Relleu a la porta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Vitrall de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Relleu a la porta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) La sega. Gravat del segle XVII. Viquipèdia - (Ampliar) Sant amb marqueteria. Sagristia de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Clau de volta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Altar major de l'església de Sant Esteve. Detall - (Ampliar) Interior de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Làpida sepulcral del segle XVIII. Actualment coberta pel sòl de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Figures a la façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Relleu al dintell d'una porta - (Ampliar) Gravat dels Goigs del gloriós Sant Esteve, patró de la parròquia de Riudellots de la Selva, copiats el 1895. Edició 1983 - (Ampliar) Estris de la indústria del porc. Detall de l'exposició durant la Fira del Porc FIPORC 2014 - (Ampliar) Altar major de l'església de Sant Esteve. Fragment - (Ampliar) Oficis antics: Cisteller. Imatge presa durant la Fira del Porc FIPORC 2014 - (Ampliar) Estris antics de la indústria del porc. Imatge presa durant la Fira del Porc FIPORC 2014 - (Ampliar) |
Riudellots de la Selva Primeres referències. L'esment més antic conegut de Riudellots és en una acta de donació datada el 24 de novembre de 882, on el bisbe Teuter dóna als canonges de la Seu els delmes de la basilicam de Rivo de Luto a Santa Maria de Girona i a Sant Feliu. Als anys 1028-1041 s’esmenta per primera vegada la parròquia de Sant Esteve de Riudellots. Les notícies de l’església de Riudellots, dels segles IX fins al XV, es refereixen a un edifici que ja no existeix. Segurament es tractava d’una església romànica que s’utilitzà fins cap a l’any 1430, moment en el que es va canviar l'emplaçament del poble (1) i es va construir a la ubicació actual de l’església una capella dedicada a Sant Sebastià, que més tard seria el campanar de la nova església gòtica iniciada el 1500 i acabada el 1565. Dels segles XI-XII hi ha diversos documents de donacions de terres i de testaments que esmenten el poble; en un document de 1242, el nom apareix llatinitzat, Rivolutorum. Can Masgrau - (Ampliar) Els temps medievals.
Fins al segle XIII el poble pertanyia a la família dels Vilademany, i és en aquest moment que passà a pertànyer a la Pia Almoina de la Seu de Girona. A finals del segle XVII va esdevenir lloc reial. Llinda de Can Valentí. Segle XVIII. - (Ampliar) Riudellots als segles XVIII i XIX.
Al llarg del segle XVIII Riudellots era una societat majoritàriament agrària, malgrat que es desenvolupaven algunes activitats artesanals amb una certa especialització: 3 fusters, 3 teixidors, 3 sastres, 2 botiguers, 1 ferrer, 1 sabater, 1 barber, 1 metge i 3 preveres. Predominava el conreu de secà, tot i que també existien vinyes, fruiters, prats i hortes. Hi havia una bòbila i tres molins fariners: el Molí d’en Pla, el Molí
d’en Bosch i el Molí d’en Ros. Evolució demogràfica de Riudellots de la Selva. Les dades dels anys 1365-1553 s'han estimat en base als focs: 1365-1370: 69 focs; 1497, 61 focs; 1515, 71 focs; 1553, 80 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar) La població de Riudellots.
L’evolució de la població riudellotenca ha estat ascendent des del segle XVIII, llevat d’alguns petits períodes. Segons el fogatge de 1365-1370 Riudellots tenia 69 focs, uns 310 habitants. Al segle XVI, la recuperació agrària va fer augmentar la població, però posteriorment, amb les crisis econòmiques del segle XVII i dels inicis del XVIII, s’arribà a una etapa d’estancament. Comparant el Vecindario de Campo-florido (1717-1718), on Riudellots tenia 347 habitants, amb el fogatge de 1365-1370, uns 310 habitants, observem que en quatre segles la població solament havia augmentat amb 37 habitants, fet que reflecteix les dificultats que travessava el camp català. A partir del segle XVIII la població va anar augmentant, tret del darrer terç del segle XIX així com el període de la Guerra Civil. A inicis del segle XX Riudellots
comptava amb 840 habitants, però el creixement més espectacular ha estat a partir de 1960 (881 habitants), gràcies a la construcció de noves indústries, l’ACEBSA i Abras, i posteriorment el polígon industrial, a l’arribada de població immigrant, a les millores de les comunicacions, i a l’atracció de la població que busca qualitat de vida, que ha convertit en ciutats-dormitori moltes localitats properes a les capitals. Rètol de rajoles a la façana de Can Fàbrega. - (Ampliar) La primera meitat del segle XX.
A l’Arxiu Municipal de Riudellots es conserven els llibres d’actes des de 1891, a través dels quals es pot conèixer el funcionament del consistori, així com les decisions que es prenien. La vida política de finals del segle XIX i d’inicis del XX es desenvolupà amb tranquil·litat, en una època en què les alcaldies solien durar poc temps, d’un a dos anys de mitjana. Es crearen dues associacions d’ajuda mútua molt lligades a la religió: Hermandad o Sociedad Obrera i Hermandad de San Jorge, juntament amb una tercera associació, Sociedad Unión Riudellotense, dedicada a activitats culturals. Cementiri de Riudellots de la Selva. Mausoleu anomenat dels Francesos. - (Ampliar) La segona meitat del segle XX.
Josep Tulsà, últim alcalde del període franquista (1971-1979), va impulsar diferents obres per tal de solucionar els problemes de les inundacions: primer va ser la construcció dels ponts del Cric i del Riudevilla (1975) i finalment les obres de drenatge i el pont de l’Onyar (1977). Es va resoldre així definitivament el problema de les inundacions, que el canvi d’emplaçament del segle XV no havia solucionat satisfactòriament. Església de Sant Esteve. - (Ampliar)
L’abril de 1979 es varen celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques. CIU obtingué la majoria enfront dels Centristes de Catalunya. Josep Micaló i Aliu va ser nomenat alcalde, càrrec que ha ocupat fins l’actualitat. Durant aquesta primera legislatura democràtica, coincidint amb l’exclusió de Riudellots del Pla Comarcal del Gironès, es realitzaren importants infrastructures, com el camp de futbol, la llar d’infants i l’ampliació de les escoles i del cementiri. La construcció del pavelló esportiu (1987) ha ajudat a dinamitzar la vida social i esportiva del poble, pels nombrosos actes culturals i esportius que s’hi desenvolupen. Façana de l'Ajuntament actual. - (Ampliar) El Riudellots actual.
A l’estiu del 2000 es va inaugurar una de les obres més esperades per la població riudellotenca, la piscina municipal. A l’any 2002 s’inicià la construcció del nou edifici consistorial, que inclou diferents serveis: el Consultori Mèdic, l’Arxiu, la Llar de Jubilats, el jutjat de pau, una sala per a l’assistent social, serveis públics, magatzems i un gran àmbit polivalent. La planta baixa del nou Ajuntament estarà reservada per a les funcions d’atenció al públic i les oficines municipals. A la primera planta, finalment, les dependències dels regidors i els serveis tècnics, així com la sala d’actes. Vitrall de l'església de Sant Esteve. Detall - (Ampliar) Notes (1) Riudellots va haver de canviar d’emplaçament el 1430 per causa de les freqüents inundacions documentades des del 1322; la vila estava situada al bell mig de dues rieres, el Cric i el Riudevilla. El promotor d’aquest canvi fou el clergue Joan Nadal, senyor propietari dels nous terrenys on es construí l’actual vila. El clergue en conservà la senyoria directa, obtenint així uns censos anuals. Aquestes dades es coneixen gràcies a un document conservat a l’Arxiu Parroquial de Riudellots, La Consueta de 1763, escrita per un clergue fill del poble, Joan Calderó, gran coneixedor dels costums i tradicions de Riudellots. Joan Calderó no solament descriu les festes tal i com se celebraven el 1763, sinó que sovint també n’explica els seus orígens i l’evolució. Després d’explicar perquè s’introduí la festivitat de Sant Gregori el 28 de novembre, advocat contra diluvis i defensor d’aiguats, narra de forma senzilla el canvi d’emplaçament del poble. - (Tornar al text) (2) El Cançoneret Rovirola, que va ser escrit el 1507 i es conserva a la Biblioteca de Catalunya, és un recull de cançons de Nadal dels més antics que es conserven, però no queda clar si es refereix a Riudellots de la Selva o de la Creu. Es coneix que al segle XVIII existia una família Rovirola que podia tenir parents a Riudellots de la Selva, però no es pot assegurar que el cançoner hi tingui relació. - (Tornar al text) Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
Escut de Riudellots de la Selva Situació del municipi de Riudellots de la Selva dins la comarca de la Selva Campanar de l'església de Sant Esteve, gòtic tardà construïda entre 1500 i 1565 - (Ampliar) Especejament d'un porc. Gravat del segle XVI. Viquipèdia - (Ampliar) Detall d'una finestra del Barri Vell - (Ampliar) Detall d'una finestra del Barri Vell - (Ampliar) Façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Sant Miquel. Capella lateral de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Façana de Can Fàbrega - (Ampliar) Figures a la façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Figures a la façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Finestral gòtic amb el campanar de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Detall de la façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Relleu en una façana del Barri Vell. Datat el 1617 - (Ampliar) Sagristia de l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Relleu d'un àngel a l'església de Sant Esteve - (Ampliar) Vies Verdes de Riudellots de la Selva - (Ampliar) |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |