Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

El castell de Montsoriu. 1988

El castell de Montsoriu. 1988. Pere Garriga. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Alfons I dit el Cast (1157-1196)

Alfons I dit el Cast (1157-1196). Detall de la portada del "Liber feudorum maior". Viquipèdia - (Ampliar)

Interior del castell de Montsoriu

Interior del castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)

Pere I dit el Catòlic (1177-1213). Viquipèdia

21 de desembre 1228. Guillema de Montsoriu fa heretament [a la seva filla Maria] de totes les possessions que té a Montsoriu, S. Hilari i S. Pere d'Ossor

21 de desembre 1228. Guillema de Montsoriu fa heretament [a la seva filla Maria] de totes les possessions que té a Montsoriu, S. Hilari i S. Pere d'Ossor. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)

El castell de Montsoriu. 1990

El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Testament de Dolça d'Arenes. Nomena marmessors el seu marit Ros de Pineda, Guerau de Montsoriu i altres. Primera meitat segle XIII

Testament de Dolça d'Arenes. Nomena marmessors el seu marit Ros de Pineda, Guerau de Montsoriu i altres. Primera meitat segle XIII. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)

Bernat II de Cabrera (1298-1364)

Bernat II de Cabrera (1298-1364). Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

El castell de Montsoriu. 1990

El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El rei en Jaume I (1208-1276) amb els magnats, a les portes de Mayûrqa

El rei en Jaume I (1208-1276) amb els magnats, a les portes de Mayûrqa. Viquipèdia - (Ampliar)

El castell de Montsoriu. 1990

El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Joan Josep d'Àustria, virrei de Catalunya (1629-1679). Viquipèdia

El castell de Montsoriu. 1990

El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El castell de Montsoriu. 1990

El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El castell de Montsoriu. 1990

El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El castell de Montsoriu. 1993

El castell de Montsoriu. 1993. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El castell de Montsoriu. 2009

El castell de Montsoriu. 2009. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Inauguració de la restauració del castell de Montsoriu. 2011

Inauguració de la restauració del castell de Montsoriu. 2011. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Elcastell de Montsoriu

El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)

Elcastell de Montsoriu

El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)


El castell de Montsoriu

Història del castell de Montsoriu.

Les primeres referències documentals. El castell és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents de la Corona d'Aragó. Situat entre les poblacions d'Arbúcies, Sant Feliu de Buixalleu i Breda, a la comarca de la Selva, s'alça al damunt d'un turó de 632 m d'altitud, dins del Parc Natural del Montseny.
La primera referència del terme és al 923, en l'acta de consagració de l'església parroquial d'Arbúcies, on apareix el topònim de Montsoriu com a delimitació d'uns masos que s'havien cedit a la parròquia. No s'hi menciona l'existència d'un castell dalt del turó, peròa partir d'aquest moment no hi ha dubte de l'existència d'una fortificació al turó, fet que queda reafirmat per les seqüències estratigràfiques i troballes arquitectòniques d'època preromànica en el recinte del castell (capella, torre de l'homenatge i cisterna), que conformarien aquest primitiu nucli fortificat.

El castell de Montsoriu. 2010

El castell de Montsoriu. 2010. Xavier Castillón Plana. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El 1002 es cita el lloc com a Monte Suriz. El 1191 es documenta Montem Suricum, el 1194, castro de Montsuriu, i el 1199, Montesuriz. El 1288 és citat com a Muntsuriu en la "Crònica" de Bernat Desclot. El 1362 es documenta Montesiricho i Montseriu, i Montsoriu el 1367.
Els primers vestigis d'ocupació humana al turó de Montsoriu són d'època dels ibers, tot i que l'aparició d'una destral polida podria situar l'ocupació fins al Neolític. D'època ibèrica s'ha localitzat un assentament en la part més enlairada del turó, prop de l'actual torre de l'homenatge., datat entorn del segle IV-III aC.
El 1002 s'esmenta quan Giscafred, fill de Moixó, dona al Monestir de Sant Cugat un alou situat entre els termes de Riells i Arbúcies i, probablement també, de Breda i Gaserans, on especifica que In locum qui dicunt Monte Suriz, vel in eius apendicio, sive infra eius terminis (Un lloc anomenat Muntanya Suriz, o els seus recintes, si estan dins dels termes) (1). Tot i que el document no esmenta el castell d'una manera explícita, l'aparició del terme apendicio pressuposa l'existència d'un castell.
El dia 1 de maig de 1011 surt en la documentació comtal el primer personatge vinculat amb Montsoriu dit Amati Monti Soricensis o Amat de Montsoriu (2). Segons aquest document, Amat era un dels consellers dels comtes de Barcelona que assistiren al judici que tingué lloc al palau comtal de Barcelona i pel qual Ramon Borrell I (972-1017), va resoldre a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès la propietat d'aquest castell que disputava al monestir Geribert, germà d'Udalard, vescomte de Barcelona.

El castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)

Amat va ser el primogènit de la casa vescomtal de Girona i prengué el cognom del castell de Montsoriu per ser aquest la principal de les seves propietats. Estava casat amb Sança i el va succeir el seu fill Albert Amat (1025-1029) que va morir sense descendència; el va succeir la seva germana Ermessenda (documentada des de l'any 1029 i 1033 i que se sap va morir el 1057) (3).
La primera referència explícita del castell és del 1053, en la donació d'un alou efectuada per Adelaida, vídua de Borrell de Taravall, a la canònica de Sant Pere de Vic: Et habent affrontationem ab oriente in castro Soriz (limita per orient amb el castell anomenat Soriu). El següent esment més clar del castell és del 1194 quan en el "Liber feurodum maior" és esmentat el castro de Muntsuriu, ran de la promesa feta per Ponç de Cabrera al rei Alfons I que no l'utilitzaria en contra seu. El 6 de juny de 1199, Ponç de Montsoriu signà un conveni establert entre el vescomte Guerau de Cabrera i el rei Pere I dit el Catòlic.
En el testament de Guerau de Cabrera, de 1223, el castell de Montsoriu, juntament amb el vescomtat, restà per al seu fill Guerau V de Cabrera. Durant la invasió del rei francès Felip III l'Ardit, el 1285, el castell de Montsoriu també va ser la residència de la família de Ponç Hug IV d'Empúries, que n'era propietari consort. El fill de Ramon de Cabrera, Bernat I, va regir el vescomtat de la seva cosina Marquesa amb el títol de vescomte de Montsoriu.

El castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)

L'auge de l'etapa romànica. El 1033 s'inicia la vinculació de Montsoriu amb la família vescomtal de Cabrera amb el casament d'Ermessenda de Montsoriu amb Guerau I de Cabrera, fundadors el 1038 del monestir de Sant Salvador de Breda, centre religiós del vescomtat, que va canvia definitivament el títol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III (1145-80).
Guerau III ha estat identificat com el trobador Guerau de Cabrera, qui va escriure poesia trobadoresca en llengua provençal. La família Cabrera va anar guanyant importància en el context politicosocial del país, eixamplant, en paral·lel, les seves possessions territorials; en l'entorn del Montseny, van assimilar al seu patrimoni les possessions dels senyors del castell de les Agudes-Miravalls.
Per la recerca arqueològica se sap que el castell es va convertint en un fidel reflex de la importància creixent que va adquirint la família Cabrera. Entre finals del segle XII i principis del XIII s'inicien unes importants obres de remodelació del primitiu castell roquer, i també comencen les obres de construcció del segon recinte del castell, on es farà un gran pati central i una capella romànica.

El castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)

El 1191, el comte-rei Alfons I el Cast va fer estada en el castell de Montsoriu. En aquesta època, a més dels vescomtes, en el castell hi vivien una família de castlans, de rang inferior als vescomtes que eren qui s'encarregaven de la guarda i defensa del castell. El càrrec de castlà el nomenava el senyor del castell, i li podia confiar el castell de forma temporal o permanentment. El domini útil del castell sempre se'l reservava el senyor.
Els senyors del castell va participar entre el 1230 i el 1240 en les conquestes de Mallorca, Menorca i València a través de Guillem de Montsoriu, a les ordres del rei Jaume I. Ponç de Montsoriu, cavaller, prengué part en la conquesta de València. El cronista reial Bernat Desclot, en referir-se a l'atac que el rei francès Felip l'Ardit va emprendre contra el comte-rei català Pere II el Gran el 1285, enumera i comenta les diferents fortaleses que romanen sota poder català, i del castell de Montsoriu esmenta: E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels bells e dels nobles del món e és del comte d'Empúries.

22 de maig 1368. Carta del rei Pere convocant l'host i cavalcada a Tortosa per anar al castell de Montsoriu per treure-hi uns foragitats de pau i treva

22 de maig 1368. Carta del rei Pere convocant l'host i cavalcada a Tortosa per anar al castell de Montsoriu per treure-hi uns foragitats de pau i treva. Arxiu Comarcal del Baix Ebre - (Ampliar)

L'etapa gòtica: la residència dels Cabrera. Al llarg del segle XIV, el castell esdevindria el palau gòtic residencial dels vescomtes de Cabrera, una de les principals famílies del Principat. El conjunt del domini dels Cabrera pels volts del 1360 era de 4.071 focs o famílies, que podien correspondre a uns 20.455 habitants. Aquesta xifra superava en molt els súbdits de la resta de senyors del país, que de mitjana no arribaven a les 2.000 famílies. En aquest període el vescomte de Cabrera va ser el gran Bernat II de Cabrera (1298-1364), privat del rei Pere III i tutor de l'infant Joan, futur rei Joan I. Destacà el seu paper dins la política exterior de la corona catalanoaragonesa com a capità general de l'armada, almirall de la flota catalana i conseller dels diputats del braç militar en les corts de Cervera de 1359. El 1354 va compilar les Ordinacions sobre lo feyt de la mar, codi marítim en què s'organitzà la marina catalana. Desprís de molts anys de servei fidel al rei, per culpa de les intrigues polítiques i de cort, Bernat de Cabrera va ser acusat injustament per la reina Elionor de Sicília i els nobles aragonesos que conspiraren contra ell, i va ser decapitat a Saragossa el 1364.
En resposta a l'execució, el vescomtat es va revoltar i la vídua de Bernat, Timbor de Fenollet, es va fer forta a Montsoriu. El rei Pere III el Cerimoniós no podia tolerar aquesta sublevació i va reclutar 1.200 homes que posarien setge a Montsoriu entre els anys 1365-1371.

El castell de Montsoriu. 2015

El castell de Montsoriu. 2015. Jordi Ferrer Blasco. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Però els intents del rei per conquerir el castell van ser infructuosos i el desplegament d'enginys del castell el van fer inexpugnable. Montsoriu, amb el seu sistema de muralles concèntriques, la dificultat d'accés al lloc i el magnífic sistema d'aprovisionament d'aigüa, era del tot inaccessible. Una guarnició podia resistir un llarg setge a dalt del castell sense necessitat de rendir-se per la manca d'aigua, gràcies a la gran cisterna central, però a més el castell disposava de com a mínim tres cisternes més distribuïdes pel conjunt.
En aquell moment, el castell era inexpugnable, en primer lloc per una visibilitat immillorable que feia inútils els atacs sorpresa. Cap host podria acostar-s'hi sense ser detectada. Des del cim, a 632 metres d'altitud, no només s'albirava Arbúcies, Breda, Sant Celoni i Hostalric, sinó també les localitats marítimes de Blanes i Palafolls. També es controlava el corredor entre el Montseny i el Montnegre que connecta Girona amb Barcelona, així com la vall entre la Selva i Osona. Cap host podria acostar-s'hi sense ser detectada. En segon lloc, pel terreny, l'únic turó rocós de la zona, amb un pendent considerable, més difícil de superar si es pujava, com feien els guerrers medievals, abillats amb casc i cota de malles i carregats d'armes. En tercer lloc, per les seves set portes defensives. Si un grup d'assaltants hagués arribat fins al cim i hagués superat el mur exterior, la seva missió estaria lluny de completar-se. Els invasors només haurien traspassat la primera de les set portes defensives, totes elles plenes de trampes.

El castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)

En una carta consta com el rei es va enfurismar quan va descobrir que els seus homes havien comprat queviures als defensors de Montsoriu durant el setge, els quals disposaven de més reserves d'aliments que els mateixos assaltants. Conscient que li seria impossible conquerir el castell, el rei va signar el 1368 el primer d'una sèrie de tractats de pau que van permetre als Cabrera mantenir totes les seves propietats.
Un segon tractat amb Bernat IV de Cabrera el 1381, va aconseguir recuperar les possessions de la família, en reconèixer el rei l'error de la condemna. Així les possessions dels Cabrera s'estenien des de la vall d'en Bas i el Cabrerès fins al mar. En aquests moments el vescomtat de Cabrera, en mans de Bernat III (1350-1368) arribarava a comprendre un territori de 14.000 km2, amb vuitanta-set poblacions, cinc viles murades, una gran abadia benedictina a Breda, quatre priorats més també de l'orde de sant Benet, quatre canongies agustinianes, un monestir cartoixà i un altre monestir femení de l'orde del Cister, un dels dominis més importants del Principat. Montsoriu, en aquesta etapa, experimentà un gran procés de reformes urbanístiques que s'iniciaren a partir del 1347 pel mateix Bernat II, qui volia convertir el castell en la gran fortalesa de les seves terres.

Inauguració de la Restauració del castell de Montsoriu. 2011

Inauguració de la Restauració del castell de Montsoriu. 2011. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

El període de decadència. El 1427 mor Bernat IV de Cabrera, primer comte de Mòdica (Sicília). Malgrat passar llargues temporades a la illa, havia mantingut la residència familiar en el castell de Montsoriu. Amb ell es tanca l'època més gloriosa del vescomtat de Cabrera. Bernat Joan de Cabrera, fill de l'anterior i de Timbor de Prades, seria el nou cap del vescomtat. Montsoriu deixà de ser residència habitual de la família vescomtal, que passa a residir al seu palau de Blanes, bastit en temps de Bernat IV, i a Hostalric.
A partir del segle XV la fortalesa de Montsoriu perd una de les seves funcions més importants: la de residència senyorial, amb el progressiu trasllat de la família al castell de Sant Joan de Blanes. Paral·lelament la seva funció defensiva també queda relegada a un segon pla a causa de les noves tècniques pirobalístiques. L'abandonament del castell queda palès en el deteriorament de les construccions, afectades probablement també pels terratrèmols del segon quart del segle XV.
El castell també es va deteriorar pels estralls de la Guerra dels Remences. El 1463 hi havia destacats només 10 homes al castell de Montsoriu. Entre els anys 1462 i 1472, durant el període conegut com la Guerra Civil Catalana, va ser escenari de diversos episodis bèl·lics: el castell va ser pres per les tropes del Principat i canvià diverses vegades de mans, per passar finalment a mans reials. Després d'uns anys d'haver-se acabat la guerra, el 1481 el castell retornà a la família Cabrera, a Anna I de Cabrera. Per consell del rei Ferran el Catòlic, Anna I de Cabrera, vescomtessa de Cabrera i de Bas, comtessa d'Osona i Mòdica, baronessa de Montclús i de Caccamo i Alcamo (1459-1526), es casà el 1480 amb el cosí del rei i gran almirall de Castella, Fadrique Enríquez. Per manca de descendència passà el vescomtat al nebot del seu marit Luis Enríquez el 1515.

El castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)

El 1504 i entre el 1513-1518 sabem de l'existència d'una petita guarnició al castell. Des d'aquest moment desapareix tot contacte entre els senyors de Cabrera i els seus vassalls, i són els procuradors generals o els delegats dels vescomtes els qui regeixen el vescomtat. Els Enríquez de Cabrera prefereixen estar presents en la Cort Reial castellana. Aquests, al llarg dels segles XVI i XVII, es van anar endeutant, fins que els deutes i les contínues vendes dels seus béns a Francesc I de Montcada, comte d'Aitona, per 273.000 lliures, faran que aquest passi a ser el nou propietari dels territoris de l'antic vescomtat de Cabrera. Aquesta nissaga, la Montcada-Aitona, perdurà al vescomtat 240 anys, fins a l'extinció de les jurisdiccions senyorials.
El 1626 el terme o vegueria del castell de Montsoriu va ser comprada per la família Sarriera, comtes de Solterra. Montsoriu ja només seria ocupat en ocasions puntuals per motius bèl·lics: en la Guerra dels Segadors, el 1653 Montsoriu és ocupat per un Terç d'irlandesos que, al servei del virrei Joan Josep d'Àustria, canvien de bàndol i passen a l'exèrcit del rei de França ajudats pels miquelets d'Arbúcies. El 1646 era senyor del castell Joan de Saleta Ponsich, i el 1667 ostenta el castellatge la família Matamala, de Sant Hilari Sacalm, els quals vengueren el 1713 a Quirze Pasqual la muntanya de Montsoriu i la Casa Nova del castell construïda en la plaça de les Bruixes. El 1757 va passar als ducs de Medinaceli per entroncament matrimonial entre aquesta família i els marquesos d'Aitona, que hi feren obres de conservació, a les quals estaven obligats a col·laborar els habitants del terme del castell.
Va ser ocupat per les tropes franceses durant la Guerra del Francès els anys 1808 i 1814, i més tard també l'ocuparen els militars a la Primera Guerra Carlina (1833-1840) (4).

