baterías; de brecha á medio día quando se creyó practicable la de la torre de san Luis, se envió un destacamento de infantería francesa para asaltarla. La débil guarnición española no esperó el ataque, abandonó la torre, y se retiró al castillo de Monjuich".
A "Historia militar de los sitios de Gerona, que comprende particularmente los dos Sitios de 1808 y 1809", el brigadier Guillermo Minali (Girona, 1840), explica que des del 6 de juny al 16 d'agost de 1808 es varen fer diverses reparacions i millores a les defenses que ens dóna idea del seu estat i estructura. "Se sacaron todas las tierras que formaban la bateria del enemigo, se limpió el foso, se sacaron todas las maderas podridas de los antiguos blindages en su plaza de armas, se revistió el terraplen con un muro de mampostería ordinaria y apoyados á ŕl, se colocaron blindages con vigas de roble cubiertas con un macizado de mampostería y con tejas en los que se construyeron tablados para la tropa, un repuesto de pólvora y otro de municiones; se elevaron los parapetos hasta la altura de 9 pies con su banqueta, se construyeron cuatro troneras para cañon y otra para un obús, se cerró la gola con una pared sencilla en la que se colocó una estacada; se construyeron dos pilares de sillería en la puerta, en la que se colocó un puente levadizo: se construyeron cinco esplanadas con un suelo de mampostería de tres pies de grueso que se cubrió con lozas, se colocaron dos rastrillos y se hicieron dos garitas de mampostería y un lugar escusado, dos rampas para subir al terraplen, y se reforzó el glacis con piedras y un poco de tierra; se ensanchó la comunicación cubierta hasta el glacis dels Castillo y se reparó la contra escarpa del foso de esta torre, que los enemigos habian cortado para hacer dos rampas".


Bibliografia.

- "Arquitectura i urbanisme a Girona durant el segle XVIII. Les propostes íl·lustrades de Francisco de Zamora". Montserrat Molí Frigola. 1988. Treballs de la Societat Catalana de Geografia.
- La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLII.
- "La Girona del set-cents. Els límits d'una transformació (1700-1792)". Ramon Alberch i Josep Quer, 2001. Ajuntament de Girona. ISBN: 84-95187-31-O.
- "La muralla de Girona. Dels orígens a l'enderrocament". David Iglésias Franch. 2003. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86952-21-9.
- "La muralla de Girona". Jaume Prats i Jordi Pericot, 2008. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-057-7.
- "Historia militar de Gerona, que comprende particularmente los dos sitios de 1808 y 1809". Guillermo Minali. 1840. A. Figaró impresor. Gerona.



Back - Index

Història--------Història

Assalt de les tropes franceses a la torre de Sant Lluís, a la muntanya de Montjuïc, produït durant els setges de la Guerra del Francès. 1861

(Ampliar) - Assalt de les tropes franceses a la torre de Sant Lluís, a la muntanya de Montjuïc, produït durant els setges de la Guerra del Francès. 1861. Eusebi Planas Franquesa (gravador). CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall de 'Plano de la Torre de San Luís extramuros de la Plaza de Gerona con el Terreno comprehendido dentro de sus límites'. 1801

(Ampliar) - Detall de 'Plano de la Torre de San Luís extramuros de la Plaza de Gerona con el Terreno comprehendido dentro de sus límites'. 1801. Archivo General Militar de Segovia.

Tropes napleòniques durant els setges de la Guerra del Francès. Gastador minador. 1809

(Ampliar) - Tropes napleòniques durant els setges de la Guerra del Francès. Gastador minador. 1809. Viquipèdia.

Joan Clarós

(Ampliar) - Joan Clarós. Junt amb Francesc Milans del Bosch, derrotaren Duhesme i aixecaren el segon setge de Girona. Litografia, 1865. Arxiu Municipal de Girona - SGDAP.


Localització
41º 59' 55.5" N
2º 49' 52.2" E

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés