|
|
Ceràmica localitzada durant l'excavació de 2011. Joan Llinàs - Generalitat de Catalunya - (Ampliar) 
Murs del castell de Sant Iscle. 1918. Valenti Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) 
El rei Alfons I el Cast, qui va concedir el castell de Sant Iscle al vescomte Ponç III de Cabrera el 1194. Viquipèdia 
Murs del castell de Sant Iscle. 1918. Valenti Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) 
Escut de Bernat IV de Cabrera 
Restes de la torre del castell de Sant Iscle de Vidreres. 1911. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) 
Ceràmica localitzada durant la intervenció del 2009. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) 
Murs del castell de Sant Iscle. 1918. Valenti Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) 
Vista general del sector 4. Excavacions del 2014. Joan Llinàs. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) 
Punta de llança de ferro. Excavació de 2019. Joan Llinàs - Generalitat de Catalunya - (Ampliar) |
El castell de Sant Iscle (Vidreres) Història del castell. Les primeres referències documentals del "Castrum Sancti Aciscli" són de finals del segle XII (1194), en un pacte entre el vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast. La fortificació va pertànyer als vescomtes de Cabrera, els senyors jurisdiccionals de la zona, el poder dels quals s’articulava a través d’una xarxa de castells i cases fortificades, que eren les seus del poder polític i militar de la noblesa medieval. Aquest sistema defensiu es complementava amb la presència de diverses viles emmurallades i torres de guaita.  Una de les torres del castell de Sant Iscle. Viquipèdia, Emporda profund - (Ampliar) Durant la segona meitat del segle XIII Guerau V de Cabrera el lliurà en feu a l'Orde del Temple, però retornà als Cabrera a principis del segle XIV, el 1310, quan va ser lloc de residència d'Elionor de Cabrera (Ca. 1281-1337), consort del vescomte Bernat I. El 1263, el vescomte Guerau IV de Cabrera va disposar que el cos de sant Iscle de Còrdova, que romania a la capella, fos portat al monestir de Sant Salvador de Breda, quedant a l'església algunes relíquies. Consta que era propietat dels Cabrera l'any 1356 quan Pere el Cerimoniós erigí el comtat d'Osona.  Restes del castell de Sant Iscle. Ajuntament de Vidreres - (Ampliar) El castell va ser ocupat durant la Segona Guerra Remença (1483-86) i retornat el 1485. A partir del segle XVI va perdre la seva funció defensiva i militar. Els terrenys del castell passaren per les mans de les famílies Montcada (1574-1756) i Medinaceli (1756-1830), fins que la família Aulet el comprà per explotar-ne el bosc. La capella, malgrat el seu estat de ruïna, està documentat fins a mitjan segle XIX, quan s'hi celebraven aplecs i processons per les festivitats de Sant Iscle i Santa Victòria. El 1933 el bisbat de Girona va determinar de distribuir les restes de Sant Iscle entre alguns monestirs gironins.  Planta del castell de Sant Iscle. Memòria d'excavació de 2019. Joan Llinàs - Generalitat de Catalunya - (Ampliar) Arquitectura i intervencions arqueològiques. El Castell de Sant Iscle, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, era un important baluard defensiu, de planta quadrangular d'uns trenta metres de costat, amb torres als quatre angles, al qual s'adossà posteriorment un cos més petit a l'oest. Interiorment està dividit en diverses dependències, que es troben molt arrasades en l'actualitat. Al sud-oest hi ha una capella i tot el conjunt es troba envoltat per una vall, protegit en alguns punts per murs. A l'extrem sud-est destaca una torre circular, d'uns 15 m d'alçada, dividida en tres pisos. L'aparell utilitzat per a la seva construcció és irregular, amb carreus petits, d'uns 10 x 15 cm, lligats amb abundant morter de calç a la part externa.  Restes del castell de Sant Iscle. Antoni Grifol, Viquipèdia - (Ampliar)
A l'extrem oposat d'aquesta torre n'hi ha una altra de rodona, unida a la primera per una muralla atalussada. La porta d'entrada a la fortificació està situada a l'angle oposat d'aquest conjunt. L'aparell visible d'aquests últims elements són grans carreus, d'uns 35 x 35 cm, intercalats amb filades de pedres llargues i estretes. De la capella del castell, dedicada a sant Iscle i santa Victòria, resta part de l'absis semicircular amb una obertura d'esqueixada senzilla i una ampliació de forma rectangular. Els seus carreus són escairats però sense polir. Està situada fora del recinte sobirà del castell, prop del fossar. De l'absis en destaquen la fornícula i els dos espais quadrats que hi ha a cada costat.  Ceràmica localitzada durant l'excavació de 2011. Joan Llinàs - Generalitat de Catalunya - (Ampliar) El 2004 l'Ajuntament de Vidreres va endegar un projecte d'intervenció arqueològica global en el recinte del castell. A partir d'aquest moment s'hi han realitzat campanyes d'excavació que han permès documentar els diferents àmbits del castell. La campanya de 2005 es va centrar en la capella romànica de Sant Iscle, reconstruïda al segle XV i reformada novament al XVI. També es van efectuar tasques de neteja a l'interior del castell, posant al descobert les restes d'un pati porticat adossat a les restes de la torre de l'homenatge del castell fundacional. Pati i torre van ser novament excavats el 2006 juntament amb les torres nord-oest i sud-oest i l'ala oest del castell. L'any següent es documentà que la torre de l'homenatge estava construïda sobre una necròpoli anterior al castell, probablement dels segles IX-X.  El castell de Sant Iscle. 2012. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) La campanya de 2008 es va centrar en la part sud-est del recinte, on es va documentar una gran estança on hi havia una cisterna i una altra habitació, més petita, al nord. També es va començar a intervenir al cos oest. El 2009 continuaren els treballs al sector sud-est i al cos oest per conèixer la distribució de les estances de la planta baixa del castell. Aquests treballs continuaren durant les campanyes arqueològiques de 2010, 2011 i 2012, documentant-se noves estances i estructures, i posteriorment, els anys 2015, 2018, 2019 i 2021. Bibliografia (Imatges base capçalera: Viquipèdia) |
 
Escut de Vidreres. 
Torre del castell de Sant Iscle. Antoni Grifols, Viquipèdia - (Ampliar) 
Bernat II de Cabrera (?-1364). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar) 
Ceràmica localitzada durant la intervenció del 2009. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) 
Altar procedent del castell de Sant Iscle a Vidreres. 1924. Josep Salvany i Blanch. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar) 
Ceràmica localitzada durant la intervenció del 2009. Generalitat de Catalunya - (Ampliar) 
Murs del castell de Sant Iscle. 1918. Valenti Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar) 
Tisores de ferro. Excavació de 2019. Joan Llinàs - Generalitat de Catalunya - (Ampliar)
|
| CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | Creat: 17/07/2023 |