El castell de Montsoriu. 1986

El castell de Montsoriu. 1986. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

L'edifici. Est` format per tres recintes encerclats per muralles, la part més antiga conservada és la torre mestra o de l'homenatge, de la segona meitat del segle X, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l'accés principal amb una torre lateral i una petita capella preromànica amb un absis i restes d'haver tingut pintures murals romàniques. Se sap que estava sota l'advocació de Sant Pere.
Al segle XIII s'hi van fer grans ampliacions, i es va construir un nou recinte sobirà amb una sala anomenada "sala gòtica" edificada davant l'entrada principal i coberta amb una volta de canó apuntada, un pati d'armes amb una torre quadrada i un fossat amb un nou emmurallament amb dues torres cilíndriques angulars amb espitlleres.
A finals del segle XII o principis del XIII es va construir una nova capella adossada a la muralla, de planta rectangular de 10 m de llargada per 3,5 d'amplada, amb dues petites finestres de doble esqueixada, amb una petita capella lateral al mur oest i coberta a dues aigües, la porta d'accés conserva part dels graons d'entrada, així com en un mur interior es poden veure restes d'esgrafiats d'una figura humana i tres creus.

El castell de Montsoriu al segle XIV

El castell de Montsoriu al segle XIV. Museu Etnològic del Montseny - (Ampliar)

En el segle XIV, els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta època, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. Al recinte sobirà es van construir dependències com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dipòsits per a recollir aigua. D'aquest segle és la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent "sala gòtica", de 100 m2 i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestrals d'estil gòtic i les noves muralles que van passar d'una gruixà:ria de 70 cm a 120/150 cm, tot construint passos de ronda.
El pati d'armes i segon recinte de forma trapezial es va convertir en el lloc residencial, al voltant del qual es van construir habitacions adossades a les muralles. Les parts frontals donaven al pati que va ser semicobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu perímetre. Al centre es va bastir una gran aljub, de 12 m de llarg per 4,5 d'ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del proveïment d'aigua i es va enllosar tot amb marbre de Gualba. Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc.
La capella del segle XIII es va anul·lar i es va passar a una altra dependència, també de planta rectangular d'aproximadament 10 m de longitud per 8 d'amplada, amb presbiteri, campanar d'espadanya, i un finestral gòtic conegut com "el mirador de la comtessa". L'accés era directe des del pati.
Finalment en aquest mateix segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte jussà, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecció i defensa.

El castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)


Bibliografia
"El castell de Montsoriu: aproximació a l’evolució històrica d’un castell medieval". G. Font, J.M. Llorens, J. Mateu, S, Pujadas, J.M. Rueda, J. Tura. 1996. Actes de les III Jornades d’Arqueologia Girona. Pg. 290. Santa Coloma de Farners. ISBN 84-87834-06-X.
"El castell de Montsoriu al segle XIII". Gemma Font, Joaquim Mateu, Sandra Pujadas, Josep Manuel Rueda, Jordi Tura. 2001. Revista del Museu de Granollers.
"La vida quotidiana al Castell de Montsoriu a la baixa edat mitjana". G. Font, J.M. Llorens, J. Mateu, S, Pujadas, J.M. Rueda, J. Tura. 2014. Actes del IV Seminari d'Estudis Medievals d'Hostalric. ISBN 84-6081-803-8.


Notes
(1) Giscafred diu en aquest document que era fill de Moixó (o Muç), personatge que és conegut per altra documentació del mateix monestir com a propietari d'un alou o propietat a Arbúcies. Consta, efectivament, que Moixó, fill del difunt Fruià, fou fet presoner a Barcelona per les tropes d'Almansor l'any 985. D'allà fou portat amb la resta de la caravana de presoners a Còrdova, i després a Saragossa, sens dubte per facilitar el seu rescat; aquí emmalaltí i morí després d'haver fet testament. En aquest li deixa a la seva esposa l'alou que té a la Marca (frontera), i el d'Arbúcies, amb el pacte que ho tingui en vida seva i morta passi als seus fills. Aquestes i altres notícies que es tenen de la família de Moixó i de Giscafred deixen clar que eren una família de barcelonins rics i emprenedors, però no eren senyors del terme de Montsoriu ni del seu castell, només tenien propietats a la vall d'Arbúcies. - (Tornar al text)

(2) Antoni Pladevall i Font afirma que "Amat, que s'intitularà de Montsoriu quan les antigues grans famílies començaran a adoptar un cognom o locatiu en la documentació, era fill de Sunifred, vescomte de Girona, i de la seva primera muller Aurúcia". - (Tornar al text)

(3) Pladevall diu que "molt probablement des del segle IX i X la casa vescomtal de Girona tingués encomanada la defensa del flanc sud-oest del comtat de Girona, que era l'entrada natural des de les terres ocupades pels sarraïns per entrar al comtat gironí, és per això que l'origen del castell cal situar-lo dintre del segle IX o més tard, a inicis del X, tot i que no surt a la documentació fins iniciat el segle XI". - (Tornar al text)

(4) En aquesta ocupació es trobava Pau Piferrer i Fàbregas (1816-1848), el qual va deixar escrit sobre el castell: "Ocupa el cim [del turó] un vast castell gòtic del qual subsisteixen encara alguns trossos de mur amb dues torretes, al pas que una completa desolació confon en les habitacions interiors columnes caigudes, corredors de peu i arcs gòtics que es dibuixen a l'atmosfera de resplendor de lluna". - (Tornar al text)


  • www.montsoriu.cat------Web del Castell de Montsoriu.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    El castell de Montsoriu

    Escut dels Cabrera

    Escut dels Cabrera

    Vista parcial de les ruïnes del Castell de Montsoriu. 1942

    Vista parcial de les ruïnes del Castell de Montsoriu. 1942. Joan Masó Valentí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Ramon Borrell I (972-1017) comte de Barcelona, Girona i Osona

    Ramon Borrell I (972-1017) comte de Barcelona, Girona i Osona. Viquipèdia - (Ampliar)

    Felip III l'Ardit de França, (1245-1285)

    Felip III l'Ardit de França, (1245-1285). Viquipèdia - (Ampliar)

    Segell de Ponç Hug IV d'Empúries, (Ca. 1264-1313)

    Segell de Ponç Hug IV d'Empúries, (Ca. 1264-1313). Viquipèdia - (Ampliar)

    El castell de Montsoriu. 1983

    El castell de Montsoriu. 1983. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Pere III dit el Cerimoniós o el del Punyalet (1319-1387). Viquipèdia

    Noble de segon ordre de principis del segle XIV

    Noble de segon ordre de principis del segle XIV. Dibuix de Francesc Riart - (Ampliar)

    El castell de Montsoriu. 1990

    El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Fadrique Enríquez de Velasco (1460-1538), almirall de Castella

    Fadrique Enríquez de Velasco (1460-1538), almirall de Castella. Viquipèdia - (Ampliar)

    El castell de Montsoriu. 1990

    El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Soldat de la Primera Guerra Carlina (1833-1840)

    Soldat de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Dibuix de Francesc Riart. - (Ampliar)

    Home al castell de Montsoriu. 1900-1920

    Home al castell de Montsoriu. 1900-1920. Autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya - (Ampliar)

    El castell de Montsoriu. 1990

    El castell de Montsoriu. 1990. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    El castell de Montsoriu. 1993

    El castell de Montsoriu. 1993. Lluís Romero Estañol. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    El castell de Montsoriu el dia de la commemoració del mil·lenari de Sant Feliu de Buixalleu. 2002

    El castell de Montsoriu el dia de la commemoració del mil·lenari. Sant Feliu de Buixalleu de 2002. Txús Sartorio. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Dues excursionistes al castell de Montsoriu. Ca. 1950

    Dues excursionistes al castell de Montsoriu. Ca. 1950. Pere Català Roca. Arxiu Nacional de Catalunya - (Ampliar)

    Inauguració de la restauració del castell de Montsoriu. 2011

    Inauguració de la restauració del castell de Montsoriu. 2011. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Inauguració de la restauració del castell de Montsoriu. 2011

    Inauguració de la restauració del castell de Montsoriu. 2011. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

    Elcastell de Montsoriu

    El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)

    Elcastell de Montsoriu

    El castell de Montsoriu. Castell de Montsoriu - (Ampliar)


    Localització
    41º 47' 00" N
    2º 32' 26" E
    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice